TOWARDS GLOBAL DISASTER RESILIENCE:
Step 1: Integrating Today’s Global Knowledge Into Global Books of Knowledge
Step 2: From Today’s Books of Knowledge to Innovative Capacity Building
Step 3: From Today’s Paradigm to Tomorrow’s
El documento describe la arquitectura cliente-servidor. Explica que consiste en separar las aplicaciones en dos componentes: el cliente, que gestiona la interfaz de usuario, y el servidor, que gestiona los recursos compartidos como bases de datos. Esta arquitectura permite distribuir aplicaciones de forma flexible en entornos heterogéneos.
The most notable storm so far this year was HURRICANE BARBARA, which brought widespread heavy rains to much of Southwestern Mexico and Central America
Presentation courtesy of Dr. Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
Virtual embedding of library resources and services has evolved from physical embedding within institutions to virtual embedding within online environments used by patrons. A review found libraries have embedded resources like reading lists and link resolvers within course management systems and department websites. Services like reference and interlibrary loan have been provided via email, phone and chat. Moving forward, the review suggests embedding more library services directly within electronic medical records, mobile apps, internal networks and databases through tools like buttons and search filters to reach patrons virtually. The future may include librarians embedded using communication tools like Twitter, Facebook and instant messaging to help patrons within their own online spaces.
Making money sensetips and ideas to help your family prosper
Buying a Home
Am I Ready To Buy A Home?
Important questions to consider if you think
buying a house is right for you...
Do you have a steady income? Have you been employed on a regular basis for 2-3 years? Is your income reliable? Do you have a credit history? Do you have a good record of paying your bills? Will you be able to pay your bills and other debts? Do you have the ability to make the mortgage payment every month, plus handle additional costs for taxes, insurance, maintenance and repairs? Do you have money saved for a down payment and closing costs?
TOWARDS GLOBAL DISASTER RESILIENCE:
Step 1: Integrating Today’s Global Knowledge Into Global Books of Knowledge
Step 2: From Today’s Books of Knowledge to Innovative Capacity Building
Step 3: From Today’s Paradigm to Tomorrow’s
El documento describe la arquitectura cliente-servidor. Explica que consiste en separar las aplicaciones en dos componentes: el cliente, que gestiona la interfaz de usuario, y el servidor, que gestiona los recursos compartidos como bases de datos. Esta arquitectura permite distribuir aplicaciones de forma flexible en entornos heterogéneos.
The most notable storm so far this year was HURRICANE BARBARA, which brought widespread heavy rains to much of Southwestern Mexico and Central America
Presentation courtesy of Dr. Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
Virtual embedding of library resources and services has evolved from physical embedding within institutions to virtual embedding within online environments used by patrons. A review found libraries have embedded resources like reading lists and link resolvers within course management systems and department websites. Services like reference and interlibrary loan have been provided via email, phone and chat. Moving forward, the review suggests embedding more library services directly within electronic medical records, mobile apps, internal networks and databases through tools like buttons and search filters to reach patrons virtually. The future may include librarians embedded using communication tools like Twitter, Facebook and instant messaging to help patrons within their own online spaces.
Making money sensetips and ideas to help your family prosper
Buying a Home
Am I Ready To Buy A Home?
Important questions to consider if you think
buying a house is right for you...
Do you have a steady income? Have you been employed on a regular basis for 2-3 years? Is your income reliable? Do you have a credit history? Do you have a good record of paying your bills? Will you be able to pay your bills and other debts? Do you have the ability to make the mortgage payment every month, plus handle additional costs for taxes, insurance, maintenance and repairs? Do you have money saved for a down payment and closing costs?
A banner ad is a form of online advertising that embeds an advertisement into a web page to attract traffic to the advertiser's website. Banner ads come in different formats, include standard static or animated banners and interactive rich media banners. They are usually rectangular images that link to the advertiser's site and may use technologies like Flash to include animation, sound or video to maximize viewer attention.
El documento presenta una introducción al curso AEA 278 Negocios Electrónicos. Se divide en 8 secciones que cubren conceptos básicos, definición de e-commerce, modelos de negocios de e-commerce, sistemas de pago, cuestiones éticas y sociales, redes sociales y comunidades en línea, portales de e-commerce. Explica que el e-commerce representa una variedad de posibilidades para comprar bienes y servicios en línea de proveedores alrededor del mundo, pero es importante tomar precauciones para evitar fraudes.
Elements of volcanic hazards and risk. Part of the pacific “ring of fire,” japan has active volcanoes as a result of complex subduction of the pacific plate beneath the Eurasian plate. Volcano hazards
can have far reaching impacts. VERTICAL PLUME (can affect jet aircraft); ASH AND TEPHRA; LATERAL BLAST; PYROCLASTIC CLOUDS, BURSTS, AND FLOWS; LAVA FLOWS; LAHARS (can bury villages); EARTHQUAKES (related to movement of lava); “VOLCANIC WINTER” (causing famine and mass extinctions).The keys to resilience: 1) know the eruptive history of your region’s volcanoes, 2)be prepared 3) have a warning system 4)evacuate 5) learn from the experience and start over. Presentation courtesy of Dr Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
A disease outbreak like a natural disaster impacts all elements of society. There is a common agenda for societal sustainability whether preparing for outbreaks of Ebola or pandemics of influenza or earthquakes. The principles of strengthening community resilience are the same for natural disasters as they are for epidemics of communicable disease. The successful response to a deadly epidemic and a catastrophic natural disaster depends on community participation, education, awareness of the threat, what to expect and early warning. Presentation courtesy of Dr. Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
Now is a good time to make our world disaster resilient. We can do it through the convergence of realistic thinking and strategic actions that are based on improving community preparedness, protection, response, and recovery. Presentation courtesy of Dr. Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
Health has gained recognition as a foreign policy concern in recent years. Political leaders increasingly address global health problems within their international relations agendas. The confluence of health and foreign policy has opened these issues to analysis that helps clarify the tenets and determinants of this linkage, offering a new framework for international health policy. Yet as health remains profoundly bound to altruistic values, caution is required before generalizing about the positive outcomes of merging international health and foreign policy principles. In particular, the possible side-effects of this framework deserve further consideration. This paper examines the interaction of health and foreign policy in humanitarian action, where public health and foreign policy are often in direct conflict. Using a case-based approach, this analysis shows that health and foreign policy need not be at odds in this context, although there are situations where altruistic and interest-based values compete. The hierarchy of foreign policy functions must be challenged to avoid misuse of national authority where health interventions do not coincide with national security and domestic interests
The Carlton Complex Fire, a massive, lightning-caused wildfire in Washington State, is still out of control, burning houses, and forcing residents of Washington state and Canada to evacuate. The current situation: Gov. Jay Inslee said about 50 fires were burning in Washington, which has been wracked by hot, dry weather, gusting winds and lightning. Some 2,000 firefighters were working in the eastern part of the state, with about a dozen helicopters from the Department of Natural Resources and the National Guard.
A 6.3 magnitude earthquake struck near Kaki, Iran on April 9, 2013, killing 32 people and injuring 850. The epicenter was located 96 km southeast of Bushehr, where Iran's first nuclear power plant is located. No damage was reported at the power plant. The town of Bushehr experienced some damage from the quake. Iran has a long history of destructive earthquakes and has experienced over 126,000 deaths from quakes in the 20th and 21st centuries due to inadequate building standards and preparation for seismic activity. The earthquake was caused by the interaction of the Arabian, Anatolian, and Eurasian tectonic plates converging beneath Iran.
The most destructive tornado outbreak of 2014 killed at least 18 people in three states and hammered the suburbs of Little Rock, Arkansas over a 200-mile-long path. In all, at least 31 tornadoes were recorded. They formed late in the day, and were especially destructive in Arkansas because they struck as night fell. The peak tornado season is late winter through midsummer. But tornadoes can happen any time of the year when the atmospheric conditions are right. Lessons learned from tornadoes. Timely communication of critical inform-ation in the form of watches and warnings is essential for safety. Presentation courtesy of Dr. Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
Us presentem els nou textos més ben valorats del projecte de lectura i expressió escrita que hem portat a terme aquest trimestre amb l'alumnat de 3r d'ESO de l'Institut L'Estatut (Rubí)
Conte infantil publicat a Cavall Fort. Una nena, amb els episodis de la història que explica cada vespre, manté captivada la gent del barri. Amb il·lustracions de Kim Amate.
The document lists new additions for young people at the Biblioteca Ramon Berenguer IV library in 2021. It focuses on manga, graphic novels, and young adult novels, with multiple entries for new graphic novels and young adult novels. The library has acquired several new titles within those categories to engage younger readers.
Novetats a la Secció Infantil i Juvenil de la Biblioteca Ramon Berenguer IV d...Biblioteca Almenar
This document lists new additions to the children's and young adult sections of the library for summer 2020. It includes new books in the infant, children 1-3, and young adult sections, with novels and poetry listed for young adults.
This document lists topics covered in various subject areas including philosophy, poetry, and novels. It appears to be an index or table of contents for materials covered in different classes or sections. In a concise format, it outlines the main themes or works to be discussed without providing details about specific content.
Com a municipi lector comptem amb la col·laboració de la bibliotecària Montse Rollán, ella és qui ha realitzat aquestes recomanacions per aquest St. Jordi 2020
1r premi - "El vell de la fi del món" de Sebastià Bennasar Llobera
1. EL VELL DE LA FI DEL MÓN
La pensió de la fi del món era a la vora d'una via de tren. Com que aquella no era una estació
terminal no es podia considerar que allò fos la fi del món, però sí que era la fi del poble, o
l’inici, segons com es miràs i depenent de si el viatger baixava o pujava al tren. Per als que
arribaven, la fi del món no era sinó l’inici de la vila. I per als que en marxaven allò era el principi
del món fora del poble, i per tant sí que era la fi del món conegut.
A la pensió hi vivia un home molt gran amb una única funció: controlar i comptar els
viatgers que s’aturaven en aquell bocí de món de l’Alentejo i així distreia el temps que
s’esmerçava entre la migdiada i el sopar o entre el desdejuni i el dinar. Un temps que passava,
quan feia bo, sota l’ombra del llimoner immens que ocupava el pati. A l’hivern o quan plovia es
refugiava a la seva cambra, des d’on podia veure l’eixida. Només canviava una mica la posició,
perquè des de l’habitació hi havia una cambra que quedava més amagada, mentre que quan
era fora el seu control era total.
Ningú no sabia quant de temps feia que el vell s’estava a la pensió, però els més
veterans de l’equip ciclista amateur que s’hi hostatjava quan entrenaven per aquelles terres
l’havien vist sempre allà. De fet, ni tan sols l’amo de la pensió, que havia fet alguns diners amb
negocis de restauració a la contrada, no ho sabia.
Ell havia comprat la pensió amb l’hoste a dins i l’habitació pagada fins que es morís.
Per descomptat, a la pensió de la fi del món ningú no sabia qui feia l’ingrés dels diners de la
cambra i del que el vell es menjava a la seva taula de sempre, com si fos un moble més del
restaurant. Un cop a l’any, a l’octubre, el propietari de la pensió enviava una carta a un apartat
postal de Lisboa informant de la pujada de preus anual i puntualment els ingressos al banc es
modificaven i indicaven la nova quantitat estipulada. Problema resolt i amb la màxima
celeritat, que és una de les coses que més li agradaven a l’amo de la pensió de la fi del món,
acostumat a trobar-se que el ritme de la burocràcia portuguesa sovint no era el ritme de les
seves ànsies de negoci.
Convendria dir que la pensió de la fi del món és a Grandola, la vila portuguesa
immortalitzada per la Revolució dels Clavells, però aquesta és una altra història i la pensió de la
fi del món només recorda el 25 d’abril perquè és festiu i de tant en tant hi arriba algun turista
despistat, d’aquests que fan turisme històric i se n’enduen la major de les decepcions o la
major de les alegries en veure que les coses tampoc no han canviat tant.
La pensió de la fi del món ja existia el 1974 i el vell ja hi era, només que no era vell, o
no ho era tant. Com a mínim això ja era un punt de partida per a l’Elionor Gomes, de divuit
anys, que acabava d’arribar a Lisboa feia només dues hores per estudiar periodisme i escatir el
misteri de l’home vell que havia vist sempre a la pensió on vivia amb la seva mare, una de les
netejadores d’habitacions i cuinera del restaurant i que, de tant en tant, mantenia el llit calent
de l’amo de la pensió. Per a ella la fi del món era el principi del món, que començava per
Lisboa i una carrera universitària guanyada per la mare i per ella a base de fregar escales i
treure bones notes que es transformassin en beques. L’Elionor Gomes -duia el llinatge de la
2. mare, el pare havia fugit ningú no sabia on i la mare no li va dir mai qui era- pensava que una
bona manera de començar la seva carrera com a periodista d’investigació podia ser esbrinar el
misteri que tenia més a la vora i oferir una resposta possible al seu públic lector més immediat,
el personal de la pensió de la fi del món.
L’Elionor Gomes va arribar a la ciutat en el moment adequat arrossegant una pesada
maleta de rodes que va entaforar en un taxi tot d’una que arribà a l’estació. El seu cosí, Miguel
Costa, vivia al Largo de São Miguel, a l’Alfama, i justament li havia quedat una habitació buida.
La maleta de l’Elionor, tot i comptar amb unes rodes especials, hauria estat impossible
d’arrossegar pels empedrats i asfaltats singulars de Lisboa, i per això es decidí a fer el dispendi
en taxi, perquè tot i que estava disposada a estalviar fins al darrer cèntim innecessari, sabia
que no aconseguiria arribar a casa de son cosí, a qui no veia des de feia nou mesos, des del
Nadal anterior, potser perquè ell sabia que si tornava molt sovint a la fi del món, tal volta seria
difícil sortir-ne una segona vegada. Ell l’esperava a casa, li va mostrar la seva habitació i
l’Elionor va tenir una sensació molt semblant a la llibertat per primera vegada. Li agradava
aquell lloc amb vistes a la petita església i el barri de l’Alfama, que mesclava l’olor de sardines a
la brasa amb el d’alguna antiga llar de foc.
Aquells primers dies a Lisboa els va esmerçar en plantejar un pla viable. Al final va
optar per la màxima senzillesa. Simplement havia d’esperar que algú anàs a buidar l’apartat de
correus 82 de l’oficina de Morais Soares i seguir-lo. I sabia que allò passaria aviat. Cada primer
d’octubre el propietari de la pensió de la fi del món remetia la carta amb la pujada del preu del
lloguer. Va anar a mirar els horaris de l’oficina de correus i va descobrir que allò era encara
millor, perquè va veure que els apartats de correus només es podien buidar a partir de les tres
del migdia, quan ella ja hauria sortit de la universitat i així no perdia cap de les classes que tot
just havien començat i que tant li agradaven. L’Elionor Gomes es va trobar que l’inici de la
universitat comportava algunes indignitats com les putades que els veterans feien als novells.
Tant era així que malgrat que a ella no li feren res, va decidir fer un vídeo amb la seva càmera i
enviar-lo a un eurodiputat suec que s’encarregava de temes d’ensenyament. Va ser el seu
primer vídeo denúncia, que també envià a algunes televisions europees perquè veiessin el
comportament insultant de les teòriques elits portugueses. Però tot i aquella croada en contra
de la barbàries no va perdre de vista el seu objectiu principal: controlar aquell apartat de
correus.
L’Elionor Gomes estava asseguda amb un llibre entre les mans que no llegia. Havia
arribat el dia i a les tres en punt havia entrat a l’oficina de correus, havia localitzat l’apartat i
s’havia situat a una distància prudencial disposada a espiar. No va haver d’esperar gaire. A les
tres i mitja va comparèixer una dona de devers seixanta anys que va obrir l’apartat, va recollir
dues cartes i un paquetet i va sortir. L’Elionor li anà al darrere i la dona va travessar el carrer i
va començar a pujar la Calçada do Poço dos Mouros. Ella la va seguir. Lisboa era un turó
considerable i tots els carrers feien pujada o baixada, però aquella devia ser una de les costes
més dures de la ciutat. Per sort ella estava en forma i podia mantenir el ritme endimoniat de la
dona a qui seguia, que malgrat l’edat i els evidents quilos de més rebotits dins la falda es movia
amb una agilitat sorprenent.
3. La senyora va arribar fins a la biblioteca de la Penha da França. Havia pujat tota la
Calçada do Poço dos Mouros a una velocitat sorprenent i només havia parat un moment per
veure quins eren els pratos do dia que oferia el restaurant Mario, on el carbó ja feia estona
que estava preparat per oferir les millors carns i peixos a la graella. L’Elionor Gomes es va
quedar a la porta sense decidir-se a entrar. Resultava evident que aquella dona era la
bibliotecària i que tot just començava el torn. Havia de trobar una manera adequada de
començar la conversa, si és que allò era possible, però hi havia l’inconvenient de fer la primera
passa.
Va tornar al carrer i va admirar la bellesa de l’edifici, així com també la de la fusta dels
mobles que omplin aquella biblioteca vella però plena d’encant i va buscar una manera de
poder entrar i parlar amb ella. La mirada als prestatges des de l’exterior i el fet de veure la
dona sola i la biblioteca deserta -els adolescents eren encara a l’institut- la varen acabar de
convèncer. Aquells llibres estaven farcits d’històries com la seva i ella no podia fracassar en la
primera missió que s’havia imposat. Així que el que havia de fer era entrar i dir-li la veritat.
L’Elionor Gomes va armar-se de valor i va passar el mostrador d'informació com si fos una de
les clientes habituals de biblioteca, una usuària d’aquelles històries que s’amuntegaven als
prestatges.
L’olor de la fusta vella la va sorprendre. L’Elionor Gomes s’hi sentia molt bé, allà dins.
Aquells prestatges li recordaven els de la segona planta del casino de Grândola, que acollia la
biblioteca municipal on ella havia passat moltes hores, allunyada de la pensió de la fi del món i
obrint-se al món a través de les paraules que podia llegir perfectament allà mateix on s’havien
format les minses elits intel·lectuals agràries de la vila. L’Elionor Gomes entrà fins a la sala de
lectura on hi havia la dona i s’acostà al petit taulell amb l’ordinador. Quan la veié de prop
pogué adonar-se que la dona duia una gran quantitat de marques a la cara, com de qui ha
passat malament una verola.
-Benvinguda, què desitja? -la veu de la dona sonà càlida, convidant a la conversa, al repòs, a la
confidència.
-La veritat és que no sé ben bé per on començar. Miri, sóc la filla de la Manuela, una de les
netejadores de la pensió de la fi del món, a Grândola.
-Així doncs, ha arribat l’hora? No es preocupi, no sento res per aquell home, ja ho pot dir tot.
-L’hora de què?
-Vull dir que vostè deu ser aquí per anunciar-me, a la fi, la mort del pare.
-No, no, jo sóc aquí per una altra cosa.
-Així doncs, el pare es viu?
-Si es refereix al senyor Nemésio Lopes, sí, encara és viu i té bona salut.
-I doncs, com és que vostè és aquí i com m’ha trobat?
-És una història una mica complicada i no voldria que s’enfadàs amb mi.
4. -Tranquil·la, tenc tot el temps del món, fins a les cinc no començaran a venir els usuaris.
-Doncs miri, ja li he dit que sóc la filla d'una de les treballadores de la pensió. Estic estudiant
periodisme aquí a Lisboa i vaig decidir aprofitar la vinguda per saber què s’amaga al darrere de
la vida de Nemésio Lopes, qui és, qui li paga les factures de la pensió i per què. Sabia de
l’existència de l'apartat de correus al qual li enviem tota la paperassa i les seves factures i per
això he estat esperant que vostè el buidàs i l’he seguida fins aquí. He estat una bona estona
fora pensant una bona excusa, però com que no n’he trobada cap i penso que amb la veritat
pel davant se sol arribar lluny, m’he permès el luxe d’incomodar-la. Ara veig que no ho hauria
d’haver fet i li’n demano disculpes. Ja marxo.
-No, espera. Ja és hora que algú sapi la veritat sobre el meu pare.
-Vol dir?
-Sí, és del tot imprescindible. Ja he callat massa anys. Però aquesta és també una història
massa llarga. Potser hauràs d’esperar que acabi la feina i t’ho explico amb calma.
-Com vostè vulgui.
L’Elionor Gomes i la Rita Lopes anaren al petit restaurant de la Calçada do Poço dos
Mouros. La conversa es va allargar durant dues llargues hores mentre despatxaven un plat de
bacallà a braz i unes postres delicioses. Tot i això, la conversa els hi estava llevant la gana a les
dues, només tenien ganes de parlar i buidar-ho tot l’una i d’escoltar i aprendre, l’altra.
Una setmana després, l’Elionor Gomes començava la seva trajectòria com a periodista
amb un reportatge a tota pàgina al Diario de Notícias:
“El torturador més sinistre del règim viu a la pensió de la fi del món”.
Lisboa-Barcelona, setembre de 2010.