Resum del Tema I de Coneixement del Medi

1. TEMA 1: LA TERRA, EL NOSTRE PLANETA.
L’univers: conjunt format per tots els cossos celestes i l’espai immens que els
conté.
Estels: són els cossos celestes més importants. Són bolles de gas molt calentes
que emeten llum i calor. El Sol és un estel de grandària mitjana (n’hi ha de més
grans que ell i de més petits) ens proporciona llum i calor.
Galàxia: els estels s’agrupen en galàxies. Cada galaxia té millers de milions
d’estels. El nostre Sistema Solar és troba a la Via Làctia i té forma d’espiral. Hi ha
altres tipus de galàxies com la el·líptica i la irregular.
El Big Bang: gran explosió on tota la materia i l’energia que constituien l’univers
es va expandir en totes direccions en forma de gas i de pols. Així es varen originar
els primers estels i galàxies.
Planetes: són cossos grans i arredonits que giren al voltant d’un estel (el Sol).
Segueixen un recorregut, que s’anomena òrbita i té una forma gairebé circular.
No tenen llum pròpia, però poden reflectir la llum de l’estel al voltant del qual
giren.
Els planetes són: Mercuri, Venus, Terra (planeta blau), Mart (planeta vermell),
Júpiter (planeta gegant), Saturn (planeta dels anells), Urà i Neptú.
Planetes interiors (Mercuri, Venus, Terra I Mart): són rocosos, petits I tenen pocs
satèl·lits.
Planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà I Neptú): són gasosos, grans i tenen molts
satèl·lics.
Planetes nans: Ceres, Plutó i Eris. Són més petits I poden compartir la seva òrbita
amb altres cossos celestes.
Satèl·lits: són cossos celestes en forma esférica, més petits que el planeta al
voltant del qual giren. Reflecteixen, també, la llum d’un estel.
Cometes: són cossos celestes formats per gel, pols i roques molt lleugeres. Quan
s’apropen al sol i el gel s’evapora formen la coa del cometa.
Asteroides: són rocosos i es troben en el cinturó d’asteroides (entre Mart i
Júpiter).

2. Meteorits: fragments d’asteroides o restes de cometes que viatgen a grans
velocitats per l’espai. Quan són petits i entren en contacte amb l’atmosfera
s’encenen i els veim com estels fugaços. Si xoquen amb planetes o satèl·lits hi
formen grans cràters.
1. LA GEOSFERA.
DE QUÈ ESTÀ FORMADA LA GEOSFERA.
La geosfera està formada de roques.
Una roca és un material natural, generalment dur i dens, format per
diferents substàncies químiques anomedades minerals.
Només podem observar les roques que es troben a la superficie de la
geosfera. Només en una zona próxima al centre i en unes zones pròximes a
la superficie terrestre les roques es troben en estat líquid. Aquestes roques
foses reben el nom de magma.
LES CAPES DE LA GEOSFERA.
Tres capes concèntriques:
- Escorça: capa molt prima. Forma els continents i el fons de les mars.
- Mantell: està format per roques més denses.
- Nucli: les roques del nucli són encara més denses que les del mantell. A
l’interior estan en estat líquid.
LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES.
Les plaques litosfèriques es troben a la part superior de la geosfera. Allà
tenen lloc moviments. Les plaques litosfèriques es poden separar o fregar
les unes amb les altres. Aquests moviments són molt importants i són la
causa de la formació de les grans serralades, dels volcans i dels
terratrèmols.

3. 2. COM CANVIA EL RELLEU TERRESTRE.
La superficie de la geosfera està en canvi constant. Els elements que
provoquen aquests canvis són els agents geològics.
Agents geològics interns: procedeixen de l’interior de la geosfera. L’agent
intern principal és l’energia que produeix els moviments de les plaques
litosfèriques i que originen les grans serralades, els volcans i els
terratrèmols.
- Les grans serralades: quan les plaques litosfèriques xoquen es formen
grans serralades, si es separen emergeix lava de l’interior de la Terra i
s’hi formen serralades submarines molt llargues anomenades dorsals
oceàniques.
- Els volcans: es localitzen als limits de les plaques litosfèriques. Quan la
roca fosa es troba a l’interior de la Terra rep el nom de magma, i quan
surt a l’exterior en una erupció s’anomena lava. La lava i els altres
materials expel·lits pel volcà s’acumulen al voltant de l’orifici de sorida,
anomenat cràter. Tots ells formen una espècie de turó que reb el nom
de con volcànic.
- Els terratrèmols o sismes: són una sacsejada brusca d’una zona
del’escorça terrestre, produïda pel trencament i el desplaçament d’una
gran massa rocosa a una certa profunditat. Els sismògrafs són els
aparells amb els que podem detectar els terratrèmols.
Agents geològics externs: són l’aigua, el gel i l’aire. L’acció d’aquests
agents es fa en quatre fases:
- La meteorització: conjunt de processos produïts per l’aigua i l’aire, que
alteren les roques i les descomponen en fragments.
- Les erosions: quan les roques han estat meteoritzades, l’aigua, el gel i
el vent en van arrencant fragments a poc a poc.

4. - El transport: els materials erosionats són transportats pels rius, les
mars o el vent a uns altres llocs.
- La sedimentació: finalment, els materials transportats es dipositen a
llocs com les desembocadures dels rius o a la mar. El conjunt dels
materials que es dipositen rep el nom de sediments.
3. LES ROQUES I ELS SÒLS DE L’ESCORÇA TERRESTRE.
TIPUS DE ROQUES.
Les roques de l’escorça terrestre es clasifiquen en tres tipus:
- Roques magmàtiques: són les roques que es formen quan el magma es
refreda. Exemples: basalt i granit.
- Roques sedimentàries: es formen a partir dels minerals acumulats en
els sediments. N’hi ha de tres tipus:
· Els sediments poden ser fragments d’altres roques arrossegats per
l’aigua o per l’aire. Ex: gres i argila.
· Els sediments poden procedir de minerals dissolts a l’aigua, que
sesolidifiquen quan l’aigua s’evapora. Ex: guix, sal i calcària.
· Els sediments poden ser grans quantitats de cossos morts
d’organismes que queden colgats. Ex: carbó i petroli.
- Les roques metamòrfiques: es formen quan les roques sedimentàries o
magmàtiques són sotmeses a grans pressions i a temperatures molt
altes, que alteren les seves característiques, però sense arribar a
fondre’s. Ex: pissarra i marbre.
ELS SÒLS
Els sòls estan formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb
restes de plantes i d’animals descomposts (humus).

5. L’humus d’un sòl és molt important perquè les plantes hi puguin créixer, ja
que ajuden a mantener-lo humit i a descompondré les substàncies
minerals que les plantes necessiten per créixer.