SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
SUÈCIA
PIB per habitat 5
IDH 14
GINI 4
9 828 655 hab.
FACTORS FÍSICS
Un país majoritàriament de planes.
Clima extremament fred i rigorós, amb poques
pluges i marcades diferències entre el N i el S. Al
N hi ha un clima de tipus polar, amb temperatures
mitjanes anuals de prop de -3°C. Al centre el clima
és continental, amb estius més càlids; així,
Estocolm té una temperatura mitjana de juliol de
20,1°C i la de gener és d’1,5°C. Al S, on arriben
les influències oceàniques, el clima és menys
rigorós i més plujós; a Göteborg la temperatura
anual és de 8,2°C i la pluviositat de 627 mm.
HISTÒRIA I POLÍTICA
Suècia és una monarquia constitucional ocupa la
primera posició de l'Índex de Democràcia de The
Economist. Membre de la Unió Europea des de l'1
de gener de 1995 L'última guerra en què Suècia es
va involucrar va ocórrer el 1814, quan Suècia va
obligar Noruega a formar la unió personal amb
Suècia, que va dissoldre el 1905. Des de 1814,
Suècia ha estat en pau, adoptant una política
exterior de neutralitat en temps de guerra.
Imperi s XVII
SECTORS ECONÒMICS
• Suècia fou un país agrícola fins al
decenni 1850-60, època en què s’inicià
la gran arrencada industrial amb la
indústria de la fusta i de l’acer, les quals
tingueren un gran desenvolupament al
final de segle i convertiren Suècia en
una potència industrial al segle XX. l
mineral de ferro (desè productor del
món el 1995), de gran qualitat,
• Suècia és pobra en combustibles lleva
de l’urani, 15% del total mundial. El
2006, d'una producció d'electricitat total
les plantes hidroelèctriques van produir-
ne (44%) i les plantes nuclears van
produir-ne 47%). L'ús de
biocombustibles (9%) de l'electricitat, i
les plantes eòliques van produir-ne 1
(1%). Suècia és un importador net
d'energia, amb 6 TWh en tota
Una forta pressió fiscal sobre les rendes
altes amb l’objectiu d’aconseguir
l’ocupació plena i mantenir unes
prestacions socials de gran abast.
Els funcionaris públics de l'Estat i els
municipis representen un terç de la
força laboral de Suècia, molt superior
al d'altres països
• El sector de l'enginyeria representa el 50%
de la producció i les exportacions. Les
telecomunicacions, la indústria de
l'automòbil i la indústria farmacèutica també
són importants. L'agricultura representa
només el 2% del Producte interior brut i de
l'ocupació.
L'ex viceprimera ministra sueca Mona Sahlin.
va utilitzar el seu Riksdag credit card (la
targeta de crèdit que tenen els alts càrrecs
polítics suecs) per a compres personals;
dues barres de xocolata Toblerone i un
vestit dilapidant 35, 12 euros de les arques
del país escandinau. . El poble suec
indignat es va aixecar contra la llavors
viceprimera ministra i als pocs dies Mona
va presentar la seva dimissió i anys més
tard, va escriure un llibre en el qual oferia
les seves disculpes i la seva versió del
que va passar. En 2007 va ser triada
president del Partit Socialdemòcrata de
Suècia.
El caso Toblerone
SOCIETAT
SOCIETAT
Un terç han obtingut
educació terciària.
La multinacional sueca del moble ho tenia tot preparat per instal·lar un gran
magatzem al Marroc, però el govern marroquí donava llargues i negava els
permisos necessaris per a l’obertura per la proximitat del govern
“progressista” amb el Front Polisario del Sàhara Occidental.
Ara, tot sembla que va pel camí correcte, simplement perquè el govern suec
ha renunciat oficialment a reconèixer el Sàhara Occidental com a país
La multinacional sueca del moble ho tenia tot preparat per instal·lar un gran
magatzem al Marroc, però el govern marroquí donava llargues i negava els
permisos necessaris per a l’obertura per la proximitat del govern
“progressista” amb el Front Polisario del Sàhara Occidental.
Ara, tot sembla que va pel camí correcte, simplement perquè el govern suec
ha renunciat oficialment a reconèixer el Sàhara Occidental com a país

More Related Content

More from José Luis Garcia Salvador (20)

Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
Unitat 1 segle XVIII
Unitat 1 segle XVIIIUnitat 1 segle XVIII
Unitat 1 segle XVIII
 
Revolució iraniana
Revolució iranianaRevolució iraniana
Revolució iraniana
 
Revolució cubana
Revolució cubanaRevolució cubana
Revolució cubana
 
Revolucions
RevolucionsRevolucions
Revolucions
 
Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Avantguardes
Avantguardes Avantguardes
Avantguardes
 
Postimpresionisme i Rodin
Postimpresionisme i RodinPostimpresionisme i Rodin
Postimpresionisme i Rodin
 
Espanya 1876-1936
Espanya 1876-1936Espanya 1876-1936
Espanya 1876-1936
 
El dinar campestre
El dinar campestreEl dinar campestre
El dinar campestre
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obrer
 
Moviments socials
Moviments socialsMoviments socials
Moviments socials
 
Problemes món actual /art
Problemes món actual  /artProblemes món actual  /art
Problemes món actual /art
 
Guerra freda
Guerra freda Guerra freda
Guerra freda
 
Goya
Goya Goya
Goya
 
Neoclasicisme
NeoclasicismeNeoclasicisme
Neoclasicisme
 
ConseqüènciesII Guerra Mundial
ConseqüènciesII Guerra MundialConseqüènciesII Guerra Mundial
ConseqüènciesII Guerra Mundial
 
Pintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / BalearsPintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / Balears
 
IDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalisme
IDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalismeIDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalisme
IDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalisme
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Factors economia Suècia

  • 1. SUÈCIA PIB per habitat 5 IDH 14 GINI 4 9 828 655 hab.
  • 2. FACTORS FÍSICS Un país majoritàriament de planes. Clima extremament fred i rigorós, amb poques pluges i marcades diferències entre el N i el S. Al N hi ha un clima de tipus polar, amb temperatures mitjanes anuals de prop de -3°C. Al centre el clima és continental, amb estius més càlids; així, Estocolm té una temperatura mitjana de juliol de 20,1°C i la de gener és d’1,5°C. Al S, on arriben les influències oceàniques, el clima és menys rigorós i més plujós; a Göteborg la temperatura anual és de 8,2°C i la pluviositat de 627 mm.
  • 3. HISTÒRIA I POLÍTICA Suècia és una monarquia constitucional ocupa la primera posició de l'Índex de Democràcia de The Economist. Membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995 L'última guerra en què Suècia es va involucrar va ocórrer el 1814, quan Suècia va obligar Noruega a formar la unió personal amb Suècia, que va dissoldre el 1905. Des de 1814, Suècia ha estat en pau, adoptant una política exterior de neutralitat en temps de guerra. Imperi s XVII
  • 4. SECTORS ECONÒMICS • Suècia fou un país agrícola fins al decenni 1850-60, època en què s’inicià la gran arrencada industrial amb la indústria de la fusta i de l’acer, les quals tingueren un gran desenvolupament al final de segle i convertiren Suècia en una potència industrial al segle XX. l mineral de ferro (desè productor del món el 1995), de gran qualitat, • Suècia és pobra en combustibles lleva de l’urani, 15% del total mundial. El 2006, d'una producció d'electricitat total les plantes hidroelèctriques van produir- ne (44%) i les plantes nuclears van produir-ne 47%). L'ús de biocombustibles (9%) de l'electricitat, i les plantes eòliques van produir-ne 1 (1%). Suècia és un importador net d'energia, amb 6 TWh en tota
  • 5. Una forta pressió fiscal sobre les rendes altes amb l’objectiu d’aconseguir l’ocupació plena i mantenir unes prestacions socials de gran abast. Els funcionaris públics de l'Estat i els municipis representen un terç de la força laboral de Suècia, molt superior al d'altres països
  • 6. • El sector de l'enginyeria representa el 50% de la producció i les exportacions. Les telecomunicacions, la indústria de l'automòbil i la indústria farmacèutica també són importants. L'agricultura representa només el 2% del Producte interior brut i de l'ocupació.
  • 7. L'ex viceprimera ministra sueca Mona Sahlin. va utilitzar el seu Riksdag credit card (la targeta de crèdit que tenen els alts càrrecs polítics suecs) per a compres personals; dues barres de xocolata Toblerone i un vestit dilapidant 35, 12 euros de les arques del país escandinau. . El poble suec indignat es va aixecar contra la llavors viceprimera ministra i als pocs dies Mona va presentar la seva dimissió i anys més tard, va escriure un llibre en el qual oferia les seves disculpes i la seva versió del que va passar. En 2007 va ser triada president del Partit Socialdemòcrata de Suècia. El caso Toblerone SOCIETAT SOCIETAT Un terç han obtingut educació terciària.
  • 8.
  • 9. La multinacional sueca del moble ho tenia tot preparat per instal·lar un gran magatzem al Marroc, però el govern marroquí donava llargues i negava els permisos necessaris per a l’obertura per la proximitat del govern “progressista” amb el Front Polisario del Sàhara Occidental. Ara, tot sembla que va pel camí correcte, simplement perquè el govern suec ha renunciat oficialment a reconèixer el Sàhara Occidental com a país
  • 10. La multinacional sueca del moble ho tenia tot preparat per instal·lar un gran magatzem al Marroc, però el govern marroquí donava llargues i negava els permisos necessaris per a l’obertura per la proximitat del govern “progressista” amb el Front Polisario del Sàhara Occidental. Ara, tot sembla que va pel camí correcte, simplement perquè el govern suec ha renunciat oficialment a reconèixer el Sàhara Occidental com a país

Editor's Notes

  1. El IDH, tiene en cuenta tres variables: vida larga y saludable, conocimientos y nivel de vida digno. Por lo tanto, influyen entre otros el hecho de que la esperanza de vida en Suecia esté en 82,00 años, su tasa de mortalidad en el 9,20‰ y su renta per cápita sea de 44.400€ euros.
  2. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbane Suècia és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície. Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Suècia té una densitat de població de 20 habitants per quilòmetre quadrat, però és molt superior a la meitat meridional del país