1. Treball de la llibre:
Educació i vida
quotidiana
Eulàlia Bosch
Nom: Andrea Ribas Galvín
Curs: 1r Ed. Infantil
Assignatura: Seminari

2. 2
ÍNDEX
BIOGRAFIA DE L’AUTORA......................................................................................................3
IDEES PRINCIPALS DE CADA CAPÍTOL.....................................................................................4
RESUMDEL CAPÍTOL: Quan seré gran vull ser pagès...............................................................7
VALORACIÓ PERSONAL DEL CAPÍTOL.....................................................................................7
REFLEXIÓ.............................................................................................................................8

3. 3
BIOGRAFIA DE L’AUTORA
Eulàlia Bosch va néixer l’any 1949 a Barcelona. És llicenciada en Filosofia (Universitat de
Barcelona, 1971) i en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 1976). Té un llarga etapa
de la seva vida en l’àmbit de l’educació, ja que va ser professora de Filosofia, directora i
fundadora de serveis educatius i comissàries d’exposicions.
Eulàlia Bosch és educadora de Filosofia, fundadora i ex- directora de l’Institut d’investigació
per a l’Ensenyament de Filosofia d’Espanya i autora dels llibres El plaer de mirar (1998) i
Educació i vida quotidiana (2003).
Eulàlia Bosch, a part de totes aquestes activitats que duu a terme, sempre ha tingut un
objectiu per a treballar la relació entre les institucions educatives i la vida cultural de les
ciutats.

4. 4
IDEES PRINCIPALSDE CADA CAPÍTOL
Néixer
La idea principal d’aquest capítol és que la noia embarassada passarà d’estar completament
solaa tenirunabona companyia,comésel seufill ofilla.Lasegonaideaésk gràciesa la il·lusió
que té per veure a la seva filla, ella viu.
Protecció i autonomia
La mare té un certa por i preocupació que els seus fills vinguin sols a casa, fins que un dia la
nenave sola, llavors és aquí on la mare es dóna compte que la seva filla ha crescut i que ja té
una certa autonomia en si mateixa.
Pot tenir fills la lluna?
La idea principal d’aquest capítol és que abans de sentir- nos insegurs en alguna qüestió,
primer hem d’observar i després pensar sobre ella, i així d’aquesta manera quedaran unes
idees clares i amb sentit comú per després realitzar un debat en que hi ha moltes respostes.
Ciutadans i experts
El que ens vol donar a entendre aquest capítol és el ciutadà ha d’esposar tots els seus
coneixements, no es pot sentir cohibit per l’expert, encara que tingui més intel·ligència.
Parlar i entendre
El que ens vol dir aquest text és que ens hem d’intentar entendre en tot moment, esforçar-
nos i si això no té un bon resultat, el temps serà l’ajuda més contundent, el que farà que el
nostre llenguatge sigui molt millor.
Quan seré gran vull ser pagès
El nen amb dislèxia, el que ens vol donar a entendre és que em de ser decisius, saber el que
volem i esforçar- nos al màxim per arribar al nostre objectiu ja sigui amb la nostra pròpia
voluntat o amb l’ajuda de la gent que ens envolta.
Les matemàtiques i els pirates
El tretque destaca enaquest capítol és que podem ensenyar als nens de diverses formes, no
només amb un llibre i un llapis, si no també amb jocs, històries,... i que un aspecte
imprescindible per aprendre és el benestar intel·lectual.
El petó
El que ens vol dir és que si la mare (educadora) no educa bé a la seva filla acabarà sent com
l’educadora,ésadir,una dona que només viu per ella i no per la gent propera que li envolta.
Vius o morts
Aquestcapítol ens vol remarcar, que si tens un lloc on viure pots fer la teva vida, és una clara
prova de que existeixes, en canvi si no tens on viure ets una persona morta.

5. 5
I si...
Tot procés educatiu és un procés d’experimentació. Tot els nens que fan alguna cosa, la fan
perexperimentar,persaber el que passa, que succeirà i d’aquesta manera poder- lo veure a
través dels seus sentits.
Vermell o blau?
El que ensvol dir ésque elsnensnotenenpor de dir el que pensen, senten o experimenten i
és per això que és tan important saber- los escoltar i mirar d’entendre’ls.
Urgència
El que ensvol donar a entendre ésque elsnensnotenenindependència,sinóque depenen de
les persones adultes, no poden decidir el que volen fer, ja que els pares els hi ha posat uns
límits, els quals els ajuda a conviure en la societat.
La classe i la cuina
De vegadeselsnensfanpreguntesdifícils,el que s’hade ferésrespondre- les amb naturalitat,
sense por, ja que gràcies a aquestes converses els nens van poden anar posant les coses en
ordre i aprenent més sobre la vida.
Identitat i diferència
La conclusióque ha tret la nena japonesa, és que estem en el lloc que estem, cap persona és
igual, tots som diferents, ens hem de mostrar tal i com són i sense imitar als demés.
Lliçó del silenci
La idea que he tret d’aquest capítol, és que el silenci ens va bé per raonar totes aquelles
preguntesque ensfem,pensar- hi sobre elles,imaginar propostes noves que ens vagin millor
que les altres, etc.
Aprendre i créixer
Ens dónaa entendre que llegirt’ajudaasolucionarproblemes, et sents a prop d’ ella, llegir és
imaginarcosesnoves,enseduca,ensensenyaaaprendre,ensfacréixercompersonesadultes.
La França rosa
Parla dels recursos que utilitzen els pares per a respondre les preguntes difícils que li
preguntenelsseusfills,jaque ells no estan disposats gairebé mai a perdre el seu sentit de la
realitat. Els costa construir les respostes d’aquelles preguntes amb dificultat.
Potser?... potser
Els nenss’hand’educarsolsmitjançantraonaments,equivocacions,...Si lespersonesadultes li
diuena un nen que allò que ha fet està bé, aquell nen no tindrà por de mostrar qüestions en
públic, es sentirà segur de si mateix.

6. 6
Pares i fills
Ens parlade la importànciade lamirada,que amb lamirada potstransmetre totala informació
que desitgis al públic.
Jackson Pollon al MoMA
Ens dóna a entendre que els nens que no entenen sobre alguna cosa, els hem de deixar que
facin les seves preguntes, que parlin, expliquin el que pensen i així d’aquesta manera que
puguin resoldre els seus dubtes.
Els orígens
El nen recorrerà tota la història de pressa perquè tots els coneixements de fa segles ja han
sigutinvestigats per persones enrere. El nens aprenen preguntant, fent- se les seves idees i
que algú li doni respostes.
Fragilitat
El que ensvol dir aquest capítol és que hem de viure la vida en tot moment i sobretot pensar
en veu alta, ja que d’aquesta manera podrem veure en les coses que ens equivoquem dia a
dia.
Metge o actor
La ideaque ensvol transmetre és que les decisions les hem de prendre tots sols, la gent que
ens envolta ens pot donar consells, però qui de veritat ha d’escollir som nosaltres mateixos.
Homes o dones?
Jo crec que el temaque tracta l’autoraenaquestcapítol, és el de la qüestió de gènere. Ja que
en realitat, dóna igual si és un home o una dona, l’element important és que t’ensenyin i
aprenguis bé sobre la matèria
Problemes i catàstrofes
Aquest capítol és un text molt positiu, ja que ens dóna una bona reflexió i és que, tots els
problemes per grans que siguin tenen una solució i hem de lluitar per buscar- la, si aquesta
solució no apareix és una gran catàstrofe.
NIF
La ideaprincipal que ensvol transmetre l’autora amb aquest capítol és que els nens escolten
alsmestresa la mateixahoraque juguenambaltresnens.Elsnensnopodenestar concentrats
en un cosa concreta, ja que la seva ment està imaginant en tot moment coses que a ell els
interessa.

7. 7
RESUM DEL CAPÍTOL: Quan seré gran vull ser pagès
Aquestcapítol va sobre unnenmolt sociable,juganeri dolç, el qual tenia dificultats alhora de
llegir i escriure.
El nen va fer tot el que li recomanaven els pares i els mestres, fins que un dia li varen
diagnosticarunadislèxiaque l’obligavaatreballarmésenl’escola,ambpersonesespecialsque
l’ajudaven sobretot a la lectura i a l’escriptura.
Tot i el problema que li van trobar, va ser un noi, que mai va perdre l’ humor, amb moltes
ganes de tirar cap endavant, les quals coses va fer que avances d’una manera positiva en la
seva discapacitat.
El seuoncle,mentre que totselsaltresnensgaudiende lesvacancesde l’estiu, li va preguntar
al noi,que enaquell momentestudiavamatemàtiques, que què volia ser quan ell fos gran, el
nen de només set anys li va respondre amb molta decisió dient- li que volia ser pagès.
Llavorsel seuoncle,perquè encarali possésmésforçaa l’estudi li vadir que havia d’estudiar r
moltíssimperarribaral seusomni,llavorsell li vadirque noli preocupava,jaque si teniaalgun
problema demanaria ajuda algun amic, que segur que ells li respondrien.
Tota aquesta situació en realitat era molt difícil per a un noi que només tenia 7 anys, ja que
haviade sortir- se’n tot sol, encara que tenia l’ajuda de la seva família, la qual sempre estava
molt pendent d’ ell per si necessitava qualsevol cosa. Llavors és aquí on podem veure que
sense ungrup,ningú pot sobreviure jaque algúentot moment ha necessitat l’ajuda d’alguna
altre persona, ens hem d’ajudar mútuament per poder arribar al nostre objectiu o per poder
complir el nostre somni.
VALORACIÓ PERSONAL DEL CAPÍTOL
He escollitel capítol, Quan serégran vull ser pagès, perquè és un dels que més m’ha agradat i
sobretothoescollitperquè m’encantalareflexióque vol arribar l’autora, la qual és que tot en
aquesta vida amb decisió, seguretat i sobretot amb molta força es pot arribar aconseguir el
que tu desitges, costi el que costi, encara que de vegades hi ha obstacles difícils, però no els
hem de tenir por, perquè amb l’ajuda de la gent que ens envolta aquests obstacles un dia o
un altre s’aniranesborrant,perdenti jatindremel camílliure perarribar a lanostra meta, a la
nostra il·lusió.
En conclusió,que si vols arribar aconseguir alguna cosa has d’esforçar- te al màxim perquè el
teu somni es faci realitat tal i com tu volies,tot i que com bé he destacat abans sempre en
algun moment hi hauran situacions difícils que ens impedeixi aconseguir- ho.

8. 8
REFLEXIÓ
El llibre, Educació ivida quotidiana, és un llibre compost per vint- i- vuit assaigs, els quals fan
que sigui unalectura més fàcil, més amena, i que no t’avorreixi tant com si fos un relat sense
capítols.
He de dir que m’ agradat molt, és bastant interessant ja que et fa reflexionar sobre diversos
temesrelacionatsambl’educació,elsqualsetpots posar a la situació i pensar tu mateixa com
els podries resoldre perquè tot encaixi com una peça d’un trencaclosques.
Gairebé tots el capítols et fan pensar i raonar sobre si allò està bé o no, hi ha altres que et
deixensorpresa,bocabadada, ja que hi ha situacions com per exemple la narració de El petó,
la qual em va deixar gelada per dins, perquè no arribo a entendre com una mare pot ser tan
freda i tan distant amb la seva filla tan dolça, que només el que vol mostrar cap a ella és
amor.
Després unaltre temaque l’utilitzenmoltsón,lespreguntes que fan tan difícils i complicades
elsnensalspares perquè se les puguin respondre, com per exemple La classe i la cuina, però
he après que amb aquestes preguntes l’única cosa que fan els infants és aprendre i
experimentar sobre coses noves, sobre coses que mai havien escoltat.
Repeteixoque ésunllibre ambsituacionsmoltquotidianes,que algunessemblen que les hagi
viscut, ja que en realitat són situacions que passen diàriament a quasi totes les escoles,
famílies,...
Penso que hi ha coses que ens recorda perquè gairebé tots els nens hem passat per les
mateixes situacions i etapes i és per això que segur que tots tenim alguna cosa en comú en
relació amb alguns dels capítols.
En conclusió, ha sigut un llibre que recomanaria a tothom, crec que a tota la classe de
seminari ens ha fet reflexionar i pensar en algun moment, ja que són historietes que ens
poden haver passat en algun moment de la nostra vida.