Presentació escultura barroca

1. L’ESCULTURA BARROCA.
• Omnipresent; façanes, retaules, fonts, monuments públics.
• Materials: pedra (marbre i alabastre), bronze, fusta
policromada.
• Tipologia: religiosa, funerària, eqüestre, mitològica,

2. • Santa Cecília (Maderno)

3. - Perfecció tècnica, moviment, teatralitat.
Anima Dannata o Alma condenada, 1619,

4. BERNINI (1598-1680)

5. EL RAPTE DE PROSERPINA (1621-22)

6. DAVID (1623-24)

7. APOL.LO I DAFNE (1621-24)

8. BUST DEL CARDENAL SCIPIONE BORGHESE (1632)
BUST DEL CARDENAL RICHELIEU (1640-41)

9. TOMBA DEL PAPA URBÀ VIII (1628-47)

10. Gian Lorenzo Bernini
Sepulcre funerari d’Alexandre VII
(1671-1678)

11. FONT DELS QUATRE RIUS (1648-51)

12. CÀTEDRA DE SANT PERE (1657-66)

13. BEATA LUDOVICA ALBERTONI (1671-74)

14. L’ÈXTASI DE SANTA TERESA (1647-52)
Veíale en las manos un dardo de oro largo,
y al fin del hierro me parecía tener un poco
de fuego. Este me parecía meter por el
corazón algunas veces, y que me llegaba
a las entrañas. Al sacarle, me parecía las
llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada
en amor grande de Dios. El dolor era tan
fuerte que me hacia lanzar gemidos, mas
esta pena excesiva estaba tan
sobrepasada por la dulzura que no deseaba
que terminara. El alma no se contenta ahora
con nada menos que con Dios. El dolor no
es corporal sino espiritual, aunque el cuerpo
tiene su parte en él. Es un intercambio
amoroso tan dulce el que ahora tiene lugar
entre el alma y Dios, que le pido a Dios en
su bondad que haga experimentarlo a
cualquiera que pueda pensar que miento... "

15. APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673)APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673)
FRANÇOIS GIRARDONFRANÇOIS GIRARDON

16. • De fusta tallada i policromada (la crisi del XVII influeix en la
pobresa dels materials).
• Religiosos es centra en la defensa dels sagraments
(penitència i eucaristia especialment) i en la vida i miracles de
la Verge i els sants. (Contrarreforma).
ESCULTURA ESPANYOLA

17. • Molt popular un un art pagat fonamentalment,
per confraries i parròquies.
• Destaca pel seu realisme i patetisme

18. El major realisme i expressivitat s’aconsegueix també amb postissos, ulls i llàgrimes de
cristall, dents d’ivori, suro per simular coàguls de sang i perruques fetes amb pel humà, a
més de vestir-les amb roba
En ocasions només s’esculpien el cap i les mans i se les vestia, abaratint el cost)

19. GRANS ESCOLES
Escola castellana:
realisme violent i
patètic.
Gregorio
Fernández
(1576 -1636)
Escola andalusa: realismeEscola andalusa: realisme
classicista.classicista.
Juan Martínez MontañésJuan Martínez Montañés
(1568 -1649)(1568 -1649)
Múrcia: els preludis delMúrcia: els preludis del
RococóRococó
Francisco SalzilloFrancisco Salzillo
(1707-1783)(1707-1783)

20. L’ESCOLA CASTELLANA.
Té dos focus principals: Valladolid i Madrid
Destaca pel seu realisme, expressivitat i dinamisme
Gregorio Fernández, que crea tipus iconogràfics com el Crist Jacent,
el Crist de la Columna, el Crucificat, la Pietat o la Immaculada, a més de passos processionals

21. La Pietat (1616)

22. L’ESCOLA ANDALUSA
El seu realisme és més clàssic i seré, fuig de l’exageració i tendeix
més a la idealització, mirant de cercar la bellesa i cert equilibri
El dinamisme és menor (serenitat)
El modelatge de les figures és més suau
Destaquen dues escoles o focus: la sevillana i la granadina

23. ESCOLA SEVILLANA. JUAN MARTINEZ MONTAÑÉS: Crist de la Clemència (1603-04)

24. ESCOLA GRANADINA
ALONSO CANO: Immaculada del facistol de la catedral de Granada (1655-56)

25. L’ESCOLA MURCIANA.
És ja del segle XVIII, amb característiques més del Rococó i amb Francisco Salzillo
com a principal autor. Més moviment i teatralitat ( passos molt grans amb moltes
figures interrelacionades
(Oració de Jesús en l’Hort i Últim Sopar)

26. FRANCISCO SALZILLO: La Caiguda (1752)