SlideShare a Scribd company logo
1 of 26
L’ESCULTURA BARROCA.
• Omnipresent; façanes, retaules, fonts, monuments públics.
• Materials: pedra (marbre i alabastre), bronze, fusta
policromada.
• Tipologia: religiosa, funerària, eqüestre, mitològica,
• Santa Cecília (Maderno)
- Perfecció tècnica, moviment, teatralitat.
Anima Dannata o Alma condenada, 1619,
BERNINI (1598-1680)
EL RAPTE DE PROSERPINA (1621-22)
DAVID (1623-24)
APOL.LO I DAFNE (1621-24)
BUST DEL CARDENAL SCIPIONE BORGHESE (1632)
BUST DEL CARDENAL RICHELIEU (1640-41)
TOMBA DEL PAPA URBÀ VIII (1628-47)
Gian Lorenzo Bernini
Sepulcre funerari d’Alexandre VII
(1671-1678)
FONT DELS QUATRE RIUS (1648-51)
CÀTEDRA DE SANT PERE (1657-66)
BEATA LUDOVICA ALBERTONI (1671-74)
L’ÈXTASI DE SANTA TERESA (1647-52)
Veíale en las manos un dardo de oro largo,
y al fin del hierro me parecía tener un poco
de fuego. Este me parecía meter por el
corazón algunas veces, y que me llegaba
a las entrañas. Al sacarle, me parecía las
llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada
en amor grande de Dios. El dolor era tan
fuerte que me hacia lanzar gemidos, mas
esta pena excesiva estaba tan
sobrepasada por la dulzura que no deseaba
que terminara. El alma no se contenta ahora
con nada menos que con Dios. El dolor no
es corporal sino espiritual, aunque el cuerpo
tiene su parte en él. Es un intercambio
amoroso tan dulce el que ahora tiene lugar
entre el alma y Dios, que le pido a Dios en
su bondad que haga experimentarlo a
cualquiera que pueda pensar que miento... "
APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673)APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673)
FRANÇOIS GIRARDONFRANÇOIS GIRARDON
• De fusta tallada i policromada (la crisi del XVII influeix en la
pobresa dels materials).
• Religiosos es centra en la defensa dels sagraments
(penitència i eucaristia especialment) i en la vida i miracles de
la Verge i els sants. (Contrarreforma).
ESCULTURA ESPANYOLA
• Molt popular un un art pagat fonamentalment,
per confraries i parròquies.
• Destaca pel seu realisme i patetisme
El major realisme i expressivitat s’aconsegueix també amb postissos, ulls i llàgrimes de
cristall, dents d’ivori, suro per simular coàguls de sang i perruques fetes amb pel humà, a
més de vestir-les amb roba
En ocasions només s’esculpien el cap i les mans i se les vestia, abaratint el cost)
GRANS ESCOLES
Escola castellana:
realisme violent i
patètic.
Gregorio
Fernández
(1576 -1636)
Escola andalusa: realismeEscola andalusa: realisme
classicista.classicista.
Juan Martínez MontañésJuan Martínez Montañés
(1568 -1649)(1568 -1649)
Múrcia: els preludis delMúrcia: els preludis del
RococóRococó
Francisco SalzilloFrancisco Salzillo
(1707-1783)(1707-1783)
L’ESCOLA CASTELLANA.
Té dos focus principals: Valladolid i Madrid
Destaca pel seu realisme, expressivitat i dinamisme
Gregorio Fernández, que crea tipus iconogràfics com el Crist Jacent,
el Crist de la Columna, el Crucificat, la Pietat o la Immaculada, a més de passos processionals
La Pietat (1616)
L’ESCOLA ANDALUSA
El seu realisme és més clàssic i seré, fuig de l’exageració i tendeix
més a la idealització, mirant de cercar la bellesa i cert equilibri
El dinamisme és menor (serenitat)
El modelatge de les figures és més suau
Destaquen dues escoles o focus: la sevillana i la granadina
ESCOLA SEVILLANA. JUAN MARTINEZ MONTAÑÉS: Crist de la Clemència (1603-04)
ESCOLA GRANADINA
ALONSO CANO: Immaculada del facistol de la catedral de Granada (1655-56)
L’ESCOLA MURCIANA.
És ja del segle XVIII, amb característiques més del Rococó i amb Francisco Salzillo
com a principal autor. Més moviment i teatralitat ( passos molt grans amb moltes
figures interrelacionades
(Oració de Jesús en l’Hort i Últim Sopar)
FRANCISCO SALZILLO: La Caiguda (1752)

More Related Content

What's hot

Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el BoschJardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Boschsandroalfaro
 
Tríptic del jardí de les delícies
Tríptic del jardí de les delíciesTríptic del jardí de les delícies
Tríptic del jardí de les delíciesCristina Zaguirre
 
Literatua segles XVI- XVII- XVIII
Literatua segles XVI- XVII- XVIIILiteratua segles XVI- XVII- XVIII
Literatua segles XVI- XVII- XVIIInvs
 
Cicle de xerrades recull fotogràfic, 24de maig de 2014
Cicle de xerrades  recull fotogràfic, 24de maig de 2014Cicle de xerrades  recull fotogràfic, 24de maig de 2014
Cicle de xerrades recull fotogràfic, 24de maig de 2014MancoVallC
 
Cicle de xerrades recull fotogràfic, 24de maig de 2014
Cicle de xerrades  recull fotogràfic, 24de maig de 2014Cicle de xerrades  recull fotogràfic, 24de maig de 2014
Cicle de xerrades recull fotogràfic, 24de maig de 2014MancoVallC
 
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci BertranaAnàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertranalurdessaavedra
 
Programa d'Activitats 100 aniversari Enric Valor
Programa d'Activitats 100 aniversari Enric ValorPrograma d'Activitats 100 aniversari Enric Valor
Programa d'Activitats 100 aniversari Enric ValorJordi Juan Pérez kukat
 
Jardi De Les Tres Delicies
Jardi De Les Tres DeliciesJardi De Les Tres Delicies
Jardi De Les Tres Deliciestedimitko
 
Decadència catalana
Decadència catalanaDecadència catalana
Decadència catalanaefevide
 

What's hot (11)

Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el BoschJardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
 
Tríptic del jardí de les delícies
Tríptic del jardí de les delíciesTríptic del jardí de les delícies
Tríptic del jardí de les delícies
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Literatua segles XVI- XVII- XVIII
Literatua segles XVI- XVII- XVIIILiteratua segles XVI- XVII- XVIII
Literatua segles XVI- XVII- XVIII
 
Cicle de xerrades recull fotogràfic, 24de maig de 2014
Cicle de xerrades  recull fotogràfic, 24de maig de 2014Cicle de xerrades  recull fotogràfic, 24de maig de 2014
Cicle de xerrades recull fotogràfic, 24de maig de 2014
 
Cicle de xerrades recull fotogràfic, 24de maig de 2014
Cicle de xerrades  recull fotogràfic, 24de maig de 2014Cicle de xerrades  recull fotogràfic, 24de maig de 2014
Cicle de xerrades recull fotogràfic, 24de maig de 2014
 
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci BertranaAnàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
 
Programa d'Activitats 100 aniversari Enric Valor
Programa d'Activitats 100 aniversari Enric ValorPrograma d'Activitats 100 aniversari Enric Valor
Programa d'Activitats 100 aniversari Enric Valor
 
Jardi De Les Tres Delicies
Jardi De Les Tres DeliciesJardi De Les Tres Delicies
Jardi De Les Tres Delicies
 
Art prehistòric
Art prehistòricArt prehistòric
Art prehistòric
 
Decadència catalana
Decadència catalanaDecadència catalana
Decadència catalana
 

Viewers also liked (15)

Arquitectura Barroca
Arquitectura BarrocaArquitectura Barroca
Arquitectura Barroca
 
Pintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / BalearsPintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / Balears
 
Escultura barroca
Escultura barrocaEscultura barroca
Escultura barroca
 
Escultura Barroca. Bernini
Escultura Barroca. BerniniEscultura Barroca. Bernini
Escultura Barroca. Bernini
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
Escultura barroca
Escultura barrocaEscultura barroca
Escultura barroca
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Ud11. el arte barroco.escultura
Ud11.  el arte barroco.esculturaUd11.  el arte barroco.escultura
Ud11. el arte barroco.escultura
 
Apol.lo i Dafne
Apol.lo i DafneApol.lo i Dafne
Apol.lo i Dafne
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
6.Pintura barroca
6.Pintura barroca6.Pintura barroca
6.Pintura barroca
 
5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
 
1.Barroc
1.Barroc1.Barroc
1.Barroc
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 

Similar to Escultura barroca

Similar to Escultura barroca (20)

Art barroc (segle XVII)
Art barroc (segle XVII)Art barroc (segle XVII)
Art barroc (segle XVII)
 
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
 
ART PREHISTÒRIC (2010-11)
ART PREHISTÒRIC (2010-11)ART PREHISTÒRIC (2010-11)
ART PREHISTÒRIC (2010-11)
 
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
 
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
 
Les tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfredLes tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfred
 
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Barroc df 2
Barroc df 2Barroc df 2
Barroc df 2
 
Trabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspotTrabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspot
 
Escultura Del Quattrocento Italià
Escultura Del Quattrocento ItaliàEscultura Del Quattrocento Italià
Escultura Del Quattrocento Italià
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
Escultura Barroc
Escultura BarrocEscultura Barroc
Escultura Barroc
 
ART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRICART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRIC
 
Art paleolític-ESO1
Art paleolític-ESO1Art paleolític-ESO1
Art paleolític-ESO1
 
Pintura Barroc
Pintura BarrocPintura Barroc
Pintura Barroc
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Peter paul rubens
Peter paul rubensPeter paul rubens
Peter paul rubens
 
Art rupestre parietalsii
Art rupestre parietalsiiArt rupestre parietalsii
Art rupestre parietalsii
 

More from José Luis Garcia Salvador (20)

Unitat 1 segle XVIII
Unitat 1 segle XVIIIUnitat 1 segle XVIII
Unitat 1 segle XVIII
 
Revolució iraniana
Revolució iranianaRevolució iraniana
Revolució iraniana
 
Revolució cubana
Revolució cubanaRevolució cubana
Revolució cubana
 
Revolucions
RevolucionsRevolucions
Revolucions
 
Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015
 
Avantguardes
Avantguardes Avantguardes
Avantguardes
 
Postimpresionisme i Rodin
Postimpresionisme i RodinPostimpresionisme i Rodin
Postimpresionisme i Rodin
 
Espanya 1876-1936
Espanya 1876-1936Espanya 1876-1936
Espanya 1876-1936
 
El dinar campestre
El dinar campestreEl dinar campestre
El dinar campestre
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obrer
 
Moviments socials
Moviments socialsMoviments socials
Moviments socials
 
Problemes món actual /art
Problemes món actual  /artProblemes món actual  /art
Problemes món actual /art
 
Guerra freda
Guerra freda Guerra freda
Guerra freda
 
Goya
Goya Goya
Goya
 
Neoclasicisme
NeoclasicismeNeoclasicisme
Neoclasicisme
 
ConseqüènciesII Guerra Mundial
ConseqüènciesII Guerra MundialConseqüènciesII Guerra Mundial
ConseqüènciesII Guerra Mundial
 
IDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalisme
IDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalismeIDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalisme
IDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalisme
 
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
 
IDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalisme
IDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalismeIDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalisme
IDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalisme
 
Pintura Renaixement
Pintura RenaixementPintura Renaixement
Pintura Renaixement
 

Escultura barroca

  • 1. L’ESCULTURA BARROCA. • Omnipresent; façanes, retaules, fonts, monuments públics. • Materials: pedra (marbre i alabastre), bronze, fusta policromada. • Tipologia: religiosa, funerària, eqüestre, mitològica,
  • 2. • Santa Cecília (Maderno)
  • 3. - Perfecció tècnica, moviment, teatralitat. Anima Dannata o Alma condenada, 1619,
  • 5. EL RAPTE DE PROSERPINA (1621-22)
  • 7. APOL.LO I DAFNE (1621-24)
  • 8. BUST DEL CARDENAL SCIPIONE BORGHESE (1632) BUST DEL CARDENAL RICHELIEU (1640-41)
  • 9. TOMBA DEL PAPA URBÀ VIII (1628-47)
  • 10. Gian Lorenzo Bernini Sepulcre funerari d’Alexandre VII (1671-1678)
  • 11. FONT DELS QUATRE RIUS (1648-51)
  • 12. CÀTEDRA DE SANT PERE (1657-66)
  • 14. L’ÈXTASI DE SANTA TERESA (1647-52) Veíale en las manos un dardo de oro largo, y al fin del hierro me parecía tener un poco de fuego. Este me parecía meter por el corazón algunas veces, y que me llegaba a las entrañas. Al sacarle, me parecía las llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada en amor grande de Dios. El dolor era tan fuerte que me hacia lanzar gemidos, mas esta pena excesiva estaba tan sobrepasada por la dulzura que no deseaba que terminara. El alma no se contenta ahora con nada menos que con Dios. El dolor no es corporal sino espiritual, aunque el cuerpo tiene su parte en él. Es un intercambio amoroso tan dulce el que ahora tiene lugar entre el alma y Dios, que le pido a Dios en su bondad que haga experimentarlo a cualquiera que pueda pensar que miento... "
  • 15. APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673)APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673) FRANÇOIS GIRARDONFRANÇOIS GIRARDON
  • 16. • De fusta tallada i policromada (la crisi del XVII influeix en la pobresa dels materials). • Religiosos es centra en la defensa dels sagraments (penitència i eucaristia especialment) i en la vida i miracles de la Verge i els sants. (Contrarreforma). ESCULTURA ESPANYOLA
  • 17. • Molt popular un un art pagat fonamentalment, per confraries i parròquies. • Destaca pel seu realisme i patetisme
  • 18. El major realisme i expressivitat s’aconsegueix també amb postissos, ulls i llàgrimes de cristall, dents d’ivori, suro per simular coàguls de sang i perruques fetes amb pel humà, a més de vestir-les amb roba En ocasions només s’esculpien el cap i les mans i se les vestia, abaratint el cost)
  • 19. GRANS ESCOLES Escola castellana: realisme violent i patètic. Gregorio Fernández (1576 -1636) Escola andalusa: realismeEscola andalusa: realisme classicista.classicista. Juan Martínez MontañésJuan Martínez Montañés (1568 -1649)(1568 -1649) Múrcia: els preludis delMúrcia: els preludis del RococóRococó Francisco SalzilloFrancisco Salzillo (1707-1783)(1707-1783)
  • 20. L’ESCOLA CASTELLANA. Té dos focus principals: Valladolid i Madrid Destaca pel seu realisme, expressivitat i dinamisme Gregorio Fernández, que crea tipus iconogràfics com el Crist Jacent, el Crist de la Columna, el Crucificat, la Pietat o la Immaculada, a més de passos processionals
  • 22. L’ESCOLA ANDALUSA El seu realisme és més clàssic i seré, fuig de l’exageració i tendeix més a la idealització, mirant de cercar la bellesa i cert equilibri El dinamisme és menor (serenitat) El modelatge de les figures és més suau Destaquen dues escoles o focus: la sevillana i la granadina
  • 23. ESCOLA SEVILLANA. JUAN MARTINEZ MONTAÑÉS: Crist de la Clemència (1603-04)
  • 24. ESCOLA GRANADINA ALONSO CANO: Immaculada del facistol de la catedral de Granada (1655-56)
  • 25. L’ESCOLA MURCIANA. És ja del segle XVIII, amb característiques més del Rococó i amb Francisco Salzillo com a principal autor. Més moviment i teatralitat ( passos molt grans amb moltes figures interrelacionades (Oració de Jesús en l’Hort i Últim Sopar)
  • 26. FRANCISCO SALZILLO: La Caiguda (1752)

Editor's Notes

  1. Proserpina era la hija de Ceres y Júpiter, y se le describía como una joven sumamente encantadora. Venus, para dar amor a Plutón, envió a su hijo Amor (también conocido como Cupido) para que acertase a Plutón con una de sus flechas. Proserpina estaba en Sicilia, en el lago Pergusa (cerca de Enna), donde se bañaba, jugaba con algunas ninfas y recogía flores. Entonces Plutón surgió del cercano volcán Etna con cuatro caballos negros y la raptó para casarse con ella y vivir juntos en el Hades, el inframundogrecorromano, del que era gobernante. Plutón era también su tío, pues Júpiter y Ceres eran sus hermanos. Así pues, Proserpina es la Reina del Inframundo.
  2. Apolo, dios del Sol y la música, fue maldecido por el joven Eros después de que se burlase de este por jugar con un arco y flechas.1 Dime, joven afeminado: ¿qué pretendes hacer con esa arma más propia de mis manos que de las tuyas? Yo sé lanzar las flechas certeras contra las bestias feroces y los feroces enemigos. [...] Conténtate con avivar con tus candelas un juego que yo conozco y no pretendas parangonar tus victorias con las mías.2 El irascible Eros tomó dos flechas, una de oro y otra de plomo. La de oro incitaba el amor, la de plomo incitaba el odio. Con la flecha de hierro disparó a la ninfa Dafne y con la de oro disparó a Apolo en el corazón. Apolo se inflamó de pasión por Dafne y en cambio ella lo aborrecióApolo continuamente la persiguió, rogándole que se quedara con él, pero la ninfa siguió huyendo hasta que los dioses intervinieron y ayudaron a que Apolo la alcanzara. En vista de que Apolo la atraparía, Dafne invocó a su padre.3 De repente, su piel se convirtió en corteza de árbol, su cabello en hojas y sus brazos en ramas. Dejó de correr ya que sus pies se enraizaron en la tierra. Apolo abrazó las ramas, pero incluso éstas se redujeron y contrajeron. Como ya no la podía tomar como esposa, le prometió que la amaría eternamente como su árbol y que sus ramas coronarían las cabezas de los héroes. Apolo empleó sus poderes de eterna juventud e inmortalidad para que siempre estuviera verde.
  3. Detall: memento mori
  4. Las estatuas que componen la fuente, tienen unas dimensiones mayores que en la realidad y son alegorías de los cuatro ríos principales del mundo (el Nilo, el Ganges, elDanubio, y el Río de la Plata), cada uno de ellos en los continentes conocidos en la época. En la fuente cada uno de estos ríos está representado por un gigante demármol. Santa Inés en Agonía[editar] Esta iglesia está construida, en el lugar en que se levantaban las gradas del estadio Domiciano, bajo las cuales, según la tradición, se encontraba el lupanar en el que santa Inés fue forzada a desnudarse en público y a renunciar a su fe cristiana, siendo cubierta de forma milagrosa por sus cabellos que le crecieron de forma repentina. El templo actual lo mandó construir Inocencio X en 1652. Girolamo Rainaldi y su hijo Carlo Rainaldi fueron sus primeros arquitectos, que posteriormente fueron sustituidos por Francesco Borromini que añadió la fachada curva que realza su cúpula.5 En la fachada, una escultura de Ercole Ferrata de 1660, representa a Santa Inés orando en medio de su martirio.6
  5. Martínez Montañés: és el responsable del realisme “seré” més clàssic i domina l’estudi de l’anatomia (model de Crist andalús més seré, de Nen Jesús nu i beneint i d’Immaculada jove, innocent i melancòlica)
  6. Alonso Cano: deixeble de Montañés (contenció expressiva i classicisme), tendeix a la creació de models geomètrics més simples, als rostres de perfil oval i a una estilització idealista (Immaculada i Verge de l’Oliba)
  7. Es caracteritza per incorporar característiques procedents de Nàpols que fusiona amb les peninsulars: major moviment, color (més pastel) i bellesa, expressions blanes, més dinamisme i teatralitat (), dolçor i elegància de les figures i exquisida bellesa formal