Arquitectura Barroca
•Download as PPT, PDF•
0 likes•359 views
Presentació d'arquitectura barrca
Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (16)
Similar to Arquitectura Barroca
Similar to Arquitectura Barroca (20)
More from José Luis Garcia Salvador
More from José Luis Garcia Salvador (20)
Recently uploaded
Recently uploaded (8)
Arquitectura Barroca
- 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS . - Apareix els segles XVII i XVIII a Itàlia i s’estén per tota Europa, a arribant a Amèrica. - El terme barroc sorgeix al segle XVIII com un terme despectiu (barrueco en portuguès vol dir perla irregular o defectuosa).
- 2. - És un art al servei del poder: - De l’església catòlica de la Contrareforma (per a transmetre als fidels el seu missatge de manera clara (art populista) i teatral i el seu poder a través de la grandiositat. - De les monarquies absolutes: propaganda del poder del rei a través de l’ostentació i el luxe en palaus, i ciutats senceres (urbanisme escenogràfic). - De la burgesia protestant, que mostra el seu poder econòmic encarregant pintures.
- 3. - Es trenca sinó amb l’art renaixentista. L’equilibri, la contenció i l’harmonia deixen pas a l’emoció, el dinamisme i el desequilibri. - L’objectiu és fusionar totes les arts en una de sola, interaccionant les diferents arts entre elles.
- 4. - L’urbanisme assoleix encara una major importància, ja que es concep la ciutat com un immens escenari (urbanisme escenogràfic) on s’integren els diferents espais (edificis, carrers, places, fonts, jardins,...) en un tot unitari, amb l’objectiu de conquerir l’espai públic (la Roma de Sixt V)
- 5. - Parteix dels elements clàssics, però els exagera, els trenca, els mou, els combina de manera efectista. Amb un excés decoratiu. - Teatralitat: busca la sorpresa, l’engany. - Moviment i dinamisme. Predomina la línia corba. - Jocs de llums i ombres: arriben fins el clarobscur i el tenebrisme, contrastant l’obscuritat i la llum, i no sols en la pintura, sinó també a l’escultura i les façanes dels edificis
- 10. L’església de Il Gesú, antecedent i model de les esglésies barroques.Vignola i Giacomo della Porta p.179
- 11. • Carlo Maderno (1556-1629)Carlo Maderno (1556-1629) Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612, Barroc)Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612, Barroc)
- 12. • La Basílica de Sant Pere, representada por VivianoLa Basílica de Sant Pere, representada por Viviano Codazzi, en una pintura de 1630. Les torres campanari,mésCodazzi, en una pintura de 1630. Les torres campanari,més tard varen ser suprimides.tard varen ser suprimides.
- 13. Carlo Maderno (1556-1629)Carlo Maderno (1556-1629) Finalització Basílica deFinalització Basílica de Sant Pere (1607-1612)Sant Pere (1607-1612)
- 14. •El disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara (cúpula deEl disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara (cúpula de Sant Pere), i amb els braços oberts acollint tota la cristiandat.Sant Pere), i amb els braços oberts acollint tota la cristiandat.
- 15. GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI BALDAQUÍ DE SANT PERE VATICÀ, ROMA (1624-1633)BALDAQUÍ DE SANT PERE VATICÀ, ROMA (1624-1633) •
- 16. • Càtedra “Petri” deCàtedra “Petri” de BerniniBernini i "Glòria“ (trona de Sant Pere)i "Glòria“ (trona de Sant Pere)
- 17. Gian Lorenzo Bernini, Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70)Gian Lorenzo Bernini, Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70)
- 19. Seu del noviciat de la Companyia de Jesús
- 21. FRANCESCO CASTELLI BORROMINI (1599-1667) • SAN CARLINO ALLE QUATRO FONTANE (1638-1665)
- 22. Iglesia Claustro •Contemplació continuadaContemplació continuada (sense pauses visuals).(sense pauses visuals). Desmaterialitza el murDesmaterialitza el mur
- 23. • Claustre rectangular ambClaustre rectangular amb curvatures convexes als 4curvatures convexes als 4 vèrtexsvèrtexs • 2 pisos de columnes toscanes,2 pisos de columnes toscanes, arquitravat el pis superior i amb arcs dearquitravat el pis superior i amb arcs de mig punt alternant amb panys de mur,mig punt alternant amb panys de mur, l’inferior.l’inferior.
- 26. • •..
- 28. PALAU DE VERSALLESPALAU DE VERSALLES
- 29. PLAÇA MAJOR DE MADRIDPLAÇA MAJOR DE MADRID 1620.1620. Juan Gómez de MoraJuan Gómez de Mora ARQUITECTURA BARROCAARQUITECTURA BARROCA ESPANYOLAESPANYOLA Alberto Churriguera Plaça Major de Salamanca (1729-1755) p.266
- 30. Pedro de RiberaPedro de Ribera Hospici de Sant FernandoHospici de Sant Fernando Madrid (ara Museu Municipal) 1721-1726Madrid (ara Museu Municipal) 1721-1726 Palau de Dos AigüesPalau de Dos Aigües (València)(València) IGNACIO VERGARAIGNACIO VERGARA
- 31. Fernando Casas y NovoaFernando Casas y Novoa Façana de l’Obradoiro Catedral de Santiago de Compostel·la
- 32. Filippo JuvaraFilippo Juvara PALAU REIAL DE MADRID (1738-1764)PALAU REIAL DE MADRID (1738-1764)
- 33. JuvaraJuvara SALÓ GASPARINISALÓ GASPARINI PALAU REIAL DE MADRIDPALAU REIAL DE MADRID
- 34. SabatiniSabatini Jardins del Palau d’Aranjuez
Editor's Notes
- el obelisco de 327 toneladas en la Plaza de San Pedro. el obelisco de 327 toneladas en la Plaza de San Pedro. Esta prueba de ingeniería significó el esfuerzo de 900 hombres, 75 caballos, innumerables poleas y centenares de metros de cuerda.2
- l'església de Santa Maria del Popolo, al costat de la porta n gran Flaminio Obelisco al centre de la plaça, 24 metres d'alçada, construït en l'època dels faraons Ramesse i Mineptah II (1232-1220 aC), dut a Roma, sota l'imperi d'August i prèviament en el Circo Massimo. Domenico Fontana traslladar la font a la porta al començament de Via del Corso. Les dues esglésies bessones, com són anomenades de Santa Maria en Montesanto (1675) i Santa Maria dei Miracoli (1678), es construeixen per voluntat del Papa Alexandre VII (Chigi), però el treball s'acaba només després de la mort del Papa (1667) Mapa de 1756, en el que se aprecia la conexión conPiazza di Spagna (abajo derecha) por la Via Babuino. A la izquierda se observa el Tíber y a la derecha lo que hoy es el parque de Villa Borghese
- va ser construït en l'esperit dels decrets del Concili de Trento: va ser concebut per a un sol passadís, perquè l'atenció de fidels es centrès en l'altar i en qui ho celebra. La construcció de l'església era ja, el 1551, un desig d'Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús L'obra va ser dirigida per Vignola 1568 a 1575. Després de la mort de Vignola,l'obra passa sota la direcció de Giacomo della Porta fins 1580. El della Porta va reelaborar el disseny de la façana i projectà la cúpula. Es va consagrar el 1584. A su muerte (1573), Giacomo della Porta se hará cargo de la fachada de la iglesia (
- En 1605, el papa Pau V decideix enderrocar el que quedava de la Basílica de Sant Pere per completar l’obra començada un segle abans per Juli II, i el concurs el va guanyar Carlo Maderno. La mentalitat Contrareformista farà canviar la planta de centralitzada a basilical i de 3 naus (seguint el model de la del Gesú de Vignola). i, el 1512, s’havia aixecat ja el pis monumental d’ordre corinti amb inscripció: IN HONOREM PRINCIPIS APOST. PAULUS V BURGUESIUS ROMANUS PONT. MAX. AN MDCXII PONT. VII.
- La mentalitat Contrareformista farà canviar la planta de centralitzada a basilical. Fou un cop fort al concepte estètic del Renaixement, perquè la cúpula quedava relegada a un pla posterior.
- Alexandre VII encarregà a Bernini el disseny de la Plaça amb la finalitat de crear un espai per acollir les grans congregacions de fidels. Després del pontificat d’Innocenci X, Alexandre VII tractarà de fer de l’arquitectura la forma més evident de l’exaltació del poder estatal del potífex.
- A partir de 1624 s’encarregà de la decoració interior de la Basílica de Sant Pere. Inicia la seva carrera amb aquesta obra, situada sota la gran cúpula de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que cobreix l’altar situat en el creuer, damunt la tomba de l’apòstol.És un monumental dosser de bronze, sostingut per quatre columnes salomòniques (formen una mena de templet), inspirades en la columna que es conserva en el Vaticà i que, suposadament, va pertànyer al Temple de Salomó. D’aquesta manera, Bernini sintetitza el gust pel moviment ondulat del Barroc amb el prestigi del temple de Jerusalem. Es caracteritza per l’absència total de línies rectes, i perquè es torsiona donant una gran sensació de moviment. És un monumental dosser de bronze, sostingut per quatre columnes salomòniques (formen una mena de templet), inspirades en la columna que es conserva en el Vaticà i que, suposadament, va pertànyer al Temple de Salomó. D’aquesta manera, Bernini sintetitza el gust pel moviment ondulat del Barroc amb el prestigi del temple de Jerusalem. Es caracteritza per l’absència total de línies rectes, i perquè es torsiona donant una gran sensació de moviment. Lo que no hicieron los bárbaros, lo han hecho los Barberini», en referencia a Urbano VIII, bajo cuyo papado se completó.
- La Cátedra de San Pedro o cátedra es una silla antigua que se supone fue utilizada por San Pedro, pero que en realidad fue un regalo de Carlos el Calvo, y utilizada por varios papas. Ocupa una posición elevada en el ábside, apoyada sobre los Doctores de la Iglesia, e iluminada por el Espíritu Santo.
- El pórtico columnado está decorado por la corona de su patrón Camillo Pamphili. La decoración en estuco fue diseñada por Bernini y ejecutada por Antonio Raggi y otros, entre los años 1661 y 1666. Incluso el suelo repite el motivo de geometría elíptica. En el altar se encuentra El martirio de San Andrés, de il Borgognone
- Ordre compost mescla de jònic i corinti
- Llei de la perspectiva. Fons daurat; Esperit Sant Sobre les parets ondulants, arcs torals i petxines delimiten la transició a un òval continu, que és la base de la magnífica cúpula. Cúpula alleugerida per un cassetonat, on es combinen creus, hexàgons i octògons. El cassetons s’empetiteixen en apropar-se al llanternó i amb aquest recurs il·lusionista s’aconsegueix suggerir una alçada major que la real. La llum penetra zenitalment a través del llanternó i també per les finestres, situades a la base de la cúpula i amagades per la decoració de fulles; d’aquesta manera la cúpula sembla surar sobre les formes sòlides i compactes per on es mouen els visitans.
- 2 cossos superposats i separats per un poderós entaulament. combina un ordre de columnes petit i un de gegantí Cada pis esta format per 3 carrers en sentit vertical. Al pis inferior l’obertura central és convexa mentre que les laterals són còncaves; al superior, en canvi, totes tres són còncaves, de manera que queda alterat el ritme onejant de la façana. D’altra banda, mentre que el cos inferior està perfectament delimitat per l’entaulament, el superior assoleix un ritme ascendent mitjançant un medalló ovalat sostingut per àngels, que corona la part central i trenca l’efecte de barrera horitzontal de l’entaulament.
- Al pis inferior les columnes dels carrers laterals emmarquen petites finestres ovalades i serveixen de suport a nínxols amb estàtuesMentre que a dalt les columnetes emmarquen nínxols i sostenen entrepans de mur. És a dir, s’han invertit les parts obertes i tancades. L’obertura central culmina amb una fornícula amb la figura de Sant Carles, emmarcada per les ales dels dos quirubins que flanquegen el nínxol. En conclusió, és un façana d’una extraordinària diversitat, però dins una temàtica unificada. La seva densitat d’elements no permet el descans visual, cosa característica de l’Alt Barroc, com també ho és la fusió entre escultura i arquitectura.
- LE VAU
- Es distingeix per l’exuberància decorativa, que cobreix no tan sols l’interior sinó també l’exterior de molts edificis, sobretot esglésies. En arquitectura civil, les seves obres són molt més serenes i més equilibrades, cal destacar el conjunt de places majors.