5. Desenvolupament cognitiu i motriu 5 Intervenció en el desenvolupament motriu
Introducció
És pràcticament impossible separar el desenvolupament motor del coneixement
dels aspectes emocionals. Per aquesta raó, perquè són vessants lligats molt
íntimament, estudiar el desenvolupament de l’infant d’una manera global en
l’evolució afectiva, social cognitiva i motora té una importància vital.
En la unitat “Intervenció en el desenvolupament motor” veureu de quina manera
l’infant manifesta aquesta globalitat en totes les accions perquè allò que fa es
reflecteix en el seu món intern, vinculat emocionalment al món extern, a la relació
que té amb els objectes, l’espai i els altres éssers.
Només si considereu l’infant globalment –és a dir, si l’enteneu com un tot–, podreu
entendre els desitjos, les mancances i les possibilitats que té.
Gràcies a l’activitat motora l’infant explora el medi i s’organitza en el seu marc,
gràcies a l’activitat motora efectua els processos adaptatius bàsics i aquesta
activitat esdevé el seu canal de comunicació amb els éssers humans. Per mitjà
de l’acció, l’infant descobreix el món, a través d’ella pot tenir coneixement de
les coses i d’ell mateix i, en conseqüència, l’acció li permet donar respostes cada
vegada molt més afinades o expressar les necessitats que té.
A mesura que l’infant es desenvolupa des del punt de vista motor, anirà evolucio-
nant també, en els primers anys de vida, el lloc des del qual pot donar resposta a
determinades activitats fins a assolir el perfeccionament del moviment.
La capacitat perceptivomotora té una gran importància, ja que constitueix un pilar
bàsic sobre el qual l’infant anirà establint la personalitat i el desenvolupament del
sistema nerviós i es considera un enllaç entre l’aspecte fisiològic i el psicològic.
Per entendre aquesta capacitat cal incidir en els factors que la poden potenciar
o condicionar i també en les tres àrees de desenvolupament de l’infant: l’àrea
motriu, l’àrea afectiva i l’àrea cognitiva. Aquestes àrees es desenvolupen de
manera globalitzada en un substrat físic considerat bàsic com és el sistema nerviós,
el sistema esquelètic i el muscular.
La metodologia que es fa servir en aquesta unitat consisteix, en primer lloc, a
donar una sèrie de conceptes teòrics a través dels quals us anireu endinsant en la
pràctica d’observar les conductes dels infants i alhora poder esbrinar el perquè de
moltes qüestions que fins ara quedaven sense resposta.
En l’apartat “Factors que determinen el desenvolupament motor de l’infant” veu-
reu quins són aquests factors; en l’apartat “Evolució del desenvolupament motor”
en coneixereu l’evolució reflectida en el pas del moviment reflex als moviments
voluntaris i automàtics i la maduració del control i consciència corporal, de la
locomoció i de la manipulació. Aquesta anàlisi conceptual us donarà la base
per poder dissenyar i implementar activitats d’estimulació motora específiques o
6. Desenvolupament cognitiu i motriu 6 Intervenció en el desenvolupament motriu
relacionades amb les activitats referides a la satisfacció de les necessitats bàsiques
que es porten a terme a la vida quotidiana.
L’estudi de la grafomotricitat entesa com les produccions gràfiques de l’infant
mereix un apartat diferent (“La grafomotricitat”), ja que serà la base a l’hora
d’introduir l’escriptura. Caldrà relacionar les diferents etapes que presenta la gra-
fomotricitat gràfica amb la maduració de l’infant per poder escollir els instruments
grafomotors adients per implementar activitats i potenciar-ne el desenvolupament.
En l’apartat “Trastorns i alteracions del desenvolupament motor” es fa esment dels
trastorns i de les alteracions que afecten el desenvolupament motor de l’infant, tot
prenent com a base la definició de discapacitat motora.
7. Desenvolupament cognitiu i motriu 7 Intervenció en el desenvolupament motriu
Resultats d’aprenentatge
En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:
1. Planifica estratègies, activitats i recursos d’intervenció en l’àmbit motor,
relacionant-los amb les característiques individuals i del grup al qual va
dirigit.
• Identifica les característiques motrius dels destinataris en funció de la
seva edat.
• Formula objectius d’acord amb les característiques motrius dels in-
fants destinataris en funció de la seva edat.
• Proposa activitats apropiades a les característiques motrius dels desti-
nataris en funció de la seva edat.
• Selecciona recursos apropiats a les característiques motrius dels desti-
nataris en funció de la seva edat.
• Organitza els espais adequant-los a les característiques motrius dels
destinataris en funció de la seva edat.
• Estableix una distribució temporal de les activitats per adaptar-se a les
característiques motrius dels destinataris en funció de la seva edat
• Selecciona les ajudes tècniques que és necessari emprar.
• Valora la importància del desenvolupament motor en l’adquisició de
l’autonomia personal.
2. Implementa activitats d’intervenció en l’àmbit motor, relacionant-les amb
els objectius previstos i amb les característiques dels infants.
• Descriu les principals dificultats que poden sorgir en la realització de
les activitats.
• Organitza els espais en funció de les activitats d’intervenció en l’àmbit
motor i de les característiques del grup.
• Prepara el recursos materials propis de les activitats.
• Realitza les activitats ajustant-les a la planificació temporal.
• Respecta els ritmes i les necessitats individuals en el desenvolupament
de l’activitat.
• Selecciona estratègies d’intervenció promotores d’un clima d’afecte i
confiança.
• Valora la coherència de la implantació de les activitats amb la planifi-
cació.
• Dona resposta davant de contingències.
• Genera entorns d’intervenció segurs.
8. Desenvolupament cognitiu i motriu 8 Intervenció en el desenvolupament motriu
3. Avalua el procés i el resultat de la intervenció realitzada en l’àmbit motor,
argumentant les variables en el procés i justificant la seva elecció.
• Selecciona els indicadors d’avaluació.
• Selecciona els instruments d’avaluació adients a les característiques
individuals i a l’edat del nen/a.
• Aplica l’instrument d’avaluació seguint el procediment correcte.
• Enregistra les dades extretes del procés d’avaluació en el suport
establert.
• Interpreta la informació recollida del procés d’avaluació de la inter-
venció.
• Identifica les situacions en què és necessari la col·laboració d’altres
professionals.
• Identifica les possibles causes d’una intervenció no adient.
• Ajusta l’actuació i l’actitud com a professional a la pauta prevista.
9. Desenvolupament cognitiu i motriu 9 Intervenció en el desenvolupament motriu
1. Factors que determinen el desenvolupament motriu de l’infant
Durant els primers anys de vida, l’infant passa per molts canvis. Heu de tenir
en compte que d’una situació de dependència total passa a una autonomia plena,
de la descoordinació dels moviments passa a fer-los coordinats, dels moviments
incontrolats passa als moviments controlats.
En aquest apartat l’estudi del desenvolupament motor portarà a diferenciar els
factors que el poden condicionar o potenciar, factors que, d’altra banda, s’han de
tenir molt presents tant a l’hora d’educar com en el moment de pensar activitats
motores adreçades a l’infant.
La capacitat d’aprendre, adaptar-se i enfrontar-se al món neix en el moviment
i en les emocions, i no s’ha d’oblidar que el moviment és una de les primeres
formes en què els éssers humans aprenen coses sobre el seu món.
Tot i així, s’ha de tenir present que l’evolució dels infants en l’etapa de l’educació
infantil abraça tres grans àrees de desenvolupament, en les quals tot progrés es fa
de manera globalitzada:
• L’àrea motriu, que inclou tant el moviment dels segments corporals com
el de la totalitat del cos humà.
• L’àrea afectiva, que està relacionada tant amb les relacions interpersonals,
l’actuació i la inserció social, com amb l’equilibri personal.
• L’àrea cognitiva, que està relacionada amb el conjunt de les capacitats que
li permeten comprendre tot allò que l’envolta i, alhora, actuar.
1.1 Principis del desenvolupament motor
Per poder comprendre el moviment i com es va desenvolupant, primer de tot, cal
diferenciar els conceptes de creixement, maduració i desenvolupament. Es
tracta de conceptes que, si bé moltes vegades es fan servir com a sinònims, en
realitat designen processos que són independents i força diferents.
El desenvolupament humà és el procés a través del qual es produeixen
canvis en l’estructura, el pensament o el comportament d’una persona deguts
a influències biològiques i ambientals (Craig, 1976).
Les àrees motriu, afectiva i
cognitiva són fonamentals
per al benestar de l’infant.
La mielinització...
...és un procés en el curs del qual,
les cèl·lules del sistema nerviós
queden recobertes de mielina
quan passen a la substància
blanca del sistema nerviós
central.
10. Desenvolupament cognitiu i motriu 10 Intervenció en el desenvolupament motriu
Els canvis propis del desenvolupament humà poden ser quantitatius (canvi
d’alçada, el pes...) i qualitatius (canvis en la influència de les interaccions socials,
el significat dels sons...).
En aquest procés de desenvolupament s’han d’anar assolint una sèrie de fites, la
consecució de les quals es basa, entre altres coses, en la maduració, és a dir, en
el conjunt de canvis que es produeixen a escala bioquímica i cel·lular, així com en
els canvis de caire morfològic (la figura, la forma, l’aparença...) i en els canvis de
les conductes que estan determinades des d’un punt de vista biològic.
A mesura que el sistema nerviós es perfecciona i el procés de mielinització arriba
a les zones del còrtex o escorça cerebral, l’infant és capaç de fer actes conscients
i voluntaris, és a dir, pot controlar els seus propis moviments. En general,
el desenvolupament progressa des d’una resposta feble, global i relativament
desorganitzada cap a una resposta específica, focalitzada i organitzada.
El concepte de creixement
El creixement és el procés al llarg del qual augmenten tant la grandària del cos com la
funció o la complexitat de l’organisme.
Hi ha una sèrie de principis que us ajudaran també a aclarir algunes idees sobre el
desenvolupament motor:
• Cada infant es desenvolupa a un ritme diferent, encara que segueixi la
mateixa seqüència.
• Les expectatives dels altres influeixen en la conducta de l’infant.
• En qualsevol estadi del desenvolupament, l’infant podria posar èmfasi en
un aspecte determinat en detriment d’altres aspectes.
• Determinats reflexos primaris com poden ser la prensió i la marxa han de
desaparèixer abans d’adquirir els moviments corresponents.
1.2 Les habilitats perceptivomotores bàsiques
Per entendre bé el desenvolupament motor, primer cal aclarir una sèrie de
conceptes bàsics sobre les capacitats i les habilitats perceptivomotores.
Dins de les capacitats perceptivomotores retrobem la percepció, que és un concep-
te fonamental dins del desenvolupament sensorial. Cal recordar que la percepció
es defineix com l’acte d’adonar-se dels objectes externs, les seves qualitats o
relacions, que segueix directament els processos sensorials, a diferència de la
memòria o altres processos cognitius (definició extreta del diccionari de psicologia
d’H. C. Warren). Però ara hem de traslladar aquest concepte a l’àmbit del nostre
cos, del qual hem pres consciència, cosa que ens permet adonar-nos de la nostra
situació en l’espai i de les nostres capacitats de moviment per arribar a la maduresa
de l’esquema corporal i del moviment a través de l’aprenentatge.
11. Desenvolupament cognitiu i motriu 11 Intervenció en el desenvolupament motriu
1.2.1 Capacitats perceptivomotores
Les capacitats perceptivomotores són aquelles que faciliten el camí a la
percepció d’un mateix i de les pròpies possibilitats de moviment i a la vegada
aquelles possibilitats que apropen l’infant a la percepció de l’entorn.
La percepció és un procés que està inclòs dins del processament de la informació
que ens permet organitzar, interpretar i codificar les dades sensorials amb l’objec-
tiu de conèixer l’objecte, que en el cas que ens ocupa és el “si mateix”, és a dir, el
propi cos.
Percebre significa que s’ha pres consciència, que s’ha interioritzat que el propi
cos existeix i que té unes qualitats, unes formes, unes parts...
El coneixement del propi cos, de l’estructura i de com funciona, les possibilitats
que té de percebre la consciència del moviment i de la postura que l’infant pren de
la seva pròpia imatge són aspectes prioritaris a l’hora d’estudiar el procés motor.
1.2.2 Habilitats motores
L’adquisició d’habilitats motores constitueix una eina fonamental per al desenvo-
lupament tant físic com de l’esquema corporal, i alhora del moviment de l’infant.
És al llarg dels sis primers anys de vida quan es produeixen els canvis més grans
en tot allò que té a veure amb la capacitat de moviment.
En el període que arriba fins als 6 anys de vida, s’adquireixen els patrons
bàsics –les unitats de moviment genètiques– gràcies a la maduració del
sistema nerviós i es passa de l’adquisició de la capacitat de locomoció
independent, al llarg del primer any de vida, a assolir el control de totes les
habilitats motores essencials (caminar, córrer, saltar) cap als sis anys, quan
es dominen i es coneixen les parts del cos i les possibilitats motores que
tenen.
“La formació del caràcter i personalitat [de l’infant] es basa en el nombre de vivències i en
llur intensitat [...] creiem que de la intensitat de la vivència s’enriqueix el seu món interior
(sentiments, desitjos, intel·ligència, etc.), d’aquesta sorgeix la intencionalitat, i d’aquesta es
nodreix la consciència.”
J. Mendiara Rivas (1997). Educación física y aprendizajes tempranos... Tesi doctoral.
Universitat de Saragossa, Departament de Psicologia i Sociologia.
Les primeres habilitats que s’adquireixen són les que estan vinculades a l’expe-
riència motora de l’infant, com poden ser gatejar, caminar, empènyer, etc. en
les formes més bàsiques i que l’infant va adquirint en forma d’experiències i
repeticions.
La prioritat...
...és desenvolupar l’habilitat de
percebre’s a si mateix i l’entorn.
Més que l’execució correcta del
moviment, cal fomentar una
bona postura i uns hàbits motors
i corporals correctes.
12. Desenvolupament cognitiu i motriu 12 Intervenció en el desenvolupament motriu
Les primeres conductes
motores...
...estan determinades per la
maduració del sistema nerviós, i
es perfeccionen amb la pràctica i
l’exploració contínues.
1.3 Factors que determinen el desenvolupament motor
En el desenvolupament motor influeixen una colla de factors que es donen durant
l’etapa prenatal, en el moment del part i després del naixement, així com al llarg
de tot el procés de desenvolupament de l’infant.
A més de la formació biològica de l’infant, hi ha altres factors en l’etapa prenatal
que determinen el desenvolupament del moviment com, per exemple, la cura
que la mare gestant tingui d’ella mateixa i del fetus, l’edat, l’alimentació, les
malalties, els factors de tipus hereditari o l’exposició perillosa a les radiacions,
entre d’altres. Tot això pot afectar el creixement i el desenvolupament del fetus, i
com a conseqüència, pot deixar una forta petja en el procés de desenvolupament
motor de l’infant.
Factors que marquen el desenvolupament motor en el fetus
Hi ha dues classes de factors, els interns i els externs, que marquen el desenvolupament
motor. Els factors interns que influeixen en el desenvolupament motor són els gens, el
sexe, les hormones i les alteracions psicològiques i mèdiques. Els factors externs són la
nutrició, les malalties de la mare, les radiacions, les drogues, l’ètnia, el clima, les estacions,
les classes socials i l’evolució de l’espècie.
Hi ha una gran interrelació dels desenvolupaments físic, mental i emocional.
Les investigacions assenyalen que els infants amb disminució intel·lectual
presenten un percentatge més alt de retard motor comparats amb els nens
o les nenes que tenen un percentatge dins del que és normal.
Com a factors que després del naixement influeixen directament en el desenvo-
lupament motor de l’infant cal esmentar:
• La mitjana de desenvolupament físic i neurològic.
• La qualitat i la varietat d’experiències motores que tingui.
• Les condicions, tant genètiques com ambientals, i també la bona qualitat
de vida pel que fa a l’equilibri en el seu desenvolupament, la cura que es
tingui del nadó, i un clima sa que li proporcioni seguretat i n’afavoreixi
l’autonomia.
1.3.1 Desenvolupament neuromotor
A banda de tot allò que afavoreixi el moviment de l’infant, cal tenir en compte
que el moviment només és possible si les ordres es transmeten correctament des
del cervell, a través de les vies motores, fins als músculs que, junt amb els ossos,
són les estructures que intervenen en el moviment. Així doncs, es fa necessari un
13. Desenvolupament cognitiu i motriu 13 Intervenció en el desenvolupament motriu
breu estudi del sistema nerviós, del sistema muscular i del sistema ossi abans
de passar a considerar les etapes del desenvolupament motor.
El sistema nerviós
El sistema nerviós que regula tant la vida vegetativa –aquelles funcions de les
quals no som necessàriament conscients com, per exemple, la respiració o la
circulació de la sang, entre d’altres– com la vida conscient de relació –percepció
dels estímuls o del moviment, etc.– està format per diferents elements.
El teixit nerviós. El teixit és una organització formada per moltes cèl·lules
similars que treballen juntes per complir una funció comuna. Els teixits formen
òrgans, estructures més complexes, i estan agrupats a fi de poder actuar de manera
conjunta com a unitat per dur a terme una funció especial.
Les cèl·lues nervioses. El teixit nerviós està format per dos tipus de cèl·lules: les
neurones (figura 1.1), que són les cèl·lules conductores del sistema nerviós, i les
cèl·lules especials de connexió, defensa o suport del teixit nerviós anomenades
cèl·lules de glia o neuròglies.
Figura 1.1. La neurona i les seves parts: el cos cel·lular, la
dendrita i l’axó
Les neurones
Les neurones són les cèl·lules del teixit nerviós i estan formades per un cos cel·lular,
del qual es ramifiquen diverses dendrites i un axó (vegeu la figura 1.1). Les neurones
poden ser de tres tipus segons la direcció en què transmeten els impulsos nerviosos:
neurones sensorials o aferents, neurones motores o eferents i neurones connectores
o interneurones.
Els òrgans del sistema
nerviós tenen la funció de
comunicar amb rapidesa les
estructures del cos i
controlar les funcions.
Les neuròglies...
...són un conjunt de cèl·lules que
asseguren les diverses funcions
metabòliques, el suport
esquelètic i l’aïllament dels
axons de les neurones.
14. Desenvolupament cognitiu i motriu 14 Intervenció en el desenvolupament motriu
Les neurones sensorials transmeten els impulsos cap a la medul·la espinal. Les neurones
motores transmeten els impulsos des de l’encèfal i la medul·la espinal cap a la perifèria,
és a dir, cap al teixit muscular. Les interneurones condueixen els impulsos des de les
neurones aferents cap a les neurones motores finals.
Un nervi és un conjunt d’axons que formen un fascicle, com si fossin els filaments
del cable del corrent. Els nervis estan envoltats de mielina.
La mielina
És una substància de color blanquinós que, composta en gran part de grassa, recobreix
les beines dels axons i les dendrites de la neurona quan entren en la substància blanca
del sistema nerviós central. Aquest procés de recobriment amb la mielina, conegut com a
mielinització, s’inicia abans del naixement i continua fins al segons o al tercer any de vida.
Els arcs reflexos són les unitats d’organització fisiològica del sistema nerviós.
Formats per una via sensitiva que connecta la medul·la amb una via motora.
Només les neurones del cervell i de la medul·la poden dur a terme aquesta
comunicació que fa possible enviar i rebre impulsos nerviosos cada cop que
l’organisme fa un moviment.
Els impulsos nerviosos, també anomenats potencials d’acció, passen a través de
les neurones per anar d’un lloc a un altre, per la qual cosa les rutes que recorren
els impulsos nerviosos reben el nom de vies neuronals.
La transmissió, és a dir, el pas dels impulsos nerviosos de les dendrites d’una
neurona a l’axó d’una altra neurona, o entre les terminacions nervioses d’una
neurona motora i una fibra muscular, s’anomena sinapsi. La sinapsi té lloc allà on
els impulsos són transmesos d’una neurona anomenada presinàptica a una altra
de postsinàptica gràcies a la intervenció dels neurotransmissors.
Els neurotransmissors
Les substàncies químiques –com per exemple el glutamat, l’adenosina, la serotonina, la
dopamina, les endorfines o l’àcid gamma-aminibutíric GABA, entre d’altres– que tenen la
funció de transmetre o inhibir l’impuls nerviós a través de la sinapsi neuronal s’anomenen
neurotransmissors.
Abans de produir-se la sinapsi, aquestes substàncies s’acumulen a les vesícules que hi ha
situades a les terminacions dels axons. Quan les vesícules es fusionen amb la membrana
presinàptica, alliberen el contingut a l’espai sinàptic.
El sistema nerviós està format pel sistema nerviós central; el sistema
nerviós perifèric i el sistema nerviós autònom.
El sistema nerviós central (SNC). Els òrgans principals de l’SNC són l’encèfal,
situat a l’interior de l’estructura òssia del crani, i la medul·la espinal, que està
protegida a l’interior de la columna vertebral.
L’encèfal (figura 1.2) és el conjunt més important d’òrgans del sistema nerviós
central. Des d’un punt de vista anatòmic, està format pel cerebel, el tronc de
l’encèfal, el diencèfal i el cervell.
15. Desenvolupament cognitiu i motriu 15 Intervenció en el desenvolupament motriu
Figura 1.2. Secció transversal de l’encèfal
El cerebel, situat a la regió posterior de l’encèfal, sota el lòbul occipital, és una
de les parts més importants de l’organisme, ja que és l’òrgan que controla la
motricitat: regula el to muscular i l’equilibri corporal, tant l’estàtic, és a dir quan
el cos està dret, com l’equilibri dinàmic, quan el cos es mou. A més a més, pel fet
de coordinar-los, permet l’execució justa i suau dels moviments voluntaris.
El tronc de l’encèfal és la part de l’encèfal que connecta el cerebel amb el diencèfal.
El segment més important del tronc encefàlic és el bulb raquidi que, situat entre la
medul·la i la part inferior del tronc, regula les funcions tant imprescindibles per a
la vida com són la freqüència cardíaca o els reflexos de la respiració, entre d’altres.
Del tronc encefàlic també forma part la protuberància anular o pont de Varoli, que
és la part més gruixuda del tronc per la qual passen les vies aferents en direcció
als peduncles del cervell, i les vies eferents que van al bulb raquidi, la medul·la
espinal i el mesencèfal.
El diencèfal és la part central de l’encèfal i està format per l’hipotàlem i el tàlem.
L’hipotàlem controla, activa i integra el sistema nerviós autònom perifèric i és
fonamental per mantenir constant la temperatura corporal, participa en la regulació
dels cicles del son, de la gana i de moltes de les emocions com el plaer i el dolor
entre altres funcions somàtiques.
L’hipotàlem controla, a més, altres òrgans endocrins a través de les cèl·lules
nervioses que secreten neurohormones (com la noradrenalina, l’oxitocina o la
vasopressina, entre d’altres) i que afecten la funció de la hipòfisi. Aquesta glàndula
endocrina, situada en una cavitat de l’os esfenoides i unida a l’hipotàlem, regula la
major part de les funcions de l’organisme. Per sobre de l’hipotàlem està el tàlem,
que s’encarrega de la transmissió dels impulsos procedents dels òrgans sensorials
del cos cap a l’escorça cerebral i associa les sensacions a les emocions.
El cervell (figura 1.3) és la regió més gran de l’encèfal que s’encarrega de
supervisar el sistema nerviós central i, per tant, és el “motor” del moviment, però té
també altres funcions integradores associades amb diferents activitats i processos
mentals com ara la memòria, el llenguatge i la resposta emocional.
16. Desenvolupament cognitiu i motriu 16 Intervenció en el desenvolupament motriu
Figura 1.3. Secció del cervell amb les seves parts
Les estructures del cervell es comuniquen amb les del diencèfal i les del tronc
encefàlic a través dels peduncles cerebrals. La superfície del cervell presenta un
gran nombre de crestes, solcs i circumval·lacions. Els solcs més profunds reben el
nom de cissures, i una d’aquestes cissures, la longitudinal, divideix el cervell en
dos hemisferis, l’hemisferi cerebral dret i l’hemisferi cerebral esquerre. Aquestes
dues meitats gairebé estan separades del tot excepte per la part inferior anomenada
cos callós.
Dos solcs divideixen els hemisferis cerebrals en quatre lòbuls, el nom dels quals
està relacionat amb l’os del crani que tenen situat a sobre. Els lòbuls parietal,
temporal i occipital tenen per funció rebre informació de l’exterior, analitzar-
la, desxifrar-la i emmagatzemar-la. El lòbul frontal, en canvi, s’encarrega de
controlar els actes voluntaris.
La superfície del cervell, l’escorça cerebral o còrtex, està formada per una
capa fina de substància grisa, el teixit constituït pels cossos cel·lulars de les
neurones i les dendrites que no estan recoberts de mielina. A l’escorça cerebral,
seu possiblement del control voluntari i conscient, hi ha una sèrie d’àrees que
presenten funcions específiques com, per exemple, l’àrea de Broca, àrea motora
de la parla, l’àrea d’associació prefrontal, seu del pensament conscient. L’interior
del cervell, en canvi, està format per la substància blanca. A l’interior de la
substància blanca hi ha els nuclis cerebrals –ganglis basals–, el funcionament
dels quals és fonamental per a la producció dels moviments automàtics i el
manteniment de la postura.
La medul·la espinal, l’altre òrgan del sistema nerviós central, està situada en
el conducte raquidi de la columna vertebral, que li ofereix una protecció òssia
excel·lent, i s’estén des del bulb raquidi fins a la segona vèrtebra lumbar.
Un tall transversal de la medul·la fa possible observar-ne l’interior. La regió
central de la medul·la, que té forma de H o de papallona, està constituïda per la
substància grisa, en la qual estan situats els cossos cel·lulars de les neurones i les
dendrites. Envoltant la substància grisa s’aprecia la substància blanca, formada
pels axons de les neurones recoberts de mielina que formaran les fibres nervioses,
tant les aferents o ascendents, és a dir, que condueixen els impulsos nerviosos cap
17. Desenvolupament cognitiu i motriu 17 Intervenció en el desenvolupament motriu
a l’encèfal, com les eferents o descendents, que transmeten els impulsos des de
l’encèfal cap a la perifèria muscular.
Al llarg de tota l’extensió de la medul·la emergeixen les fibres nervioses as-
cendents i descendents que donaran lloc als nervis raquidis, que constitueixen
el sistema nerviós perifèric. A la medul·la espinal hi ha les neurones que
són responsables del to muscular i el manteniment de la postura, així com les
responsables de la motricitat tant automàtica com voluntària. En el funcionament
s’assembla a una central de comunicacions que porta i distribueix els impulsos de
l’encèfal a la resta del cos, i les sensacions dels òrgans sensorials a l’encèfal.
D’altra banda, la medul·la espinal està recoberta per unes membranes anomenades
meninges, que també tenen la funció de protegir l’encèfal. La meninge més
exterior és la duramàter, que recobreix les parets òssies del conducte vertebral.
La piamàter és la meninge interna que protegeix els dos òrgans del sistema
nerviós central i la més propera a les estructures nervioses. La meninge intermèdia
s’anomena aracnoide i s’encarrega de distribuir per l’espai subaracnoïdal, entre
l’aracnoide i la piamàter, el líquid cefaloraquidi. Aquest fluid semblant al plasma,
que conté abundància d’ions clor, potassi i sodi i unes quantes proteïnes, té la
funció de nodrir els dos òrgans del sistema nerviós central i mantenir la pressió
intracranial.
L’estudi del sistema neuromotor de l’infant mostra que l’infant va assolint un
comportament motor autònom a mesura que el control dels moviments voluntaris
augmenta i adquireix nous automatismes.
Un exemple: ensenyar a caminar
Una mare ensenya el fill a caminar aconseguint que l’infant assoleixi abans el domini de
petites habilitats: primer, li ensenya a gatejar; després, a posar-se dret i, quan ja té prou
força a les cames, va desapareixent el reflex de la marxa i el nen comença a caminar,
d’entrada agafat de les dues mans, després només d’una mà fins que camina tot sol.
Aleshores l’infant ha assolit un grau més elevat d’autonomia motora.
Les vies motores estan formades per fibres nervioses que arriben fins a la medul·la
espinal. Quan les fibres nervioses neixen a les àrees corticals formen el que
s’anomena via piramidal i si neixen als nuclis subcorticals aleshores formen la
via extrapiramidal. La diferència entre les dues vies, com podeu veure tot seguit,
és sobretot funcional:
• Les fibres nervioses de la via piramidal tenen l’origen a les cèl·lules de
l’escorça cerebral motora. Unes neixen a la part anomenada àrea frontal
4, que és l’àrea motora primària on es projecta la major part de motricitat
piramidal que controla gairebé tots els moviments; les altres neixen a l’àrea
frontal 6, que és l’àrea premotriu. La via piramidal acaba en el bulb raquidi,
on les fibres s’encreuen amb altres fibres que procedeixen d’altres llocs per
transformar-se en diversos fascicles.
• Les fibres nervioses de la via extrapiramidal tenen l’origen en diferents
centres, però els més importants són l’àrea premotriu del cervell, situada
a la regió frontal intermèdia de l’escorça cerebral i també a les estructures
subcorticals, al cerebel, al mesencèfal, a la protuberància anular (pont de
Varoli) i al bulb raquidi.
El sistema piramidal...
controla i dirigeix la motricitat
voluntària i tots els moviments
(fins, precisos i ràpids). Per
aquesta raó quan prenen mal les
parts més allunyades de l’eix,
com són els dits, la recuperació
tarda més.
18. Desenvolupament cognitiu i motriu 18 Intervenció en el desenvolupament motriu
El to muscular...
és el grau de contracció que
tenen en un moment donat els
músculs i com deia el psicòleg
Henri Wallon és gran part de
l’entrellat de les actituds, els
moviments i de la postura, un
dels aspectes de la qual és
l’equilibri.
La taula 1.1 resumeix les funcions principals tant de la via piramidal com de
l’extrapiramidal.
Taula 1.1. Funcions de la via piramidal i de la via extrapiramidal
via piramidal via extrapiramidal
Regular els moviments concisos i fins, és a dir, regular els moviments
voluntaris de la mà, dels dits, dels peus, etc., que fan els músculs
allunyats.
Controlar la motricitat automàtica de base i el to muscular de l’infant quan
encara no s’ha completat el procés de mielinització piramidal.
Regular la intensitat del to muscular i dels reflexos modulars tot inhibint
les funcions medul·lars.
Controlar les funcions de les postures i l’exteriorització anímica.
Controlar la motricitat gruixuda o moviments de coordinació automàtica en
general i les postures.
El sistema nerviós perifèric (SNP). Els nervis que posen en contacte l’encèfal
i la medul·la espinal amb la resta del cos componen el sistema nerviós perifèric.
Segons on estan localitzats, els nervis es poden dividir en:
• Nervis cranials. Dotze nervis que surten per parelles del tronc de l’encèfal
i fan possible la connexió del cervell amb els receptors i efectors. La funció
és controlar el moviment dels músculs del cap com ara el moviment dels ulls,
la masticació, el moviment de la llengua i l’expressió facial, entre d’altres.
També tenen funcions sensitives i vegetatives.
• Nervis raquidis o espinals. Conformen 31 parells de nervis que surten de
les parts anterior i posterior de la medul·la espinal. Si bé cada parell adopta
el nom de la vèrtebra anterior de la qual surten (cervical, dorsal, lumbar...),
es formen, però, fora de la medul·la i donen lloc a nervis sensitius i motors;
és a dir, d’una banda, reben la sensibilitat de l’àrea que innerven –músculs,
articulacions, pell...-, la qual transmeten a la medul·la espinal i als centres
superiors i, de l’altra, transmeten al mateix temps els impulsos nerviosos
originats a l’encèfal i a la medul·la espinal per fer o inhibir els moviments
als efectors dels músculs.
El sistema nerviós autònom (SNA). Aquesta part del sistema nerviós, indepen-
dent de la voluntat, regula el funcionament dels òrgans interns de l’organisme tot
controlant principalment l’activitat de les glàndules i dels muscles llisos, com, per
exemple, els músculs cardíacs. El sistema nerviós autònom es divideix en sistema
nerviós simpàtic, que regula les activitats que necessiten despesa energètica, i
sistema nerviós parasimpàtic, que regula les activitats reparadores de l’organisme
humà.
El sistema muscular
Els músculs són òrgans efectors del moviment i duen a terme l’activitat muscular
quan l’energia nerviosa generada pel cervell es transforma en energia mecànica.
L’activitat muscular es produeix del contacte entre els nervis i els músculs, i per
això una de les funcions primordials dels músculs és produir moviment mitjançant
la contracció muscular.
19. Desenvolupament cognitiu i motriu 19 Intervenció en el desenvolupament motriu
Segons com estiguin disposades les fibres musculars, és a dir les cèl·lules que
formen el teixit muscular, els músculs es poden classificar en:
• Músculs llisos, que s’encarreguen dels moviments involuntaris i lents.
• Músculs cardíacs, que són els encarregats de bombejar el cor, gràcies al fet
que tenen una contracció ràpida i involuntària.
• Músculs estriats, que estan agafats als ossos i s’encarreguen dels movi-
ments voluntaris o controlats. Són, junt amb el sistema esquelètic, els que
formen l’aparell locomotor, ja que s’encarreguen del moviment dels ossos.
L’activitat motora evoluciona a mesura que l’ésser humà creix o madura el
seu sistema nerviós motriu. Aquesta evolució va des dels moviments més
primitius, mancats de coordinació i sense una finalitat exacta i precisa quan
l’infant neix, fins a moviments coordinats i precisos dels actes voluntaris i
automatitzats.
L’activitat muscular pot ser tònica o dinàmica. L’activitat muscular tònica
consisteix a mantenir la postura i està molt relacionada amb el to muscular i
l’activitat cinètica. És necessària per fer qualsevol moviment, ja que cal un
bon control tònic. L’activitat muscular dinàmica és l’activitat dels moviments
voluntaris o intencionats, entre els quals es poden diferenciar:
• Moviments reflexos: moviments primaris o simples, com els que fa un
nounat, reflex de succió, de prensió, etc., que a mesura que l’infant madura
van desapareixen per donar pas als moviments voluntaris.
• Moviments voluntaris: moviments intencionats que abans d’efectuar-se es
representen mentalment, com per exemple, posar-se una cullera a la boca per
menjar, pentinar-se, etc. El seu control depèn de la maduració del còrtex i
del sistema piramidal.
• Moviments automàtics: moviments voluntaris que, atès que es representen
moltes vegades, s’automatitzen i no requereixen ser representats mental-
ment per executar-los. Aquests moviments són, per exemple, caminar, nedar,
escriure, etc.
El sistema ossi
El sistema que formen els ossos proporciona, junt amb els músculs i altres teixits
tous, l’estructura de suport per a tot el cos. Per aquesta raó les funcions principals
del sistema ossi són:
• Servir de suport i protecció.
• Contribuir al moviment, ja que els músculs s’insereixen en els ossos.
Aleshores, en contreure’s, es fan més petits i quan estiren dels ossos es dóna
lloc al moviment.
20. Desenvolupament cognitiu i motriu 20 Intervenció en el desenvolupament motriu
Si observeu...
...el desenvolupament en un
infant, veureu que controla abans
el moviment dels músculs de
l’avantbraç que el dels braços, i
aquests abans que el de les mans,
i el de les mans abans que el dels
dits.
• Emmagatzematge, ja que els ossos actuen com a reservoris de calci.
• Hematopoesi, és a dir, intervé en el procés de formació de les cèl·lules de la
sang gràcies a la medul·la òssia vermella que es troba en alguns dels ossos
del cos humà.
1.4 Lleis de desenvolupament motor
De la mateixa manera que el desenvolupament, la maduració del sistema mo-
tor segueix unes lleis i uns patrons determinats: la llei cefalocaudal, la llei
proximodistal, la llei dels flexors i extensors i els patrons de desenvolupament
massiu a específic i de desenvolupament de motor gruixut a motor fi. Aquests
quatre principis que regulen el creixement no són estàtics, sinó que influeixen
contínuament en el desenvolupament motor.
• La llei cefalocaudal diu que el desenvolupament, el control i la coordinació
musculars progressen des del cap fins als peus. És a dir, que el control
cefàlic precedeix el del tronc i les extremitats inferiors, i que, per tant, es
controlen més aviat els moviments del cap que els moviments de les cames.
Si observeu un nounat, veureu que en la seva evolució motora és capaç
d’aguantar el cap abans que l’esquena i aquesta abans que les cames.
• La llei proximodistal i medial (facial)–lateral diu que les parts del cos més
pròximes (proximals) a la columna són controlades de manera coordinada
abans que les parts del cos que són més lluny (distals). Per tant, l’espatlla i
el colze tenen el control abans que la mà. A més, la mà es desenvolupa des
del cantó cubital (medial) fins al cantó radial (lateral).
• La llei dels flexors i extensors diu que en l’organització del desenvolupa-
ment motor, primer dominen els músculs flexors i després els extensors. Si
observeu un infant, veureu que és capaç d’agafar un objecte abans de deixar-
lo anar, ja que els flexors fan l’operació d’agafar i els extensors de deixar
anar.
A les anteriors lleis de desenvolupament es podrien afegir dos patrons més:
• El patró de desenvolupament massiu a específic, que diu que inicialment
gran part de l’activitat motora del lactant consisteix en moviments de tot
el cos. Amb la maduració aquestes respostes massives indiferenciades i
generalitzades es tornen més específiques.
• El patró de desenvolupament motor gruixut a motor fi, atès que el control
de la musculatura proximal precedeix el control de la musculatura distal,
el domini dels músculs –musculatura– més grans precedeix el domini dels
músculs –musculatura– més petits.
21. Desenvolupament cognitiu i motriu 21 Intervenció en el desenvolupament motriu
2. Evolució del desenvolupament motriu
Un cop descrita bàsicament la fisiologia del nostre sistema motor, cal passar
a examinar-ne l’evolució. Heu de tenir en compte que el substrat físic és
bàsic per a un desenvolupament de les capacitats motores de l’individu; el to
muscular, gràcies a tota la coordinació neuromuscular que té lloc a l’organisme,
permet el control de la postura i del moviment. Si bé l’infant aprèn a través de
l’experimentació, se li ha de donar, però, un suport neuromotor adequat que li
permeti explorar el món al seu voltant.
2.1 Tipus de moviments
Quan naixem, el sistema motor de totes les persones és molt arcaic, la qual cosa fa
que els moviments que s’executen siguin impulsius i descontrolats. A mesura que
el sistema neuromotor madura, els moviments esdevenen més precisos. Abans
d’estudiar el desenvolupament motor, cal mirar d’entendre, primer, els tipus de
moviments que hi ha i, tot seguit, examinar-ne el desenvolupament. Pel que fa als
tipus de moviment cal considerar aquests tres: el moviment reflex, el moviment
voluntari i el moviment automàtic.
2.1.1 Moviment reflex
El moviment reflex és una resposta espontània i involuntària donada davant d’un
estímul extern. Aquesta resposta constitueix la base dels moviments voluntaris i
no és una conducta apresa, sinó que és innata en la persona. Com ja hem indicat en
l’apartat “Factors de desenvolupament”, els moviments reflexos van desapareixent
a mesura que el sistema neurològic de l’infant madura per donar pas als moviments
controlats.
Cal saber també que en el moment de néixer és important fer un reconeixement
dels moviments reflexos que té el nounat, ja que tant la mancança d’aquests
moviments com el fet que no desapareguin poden ser símptomes de lesions
cerebrals o d’algunes malalties genètiques, com pot ser la síndrome de Down, etc.
Diferents classes de reflexos
Els reflexos arcaics apareixen en l’infant i són la reacció innata a un estímul intern o
extern. Els reflexos inalterables són aquells que perduren tota la vida. En canvi, els
reflexos d’aprenentatge són els que apareixen com a conductes apreses i els reflexos
transformables son els que es van modificant en conductes voluntàries.
22. Desenvolupament cognitiu i motriu 22 Intervenció en el desenvolupament motriu
Vegeu que hi ha alguns reflexos presents en l’infant que desapareixen i d’altres
que evolucionen de manera diferent:
• Reflexos arcaics:
– Moro: quan el nadó sent un cop sobtat o experimenta un canvi de
posició sobtada, reacciona separant bruscament els braços i després
els torna a posar sobre el pit.
– Babinski: en estimular la planta del peu, els dits s’estenen com un
ventall.
Desapareix entre els set i nou mesos.
– Punts cardinals: si li estimulem la comissura dels llavis, es produeix
una rotació del cap en el sentit de l’estimulació.
– Redreçament estàtic: si el nadó rep una pressió a la planta dels peus,
com a resposta estira els membres inferiors.
Desapareix quan és capaç de posar-se dempeus.
• Reflexos d’aprenentatge:
– Marxa: si posem al nadó en posició vertical agafat per les aixelles i
sobre una superfície dura i plana, s’efectuarà un moviment similar al
de la marxa.
– Pujada i baixada: agafem el nadó per les aixelles, si estimulem
l’empenya amb una superfície plana que estigui freda, efectuarà un
moviment similar al de pujar un graó.
– Reptació: si posem el nadó en decúbit –estat de repòs sobre una
superfície dura i horitzontal– veurem que fa el moviment de reptar.
– Natació: si introduïm al nadó en un medi aquàtic, realitzarà movi-
ments rítmics i coordinats similars a la natació.
• Reflexos inalterables:
– Fisiològics: respirar, badallar, esternudar, tossir, moure les pupil·les,
miccionar i defecar.
• Reflexos transformables:
– Succió i deglució: primer, l’infant els fa d’una manera innata en
estimular-lo amb l’olor de la llet o el contacte amb el pit de la mare,
i després passen a ser voluntaris si vol menjar o empassar, però si no,
no els fa.
– Prensió: si estimuleu el palmell del nadó amb un objecte, tanca la mà
i, al contrari, si li estimuleu el dors de la mà, l’obrirà.
2.1.2 Moviments voluntaris
Els moviments voluntaris són aquells que es fan d’una manera conscient i intenci-
onada, és a dir, que abans d’executar-los es decideixen. Es consideren moviments
23. Desenvolupament cognitiu i motriu 23 Intervenció en el desenvolupament motriu
voluntaris, per exemple, la iniciació de qualsevol hàbit (neteja, alimentació); la
iniciació de la marxa de la prensió; la iniciació de destreses (anar en bicicleta,
nedar, etc.).
Al principi, quan l’infant executa aquests moviments, ha de fer un esforç
d’atenció perquè moltes vegades ha de coordinar diversos sistemes com ara
el locomotor, el nerviós i el visual, entre d’altres, però a mesura que els va
repetint, els va perfeccionant i ja no desapareixeran. Alguns, però, passaran
a ser moviments automàtics.
2.1.3 Moviments automàtics
Els moviments automàtics són aquells moviments voluntaris que, tot i ser inten-
cionats, es fan sense pensar i que a la vegada que s’executen es pot fer una altra
cosa. Quan el moviment passa a ser automàtic no requereix cap esforç per part de
la persona que l’executa. És necessari, però, que hi hagi un temps d’aprenentatge
dels moviments voluntaris perquè s’automatitzin.
Exemples de pas d’un acte voluntari a un moviment automàtic
Inicialment nedar és un acte voluntari perquè pensem en la posició en què ens hem
de posar a l’aigua, com hem de posar els braços i els peus, com els hem de bellugar
coordinadament, com hem de respirar i com hem de bellugar el tronc i el cap. Amb el
temps, i a força de repetir totes aquestes accions, les acabem executant sense pensar,
coordinant a la vegada el sistema locomotor amb el respiratori i fins i tot el visual, llavors és
quan passa a ser moviment automàtic. En aquest sentit caminar, anar en bicicleta, conduir
un cotxe i nedar es poden considerar moviments automàtics.
La taula 2.1 mostra diferents exemples de la transició de moviment reflex a
moviment automàtic.
Taula 2.1. Moviments reflexos, voluntaris i automàtics
Moviment Arcaic Voluntari Automàtic
Caminar Reflex de la marxa. L’infant comença a caminar fent un esforç per coordinar tots
els sistemes i òrgans en funcionament (peus, braços, etc.).
L’infant camina sense cap
problema i sense premeditació.
Prensió A partir d’un estímul l’infant
agafa l’objecte.
L’infant veu l’objecte i fent un esforç de coordinació
visuomanual l’agafa.
L’infant veu l’objecte i l’agafa
sense pensar com ho ha de
fer.
2.2 El to muscular
Heu estudiat els moviments per entendre cada vegada més el vostre aparell motor i,
a la fi, el de l’infant; abans, però, de passar al desenvolupament motor pròpiament
dit, cal endinsar-se en el funcionament del to muscular.
24. Desenvolupament cognitiu i motriu 24 Intervenció en el desenvolupament motriu
Arnold Gesell (1880-1961)...
...és l’autor més representatiu de
la teoria de la maduració. Entén
el desenvolupament humà
determinat per un rellotge
biològic que es va desplegant i
permet que s’adquireixin noves
habilitats.
El to muscular és el grau de tensió o relaxació dels grups musculars. Quan
hi ha un excés de tensió, es parla d’hipertonia; en canvi, quan hi ha més
flexibilitat, es parla d’hipotonia. Cal donar importància al to muscular
perquè influeix en els primers reflexos com el de succió, prensió, etc., i també
en la postura, en el desplaçament i en la prensió.
Quan observeu un nadó, veureu que en els primers mesos les extremitats tenen
certa rigidesa, la qual no li permet, per exemple, estirar bé les cames; es diu
aleshores que té un to muscular d’hipertonia; el resultat és que els moviments
són descontrolats, amb respostes motores globals i indiferenciades. A mesura que
va madurant i creix, els moviments passen a ser més controlats amb respostes més
concretes, seguint les lleis cefalocaudals, segons les quals la maduració motora
comença pel cap i acaba pels peus, i proximodistals, segons les quals s’assoleix
abans el control de l’eix del cos que de les extremitats.
Els avenços motors són notables en la petita infància, però no ho són tant després.
Cal dir, però, que és un procés i que fins als 6 anys aproximadament no s’assoleix
un to muscular adequat i equilibrat.
Exemple de llei cefalocaudal
Fixeu-vos en el primer repte motor del nadó. Quin és? Mantenir el mentó un moment
aixecat. De manera progressiva, després aconseguirà aixecar tot el cap, més endavant
s’aguantarà amb els colzes, s’asseurà i, finalment, caminarà.
Exemple de llei proximodistal
La capacitat que té el nadó de giravoltar-se sobre si mateix abans de poder agafar amb
precisió un objecte petit amb els dits és un exemple de llei proximodistal.
2.3 Desenvolupament motor
Fins ara s’ha parlat del moviment, de com la capacitat de moure’s i actuar
permet a l’infant conèixer tot allò que l’envolta, de les lleis que segueixen aquest
desenvolupament motor, i del to muscular com a substrat de tota activitat. Tot
plegat són conceptes bàsics en el desenvolupament motor de l’infant.
Per conèixer quines són les etapes d’aquest desenvolupament d’una manera
concisa i entenedora, és convenient dividir el desenvolupament motor en tres
aspectes importants:
• L’evolució del control i de la consciència del cos
• L’evolució de la locomoció o desplaçament
• L’evolució de la manipulació
Heu de tenir present que és una classificació útil per centrar l’atenció en cadascun
d’aquests aspectes perquè preveu totes les àrees –tant motores, com cognitives i
25. Desenvolupament cognitiu i motriu 25 Intervenció en el desenvolupament motriu
socioafectives–, però és arbitrària perquè el desenvolupament de l’infant és sempre
global.
El procés maduratiu
Heu de pensar que el desenvolupament intervé perquè el nadó pugui arribar a agafar un
objecte. Quan ho aconsegueix, es parla de prensió, però el substrat és la consciència i el
control del cos. Quan neix no té consciència de si mateix, no es coneix. Amb el temps, amb
les atencions que rep, amb el bagatge neurofisiològic, es descobrirà la mà i s’hi exercitarà
contínuament, n’explorarà el funcionament i les possibilitats, prendrà consciència que en
forma part i que ell és qui la mou. Això, que és tan senzill, és fruit d’un aprenentatge.
El mateix passa amb la marxa, que requereix tot un procés de maduració de l’equip
neuromuscular, que comença amb els intents d’aixecar el cap, d’asseure’s o de gatejar,
entre d’altres; és a dir, és la consciència i el control del seu propi cos el que el portarà a
aventurar-se, a provar les seves possibilitats.
2.3.1 Evolució del control i la consciència corporals, de la locomoció
i la manipulació
Si observeu bé l’evolució, veureu que els primers quinze mesos són els més
rellevants quant a les adquisicions motores; és l’etapa en què es donen més
canvis, amb més profunditat, i en una quantitat i a una velocitat que després ja
no es trobaran. A partir d’aquesta edat, els canvis successius seran també molt
importants, però es faran a un ritme més lent, i més espaiats en el temps.
Heu de tenir també en compte que el desenvolupament de l’infant té un caire
progressiu, és a dir, hi ha una organització progressiva del desenvolupament motor
basada en els patrons de desenvolupament cefalocaudal i proximodistal.
Durant els tres primers mesos de vida, l’activitat motriu és reflexa. Així, per
exemple, quan l’infant està despert les reaccions als estímuls tenen el caràcter
d’una resposta global a les estimulacions i les variacions del medi: moviments
oculars i gestos espontanis, així com la variació en el ritme respiratori i els reflexos.
Després, aquestes reaccions globals van desapareixen a favor del comportament
voluntari d’origen sensoriomotor.
El to muscular, entès com el grau de tensió o relaxació dels grups musculars,
també experimenta una evolució que comença en néixer, quan el to axial està poc
desenvolupat, i finalitza quan l’infant es pot posar dret i mantenir aquesta postura.
El to muscular influeix molt estretament en els primers reflexos que té el nadó com
ara el reflex de succió i el de prensió, entre d’altres, i també en la postura, en el
desplaçament i en la prensió.
El to muscular és fonamental en les activitats motrius propioceptives
(postura, activitat espontània) en relació al propi cos, i exteroceptives
(prensió, marxa) en relació amb el món exterior, i condiciona l’activitat
exploratòria i manipuladora de l’infant.
26. Desenvolupament cognitiu i motriu 26 Intervenció en el desenvolupament motriu
La pronació i la supinació...
...són els moviments de mà que
s’originen en la rotació de
l’avantbraç. S’anomena
supinació el fet de posar el
palmell de la mà cap dalt, mentre
que pronació és orientar el
palmell de la mà cap avall.
La hipertonia és l’augment
del to dels músculs, i la
hipotonia és la disminució
del to muscular.
De la prensió i el reflex de prensió
La prensió no és el mateix que el reflex de prensió (vegeu figura 2.1), perquè la prensió
necessita un domini dels músculs visuomotors, una coordinació visuomanual i la percepció
de la mà com a òrgan necessari per agafar, transportar i rebutjar els objectes. De fet, la
prensió es recolza en el reflex de prensió i el que fa és canviar-lo.
Figura 2.1. Reflex de prensió
En el reflex de prensió, l’estimulació del palmell provoca el tancament reflex de la mà i dels dits de
l’infant. El mateix passa quan s’estimula la planta del peu. Més endavant, cap als tres mesos, aquest
reflex desapareix i dóna pas a moviments de pronació i supinació de la mà.
La conquesta de l’equilibri és un pas d’una importància essencial per passar
del reflex de marxa al moviment voluntari. El control de l’equilibri depèn del
funcionament dels receptors propioceptius que donen informació sobre la posició.
Consideracions sobre l’endarreriment en el desenvolupament
Heu de tenir en compte, també, que cada infant té el seu propi ritme de desenvolu-
pament i que les conductes que s’esperen per a cada edat es basen en les mitjanes
que, segons els estudis fets, hi corresponen. Això significa que heu de tenir present
que hi haurà nens i nenes que s’avançaran, i d’altres que s’endarreriran.
L’endarreriment respecte a les conductes que s’esperen per a cada edat és
l’element que cal tenir en compte. Si bé probablement us farà estar pendents del
nen o la nena en qüestió, heu de tenir present que són els especialistes qui s’han
d’encarregar de definir si hi ha cap dificultat o si senzillament es tracta d’un nen
o nena amb un ritme de desenvolupament més lent.
A vegades passa que els nens i les nenes que són més tranquils i dormen molt
van més endarrerits senzillament pel fet que no s’exciten tant, i que els nens i
les nenes més inquiets evolucionen més ràpidament des d’un punt de vista motor.
Així, doncs, és convenient relativitzar les dades que tot seguit trobareu exposades,
és a dir, les heu de tenir en compte només com a punt de partida i no d’arribada.
27. Desenvolupament cognitiu i motriu 27 Intervenció en el desenvolupament motriu
El nadó. Consciència i control del cos, locomoció i prensió
El nadó presenta hipotonia al cos i al cap –el cap li cau quan se l’incorpora agafant-
lo de les mans–, i hipertonia a les extremitats, per la qual cosa té els braços i les
cames arronsades, en posició fetal, i les mans tancades.
El nadó presenta reflex de marxa quan se’l subjecta i se’l posa dret sobre una
superfície dura.
El nadó presenta reflex de prensió quan entra en contacte amb algun objecte, o
bé quan se li posa un dit entre les mans, clourà els dits (vegeu la figura 2.2).
Figura 2.2. El reflex de prensió: el nadó tanca amb força la mà al voltant de
l’objecte amb què entra en contacte
El nadó és capaç de resseguir un punt lluminós, pot fixar la mirada en un objecte,
en una cara, que sigui a prop i es bellugui lentament, però la visió encara no és
nítida i no coordina tots dos ulls.
Primer mes. Consciència i control del cos, locomoció i prensió
Els moviments reflexos de tensió i
extensió de les cames fan que el
nadó repti fins al capçal del bressol
Al primer mes, segueix present la hipertonia a les extremitats i la hipotonia al cos
del bebè, tot i que ha progressat una mica, ja que no doblega tant les cames i els
braços; el cap, però, encara cau cap endarrere quan, si està ajagut, se l’incorpora.
Quan se’l col·loca en posició de bocaterrosa, presenta una extensió i flexió de les
cames intermitent que provoca una reptació: molts nadons, quan són al bressol,
acaben xocant el cap contra el capçal, perquè aquests moviments reflexos de tensió
i extensió fan que es desplaci cap amunt.
Persisteix el reflex de prensió i el nadó és capaç de resseguir un objecte situat a
prop seu fins a un angle d’uns 90°.
28. Desenvolupament cognitiu i motriu 28 Intervenció en el desenvolupament motriu
Segon mes. Consciència i control del cos, locomoció i prensió
Al segon mes encara hi ha certa hipotonia a l’esquena: l’infant encara no té prou
força a l’esquena per aguantar el cap si està ajagut i se l’asseu; en canvi, si se’l
manté assegut, tot i que el cap encara li “balla”, el pot mantenir dret, encara que
només sigui un instant. Encara presenta també hipertonia a les extremitats, i tot i
que la posició fetal ha perdut força, el bebè encara està un pèl flexionat.
Amb la hipotonia el cos encara no té
prou força per aguantar el pes del
cap
Encara presenta hipertonia a les extremitats, i tot i que la posició fetal ha perdut
força, encara està un pel flexionat.
Si es posa l’infant de bocaterrosa, pot aixecar una mica el cap fins a un angle
proper als 45°.
La prensió va desapareixent i sovint té les mans obertes, i pot seguir un objecte
que tingui al davant fins a un angle d’uns 180°.
Tercer mes. Consciència i control del cos i locomoció
Al tercer mes, les espatlles del bebè han guanyat to muscular, i poden sostenir el
cap, però la regió lumbar encara és feble i no li permet asseure’s.
Les cames encara no estan del tot estirades, de manera que el bebè reposa sobre
el llit amb tota la pelvis, però per la part de les extremitats només pel taló.
Pel que fa a la prensió, al tercer mes el bebè descobreix les mans i s’exercita per
conèixer-les millor (figura 2.3). Les apropa i les allunya, les obre i les tanca, etc.
No hi ha intencionalitat d’agafar cap objecte, però quan entra en contacte amb un,
l’agafa i és capaç de seguir un objecte girant el cap d’un costat cap a l’altre.
Figura 2.3. El descobriment de les mans. El bebè acosta la mà, l’allunya, l’obre
i la tanca
29. Desenvolupament cognitiu i motriu 29 Intervenció en el desenvolupament motriu
Quart mes. Consciència i control del cos i locomoció
Al quart mes, quan se’l posa de bocaterrosa, recolzat sobre els braços per tenir
més força, aixeca el cap fins a formar un angle d’uns 90° amb la superfície on està
estirat.
Al quart mes, l’esquena ha anat agafant més força i quan se l’incorpora des d’una
posició d’estirat, el cap segueix el cos i ja no li cau i deixa d’haver-hi cifosi, és a
dir, una curvatura anormal de la columna vertebral a l’alçada de la regió dorsal.
El nen sap dirigir les mans: Ai! Si ho
pogués agafar amb les mans!
El bebè de quatre mesos ja intenta girar-se i fer la volta, i es pot posar de costat.
El sistema nerviós, encara immadur, li fa fer moviments d’extensió i flexió sense
voluntat pròpia (vegeu figura 2.4).
Pel que fa a la prensió, als quatre mesos el coneixement de la mà i el perfecciona-
ment de la vista l’empenyen a intentar agafar els objectes (vegeu la imatge de la
columna de la dreta).
Figura 2.4. El nadó pot aixecar el cap recolzant-se amb
l’avantbraç: el món ja sembla molt més ampli des d’aquesta posició
estant
Cinquè mes. Consciència i control del cos i locomoció
Quan volem incorporar un infant petit, i fer-lo passar d’ajagut a la posició
d’assegut, l’infant hi participa activament, i l’esquena ja no es corba. En posició
de bocaterrosa, es pot incorporar, recolzant-se amb tot l’avantbraç, per aixecar
encara més el cap i amb més seguretat que al quart mes.
L’adquisició del to muscular
progressa, segons la llei
cefalocaudal, del cap als peus.
Estirat panxa enlaire, l’infant estira i arronsa les cames com si pedalegés. Si se
l’agafa per la cintura i se’l manté dempeus, pot mantenir la posició dreta, com
si aguantés bona part del pes. En posició de bocaterrosa, aixeca els braços i les
cames i, fa “l’avió”.
30. Desenvolupament cognitiu i motriu 30 Intervenció en el desenvolupament motriu
Pel que fa a la prensió, comença la prensió voluntària (figura 2.5). Pot dirigir la
mà cap on vol i agafar un objecte! De moment és una prensió palmar; és a dir, els
objectes no els agafa amb els dits, sinó que els situa sota el palmell i tancant la mà
aconsegueix fer-se’l seu.
Figura 2.5. En la prensió palmar, l’infant petit agafa els
objecte amb el palmell de la mà
Sisè mes. Consciència i control del cos i locomoció
Al sisè més l’infant en posició de bocaterrosa s’aixeca encara més, i de recolzar-se
amb l’avantbraç –una acció que ja ha assolit al cinquè mes–, passa a recolzar-se
amb la mà, la qual cosa li permet elevar-se encara més.
L’estadi del saltador: visca la gresca!
Estirat panxa enlaire, l’infant aconsegueix incorporar una mica el cap aixecant-lo
respecte de la superfície on reposa. Ha descobert ja els peus i es passa llargues
estones jugant-hi.
Quan se’l manté dempeus i agafat per la cintura, arronsa i estira les cames una
vegada i una altra, fent un moviment semblant a saltar, és el que s’anomena estadi
del saltador.
Pel que fa a la prensió, domina ja la prensió voluntària. Val a dir, però, que agafa
allò que veu, però no cerca el que desapareix del camp de visió.
Setè mes. Consciència i control del cos i locomoció
Al setè mes continua descobrint els
peus: sóc de goma!
Al setè més, l’infant es pot mantenir assegut tot sol, però necessita les mans per
apuntalar-se, i sovint estira els braços cap endavant per buscar l’equilibri. Aquesta
manera d’aguantar-se es coneix com fer el paracaigudista. Si té suport, però, pot
alliberar els braços i fer servir les mans per jugar.
31. Desenvolupament cognitiu i motriu 31 Intervenció en el desenvolupament motriu
Canvia de posició: quan està estirat, es capaç de girar-se cap a un dels costats.
D’altra banda, s’entreté jugant amb els peus i els llepa.
Pel que fa a la prensió, al setè més s’inicia la prensió amb més precisió, amb pinça
inferior, és a dir, agafa l’objecte entre el dit gros i el dit petit. Agafa i deixa objectes
a voluntat.
S’entusiasma amb els descobriments i s’entreté passant-se les coses d’una mà
a l’altra, picant els objectes entre ells, agafant-ne un i deixant-ne un altre, etc.,
perquè ha assolit el relaxament voluntari de la mà.
Vuitè mes. Consciència i control del cos
Pinça superior: pinça entre el dit gros
i el dit índex
Al vuitè mes, l’infant ja és capaç d’asseure’s tot sol i és capaç d’estar-se assegut
sense que l’ajudin. El to muscular i el coneixement que va adquirint de si mateix
li ho permeten. En posició de bocaterrosa pot aixecar el cos i sostenir-se només
amb els peus i les mans.
Pel que fa a la locomoció, gira rodant el cap a un costat i cap a un altre, rodant
sobre si mateix.
Al vuitè mes l’infant és capaç de seguir la trajectòria dels objectes i malgrat que
desapareguin de la vista, sap que no desapareixen del món i els demana.
En relació amb la prensió, el dit índex comença a tenir independència respecte
dels altres dits de la mà, pot fer-lo servir, i inicia així els fonaments de la pinça
superior.
Novè mes. Consciència i control del cos i locomoció
Al novè mes l’infant comença a gatejar i, d’entrada, ho fa cap endarrere. Hi ha
nens que es desplacen asseguts, fent força amb els talons i les mans, impulsant-se
i saltant sobre els malucs. Es pot posar dret, agafant-se a la pota d’una cadira, a la
xarxa del parc... (figura 2.6).
Pel que fa a la prensió, s’instaura la pinça superior, tot i que encara és una mica
rudimentària: en lloc d’agafar els objectes per les puntes dels dits, els agafa per
la part mitjana. Agafa els objectes que li atrauen l’atenció i els cerca quan no els
troba.
Juga a donar els objectes a les persones del voltant, a vegades perquè li ho demanen,
altres vegades per iniciativa pròpia, i al mateix temps reclama interacció amb els
altres.
32. Desenvolupament cognitiu i motriu 32 Intervenció en el desenvolupament motriu
Figura 2.6. El gateig fa que amb la capacitat de desplaçament
el món també s’ampliï
Desè mes. Consciència i control del cos i locomoció
Al desè mes, l’infant ja gateja cap endavant, amb les mans i els genolls recolzats
al terra. Fa intents de caminar tot sol, agafant-se als mobles que hi ha entorn seu.
Pel que fa a la prensió, la pinça ara ja és més precisa, i la fa amb la punta dels dits.
S’entretindrà en aquest exercici, recollint totes les coses petites que trobi (figura
2.7).
Figura 2.7. Precisió amb la pinça: per als nens d’aquesta edat
recollir molles és fascinant
Dels 11 als 14 mesos. Consciència i control del cos i locomoció
Assolir la verticalitat és un pas molt
important, el bebè es posa dret amb
ajuda.
A partir dels 11 mesos, el gatejar de l’infant ha evolucionat de manera que ara pot
fer la marxa de l’ós, és a dir, gatejar sense recolzar els genolls a terra; això fa que
els moviments siguin més ràpids. També pot caminar agafant-se als mobles o a
les persones que l’envolten. També es pot deixar anar i caminar sense ajuda, i es
capaç d’ajupir-se i recollir objectes del terra sense caure.
Pel que fa a la prensió, el domini de la mà és cada cop més notori i l’exercitarà
posant en marxa també el coneixement de l’espai: obre i tanca ampolles, posa
i treu objectes de dins d’un recipient, encaixa figures dins d’un motlle, etc., i
es passa els objectes d’una mà a l’altra amb facilitat ja que coordina bé els
moviments.
33. Desenvolupament cognitiu i motriu 33 Intervenció en el desenvolupament motriu
La independència del dit índex respecte de la mà farà que en l’exploració de tots
els racons i raconets de la casa posi el dit a tots els forats que trobi. És el que
s’anomena l’exploració de la tercera dimensió (vegeu la figura 2.8).
Figura 2.8. El descobriment i l’exploració de la tercera dimensió:
a partir d’ara cal vigilar amb els endolls!
Dels 15 als 18 mesos. Consciència i control del cos i la locomoció
Caminar és tot un desafiament a la
gravetat
L’infant ja camina tot sol, però l’equilibri encara és deficitari. Pot xutar una pilota,
però sovint cau. I quan cau, per incorporar-se, fa el que s’anomena el trípode, és
a dir, manté les cames separades, recolza les mans al terra, i traient el cul, arriba
a incorporar-se del tot.
El domini de la marxa li amplia el camp de mires, i ara el fascina enfilar-se perquè
sent curiositat per l’altura. Pot pujar escales acompanyant-se de les mans, és a dir,
gatejant, si va sol.
Pel que fa a la prensió, pot apilar fins a dos cups l’un a sobre de l’altre. Pot menjar
sol, encara que els estris no els utilitzi adequadament. Comença a saber passar les
pàgines d’un llibre, però encara en passa més d’una a la vegada (vegeu la figura
2.9), i pot reproduir un traç fet per un adult.
Figura 2.9. Passar fulls no és una acció fàcil
34. Desenvolupament cognitiu i motriu 34 Intervenció en el desenvolupament motriu
Dels 18 als 24 mesos. Consciència i control del cos, locomoció i prensió
A partir dels 18 mesos l’infant pot pujar i baixar les escales agafat de les mans
d’un adult. Sap fer torres de tres cubs.
Inicia la carrera, però cau amb molta facilitat. Pot arrossegar un objecte mentre
camina. Pot xutar pilotes. Li encanta ballar, picar de mans i imitar moviments pel
gust d’experimentar amb el seu propi cos (figura 2.10).
Figura 2.10. Un nen d’aquesta edat pica de mans,
mostra els seus estats d’ànim
Dels 24 als 36 mesos. Consciència i control del cos, locomoció i prensió
L’infant puja les escales, en la fase
inicial posa els dos peus a cada
esglaó
Pot pujar i baixar les escales tot sol. Primer ho farà posant cada vegada els dos
peus en un mateix esglaó i després els alternarà.
Sap agafar l’estri per dibuixar i fa gargots. Menja tot sol sense embrutar-se. Salta
sobre els dos peus i s’enfila per exercitar les noves capacitats.
Dels 3 als 4 anys. Consciència i control del cos, locomoció i manipulació
Tot i que les nens d’aquesta edat
poden estar-se a peu coix, no
aguanten la postura gaire estona
Als tres anys es pot afirmar que comença un estadi relativament estable, una etapa
de maduració nerviosa. Fins ara hi ha hagut molts canvis pel que fa al control
motor, però a partir d’ara veureu que s’estableixen coordinacions globals molt
importants que us duran a fer totes les formes elementals del moviment, tant des
del punt de vista locomotor com manipulador; cal recordar, però, que no les hem
de descuidar i és força important seguir-les estimulant.
Pel que fa a la consciència i el control del cos, l’infant ja ha adquirit molta
confiança en l’espai i s’hi relaciona perfectament gràcies al fet que ja té control
corporal, té molt més equilibri sobre els peus, es manté amb facilitat amb els talons
junts i és capaç de mantenir l’equilibri sobre un sol peu una estona. Pot xutar una
pilota amb bastant d’equilibri i també pot fer exercicis d’equilibri amb els ulls
tancats.
Pel que fa a la locomoció, observareu que ja és molt més autònom, per exemple,
veureu que pot pujar escales sense ajuda i que ja ho fa alternant tots dos peus, la
qual cosa indica que hi ha més coordinació.
35. Desenvolupament cognitiu i motriu 35 Intervenció en el desenvolupament motriu
A partir dels tres anys la manipulació
dels objectes és ja molt més precisa
Li agrada saltar (figura 2.11) i cada vegada ho fa amb més precisió i prova de fer-
ho des d’una alçada més elevada; fins i tot, abans de saltar de vegades utilitza la
carrera per guanyar més impuls.
Figura 2.11. El salt: ara que pot saltar, els nens i les nenes
gaudeixen experimentant amb el cos
Ja camina amb molta coordinació i és capaç d’accelerar i frenar, així com de
canviar de direcció voluntàriament. Podem afirmar que cada vegada hi ha més
independència en els moviments.
Pel que fa a la manipulació, ha guanyat força en precisió i, per exemple, pot vestir-
se i desvestir-se, botonar-se tot sol i dibuixar amb més domini del traç.
Dels 5 als 6 anys. Consciència i control del cos, locomoció i manipulació
L’etapa que va dels cinc als sis anys és un període de “consolidació motora”.
S’hi produeix un aclariment i reorganització motores amb moltes experiències
i possibilitats de moviment que són molt superiors a edats anteriors.
A aquesta edat, pel que fa al control i la consciència corporal, l’infant té un
control postural més gran que cada vegada augmentarà més. Observareu, per
exemple, que es pot estar de puntetes o mantenir-se a peu coix sense problemes
d’equilibri. En general, veureu que aquesta conquesta de l’equilibri del seu cos li
permet experimentar força amb el moviment, fins i tot pot imitar perfectament els
moviments que fan altres persones, la qual cosa li produeix una gran satisfacció
(figura 2.12).
Podem afirmar que en aquesta etapa el nen fa moviments exactes i precisos,
l’interessa dominar racionalment el cos i els moviments, tot i la seva globalitat.
En relació amb el desenvolupament de la locomoció, l’infant és capaç de combinar
formes bàsiques i destreses, sempre que hagin estat incorporades anteriorment, la
qual cosa indica que el moviment és més eficaç. Per exemple, té una bona carrera
i és capaç d’esquivar i canviar de direcció bruscament i orientar-la precisament en
relació amb l’espai que l’envolta (vegeu la figura 2.12 i la figura 2.13).
36. Desenvolupament cognitiu i motriu 36 Intervenció en el desenvolupament motriu
Coordina bé el salt, que ja pot fer amb tota facilitat amb carrera prèvia, tant de
longitud com d’alçada; es podria dir que no ha adquirit encara tota la tècnica,
però utilitza més els braços per córrer que en l’etapa anterior. Comença a
tenir coordinació oculopèdica i es pot passar una pilota d’un peu a l’altre. Els
moviments de rotació milloren i sent una atracció especial per la gimnàstica i els
aparells dels parcs infantils.
Figura 2.12. L’equilibri evoluciona: el nen entre 5 i 6 anys es
manté bé de puntetes
Figura 2.13. L’infant a partir dels tres anys és molt hàbil, ja no
cau fàcilment i té una bona carrera
En el domini de la manipulació dels objectes, l’infant demostra ser capaç de
dibuixar lletres grans en majúscules i copiar dibuixos complets. Augmenta el
domini de l’activitat de manipulació fina d’objectes i l’infant és capaç de fer tot
tipus de manualitats en l’àmbit escolar i encarregar-se dels hàbits d’higiene (rentar-
se les mans, les dents, etc.).
Pel que fa a la manipulació grossa, és capaç de llençar un objecte amb punteria
i regular la potència; a més a més, és capaç de combinar el llançament amb la
carrera, tot i que de vegades encara s’atura abans de llençar (figura 2.14).
El bon control que ha assolit respecte a la pressió i, en general, respecte a tot el
cos, li permet aguantar-se i balancejar-se en diferents aparells dominant el cos de
manera sorprenent.
37. Desenvolupament cognitiu i motriu 37 Intervenció en el desenvolupament motriu
Figura 2.14. La coordinació dels ulls i els peus (oculo-
pèdica) li permet adequar el moviment del cos per xutar la
pilota
2.3.2 Evolució motora segons les activitats posturals
Un altre tipus de descripció de l’evolució motora és la presentada per E. Pons i D.
Roquet-Jaimar quan, basant-se en el dossier de Rosa Sensat (1982) Psicodepago-
gia del nen de 0 a 36 mesos, té en compte allò que va descriure A. Gesell (1980;
1985). Aquesta descripció alternativa fa atenció al següent:
• L’evolució de les posicions estàtiques (cap, tronc i cames) a les diferents
edats.
• L’evolució del desplaçament (horitzontal i vertical amb la capacitat de
pujar i baixar les escales).
• L’evolució de la prensió (reflexa i voluntària), que està relacionada amb el
desenvolupament de la motricitat gràfica, tenint en compte que el sentit de
la vista i, per tant, el seu desenvolupament estan estretament lligats.
2.3.3 Implementació de les activitats d’estimulació motora
La implementació de les activitats d’estimulació motora té com a objectiu últim
potenciar les habilitats motores de l’infant. Si observeu el nen o la nena veureu
que les activitats que duu a terme demostren la globalitat del desenvolupament.
L’evolució en les habilitats corporals de l’infant està estretament relacionada amb
l’estructuració mental i amb la capacitat de control emocional que té l’infant.
Així doncs, la intervenció de l’educador o l’educadora en la implementació de
les activitats d’estimulació motora no consisteix tan sols a dur a terme l’activitat,
sinó que ha d’acompanyar l’infant per donar-li confiança. Si l’infant arriba a
sentir-se confiat interactuarà amb l’educador o l’educadora que l’ajuda a fer els
descobriments.
Cal tenir en compte no tan sols l’expressió verbal, sinó també l’atenció, l’observa-
ció de cadascuna de les expressions; percebre’n el to, la mirada, els silencis, els
gestos, la manera de jugar i de relacionar-se.
Henri Wallon
El psicòleg francès Henri Wallon
(1887-1962), afí en força sentits
a les tesis de Lev Vygotski
(1896-1934) i enfrontat en molts
d’altres a Jean Piaget
(1896-1980), considerava que el
moviment és un mitjà de
comunicació que es dóna a través
del to muscular i que es troba a
la base de les primeres emocions.
Per a ell, el desenvolupament és
una progressió des dels nivell
més bàsics fins als més
complexos. En aquesta
progressió cada estadi té sempre
una activitat o tasca evolutiva
que el determina.
38. Desenvolupament cognitiu i motriu 38 Intervenció en el desenvolupament motriu
També, però, activitats de la vida quotidiana estretament relacionades amb la
satisfacció i, al mateix temps, amb l’educació de les necessitats bàsiques potencien
el desenvolupament motor.
Aquestes activitats es porten a terme normalment en el mateix espai i amb una
mateixa temporització com, per exemple, les entrades i les sortides de l’escola,
l’alimentació i el descans, entre d’altres. En les activitats de la vida quotidiana,
els infants reben sensacions que arriben a tots els sentits i no només a través del
material de joc, sinó també dels instruments i de tot allò que s’utilitza mentre es
duen a terme les accions i les activitats.
Cal tenir en compte també que per implementar activitats cal no perdre de vista
la fase de desenvolupament motor que presenta l’infant i reflexionar sobre quines
són les fites que es volen assolir.
La classe dels lactants (de 0 a 12-15 mesos) i la classe dels mitjans (de
12-15 mesos a 36 mesos)
La intenció educativa subjacent a la manera d’organitzar l’espai i els materials
incideix en el desenvolupament motor, afectiu i cognitiu dels infants, i està
directament relacionat amb la possibilitat d’adquirir l’autonomia i la seguretat
personal (Susanna Fusté i Mercè Bonastre, 2007, pàg. 28). Per aquesta raó també
heu de tenir en compte quina és la visió que tenen els infants de l’espai i la seva
organització així com el mobiliari. El sòl, per exemple, ha de ser dur per afavorir
els moviments de l’infant.
En la taula 2.2 trobareu indicats alguns dels materials que es poden utilitzar
per estimular el desenvolupament motor a les classes dels lactants i dels mitjans.
D’entrada són objectes fàcils de manipular, fets de materials variats, sòlids, sus-
ceptibles de ser combinats i d’origen natural, plàstic..., receptacles que permetin
contenir peces més petites (cilindres durs de cartró foradats per totes dues bases,
pots metàl·lics, capses de fusta sense tapa...), etc.
Taula 2.2. Materials per al desenvolupament motor a les classes dels lactants i dels mitjans
Classe dels lactants (de 0 a 12-15 mesos Classe dels mitjans (de 12-15 a 36 mesos)
Sonalls i picarols Plataformes i taulers.
Joguines que facin sons. Nines.
Joguines de colors cridaners. Encaixos.
Pilotes grans. Puzles.
Nines grans i fàcils d’agafar. Pilotes de diferents classes i mides.
Coixins. Cistells.
Bosses de roba o d’un material prou consistent. Teles.
Calaix de fusta. Llibres de contes.
Elements que afavoreixin el balanceig. Paper de diferents tipus.
Escales i rampes.
Jocs per jugar a la sorra.
39. Desenvolupament cognitiu i motriu 39 Intervenció en el desenvolupament motriu
En la taula 2.3 es presenten alguns dels materials a utilitzar per estimular el
desenvolupament motor a les classes dels lactants i dels mitjans.
Taula 2.3. Activitats de desenvolupament motor per a classes de lactants i i mitjans
Classe dels lactants (de 0 a 12-15 mesos) Classe dels mitjans (de 12-15 a 36 mesos)
Presentar diferents objectes i en distintes direccions a l’infant en posicions
diverses.
Col·locar diferents tipus d’obstacles perquè l’infant hi camini entremig
sense trepitjar-los.
Estimular l’infant en diverses posicions perquè us agafi les mans, per
estimular-lo a anar passant per diferents posicions (aixecar el cap,
assegut, dret).
Fer caminar l’infant a diferents velocitats i ritmes: cap endavant, cap
endarrere, de puntetes, de talons...
Acaronar l’infant mentre està estirat, cantant-li cançons. Seguiment per part de l’infant de diferents tipus de recorreguts marcats:
rectes, amb ziga-zaga.
Fer pessigolles a la mà de l’infant mentre està estirat, perquè l’obri. Recollir les joguines i/o els objectes que hi hagi per la sala.
Presentació de diferents joguines per tal que l’infant jugui mentre està
assegut.
Fer salts i saltar, per exemple, per sobre de diferents objectes posats en la
sala.
Fer que gategi incitant-lo amb la veu a l’acció. Pujar i baixar les escales.
Moixaines posant l’infant tant de cara com d’esquena a l’educadora o
l’educador.
Jocs amb pilotes, per exemple, llançament de pilotes i d’objectes a un lloc
determinat.
Posar diferents objectes davant de l’infant perquè els manipuli o els
introdueixi dins d’una capsa.
Treballar amb plastilina.
Jocs de falda. Mantenir l’equilibri.
Traslladar objectes.
Treballar amb sorra seca, mullada.
Treballar amb taulells Montessori.
Agafar estris de diferents gruixos.
2.3.4 L’observació i el registre de l’activitat motora en l’educació
infantil
Els educadors o les educadores han de saber observar i enregistrar el procés de
desenvolupament motor de cada nen o nena en les activitats quotidianes.
Com bé sabeu, totes les dades que figuren en el desenvolupament són orientatives,
ja que no tots els infants segueixen el mateix ritme de desenvolupament; per tant,
davant de qualsevol sospita d’anomalia, cal fer una observació més detallada i
individualitzada i, si encara dubteu, adreçar-vos al professional en qüestió.
A les següents taules trobareu un total de sis registres confegits amb uns ítems
concrets per a les etapes de 0 a 1 any i d’1 a 6 anys, a fi de fer el seguiment
del desenvolupament de tres aspectes motors: el control i la consciència corporal
(taula 2.4 i taula 2.5), la locomoció (taula 2.6 i taula 2.7) i la manipulació (taula 2.8
i taula 2.9). Tanmateix, és l’educador a l’aula qui realment ha de muntar aquests
registres. Amb els coneixements adquirits, podeu confeccionar qualsevol pauta
que us sigui útil per observar l’evolució dels infants.
40. Desenvolupament cognitiu i motriu 40 Intervenció en el desenvolupament motriu
Taula 2.4. Àmbit motor-component: control i consciència corporal de 0 mesos a 1 any
Indicadors específics 1 - 3 m. 3 - 6 m. 6 - 9 m. 9 - 12 m.
1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Gira el cap vers un costat i vers l’altre
2 De cara cap a vall, pot aixecar el cap
3 Segueix un objecte brillant
4 Manté el cap recte amb ajuda
5 Manté el cap recte sense ajuda
6 Es manté assegut
7 Es manté dempeus amb ajuda
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
Taula 2.5. Àmbit motor-component: control i consciència corporal, d’1 a 6 anys
Indicadors específics 1 - 2 a. 3 - 4 a. 5 - 6 a.
1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Es manté en equilibri quan està dret
2 Sap asseure’s i posar-se dret sense ajuda
3 Té control postural
4 Es pot aguantar de puntetes
5 Pot anar a peu coix
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
Taula 2.6. Àmbit motor-component: locomoció de 0 mesos a 1 any
Indicadors específics 1 - 3 m. 3 - 6 m. 6 - 9 m. 9 - 12 m.
1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Dret flexiona i fa extensió de cames
2 Es gira a ambdós costats
3 Gateja
4 Es desplaça sobre els malucs
5 Es desplaça lateralment amb ajuda
6 Fa alguns passos
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
Taula 2.7. Àmbit motor-component: locomoció d’1 a 6 anys
Indicadors específics 1 - 2 a. 3 - 4 a. 5 - 6 a.
1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Puja i baixa escales amb ajuda
2 Camina amb coordinació
3 Corre sense dificultat
4 Puja i baixa escales sense ajuda
5 Fa els moviments independents
6 Salta en alçada i longitud coordinadament
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
41. Desenvolupament cognitiu i motriu 41 Intervenció en el desenvolupament motriu
Taula 2.8. Àmbit motor-component: manipulació de 0 mesos a 1 any
Indicadors específics 1 - 3 m. 3 - 6 m. 6 - 9 m. 9 - 12 m.
1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Estimulant el palmell apareix la prensió
2 Es duu els objectes a la boca
3 Agafa els objectes voluntàriament
4 Es passa un objecte d’una mà a l’altra
5 Agafa els objectes amb la pinça inferior
6 Agafa dos objectes a la vegada
7 És capaç d’apartar obstacles
8 utilitza els dits per explorar els objectes
9 Posa i treu objectes de les caixes
10 Posa boletes a l’ampolla
11 coordina molt bé les dues mans
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
Taula 2.9. Àmbit motor-component: manipulació d’1 a 6 anys
Indicadors específics 1 - 2 a. 3 - 4 a. 5 - 6 a.
1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Cargola i descargola
2 Obre i tanca caixes
3 Menja sol
4 Es vesteix i desvesteix tot sol
5 Dibuixa lletres i dibuixos
6 Es renta les mans tot sol
7 S’aguanta i es balanceja agafant-se a un
aparell
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
42.
43. Desenvolupament cognitiu i motriu 43 Intervenció en el desenvolupament motriu
3. La grafomotricitat
Quan es tracta d’introduir l’escriptura, hi ha autors que reconeixen l’existència de
dos mètodes clarament diferenciats, que tenen programes i finalitats diferents.
D’una banda, hi ha el mètode de preescriptura, que es basa en l’entrenament
motor extern, manual o gràfic de repetició de cadascuna de les grafies tantes
vegades com sigui necessari fins a aconseguir la còpia exacta d’un model que s’ha
d’imitar per assolir l’aprenentatge de l’escriptura. L’altre mètode, i el que més ens
interessa aquí, és el que es basa en el desenvolupament d’un procés grafomotor.
La grafomotricitat
La grafomotricitat és la disciplina científica que descriu l’acte gràfic mitjançant l’anàlisi de les
coordinacions que el cervell produeix en els segments superiors del cos humà, degudament
lateralitzats, i de la implicació que tenen en les produccions obtingudes per mitjà del domini
de mecanismes de manipulació i d’instrumentalització dels objectes externs.
La grafomotricitat, així doncs, dóna raó de la configuració evolutiva dels signes gràfics
dels infants, abans i després de l’escriptura alfabètica, segons els processos comunicatius
i simbòlics que generen estructures subjacents i operacions cognitives en l’individu, les
quals permeten la inculturació de models socials interactius fins a arribar a la comunicació
escrita (Rius Estrada, 1989).
Si es pren com a punt de partida la definició general de grafomotricitat
com a disciplina científica, i se la considera dins l’àmbit educatiu, la
grafomotricitat com a disciplina didàctica ofereix la possibilitat d’organitzar
les produccions gràfiques de l’infant a partir de la construcció dels seus
processos simbòlics interns.
Les escoles que apliquen el mètode basat en el desenvolupament d’un procés
grafomotor entenen la grafomotricitat com un procés de maduració personal
de l’infant en el qual les vivències internes, les imatges mentals i la construcció
d’estructures significatives ajuden a expressar amb representacions gràfiques els
missatges comunicatius adreçats a uns destinataris en particular.
“En la grafomotricitat, s’analitzen els signes de la gramàtica gràfica infantil, [...] Quines
unitats gràfiques apareixen als garagots i als dibuixos dels infants? De quina manera són
aquests gargots i traços a cada moment del seu desenvolupament? Què diferencia els
gargots i traços dels dibuixos d’un infant de dos anys i els d’un altre de tres? [...] Quines
unitats gràfiques diferencien cada una de les edats?”
(M.D. Rius Estrada, Grafomotricidad, Enciclopedia de los procesos grafomotores, pàg. 11)
L’infant...
...genera un sistema lingüístic
propi, tal com afirmava el
cèlebre lingüista Roman
Jakobson, els elements del qual
formen un codi gramatical
diferent del codi de l’adult.
44. Desenvolupament cognitiu i motriu 44 Intervenció en el desenvolupament motriu
3.1 Etapes de la motricitat gràfica
El grafisme passa per diferents etapes evolutives en les quals l’infant va adquirint
cada vegada més habilitat manual per arribar a dominar el traç de l’escriptura.
Aquesta habilitat manual va estretament lligada al desenvolupament psicomotor.
Les etapes són pautes de maduració que es donen en els infants de la mateixa
edat mental i que s’identifiquen per una sèrie d’ítems comuns entre ells, com
ara la manera de distribuir l’espai als fulls, d’usar el color, etc.
3.1.1 Etapes de la motricitat gràfica
La motricitat gràfica atrau els nens i les nenes durant el segon any de vida (Lurçat,
1980, pàg. 24). Al començament, la motivació de l’acció és el moviment del braç i
de la mà, que acostuma a ser ràpid i impulsiu. Aleshores es constata que l’activitat
és en principi motora.
En el segon i tercer any apareix el nivell perceptiu, és a dir, aleshores l’infant fa
l’activitat i l’exercita, la qual cosa fa que disminueixi gradualment la impulsivitat
en els moviments alhora que comença la realització de petits traços que, per dir-ho
així, descobreix i desvetllen el seu interès. Aleshores la coordinació visuomanual
s’organitza i s’inicia el nivell perceptiu. Poc després, el nen o la nena unirà
l’activitat perceptivomotriu amb l’activitat simbòlica, i és aleshores quan comença
a donar nom a les seves produccions.
A partir dels tres anys i fins als sis anys apareixen dos tipus de grafisme: el
funcional i el figuratiu. Els aspectes motors i espacials que intervenen són el
to muscular, la postura del tronc i del cap, el predomini lateral, la direccionalitat,
el sentit de la rotació així com la dissociació i la coordinació dels moviments.
3.1.2 Etapes de la motricitat gràfica segons V. Lowenfeld
El 1939, Victor Lowenfeld, en la seva obra Desarrollo de la capacidad creadora,
determinava dues grans etapes evolutives, l’etapa del gargot i l’etapa preesque-
màtica, que comprenien les edats de 18 mesos fins als 7 anys aproximadament
que aquí ens interessen.
45. Desenvolupament cognitiu i motriu 45 Intervenció en el desenvolupament motriu
L’etapa del gargot
L’etapa del gargot comprèn aproximadament dels 18 mesos als 4 anys, i hi
distingim: gargot incontrolat, gargot controlat i gargot amb nom.
“El gargot no consisteix en uns traços qualsevol produïts damunt d’una superfície, en realitat
són traços determinats per l’estructura de palanca que constitueixen el membre superior i
la successiva entrada en joc de les articulacions –espatlla, colze, polze– més la intervenció
creixent de l’activitat perceptiva i del control visual.”
P. A. Osterrieth (1980), a E. Martínez; J. Delgado (1980). El origen de la expresión en niños
de 3 a 6 años (pàg. 20).
En el gargot incontrolat l’infant fa els primers traços o gargots cap als 18 mesos
a partir del moviment de flexió (esquerra) i extensió (dreta) que s’anomenen de
“vaivé” o “escombrada”. Fa línies movent tot el braç cap endavant i cap endarrere
sense relació amb la direcció visual (sense mirar el que fa) i produeix traços
impulsius i incontrolats. Són rectes o lleugerament corbats, de llargada variable i
sovint sobresurten dels límits del paper.
En la figura 3.1 podeu veure els gargots incontrolats d’un nen de 18 mesos, i en la
figura 3.2, una “escombrada” feta per una nena de 20 mesos. El nen o la nena els
fa per plaer, sense intenció representativa.
Figura 3.1. Gargot incontrolat d’un nen de 18 mesos
Figura 3.2. Gargots d’“escombrada” d’una nena de 20
mesos
46. Desenvolupament cognitiu i motriu 46 Intervenció en el desenvolupament motriu
Després, a partir del moviment de flexió i extensió (moviment “d’escombrada”)
coordinat amb el moviment d’avançament i retrocés del braç, origina el gargot
circular (figura 3.3).
Figura 3.3. Gargots circulars d’una nena de 20
mesos
Per acabar, si combinen els moviments anteriors i hi afegim la rotació del puny,
a partir de la rotació del canell s’aconsegueix la formació de bucles i traços
cicloïdals (figura 3.4).
Figura 3.4. Gargot d’un nen de 26 mesos
47. Desenvolupament cognitiu i motriu 47 Intervenció en el desenvolupament motriu
En el gargot controlat, cap als 30 mesos aproximadament, s’inicia la coordinació
visuomanual i el gargot es caracteritza per l’entrada en joc del nivell perceptiu. En
aquesta etapa el nen o la nena comença a controlar o dirigir el moviment manual,
és a dir, que mira i guia allò que dibuixa (figura 3.5).
Figura 3.5. Gargot controlat d’un nen de 36 mesos
L’infant fa intents de tancar les línies i dirigeix el gest amb línies que tenen un
principi i un final (figura 3.6), respectant els límits del paper (no surt del paper).
Figura 3.6. Línies tancades d’un nen de 36 mesos
El nen o la nena cada vegada va adquirint més control del gest i, en conseqüència,
controla més les produccions gràfiques.
En el gargot amb nom, cap als 3 anys i mig, el nen o la nena dibuixa amb intenció,
no per per simple plaer motor, i comença a anomenar els gargots. Els traços no
varien gaire dels de l’etapa anterior –continuen essent rectes, corbs, ovals, línies
entrecreuades o tancades–, però presenten una elaboració i destresa d’execució
millors. És molt important en aquesta fase observar i respectar el dibuix del nen o
la nena i esperar el moment en què l’infant els anomeni espontàniament, no hem
de forçar el nen o la nena que ens digui què és el que ha dibuixat, sinó esperar que
ens ho digui espontàniament.
Un mico amb cua
“No és el descobriment de la semblança visual fortuïta allò que fa oscil·lar el grafisme del
pla motor al representatiu, sinó més aviat l’emergència de la funció simbòlica, que permet,
arribat un determinat moment, que el traç adquireix valor de signe i símbol, i fa sensible el
dibuixant als eventuals semblants.”
P. A. Osterrieth (1985). A: E. Martínez; J. Delgado. El origen de la expresión en niños de 3
a 6 años (pàg. 24).
