1. Neoclassicisme: escultura
Es passa de manera lenta del dinamisme barroc a l’equilibri i
la proporcionalitat, gràcies, en part, al racionalisme del moment.
L’harmonia de les escultures es basa en els models clàssics.
Es considera que són tan perfectes que només es poden
imitar, mai superar-les.
Imiten els temes, mitològics, minva el religiós.
Els materials: marbre i bronze, abandonant la fusta
plicromada del Rococó.
Els gèneres més corrents varen ser: el retrats (de la
burguesia), el monument públic i el funerari.
2. El fet que la monarquia, l’alta noblesa i
l’Església deixin de ser el únics clients i que
apareix en el mercat de l’art la mova burguesia,
amb gustos ben diferents, farà canviar
l’escultura i, de fet, tot l’art.
• L’escultura ha de servir de model de comportament. També els retrats.
Moral pública.
• La bellesa és ideal. El nu és corrent, però poc sensual.
• Són notables els sepulcres.
13. Monumento funerario de María Cristina de Austria
Autor:Antonio Cánova
Fecha:1798-1805
Museo:Iglesia de los Agustinos de Viena
Características:574 cm. altura
