1. Reproducció i Sexualitat

2. La funció de la reproducció garanteix la supervivència de l’espècie. En els humans, la reproducció és de tipus sexual , el que vol dir que només és possible entre dos individus de diferent sexe que produeixen cèl·lules sexuals diferents o gàmetes : l’home produeix espermatozoides i la dona òvuls . La unió d’aquestes dues cèl·lules es coneix com fecundació i té lloc en l’interior dels òrgans reproductors de la dona ( fecundació interior) . La cèl·lula que es forma, que s'anomena zigot , es multiplica constantment originant un embrió. El desenvolupament embrionari, que té lloc en l’interior de l’aparell reproductor femení ( viviparisme ) originarà un nou ésser. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS

3. En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que existeixen dos sexes amb característiques morfològiques i fisiològiques diferents ( dimorfisme sexual ). Els de sexe masculí o homes i els de sexe femení, dones . LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS HOME DONA

4. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS La reproducció es realitza en òrgans especialitzats que constitueixen l'Aparell Reproductor i que és diferent en ambdós sexes. El funcionament dels aparells reproductors, ve controlat, en gran part, per l’acció d’hormones.

5. LA SEXUALITAT La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicològics, socials, culturals, polítics, espirituals i religiosos. L'estudi de la sexualitat humana inclou el conjunt de comportaments i fenòmens que tenen a veure amb el sexe, com són les relacions sexuals, l'enamorament, la satisfacció sexual, la reproducció i la repressió sexual. La sexualitat és present en totes les etapes de la vida, des de la fetal fins a la vellesa. Segons les seves característiques diferencials es pot citar la sexualitat infantil, adulta, femenina,masculina, de la tercera edat, etc.

6. LA FORMACIÓ DELS GÀMETES L’aparell reproductor és l’encarregat de produir, mitjançant la gametogènesi, les cèl·lules sexuals o gàmetes, procés que s’activa a partir de la pubertat.

7. ELS CARÀCTERS SEXUALS SECUNDARIS Les hormones sexuals són les responsables de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris .

8. MADURESA SEXUAL La maduresa sexual és l’etapa en la qual els individus són aptes per a la reproducció. En els humans s’inicia amb la pubertat i correspòn a la joventut i l’edat adulta. NENES NENS

9. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN) La major part de l’aparell reproductor masculí és extern. Les parts visibles són el penis i l’ escrot , una bossa de pell que allotja els dos testicles . L'escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura inferior a la del resta del cos, condició necessària per la formació dels espermatozoides. El penis és l'òrgan copulador masculí. L'extrem rep el nom de gland . És una zona molt vascularitzada i molt sensible que presenta un orifici anomenat meat urinari . El gland està recobert d'una pell anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor s'anomena fimosi . L'operació de retallar-lo quirúrgicament s'anomena circumcisió .

10. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN) Dins l’escrot trobem els testicles. A l'interior d'aquests òrgan hi ha uns llargs conductes molt replegats anomenats túbuls seminífers. Els túbuls seminífers desemboquen en una estructura tubular que es replega sobre el testicle anomenada epidídim. Cada epidídim comunica amb un conducte deferent que conduirà els espermatozoides fins la uretra, que comunica amb l’exterior. També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els hi proporciona el medi líquid:són les vesícules seminals , les glàndules de Cowper i la pròstata .

11. A les parets dels túbuls seminífers es troben les cèl·lules seminals encarregades de la espermatogènesis o formació dels espermatozoides . També es troben les anomenades cèl·lules de Leydig que produeixen l'hormona testosterona, responsable dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba, espatlles amples, etc.). Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en l’ epidídim fins al moment de l’ejaculació. ELS TESTICLES Secció d’un túbul seminífer

12. LES GLÀNDULES ANNEXES Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els espermatozoides en el seu viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves secrecions i els espermatozoides formen el semen . Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la uretra les glàndules annexes segreguen les substàncies que constitueixen la part líquida del semen. Aproximadament s'ejaculen uns 3cm 3 de semen amb una concentració d'espermatozoides de 100 milions/cm 3 aprox. Les VESÍCULES SEMINALS són dues dilatacions en forma de bossa, segreguen un líquid ric en fructosa que nodreix als espermatozoides i aporten la major part del contingut del semen. Aboca la secreció en el primer tram de la uretra, a nivell de la próstata. Vesícula seminal Conducte deferent Epidídim Testicle

13. Les GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que protegeix el seu interior dels residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la sortida del semen LES GLÀNDULES ANNEXES La PRÒSTATA : és una glàndula de la mida d’una castanya que es situa sota la bufeta i es disposa abraçant la uretra en el seu primer tram. La pròstata aboca a la uretra un líquid d’aspecte lletós que protegeix i nodreix els espermatozoides.

14. L’ ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeïx gràcies a que l’interior del penis presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats cossos cavernosos (2 cossos cavernosos a dalt) i cos esponjós (1 a sota, envoltant la uretra) que en el moment de l'excitació s'omplen de sang. Això provoca l’erecció i l’ augment de mida del penis. EL TEIXTIT ERÈCTIL DEL PENIS COSSOS CAVERNOSOS COS ESPONJÓS Gland Uretra Corona Uretra COSSOS CAVERNOSOS

15. prostata bufeta urinària testicles vesícules seminals glàndula de Cowper prostata gland meat urinari cos esponjós ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ cossos cavernosos uretra túbuls seminífers testicles escrot epidídim conductes deferents

16. En un espermatozoide distingim les següents parts: Un cap , que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els enzims necessàries per degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma . En la seva part intermèdia o coll es troben les mitocondries, encarregades de produir l'energia necessària perquè aquest pugui arribar fins a l'òvul. La seva cua o flagel , similar a un fuet, té com objectiu impulsar a l'espermatozoide cap a l'òvul femení. ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES

17. L’aparell reproductor femení té com a funcions produir els gàmetes femenins o òvuls , fabricar les hormones sexuals femenines: els estrògens i la progestrona. També és on té lloc la fecundació i la gestació (desenvolupament del fetus fins al seu naixement). És a dir és el cos de la dona el que rep als espermatozoides, i una vegada que l'òvul ha estat fertilitzat, alimenta a l' embrió i després al fetus durant les 40 setmanes de gestació fins a néixer completament format. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

18. El conjunt de genitals externs de la dona es denomina vulva . Estan situats en la base de la cavitat pèlvica. En ella es pot diferenciar els següents elements: els dos llavis majors , els dos llavis menors , el clítoris (un petit òrgan erèctil molt sensible), l' orifici uretral o meat urinari (l'orifici de sortida de l'orina) l' orifici vaginal (l'orifici de l'aparell reproductor) que està parcialment tancat per una membrana anomenada himen que s'esquinça en realitzar el primer coit. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES

19. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les hormones sexuals . Cada 28 dies aprox. els ovaris alliberen un òvul madur, que són recollits per la trompa de Falopi. Les trompes de Fal·lopi són dos canals d'uns deu centímetres de longitud que s'estenen des dels ovaris fins a l'úter. En el seu interior, cadascuna d'elles posseïx unes pestanyes microscòpiques que, al vibrar, ajuden a impulsar a l'òvul en el seu camí cap a l’úter. És en aquest recorregut on l'òvul és fecundat per l'espermatozoide.

20. L' úter és un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i elàstica, que amida de 7 a 8 centímetres de longitud. Les seves parets estan tapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada endometri . La seva funció és allotjar l'embrió en desenvolupament fins al seu naixement. Des de la part superior de l'úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de Fal·lopi, pel seu extrem inferior,regió coneguda com coll o cèrvix , s'uneix amb la vagina. La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 15 cm de longitud. Allotja el penis de l'home durant la relació sexual i és el canal de sortida del bebè quan el part és normal. L’ himen és una membrana que tapa l’entrada. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES

21. L’ÒVUL Són cèl·lules immòbils i grans. Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps. En aquest interval serà fecundat o morirà. Corpuscle polar Corona radiada Capa pel·lúcida Nucli Citoplasma

22. EL CICLE MENSTRUAL El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogènesi . És un procés que comença en l'etapa embrionària. En néixer una nena ja té al voltant de 400 mil òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns fol·licles similars a uns sacs. El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat. De manera cíclica cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procés, controlat per hormones segregades en la hipòfisi i en el propi ovari es coneix com cicle menstrual . La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies. Però la regularitat del cicle és variable, fins i tot en una mateixa dona.

23. El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un dels ovaris, que va madurant i passant per varis estadis. La hormona hipofisària FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que aquest produeixi estrogen , l’hormona que estimula l’engruiximent de l'endometri de l'úter. Al voltant del dia 14 el fol·licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul cap a les trompes de Falopi, procés conegut com ovulació . EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR

24. Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el cos luti , que serà l’encarregat de produir l’hormona progesterona que estimularà el creixement de l’endometri de l’úter en el cas que hi hagi fecundació. EL CICLE MENSTRUAL: FASE LUTEÍNICA En conseqüència l’ endometri es desenvolupa, augmenta la vascularització i de mida per poder nodrir el futur embrió. Si no hi ha fecundació el cos luti mor als 14 dies.

25. Si no hi ha fecundació: el cos luti s'atrofia 14 dies després de l’ovulació, cessant la producció d'hormones i provocant que l'endometri es desprengui i surti per la vagina a l'exterior, produint una hemorràgia denominada menstruació o regla, que sol durar de 3 a 5 dies. Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procés de maduració i torna a començar un altre cicle menstrual. EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ

26. EL CICLE MENSTRUAL: Gràfic

27. LA FECUNDACIÓ La fecundació és la unió dels gàmetes (n) per donar lloc a un zigot(2n). Té lloc a l’interior de les trompes de Fal·lopi. Només un dels espermatozoides, del centenar que han arribat fins l’òvul, aconseguirà penetrar-lo.

28. LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES L’ acrosoma de l’espermatozoide conté enzims que degraden la zona pel·lúcida de l’òvul. El cap de l’espermatozoide podrà penetrar fins el citoplasma. Aleshores la composició de la membrana de l’òvul canvia i es fa impermeable a qualsevol altre espermatozoide.

29. Zigot Fecundació Òvul Implantació Mòrula Espermatozoides LA FECUNDACIÓ

30. El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest viatge comença a dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A partir de les 16 cèl·lules es comença parlar de mòrula . A continuació algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un estat que es denomina blàstula . Aproximadament al sisé dia després de la fecundació la blàstula arriba a l’úter i s'implanta a l'endometri (etapa coneguda com anidament ) i continua la seva divisió i transformació que donarà lloc a l’embrió . LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ

31. FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT

32. La placenta comença a formar-se a partir de la quarta setmana després de la fecundació a partir de teixits de l'embrió i de l'endometri matern i està totalment formada el 3r mes. Aquest òrgan permetrà, a través del cordó umbilical, alimentar a l'embrió i retirar i eliminar els productes de deixalla. Alhora que actuarà com barrera defensiva. La placenta també té una important funció endocrina: secreta hormones que possibilitaran la gestació i el desenvolupament de les glàndules mamàries. LA PLACENTA Embrió Placenta

33. LA GESTACIÓ O EMBARÀS 1r mes (4 setmanes) 2n mes (8 setmanes) 3r mes (12 setmanes) 7è mes (28 setmanes)

34. IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI

37. EL PART El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d'un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida del fetus a l'exterior del cos matern. El part es divideix en tres períodes o fase: - Període de dilatació - Període d'expulsió - Període de deslliurament

38. En aquesta etapa s'inicien les contraccions uterines , regulars i doloroses que passen de produir-se cada mitja hora fins a esdevenir cada 3 minuts. La fase comença amb l’estovament i l’ esborrament del coll uterí. A continuació el coll de l’úter es dilata fins a tenir una obertura de 10 cm. Pot haver trencament de l’amni i abocament del líquid amniòtic (“ trencar aigües ”). Aquesta fase pot durar entre 5-20 hores. EL PART: FASE DE DILATACIÓ

39. EL PART: FASE D’EXPULSIÓ És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la criatura. Les contraccions són més intenses. Gràcies a elles i a la musculatura abdominal de la mare, el bebè és empès cap a l’exterior. A causa de la bipedisme, els ossos del maluc han sofert modificacions pel que fa a la resta de primats i el canal del part forma angles; a més, l'úter forma un angle recte amb la vagina. El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels muscles per a avançar per aquest tortuós passadís. Canal del part Les contraccions de l’úter i els músculs abdominals impulsen als nens cap a l’exterior Dilatació del coll uterí i la vagina

40. Embrió de 5 setmanes (10 mm) EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen amb la finalitat d’expulsar la placenta. Això es coneix com fase de deslliurament , i va acompanyada d'hemorràgies.

41. La sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim. Abarca totes àmbits d’una persona: fisiològics, psicològics, socials i culturals. La sexualitat, les seves sensacions i manifestacions en l’adolescència, com en qualsevol etapa de la vida, han de ser tractades amb naturalitat. Hem de poder parlar de sexualitat amb tota llibertat per aclarir dubtes i poder així prendre decisions responsables sobre el nostre comportament. LA SEXUALITAT

42. EL SEXE SEGUR: ANTICONCEPTIUS MÈTODES Que impedeixen la fecundació Mètodes químics Mètodes de barrera Altres mètodes Que impedeixen la nidació PRESERVATIU MASCULÍ PRESERVATIU FEMENÍ DIAFRAGMA PEGAT PÍNDOLA DE L’ENDEMÀ ESPERMICIDA MARXA ENRERE MÈTODE DE LA TEMPERATURA BASAL MÈTODE D’OGINO-KNAUS DISPOSITIU INTRAUTERÍ PÍNDOLA ANTICONCEPTIVA ANELL VAGINAL

43. MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL Utilització de preservatius. Utilització de preservatius. Utilització de preservatius. Higiene i ús del preservatiu. Prevenció Antiretrovirals Símptomes diversos degut a l'afebliment del sistema immunitari. El virus es troba present a la sang, l’esperma, … Virus: Virus de la Immunodeficiència Humana SIDA Aparició d’un xancre en el punt d’entrada de la infecció. Mucoses de l’aparell gènitourinari. Pell i mucoses. Localització Antibiòtics Antibiòtics Antifúngics Tractament Als tres mesos: erupcions cutànies. El bacteri s’escampa per tot el cos. Si no es tracta pot ocasionar la mort. Inflamació de la uretra. En la dona pot passar desapercebuda. Coïssor de l’àrea genital. Emissió de fluix vaginal espès. Símptomes Bacteri: Treponema pallidum Bacteri: Nesseira gonorrhoeae Fong: Candida albicans Agent causal SÍFILIS GONORREA CANDIDIASI

44. http://www.sexejoves.gencat.cat/ics_webjove/AppPHP/index.php Web de la Generalitat amb informació sobre sexualitat http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ssvv/repro1.htm Làmines interactives de l’aparell reproductor http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r-eso/5-aparell-reproductor-i-sexualitat/#sexe Unitat didàctica sobre reproducció i sexualitat PER SABER-NE MÉS...