Revolució industrial 28112011

1,161 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,161
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
508
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revolució industrial 28112011

  1. 1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL © VICENT PUIG I GASCÓ IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA 1r. Batxillerat. Curs 2011-2012
  2. 3. <ul><li>Concepte. </li></ul><ul><ul><li>Què és? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quan es produeix? </li></ul></ul><ul><ul><li>On es produeix? </li></ul></ul><ul><li>Causes de la Revolució Industrial. </li></ul><ul><ul><li>El Creixement Demogràfic (1.2.) </li></ul></ul><ul><ul><li>La revolució Agrària (1.1.) </li></ul></ul><ul><ul><li>L’acumulació de capital. La Revolució Comercial (2.6) </li></ul></ul><ul><ul><li>La Revolució tecnològica ( 2.1.) </li></ul></ul><ul><li>Els Sectors industrials. (2) </li></ul><ul><ul><li>LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ </li></ul></ul><ul><ul><li>Indústria Textil (2.2.) </li></ul></ul><ul><ul><li>Indústria Siderúrgica (2.3) </li></ul></ul><ul><ul><li>Desenvolupament del ferrocarril (2.5.) </li></ul></ul><ul><li>L’expansió de la Revolució Industrial. (2.7.) </li></ul><ul><li>Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial. </li></ul><ul><ul><li>Conseqüències econòmiques (3) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El Liberalisme econòmic </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Conseqüències socials (4) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Procés d’Urbanització </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La Societat de Classes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El paper de la dona </li></ul></ul></ul>
  3. 4. <ul><li>Concepte. </li></ul><ul><ul><li>Què és? </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Transformacions econòmiques i socials basades en l'aplicació de la màquina a la producció, que van promoure un enorme creixement dels diversos sectors de l’economia . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del capitalisme comercial . </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades entre elles, van incidir profundament en tots els àmbits de la vida social, econòmica i política d’Europa. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Revolució Demogràfica </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Revolució Agrària : Economia agrària de subsistència a una economia industrial capitalista </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Revolució Tecnològica </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Revolució Transports </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Quan es produeix? entre 1750-1850 </li></ul></ul><ul><ul><li>On es produeix? </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Revolució industrial (1750-1820) = Anglaterra = Take-off= ARRANCADA </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Industrialització (1820-1850) = expansió al continent europeu </li></ul></ul></ul>
  4. 5. AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE LA DEMANDA MÀQUINES APLICADES A LA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT REVOLUCIÓ AGRÀRIA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ REVOLUCIÓ COMERCIAL REVOLUCIÓ TRANSPORTS REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA TRANSPORT RÀPID I BARAT
  5. 7. <ul><li>Religió cristiana natalista </li></ul><ul><li>Escàs ús dels anticonceptius </li></ul><ul><li>Reducció edat de matrimoni </li></ul><ul><li>Augment dels ingressos familiars (treball infantil) </li></ul><ul><li>Reducció de les fams i la mortalitat catastròfica (= Revolució Agrària) </li></ul><ul><li>Diversificació de la dieta alimentària (creïlles, naps, arròs, tomaca, bajoquetes) = prevenció d‘enfermetats </li></ul><ul><li>Major higiene personal ( ús del sabó, clavegueram = millor benestar ec.) </li></ul><ul><li>Desenvolupament medicina (vacuna contra la pigota, 1796) </li></ul><ul><li>Avanços científics: ½ meitat segle XIX (vacunes) </li></ul><ul><li>Reducció de la mortalitat infantil </li></ul>
  6. 15. <ul><li>Divisió dels camps oberts en parcel·les </li></ul><ul><li>Qualsevol que puga demostrar la propietat, en posseiria una part </li></ul><ul><li>Divisió de les parcel·les per bardisses vegetals o tanques de fusta o pedra </li></ul><ul><li>Disposició de les parcel·les i llibertat de conreus i innovacions </li></ul><ul><li>Terres comunals dividides i tancades </li></ul><ul><li>DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA </li></ul><ul><li>MECANITZACIÓ </li></ul><ul><li>INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, ROTACIÓ, ETC </li></ul><ul><li>ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS </li></ul><ul><li>COSTOS MÉS ELEVATS= </li></ul><ul><ul><li>CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARIS </li></ul></ul><ul><ul><li>MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES </li></ul></ul>
  7. 16. <ul><li>Si pots provar la propietat sobre la terra </li></ul><ul><li>Si disposaves dels diners per tancar la propietat amb fusta, pedra o bardissa </li></ul><ul><li>Si podies pagar els advocats </li></ul><ul><li>Si podies pagar els funcionaris pel traçat favorable del parcel·lari </li></ul><ul><li>Si podien aconseguir una ACTA PARLAMENTÀRIA DE TANCAMENT </li></ul><ul><li>SENSE PROBLEMA, LA PROPIETAT ERA TEUA </li></ul>ÈXODE RURAL A LES FÀBRIQUES DE LES CIUTATS <ul><li>ELS CAMPEROLS NO PODEN DEMOSTRAR LA PROPIETAT = PERDEN LES TERRES </li></ul><ul><li>NO PODEN PAGAR EL TANCAT DE LA PROPIETAT = HAN DE VENDRE </li></ul><ul><li>LA MINORIA QUE MANTINGUÉ LES TERRES = </li></ul><ul><ul><li>ENDEUTAMENT PER LA INTRODUCCIÓ DE MILLORES </li></ul></ul><ul><ul><li>CONDICIONS DE VIDA MOLT DURES </li></ul></ul>JORNALERS DELS NOUS PROPIETARIS O ARRENDATARIS
  8. 19. SOCIALES ECONÒMIQUES EMPOBRIMENT CAMPEROLS MÉS POBRES DESENVOLUPAMENT BURGESIA AGRARIA ÈXODE RURAL AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS MA D’OBRA BARATA PER A LES FÀBRIQUES. R.I. MAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ EXCEDENT DE PRODUCTES AUGMENT DELS GUANYS ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA I RURAL MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA ACUMULACIÓODE CAPITAL REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA REINVERSIÓ DE CAPITAL DESVIACIÓ DE PART DEL CAPITAL A ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRAQRIES
  9. 20. REVOLUCIÓ COMERCIAL
  10. 21. DEMANDA EXTERNA Inicis del Colonialisme Expansió del comerç britànic: Amèrica del Sud, zones d’Àsia, Àfrica , Europa Acumulació de Capital LA CREACIÓ DE LA DEMANDA DEMANDA INTERNA MILLORA DEL NIVELL DE VIDA A CAUSA DEL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL , INDUSTRIAL I AGRÀRI (menor % de despesa en productes alimentaris) = CAPACITAT ADQUISITIVA Desenvolupament del comerç interior (eliminació de les duanes interiors, millora dels transports, Especialització producció) CREIXEMENT POBLACIÓ Matèries Primeres barates i mercats reservats Superàvit comercial
  11. 24. INDÚSTRIA TÈXTIL INDÚSTRIA SIDERÚRICA I FERROCARRIL ESTALVI PRIVAT SUBMINISTREN CAPITAL REVOLUCIÓ ÀGRÀRIA Guanys Impostos més elevats Dipòsits en els bancs DESENVOLUPAMENT PRODUCCIÓ INDUSTRIAL INDÚSTRIA RURAL PRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ) REVOLUCIÓ COMERCIAL SUPERAVIT COMERCIAL DESENVOLUPAMENT COLONIAL AUTOFINANÇAMENT (Estalvi) PRÉSTECS (Baix interès) SOCIETATS LIMITADES (Amics i parents) SOCIETATS ANÒNIMES BANCS ESTAT ACCIONS DIVIDENDS BORSA DE VALORS BANCS D’INVERSIÓ BANCS DE DIPÒSITS
  12. 25. <ul><li>Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupament mecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals </li></ul><ul><li>Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumular capital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hi aporten el capital i se’n reparteixen els beneficis. </li></ul><ul><li>SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) que compren diversos inversors (accionistes) </li></ul><ul><ul><li>Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del nombre d’accions (participacions del capital de la societat). </li></ul></ul><ul><ul><li>Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions </li></ul></ul><ul><ul><li>OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització del capital que hi ha aportat , però no té propietat. </li></ul></ul>
  13. 26. <ul><li>BORSA DE VALORS: </li></ul><ul><ul><li>mercat de capital on es compren accions i obligacions </li></ul></ul><ul><ul><li>Baròmetre de la situació econòmica en general </li></ul></ul><ul><ul><li>Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el funcionament de les empreses i l’economia d’un país </li></ul></ul><ul><li>BANCS: </li></ul><ul><ul><li>Financen el procés d’industrialització </li></ul></ul><ul><ul><li>Emissors de paper- moneda </li></ul></ul><ul><ul><li>Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital (inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial </li></ul></ul><ul><ul><li>Societats per accions </li></ul></ul><ul><ul><li>Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació </li></ul></ul><ul><ul><li>BANCS DE DIPÒSITS , guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden retirar en qualsevol moment. </li></ul></ul><ul><ul><li>BANCS D’INVERSIÓ , concedeixen préstecs a llarg termini, participen del capital de les empreses (accions); subministradors de capital a la indústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs, pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda </li></ul></ul>
  14. 28. REVOLUCIÓ AGRÀRIA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA LA DEMANDA AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ LIMITACIONS DELS SISTEMES ARTESANALS (DOMÈSTIC I GREMIS) INTRODUCCIÓ INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES PRODUCTIVES MÀQUINA DE VAPOR LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773) FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame) TELERS MECÀNICS ENERGIA HIDRÀULICA Màquina de Vapor (Watt, 1769) Carbó de Coc (Darby, 1732) ALT FORN Pudelació i laminatge ferro (Cort, 1783) Convertidor Bessemer (1856): ACER Ús de bigues de ferro, rails i vagonetes Locomotora de Stephenson (1829) Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807) <ul><li>LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ </li></ul><ul><li>FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU AUTÒNOMA </li></ul><ul><li>DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ) </li></ul>INNOVACIONS TÈXTILS INDÚSTRIA SIDERÚRGICA MINES TRANSPORTS FÀBRIQUES TREBALL EN CADENA
  15. 30. LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII
  16. 31. PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII <ul><ul><li>Famílies camperoles compaginen el treball agrari amb l’elaboració de productes tèxtils: comerciants venen el producte en mercats llunyans </li></ul></ul><ul><ul><li>Ingressos complementaris </li></ul></ul><ul><ul><li>Millor alimentació </li></ul></ul><ul><ul><li>Augment de la població </li></ul></ul><ul><li>PROCÉS AUTONÒM </li></ul><ul><ul><li>Activitat productiva reduïda durant les èpoques de sembra i recol·lecció= més treball al camp </li></ul></ul><ul><ul><li>Camperols= propietaris d’eines de treball= filoses, telers, etc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Porten les manufactures al mercat pròxim </li></ul></ul><ul><ul><li>Intercanvien amb els comerciants: preu acordat= DOMESTIC SYSTEM </li></ul></ul><ul><li>ORDENACIÓ DEL PROCÉS </li></ul><ul><ul><li>El camperol perd l’autonomia decidir com i quan produir </li></ul></ul><ul><ul><li>El comerciant (= capital comercial) acaba controlant el procés dispers </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Subministrament de les matèries primeres (origen llunyà) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Distribució pels domicilis dels camperols dels instruments de filar, teixir i fixa el preu per peça </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els camperols reben una mena de sou= fixat pel comerciant (unilateralment) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Comerciant= empresari de la industria rural dispersa = PUTTING OUT SYSTEM </li></ul></ul></ul>
  17. 32. <ul><li>3.- Darreres dècades del XVIII </li></ul><ul><ul><li>Augment del Putting out system </li></ul></ul><ul><ul><li>extensió per diverses zones </li></ul></ul><ul><ul><li>Problemes de subministrament de matèries primeres i control de la producció de les famílies camperoles </li></ul></ul><ul><ul><li>Concentració de capital dels comerciants o empreses comercials </li></ul></ul><ul><li>4.- FACTORY SYSTEM (SISTEMA FABRIL) </li></ul><ul><ul><li>Fàbrica= lloc de reunió de treballadors i màquines = control de l’obrer per l’empresari( Manufactura) </li></ul></ul><ul><ul><li>Mecanització del procés productiu </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús generalitzat de l’energia hidràulica i després el vapor. </li></ul></ul><ul><ul><li>Producció en sèrie </li></ul></ul>
  18. 33. PRODUCCIÓ ARTESANAL PRODUCCIÓ INDUSTRIAL ARTESA EN UN TALLER MAQUINA EN LA FABRICA NECESSITAT D’APRENENTATGE OBRER SENSE FORMACIÓ PRODUCCIÓ ESCASSA GRAN PRODUCCIÓ QUALITAT VARIABLE IGUAL QUALITAT PRODUCTES DIFERENTS PRODUCTES IDENTICS PREU ELEVAT PRODUCTES BARATS MERCAT LOCAL MERCAT MUNDIAL
  19. 34. LA INDUSTRIA TÈXTIL
  20. 35. INDÚSTRIA DEL COTÓ <ul><li>Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu </li></ul><ul><li>Manufactura lligada al comerç colonial </li></ul><ul><ul><li>Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700) </li></ul></ul><ul><ul><li>Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important </li></ul></ul><ul><ul><li>Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó (1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés </li></ul></ul><ul><ul><li>Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner </li></ul></ul><ul><li>Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera </li></ul><ul><li>Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat) </li></ul><ul><li>A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) a EUA, Europa i Extrem Orient- Índia </li></ul><ul><li>MECANITZACIÓ </li></ul><ul><ul><li>LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Desequilibri entre el teixit i el filat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Filat manual amb filosa i torn </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per fornir fil a un teixidor </li></ul></ul></ul>
  21. 36. <ul><ul><li>Innovacions en el procés del FILAT. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>SPINNING JENNY (1760), Hargreaves. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Disposa de Fusos múltiples </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Augmenta la quantitat de fil produïda per operari </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>fila 8 fils a l’hora </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>WATER FRAME (1768), Arckwraight </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Funciona amb energia hidràulica </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Moviment continuat </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>MULE JENNY (1779), Crompton= </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>funciona amb vapor. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>fila 400 fusos a l’hora </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-teixir) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augment de la qualitat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Reducció de costos (=salaris) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Elevada producció </li></ul></ul></ul><ul><li>Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors. </li></ul>
  22. 41. LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA AUGMENT DE LA DEMANDA DE FERRO INNOVACIONS Ferro produït sobre el carbó vegetal = car i poder calorífic baix 10.000 tones (1780) PRODUCCIÓ TRADICIONAL DE FARGUES AMB CARBÓ VEGETAL I FERRO DE GRAN PURESA <ul><li>DEMANDA AGRÀRIA (EINES I MÀQUINARIA) </li></ul><ul><li>DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES I MÀQUINES) </li></ul><ul><li>GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ) </li></ul><ul><li>PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS </li></ul><ul><li>MINES: bigues de ferro(POUS MINERS) ,rails i vagonetes (TRANSPORT DEL MINERAL) </li></ul>
  23. 42. <ul><li>CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbó vegetal pel mineral (A. Darby , 1709): generalització a finals del XVIII per l’encariment de la fusta= major poder calòric del carbó mineral. </li></ul><ul><ul><li>Major poder calorífic= fosa en ALT FORN </li></ul></ul><ul><ul><li>Impuls a la mineria del carbó </li></ul></ul><ul><ul><li>Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes </li></ul></ul><ul><li>Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió, augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en un temps menor i amb menys combustible. </li></ul><ul><li>Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari i introducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS </li></ul><ul><li>Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor ( Henry Cort, 1784-95)= millora la qualitat i permet millorar el carbó </li></ul><ul><ul><li>Procés de fosa </li></ul></ul><ul><ul><li>Eliminació de les escòries del ferro </li></ul></ul><ul><li>Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMUL </li></ul><ul><li>Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829) , conversió del ferro en ACER= material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc. </li></ul><ul><ul><li>Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó </li></ul></ul><ul><ul><li>Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril) </li></ul></ul><ul><li>Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials a baix cost. Patent de Henry Bessemer , 1855 </li></ul>
  24. 43. ALT FORN
  25. 44. PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)
  26. 45. DESENVOLUPAMENT DEL FERROCARRIL
  27. 46. NECESSITAT DE CAPITALS SOCIETATS ANÒNIMES SOCIETATS D’INVERSIÓ DEMANDA CREIXENT DE FERRO I CARBÓ EL FERROCARRIL ORIGEN PRIMERS FERROCARRILS CONSEQÜÈNCIES MINERIA Transport del mineral fins a la boca de la mina: vagonetes arrossegades per cavalls sobre rails de fusta) APLICACIÓ A UNA MÀQUINA DE VAPOR (STEPHENSON, 1829, ROCKET) <ul><li>LIVERPOL- MANCHESTER, 1830. </li></ul><ul><li>BARCELONA -MATARÓ, 1840 </li></ul><ul><li>MADRID- ARANJUEZ, 1851 </li></ul><ul><li>REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixement urbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc. </li></ul><ul><li>ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT </li></ul><ul><li>ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL” </li></ul>DESENVOLUPAMENT COMERÇ DESENVOLUPAMENT SIDERÚRGIA DESENVOLUPAMENT SISTEMES FINANCERS
  28. 47. FERROCARRIL REDUEIX EL COST DE LES MERCADERIES ABAIXA EL PREU DELS PRODUCTES MILERS DE PERSONES COMPREN ELS PRODUCTES ES VENEN MÉS MERCADERIES I AUGMENTA LA DEMANDA <ul><li>INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES EN EL PROCÉS PRODUCTIU </li></ul><ul><li>CREACIÓ DE NOVES FÀBRIQUES </li></ul><ul><li>CONTRACTACIÓ DE MÉS TREBALLADORS </li></ul>+ GENT OCUPADA I + CAPACITAT ADQUISITIVA (DINERS PER GASTAR)
  29. 49. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
  30. 50. INDUSTRIALITZACIÓ En Europa parlem de PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ gradual i regional PROCÉS DESIGUAL, no afecta a tots els països d’igual manera: ECONOMIES DUALISTES <ul><li>DESENVOLUPAMENT </li></ul><ul><li>FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I DESPRÉS ALEMANYA, EUA, </li></ul><ul><li>LATE COMERS = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA, ÀUSTRIA O RÚSSIA, I JAPÓ </li></ul>MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS FERROCARRILS SIDERÚRGIA BANCA ESTAT Arrencada per a industrialitzar una àrea, encara que no era prioritari . L’ATRACCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES Complementa l’expansió del FERROCARRIL. INDÚSTRIA PESANT CONNECTADA AMB LA BANCA MAJOR NECESSITAT DE CAPITAL= CREACIÓ DE BANCS INVERSORS: ROTHSCHILD, CREDIT MOBILIER SUBSTITUEIX LA MANCA D’INICIATIVA INDIVIDUAL I ELS CAPITALS PRIVATS = SUPORT ESTATAL A LA INDÚSTRIA I EL FF.CC. <ul><li>BÈLGICA I FRANÇA = EXPLOTACIÓ JACIMENTS DE CARBÓ, AGRICULTURA DESENVOLUPADA , XARXA FLUVIAL (CANALS FLUVIALS I MARÍTIMS) I COMERÇ ACTIU. </li></ul><ul><li>ALEMANYA = JACIMENTS DE FERRO I CARBÓ, CONCENTRACIÓ DE CAPITAL FINANCER EN GRANS CORPORACIONS BANCÀRIES INDÚSTRIA SIDERÚRGICA I QUÍMICA </li></ul><ul><li>ITÀLIA I ESPANYA = ZONES D’INDUSTRIALITZACIÓ (PIAMONT, CATALUNYA) I TERRITORIS AGRARIS SENSE REFORMA AGRÀRIA (NÀPOLS- SICÍLIA, ANDALUSIA, EXTREMADURA) </li></ul>
  31. 53. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
  32. 54. <ul><li>Formació de Societats Anònimes </li></ul><ul><li>Tendència a la concentració d’empreses </li></ul><ul><li>Superació de les crisis de subsistència </li></ul><ul><li>Conflictes socials en les fàbriques </li></ul><ul><li>BASE TEÒRICA DEL LIBERALISME ECONÒMIC (ADAM SMITH) </li></ul><ul><li>INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA </li></ul><ul><li>EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = LLEI OFERTA I LA DEMANDA </li></ul><ul><li>MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS GENERALS </li></ul><ul><li>LLEI DE LA COMPETÈNCIA </li></ul><ul><li>NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ ESTATAL </li></ul>BURGESIA I PROLETARIAT PROBLEMES INICIALS DESEQUILIBRI OFERTA- DEMANDA AUGMENTA + RÀPIDAMENT L’OFERTA QUE LA DEMANDA SOBREPRODUCCIÓ ATUR FALLIDA GENERAL EMPRESES REDUCCIÓ DEMANDA DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA SOCIETAT EVOLUCIÓ CAPITALISME NOVES CLASSES SOCIALS
  33. 55. NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I) <ul><li>LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC . Així ho va definir ADAM SMITH en la seua obra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevol intervenció de l’estat en els afers econòmics </li></ul><ul><li>TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulació de la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior ni tampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat de l’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos de riquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca, acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” del mercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursos materials per tal d’aconseguir el màxim benestar social. </li></ul>Adam Smith (1723-1790)
  34. 56. EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS 1 . El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda. Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs que impedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertat de producció i comerç. 2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contracte laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pot trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts. 3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper es limita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertat econòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, sense que siga necessari el paper regulador de l’estat.
  35. 57. EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES 1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén dels propietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu que no foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversos socis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES , què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó a qui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separació clara entre capital i trebal l: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de la seua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Per tant, l’apropiació dels guanys és privada. 2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, i ha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendre les mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits en l’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends als accionistes. 3 .- Llibertat de mercat . En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus dels productes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això, l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat . 4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament, crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de noves tecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es tenir uns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresa no disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, es convertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.
  36. 58. David Ricardo (1772 — 1823 ) fou un economista britànic. Fou un dels economistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer i especulador i amassà una fortuna considerable. La llei del ferro dels sous , també coneguda com a llei de bronze dels salaris , és una teoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim, que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevol increment en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavors l'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin de nou a aquest mínim. David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de la terra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població es desplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan les terres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de la competència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots els treballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat). L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no només agrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.
  37. 59. Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert Malthus , va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial. Publicà el seu famós &quot; Assaig sobre la població “ (1798) on exposà el principi segons el qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més, són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria (catàstrofe maltusiana).
  38. 60. LES CRISIS CÍCLIQUES RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDA SOBREPRODUCCIÓ TANCAMENT D’EMPRESES ATUR CAIGUDA DE LA DEMANDA
  39. 62. BOOM AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM EXPANSIÓ AUGMENT OCUPACIÓ SALARIS I PREUS DESCENS COTITZACIONS RECESSIÓ ATUR DESCENS DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM SOBREPRODUCCIÓ PERTORBACIÓ TEMPORAL DEL MERCAT ? SALARIS I PREUS AUGMENT DE LES COTITZACIONS DEPRESSIÓ CRISI : 1 . Caiguda brutal de la producció industrial o agrària. 2. Caiguda accions. 3. Pel tipus de moneda (crisi monetària). Esdeveniment puntual, pot continuar o no amb una DEPRESSIÓ = contracció del consum , baixada de preus i augment de l’atur. Quan la contracció és de dèbil amplitud i de curta durada parlem de RECESSIÓ
  40. 63. CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTES MANIFESTACIÓ I ORIGEN MALES COLLITES PENÚRIA ALIMENTARIA DEPENDENCIA CLIMATICA SUPERPRODUCCIÓ EVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLES OFERTA INSUFICIENT ENFONSAMENT DELS PREUS DEMANDA INSUFICIENT EXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL MUNDIAL PERIODICITAT DE VEGADES <ul><ul><li>CICLES DE 10 ANYS APROXIMADAMENT </li></ul></ul>CONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LA MORTALITAT MORTALITAT CATASTROFICA FALLIDES D’EMPRESES I BANCS CONCENTRACIONS EMPRESARIALS ATUR
  41. 66. CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
  42. 67. PROCÉS D’URBANITZACIÓ ÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONS AGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ (REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA) CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALS AFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUES CREIXEMENT CIUTATS INDUSTRIALS MANCHESTER, LIVERPOOL, BIRMINGHAM SNSE PREPARACIÓ PER UN CREIXEMENT RÀPID I EN POCS ANYS PROBLEMES Resultats CANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA <ul><li>NECESSITAT D’HABITATGES BARATS PER LA POBRESA DE LA POBLACIÓ IMMIGRADA </li></ul><ul><li>ESCASSA REGULACIÓ MUNICIPAL SOBRE LES EDIFICACIONS I LES SEUES CONDICIONS </li></ul><ul><li>BENIFICIS SENSE CONTROL = ÚNICA MOTIVACIÓ DELS CONSTRUCTORS </li></ul><ul><li>Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables amb tots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies amb enllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues i habitatges residencials BURGESOS </li></ul><ul><li>BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació </li></ul><ul><li>Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” = habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cada filera de cases. </li></ul><ul><li>Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense bany individual i sense les mínimes condicions d’higiene (sense clavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA. </li></ul><ul><li>Amuntegament de persones i mancança de serveis públics (hospitals, escoles i zones d’oci) </li></ul>
  43. 69. NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL <ul><li>NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS) </li></ul><ul><li>IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS) </li></ul><ul><li>VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME </li></ul><ul><li>DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR) </li></ul><ul><ul><li>BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antiga aristocràcia) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Controla els mitjans de producció de la nova societat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Classe dirigent dels estats liberals </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Imposa la seua ideologia i valors </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats de comerç, funcionaris) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>No exerceixen tasques manuals </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>PROLE: MOLT FILLS </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>En el límit de la supervivència </li></ul></ul></ul>
  44. 70. <ul><li>DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES </li></ul><ul><ul><li>Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills, etc) es reserva per a la dona </li></ul></ul><ul><ul><li>La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència de l’espós), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura i càlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar </li></ul></ul><ul><ul><li>Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral </li></ul></ul><ul><ul><li>La dona treballadora </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>obrera = compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Dides de les famílies burgeses i benestants </li></ul></ul></ul>

×