Exercicis

1. 1r d’ESO Biologia i Geologia
Tema 6 - La geosfera
Nom: Data:
TEMA 6-7-8-9 - LA GEOSFERA
1. L’ORIGEN DE LA TERRA
Segons els últims estudis, la Terra primitiva era molt diferent del món actual. No hi
havia oceans i l'atmosfera no tenia oxigen. Rebia l'impacte de planetoides i altres
residus de la formació del sistema solar. Aquest bombardeig, juntament amb la
calor alliberada, feia que el planeta es trobés completament fos (era com una bola
de magma). Durant més de 1000 milions d’anys hi va haver a la Terra una gran
activitat volcànica, a causa de la calor
emmagatzemada al seu interior.
A mesura que la calor es va anar dissipant, la
gravetat terrestre va fer que els materials que la
formaven es distribuissin segons la seva
densitat. Així, els elements més pesants, com el
ferro i el níquel s'enfonsaren al centre, mentre
que els més lleugers, com el silici i l’oxigen
pujaren a la superfície. Quan es va refredar, la
Terra va mantenir aquesta estructura en capes.
2. L’ESTUDI DE L’INTERIOR DE LA TERRA.
Per estudiar l’interior de la Terra, els geòlegs fan servir mètodes directes com ara
mines i pous, i els volcans.
La mina més profunda es troba a Sudàfrica i té 3,5 km de fondària (on els miners
han de suportar temperatures d’uns 50ºC); El pou més profund que han
aconseguit fer els científics, ha estat perforat a la península de Kola en un projecte
científic rus, i només van poder arribar fins a 13 km de fondària, on es van trobar
que la temperatura era de 180ºC (cal tenir en compte que el gradient geotèrmic, o
sigui l’augment de temperatura a mida que s’aprofundeix a l’interior de la Terra, és
de 3ºC cada km).
Tenint en compte que el radi del planeta és de 6.371 km, els 13 km als quals van
arribar, no són res. Per això són necessaris mètodes indirectes, com ara els
meteorits o la sismicitat (els terratrèmols), per obtenir més informació.
Un terratrèmol es produeix quan les forces internes de la Terra són prou
importants com per a fracturar roques i fer-les moure. Quan es produeix un
terratrèmol s’ allibera una gran quantitat d’energia que viatja per la Terra en forma
d’ones sísmiques.

2. Les ones sísmiques són vibracions del terreny. Aquestes ones es propaguen en
totes direccions, travessant la Terra d’un extrem a un altre, i son registrades pels
sismògrafs. El moviment d’aquestes ones ha permès determinar l’interior de la
Terra a profunditats que l’ésser humà no pot arribar.
A partir d'aquesta informació, s'ha pogut elaborar un model de l'interior terrestre,
que està dividit en tres capes: escorça, mantell i nucli.
3. LES CAPES DE LA TERRA
La part sòlida de la Terra s'estructura en diverses capes, separades per unes
zones anomenades discontinuïtats. A cada una d'aquestes zones té lloc un canvi
de velocitat de les ones sísmiques, i això permet identificar els límits de cada capa.
3.1. L'escorça
És la capa fina que recobreix la
superfície terrestre i la menys
densa. L'escorça pot ser de dos
tipus:
● Escorça continental. Té més
de 1000 milions d'anys i entre
10 i 70 km de gruix. Forma
part dels continents, les illes i
la plataforma continental, que
és la superfície del fons marí
més pròxima a la costa. Està
composta per roques com el
granit.
● Escorça oceànica. No supera els 200 milions d'anys i té entre 6 i 10 km de
gruix. Es troba sota els oceans i hi abunden roques com el basalt.
3.2. El mantell
El canvi es produeix entre els 10-70 km i ve marcat per la discontinuïtat de
Mohorovicic. El mantell és una capa de densitat variable i està format,
principalment, per un tipus de roques anomenades peridotites. Es divideix en dues
parts:
● Mantell superior. De més densitat que l'escorça, és sòlid, encara que en
algunes zones està parcialment fos. Es troba fins als 700 km, on trobem la
discontinuïtat de Repetti.
2

3. ● Mantell inferior. És la capa més densa del mantell terrestre, conté materials en
estat sòlid. Va dels 700 als 2900 km, on es produeix el canvi al nucli. Aquest
canvi rep el nom de discontinuïtat de Guttemberg.
3.3. El nucli
És la capa més interna i densa de la geosfera. Està format, principalment, per
ferro, encara que també conté altres metalls, com el níquel, per això rep el nom de
NIFE. Es divideix també en dues zones:
● Nucli extern. Amb una densitat intermèdia entre la del mantell inferior i la
del nucli intern, està format per material fos en moviment continu. Es troba
fins al 5100 km, i el canvi al nucli intern ve marcat per la discontinuïtat de
Lehman.
● Nucli intern. Al nucli intern es troben els materials més densos, és la capa
amb una temperatura més elevada. Tot i així, aquests materials es troben
en estat sòlid, a causa de la forta pressió a la qual estan sotmesos. Es troba
fins al centre de la Terra, que és de 6.371 km.
4. COMPOSICIÓ DE LA TERRA I L’ESCORÇA
En la composició global de la Terra, destaca el ferro com l’element més abundant.
Cal tenir en compte que el nucli central del planeta està constituït bàsicament per
ferro, que també és força abundant al mantell.
El ferro és un element metàl·lic dens, fet que explica que sigui abundant a les
capes interiors. L’oxigen és el segon element en abundància a la Terra i, juntament
amb el silici, es troba combinat en tots els minerals importants de les roques de
l’escorça i el mantell. L’alumini també és força abundant a l’escorça i el mantell,
mentre que el níquel acompanya el ferro en la composició del nucli.
3