Els educadors/es, monitors/es, mestres, pares i mares ens trobem massa sovint ens situacions on la convivència resulta complexa. Com podem treballar els límits sense danyar als infants i joves, i al mateix temps mantenint la convivència i el benestar comú. Com aconseguir un comportament desitjat dels infants i joves, sense recorre als “premis-càstigs”.

1. Autoritat sense
autoritarisme
Roger Llopart
Juliol 2016
rogerllopart.alari@gmail.com

4. #
Houston tenim un
problema.
2+2=5

5. Model
tradicional

6. Model
Actual

7. Tenim
alternatives?

10. “Escuela de pueblo en 1848″ (Albert Anker) se muestra una típica escena de escuela rural en la que un
maestro dirige su clase gracias a la vara (el orden y el conocimiento se impone por la fuerza o lo que es lo
mismo, la letra con sangre entra). Llama la atención la ausencia de la pizarra y la separación de los alumnos por
sexos. Ocho niñas aplicadas leen sus manoseados libros en tanto que en los cuatro pupitres centrales se
reparten una treintena de alumnos, algunos de ellos distraídos.
.

13. Vigilar i castigar. Michel Foucault
Panòptic Jeremy Bentham

14. Vigilar i castigar. Michel Foucault
Al Capone. Pablo Escobar
El Chapo Guzmán
Jeremy Meeks

15. #
Una bufetada a
temps...

16. Una bufetada a temps...

17. l'Acadèmia Americana de Pediatria.
× Més propensos a desenvolupar
trastorns en l'edat adulta.
× Conductes antisocials, dependència
emocional i paranoies...
× Reaccions violentes.
× Afecten en el desenvolupament
emocional moral i social dels infants.

18. Avui he
après?

19. Avui he
après?
 Considerar la bufetada com a acte
legítim en un futur.
 No aconsegueix que el nen
aprengui la raó de la seva mala
conducta.

22. #
El poder de les
expectatives.
(per bé o per mal)

23. Pigmalió
Πυγμαλίων

24. Pigmalió
Segons explica
Ovidi a Les
Metamorfosis
va ser rei de
Creta i escultor.

25. EXPERIMENT DE
ROSENTHAL I JACOBSON,
(1968)
"PIGMALIÓ A
L'AULA."

26. Experiment de Rosenthal i Jacobson.
 Una escola informa als Mestres de primària que han fet un
test d'intel·ligència els seus alumnes.
 Donen una llista amb els alumnes amb els millors resultats.
 Adverteixen que aquests serien els que millor al llarg del
curs.
 Tot i que al començament podrien tenir algunes dificultats.

27. Experiment de Rosenthal i Jacobson.
 Al final del curs es va confirmar que el rendiment d'aquests
alumnes “Brillants“ va ser molt més gran que els dels
altres.
 En realitat, mai es va realitzar aquest test d'intel·ligència i
els alumnes "brillants" eren un 20% de nois elegits a
l'atzar.
 Això és l’efecte pigmalió en positiu.

28. Efecte Pigmalió

29. Com és possible que alumnes corrents
fossin els millors en els seus grups al
final del curs?
A partir de les observacions:
 Els mestres generen una expectativa sobre els “brillants”.
 Els mestres els van tractar de forma més positiva: Motivant-los,
els somreien més, els donaven més possibilitats quan alguna cosa
els era difícil, etc.
 Aquests alumnes, en ser tractats d'una manera diferent,
confirmaven així les expectatives dels mestres.

30. “Les expectatives dels
educadors poden
modificar de forma
significativa el rendiment
i el comportament dels
alumnes”
(Rosental, 1968)

31. Expectatives negatives ? Poden influir en el
rendiment i el comportament ?

32. Poden ser viscudes com a
marginació. Que el porta a
provocar conflictes per cridar
l’atenció.
Una etiqueta marca de forma
negativa i condiciona.
Taca d’oli: conducte, rendiment,
sociabilitat...

33. Possibles Estratègies.
1. Crear un clima agradable i
positiu.
2. Expectatives realistes i
possibles.
3. Més Feedback positiu.
4. Més informació més
exigència.
5. Més oportunitats per
preguntar.
6. Projectes èxit.

34. Cuento de Gabriel García
Márquez:

35. Cuento de Gabriel García Márquez:
“Imagínese usted un pueblo muy pequeño donde hay una señora mayor que tiene un hijo de 19 años y le está
sirviendo el desayuno con aire de preocupación. El hijo le pregunta qué le pasa y ella responde: “No sé, pero he
amanecido con el presentimiento de que algo muy grave va a sucederle a este pueblo”. El hijo que jugaba billar
todos los lunes y hasta el momento nunca había perdido una apuesta, se va preocupado y pierde una carambola
sencillísima. El otro jugador tan asombrado como los demás presentes, le pregunta qué le pasó si era una jugada
tan fácil. Él contesta: “Es cierto, pero me he quedado preocupado por una cosa que me ha dicho mi madre esta
mañana sobre algo grave que le va a suceder a este pueblo”. El chico se marcha, y los demás comentan que si
Dámaso ha perdido por primera vez una partida, pudiera ser cierto, en efecto, que algo malo sucediese en el
pueblo. La noticia empieza a regarse, y una señora observa, que no hay que burlarse de los presentimientos de
las madres porque a veces resultan. Otro señor que la escucha y va a comprar carne, le dice al carnicero: Venía
por un kilo de carne, pero mejor deme dos, porque andan diciendo que algo grave va a sucederle a este pueblo y
lo mejor es estar preparado. El carnicero despacha el pedido y cuando entra otra clienta le sugiere: Mejor lleve
dos kilos, porque hasta aquí llega la gente diciendo que algo muy grave va a pasar y se están preparando y
comprando comida. Entonces la señora responde: Tengo varios hijos, mejor deme cinco kilos. Y en media hora se
agota la carne y el carnicero mata otra vaca, y se sigue esparciendo el rumor.
Llega un momento en que todo el mundo en el pueblo espera que pase algo y se paralizan todas las actividades. Y
la tensión crece y crece y todos están desesperados por irse, pero no tienen el valor para hacerlo. Hasta cuando
uno levanta la voz y grita: “Pues yo sí me voy”. Y agarra sus muebles, sus hijos, sus animales y los mete en una
carreta y atraviesa la calle central en donde todo el mundo lo ve. Y los demás exclaman: “Si éste se atreve,
nosotros también…”, y empiezan a desmantelar literalmente el pueblo. Y uno de los últimos que abandona el
pueblo dice: Que no venga la desgracia a caer sobre lo que queda de nuestra casa, y entonces la incendia y otros
incendian también sus casas. Y todos huyen como en un éxodo de guerra y pánico y en medio de ellos va la
señora que tuvo el presagio, y le dice a su hijo que marcha a su lado: “Viste, mijo, que era cierto lo que te decía
esta mañana que algo muy grave iba a suceder en este pueblo”.

36. PROFECIA
D'AUTOCUMPLIMENT
Es dóna quan algú crea unes expectatives o prejudicis
sobre algú altre, els quals, s'acabaran reproduint.
Robert K. Merton

37. Auto reflexió

38. #
Els límits són l'inici
de l’acció educativa.

39. La filla de l’emperadorLa diadema.

40. Els límits són:
Un referent - infant.
Entendre el món.
Ens donen seguretat i
tranquil·litat.
Orienten.
Acte d’amor.
Els límits no són:
× Cridar
× Donar ordres sense
explicacions.
× No atendre les
necessitats.

42. Transgredim els acords per
desconeixement.

43. D'altres perquè mai vam estar
d'acord. Imposades i ens
rebel·lem.

44. Acords que han perdut el sentit,
i no s'han tornat a revisar.

45. Acords que mai es
respecten, i llavors un
tampoc ho fa.

46. Tot i estar d'acord, ells estan
en contradicció amb altres
interessos personals.

47. Cridar l'atenció a
través de la transgressió.

48. Es vol agredir a
l'autoritat/comunitat
transgredir els acords.

49. Mostrar la pròpia independència

50. #
Les normes

51. 1. Formulats en
positiu.

52. 2. Poques i
necessàries.

53. 3. Clares i
precises.

54. 4 .Coherents

55. 5 .Recolzades amb l’acció.

56. 6. Aplicades al moment.

57. Per marcar els límits, posar normes.
1. Formulats en positiu.
2. Poques i necessàries.
3. Clares i precises.
4. Coherents.
5. Recolzades amb l’acció.
6. Tenen que ser aplicades al moment.

58. Les normatives i
el pas del temps.

59. -En York, Inglaterra, es legal matar a un escocés dentro de
las antiguas murallas si este lleva arco y flechas.
-En Londres está prohibido montar en un taxi si se tiene
la peste.
-En Francia está prohibido bautizar a tu cerdo con el
nombre de Napoleón.
-En Florida las mujeres solteras tienen prohibido saltar en
paracaídas los domingos.
-En Vermont, EEUU, las mujeres, para usar dentadura
postiza, necesitan estar en posesión de un permiso
firmado por sus maridos.

60. Necessitats de canvi i
evolució...
...i avaluació.

61. NORMES
GENERALS
Normes
Biblioteca
Normes
...
Normes
Menjador
Normes del
pati

62. Diagnòstic

63. Transformar una prohibició amb una recomanació.
André Breton.

65. Benjamín Franklin
"Háblame y quizás
lo olvide. Enséñame
y quizás recuerde.
Particípame y
aprenderé"

66. Benjamín Franklin
La comunitat
educativa ha de
participar en
l'elaboració de les
normes

67. Creació d’espais de
debat. Assemblees,
tutories...

68. Cal conèixer el
funcionament de les
normes.

69. Som models.

70. Projectem valors.

71. Normes inqüestionables ?

74. #
“Siempre positivo
nunca negativo!”

76. Comunicació negativa.

77. Comunicació Positiva.

78. Comunicació Positiva.

79. Calleu!
seieu!,
no ploris..!
augmenta la
repetició de
l’acció.

81. Gato blanco, gato negro lo importante
es que cace ratones. Lao-Tsé.

83. Modificació de la
conducta.

84. Escollir una eina de treball?

85. Conducta inapropiada. Aquesta és apresa.

86. Reforçadors
Positius

87. Diferents tipus de reforçadors.

88. 10 manaments.
Com podem reforçar?
1. Cada persona un reforçador.
2. Reforçar amb immediatesa.
3. Al començament: Constant i fàcil d’aconseguir.
4. Un cop après la conducta: - Administrar-se de forma
intermitent.
5. Primer la conducta després el reforçador.
6. Variats els reforçadors.
7. “Santa Rita, Santa Rita....”
8. Explicar el que esperem d’ell.
9. Si perd eficàcia canviar.
10. Proporcional Esforç-reforçador.

89. Tècniques de
modificació de la
conducta?

90. 1. Cost de la resposta.
La tècnica consisteix en la retirada d'un reforçador
positiu (activitat agradable) com cost per transgredir
les normes o acords presos, normes...

91. 2. Contracte.

92. 3. Economia de fitxes.
Es dissenya un pla, juntament amb l'alumne. Si
aconsegueix un determinat nombre de fitxes, les
pot canviar per un premi més gran.

93. 4. Principi de Premack.
Pensem amb les activitats que més puguin agradar als
alumnes, per utilitzar-les com a reforçadors de les
activitats que els resultin més desagradables.
David Premack

94. 5 .Temps fora.

95. 6. Retirada d’atenció.

96. 7. Estrategia
paradoxa.
Utilitzem la tècnica com a últim
dels recursos, en el moment que
veiem que les altres estratègies
no han funcionat. Es genera una
situació de perplexitat. Objectiu
és convertir una cosa agradable
en una obligació, per tal que el
subjecte acabi rebutjant-ho.

98. Càstigs, quins records
en teniu de petits?

99. Haim Guinot (1970) afirma:
“El càstig no inhibeix les males
conductes. Amb aquest mètode només
aconseguim que el transgressor sigui
més cautelós a l’hora de cometre
“delictes”. Serà més hàbil i aprendrà ha
no deixar pistes i, cada cop serà més
expert”.

100. Bandura (1989) afirma:
“El càstig pot controlar una mala
conducta puntual, però no ensenya al
nen a adoptar un comportament
exemplar, com tampoc redueix la
necessitat del nen de portar-se
malament”.

101. Roger Llopart (2015)
Com haurien de ser les Mesures educatives:
 Proporcionals.
 Reparadores.
 Relacionades.
 Fermesa.
 Immediatesa.
 Consistència amb l’equip.
 Claredat.
 Flexibilitat.
 Privacitat.
 Realitzables.

102. #“Tous amb les
persones,
durs amb els
problemes”

103. Què ús
suggereixen
aquestes
imatges?

109. “La meva vida és
el meu missatge”
Gandhi

112. Els crits com a recurs habitual:
- El crit no educa.
- Poden afectar la seva autoestima.
- Una comunicació autoritària.
- Falta habilitats socials de l’adult.
- Ens podem habituar als crits i perden el seu efecte.

115. #
Una bona convivència,
una bona comunicació

116. Busquem nous
canals per
comunicar-nos

117. CaraEls ulls
Les mans
La postura

118. La comunicació.
 Acosta’t.
 Diferents altures.
 “No” l’escridassis.
 Mirada fixa en els seus ulls.
 Demana-li que t’escolti i que et miri a
la cara.
 Baixa el to de la teva veu. +Greu
POSITIU

119. Comunicació amb els infants.
 Parlar amb un to ferm, demostrant
seguretat.
 Separem la persona del problema.
 Les comparacions són odioses.
 Paraules que basades amb el cuidar.
 Les emocions.
POSITIU

120. La Comunicació negativa
trenca la relació

121. Relacions negatives.
NEGATIU
 Insults, crítiques...
 Falta d’assertivitat.
 Humiliacions.
 Privacions excessives.
 Pèrdua del vincle.
 Amenaces.

123. Descriure el
problema.

124. Descriure el problema.

128. En el moment en que
deixem d’acusar o de
donar ordes i descrivim
els problemes, els nois i
noies estan més
disposats a comportar-
se responsablement.

133. Donar informació.
És més probable que
els alumnes canvien el
seu comportament
quant els educadors
donen informació
sense insultar i amb
respecte.

136. Estil agressiu

137. “Rebelión en el aula” Sue Cowley Pàg 96
Estil assertiu

139. Vincle educatiu

140. “Sense vincle no
hi relació
educativa”
#

141. #
Reconèixer i posar
nom als sentiments.
(tot un repte)

142. El seu primer dia.

143.  Hi ha una relació directe
entre el que senten els
infants i com es
comporten.
Haim Ginott.

145. Empatia

147.  Hi ha una relació directe
entre el que senten els
infants i com es
comporten.
 En el moment que un
infant se sent a gust és
comporta adequadament.
 Com ajudar a sentir-se a
gust?
 Acceptem els seus
sentiments!
Haim Ginott.

149. Aceptantem el sentiments dels nostres alumnes?
Nen: Em fa mal el dit!
Maria: Només és una rascada de no res.
Ideal: Una rascada pot ser molt dolorosa.
Nena: Ai! No ser quina figura puc fer amb el fang?
Maria : Va pensa, que no tenim tot el dia…
Ideal: No és fàcil escollir quina figuerta fer…

150. Jo no veig la
diferència.
Ho veig tot
igual!

151. Un dia d’aquells que tot va
malament.

152. 1. Negació dels
sentiments.

153. 2. Actitud filosòfica.

154. 3. Consells.

155. 4. Fer Preguntes.

156. 5. Defensar a l’altre
persona.

157. 6. La llàstima.

158. 7. Psicoanàlisi d’aficionat.

160. El cas: RIP per a la tortuga

163. És curiós. Quan pretenem que
un nen allunyi un mal
sentiment, encara que ho fem
amablement sembla que
augmentem l’aflicció.

164. Proposta alternativa:

165. Els educadors no solem adoptar
aquesta mena d’actituds perquè
temem que, si donem expressió al
sentiment, només l’empitjorarem.
Però es just el contrari. Quant sent
paraules que defineixen allò que
està experimentant, el nen rep un
gran consol. Algú ha reconegut la
seva vivència interior..

166. El conductor de
l’autobús m’ha
renyat i tothom
s’ha posat a riure.
Vergonya
Deus
haver
passat
molta
vergonya

167. M'agradaria
trencar-li el nas al
Pol!
Enfadat
Ostres!
Sembla
que estàs
molt
enfadat!

168. Només perquè
cauen 4 gotes no
anem a la sortida
Desil·lusió
Ja veig
que ha
sigut una
gran
desil·lusió
per a tu.

171. Donar nom aquest sentiment

173. Model psicodinamic.

174. Motius pels quals els nens que no es comporten
adequadament. (Dreikurs)
1 .Desig de cridar l’atenció de l’adult.
2. El desig de manifestar el seu poder.
3. Desig de venjant-se.
4. Desig de mostrar certa incapacitat assumida, de forma
real o imaginària.

175. Possibles solucions:
 Primer principi: relacions basades amb el
respecte mutu.
 Segon principi: conseqüències naturals i
lògiques dels seus actes, així el nen pot
veure el funcionament de la realitat, més
que el poder de l’adult.

176. El cas: De la serra rovellada
i el nen despistat.

177. El cas: De la serra rovellada i el nen despistat.

178. El cas: De la serra rovellada i el nen despistat.

179. 5 passos a seguir: Alternatives al càstigs.
1. Expressi els seus sentiments amb rotunditat
(sense atacar el caràcter el “JO”).
2. Manifesti les seves expectatives.
3. Ensenyi al nen/a com pot rectificar.
4. Doni-li opcions.
5. Prengui mesures.

182. Donem opcions

183. I si el problema subsisteix?
Prenem mesures

184. 5 passos a seguir: En comptes de castigar.
1. Expressi els seus sentiments amb rotunditat
(sense atacar el caràcter el “JO”).
2. Manifesti les seves expectatives.
3. Ensenyi al nen/a com pot rectificar.
4. Doni-li opcions.
5. Prengui mesures.

185. Però, quina diferència trobem
entre el càstig i les conseqüències
lògiques i naturals.

186. La diferencia entre el càstig i les conseqüències
lògiques i naturals:
 No ens enfadem, l’adult està calmat i “amistós”.
 No implica element de judici moral.
 El càstig es relaciona amb el passat i no amb l’ara.
 Estimular el comportament desitjat.
 No amenaçar, ni caucionar.

187. Taller de teatre.

189. 5 passos a seguir: En comptes de castigar.
1. Expressi els seus sentiments amb rotunditat
(sense atacar el caràcter).
2. Manifesti les seves expectatives.
3. Ensenyi al nen/a com pot rectificar.
4. Doni-li opcions.
5. Prengui mesures.

190. Obstacles a les conseqüències
lògiques i naturals.
 Ser inconsistents. No donar exemple.
 Sentir llàstima (ser feble en
l'exigència).
 Parlar massa.
 No ser constants.
 Desautoritzar-nos.

191. Una mica humor i
fantasia ajuda

192. En comptes d’explicacions lògiques.

193. En comptes d’explicacions lògiques.

194. En comptes d’explicacions lògiques.
Humor i
fantasia

195. Una mica d’humor i fantasia.

196. Una mica d’humor i fantasia.

198. Una mica d’humor i fantasia.

199. El treball de
Shakespeare

200. No considerar el sentiment

201. No considerar el sentiment

202. A vagades resulta
difícil pensar
clarament i de manera
constructiva, quant
algú l'interroga o li fa
retrets.

205. Es pot obtenir una gran ajuda
d’un:
Vaja! Ah Sí? Ja ho veig.
Aquesta mena d'expressions unides
amb una actitud propícia són
invitacions perquè el nen explori les
seves idees i sensacions i potser
trobi una solució.

206. # Idea Clau:
“Menys és més.

207. # Idea Clau:
Relacions basades
amb el respecte.

208. #
Resolució conjunta
de problemes.

217. #
Altres propostes.

218. Moltes gràcies
Roger Llopart
rogerllopart.alari@gmail.com
es.linkedin.com/pub/roger-llopart/26/b69/9b/