Un trocet d'un llibre de Leopoldo Abadía

1. Quin món deixarem als
nostres fills?

2. Pregunta contestada per Leopoldo Abadía,
conegut professor, escriptor, analista, etc…
“En una de les meves conferències es va
aixecar una senyora (aquesta és pregunta de
senyores) i va preguntar aquesta frase que a
mi em fa tanta gràcia:
-Quin món els deixarem als nostres fills?
...

3. Jo solc tenir una contesta de la què cada vegada
n’estic més convençut:
-I a mi, què m’importa?
Tal vegada soni un poc malament, però és que,
realment, m’importa molt poc.
Jo era fill únic. Ara quan em reuneixo amb els 64
membres de la meva família directe, penso què
en dirien els meus pares, si em veiessin, perquè
d’1 a 65 són molta gent, com a mínim 64.
Els meus pares van ser un model per a mi. Es
preocuparen molt per les meves coses,
m’animaren a estudiar fora de casa, es volcaren
perquè fós feliç. I em van exigir molt.

4. Però quin món em deixaren? Doncs mireu, em
deixaren:
-La guerra civil espanyola
-La segona guerra mundial
-Les dues bombes atòmiques
-Corea
-Vietnam
-Els Balcans
-Afganistan
-Iraq
-Internet
-La globalització...

5. I no segueixo perquè aquest és el llistat que m’ha
sortit d’una tirada sense ni pensar. Si pensés un
poc escriuria un llibre.
Vosaltres creieu que els meus pares pensaven en el
món que em deixarien? Si no s’ho podien ni
imaginar...
El que sí varen fer va ser una cosa que mai els
agraïré suficientment: intentar donar-me una
bona formació. Si no la vaig adquirir, va ser per
la meva culpa.
Això és el que jo vull deixar als meus fills perquè si
em fico a pensar amb el que passarà en el futur,
m’entrarà la depressió i, a més, no els servirà per
res, ja que no els ajudaré amb el més mínim.

6. A mi m’agradaria que els meus fills i els fills
d’aquest senyor que m’ha escrit, i els teus,
i els dels demés, fossin gent responsable,
sana, amb una mirada neta, honrats, que
no siguin tafaners, sincers, lleials. El que
per aquí s’anomena “BONA GENT”.
Perquè si són bona gent faran un món bò.
Per tant, menys preocupar-se pels fills i ens
hauríem de preocupar més amb donar-los
una bona formació:

7. -Que sabin distingir entre el bé i el mal
-Que no diguin que tot val
-Que pensin en els demés
-Que siguin generosos...
En aquests punts suspensius podeu posar totes les
coses bones que se us ocorrin.
Quan vaig acabar la conferència de la setmana
passada, se’m va apropar una dona jove amb dos
fills petits. Com que aquell dia també m’havien
demanat la pregunta del món que deixaríem als
nostres fills, ella em va dir que el que a ella la
preocupava era quins fills deixaríem en aquest
món.

8. A n’aquella senyora li sobrava sabiduria i em va fer
pensar. I em vaig tornar adonar de la importància
dels pares.
Perque és fàcil això de pensar en el món, en el
futur, en totes les coses que estan malament,
però mentre els pares no se n’adonin que els fills
són cosa seva i que si surten bé, la
responsabilitat és en un 97% seva, i si surten
malament, també, no arreglarem les coses.
I els Governs i les Autonomies s’esgotaran fent
plans d’educació, treient i posant l’assignatura de
filosofia, afegint la Història del meu poble o
treient-la, dient que s’ha de saber anglès.

9. Però el que és fonamental és l’altre: els
pares.
Ja sé que tots tenen molta feina,
Que les coses ja no són com abans,
Que els pares i les mares arriben cansats,
Que mentre arriben, els nens miren tv brossa
Que el de la llibertat és el que està de moda,
Que l’autoritat dels pares és cosa del segle
passat.
HO SE TOT. TOT.

10. Però, alerta, no sigui cosa que com que ho
sabem tot, NO FACEM RES.
PD: No he parlat dels néts perquè per això ja
tenen els seus pares.
Jo, amb els meus néts a berenar i a dir
quatre beneitures i a riure i a contar-los les
notes que duien els seus pares de petits.
I, així, a més de divertir-me, tal vegada,
també, ajudi a formar-los.

14. Pensem en positiu...
elmeugranetdarena.blogspot.com