Aplicació del Segon Principi de la Termodinàmica al motors tèrmics i una breu descripció dels tipus d'aquests

1. Les màquines tèrmiques

2. dos formes de transmetre calor

3. S'anomena màquina tèrmica a un dispositiu capaç d'extreure calor d'un cos fred i cedir-lo a un de calent o de convertir la calor en una certa quantitat de treball

5. un altre més fred. Si volem que ho faci a l'inrevés,

6. hem de realitzar un treball

7. El treball es pot convertir tot en calor, a l'inrevés no.

8. Sempre es perd una part quan passem de calor a

9. treball

10. màquines tèrmiques generadors d'energia mecànica de combustió externa instal·lacions de vapor turbines de vapor de combustió interna alternatives d'encesa provocada d'encesa per compressió de combustió interna rotatives motor Wankel turbines de gas de cicle obert consumidors d'energia mecànica màquines frigorífiques bombes de calor classificació de diferents tipus de màquines tèrmiques usuals

11. Eficiència tèrmica esquema d'una màquina de vapor el subíndex h vol dir hot , i el c cool

12. donat que segueix un cicle, l'energia interna no varia. Si ho fes, suposaria una màquina que crea energia, la qual cosa és impossible per què posem Q c en valor absolut?

13. llavors el rendiment serà:

14. una altra expressió del rendiment és: donat que Q c és sempre menor que Q h , tenim que el rendiment no pot ser més gran d'1

15. La màquina de Carnot Cap màquina tèrmica pot tenir un rendiment superior a una màquina reversible (de Carnot) funcionant entre el mateix parell de fonts tèrmiques. Màquina reversible: aquella que pot anar d'un estat a un altre i a l'inrevés sense pèrdua d'energia. No hi haurà per tant pèrdues, fregament, etc.

17. adiabàtica (expansió) 2 a 3

18. isotèrmica (cedeix calor) 3 a 4

19. adiabàtica (compressió) 4 a 1 W e

20. etapa i: a un gas ideal, si no varia la temperatura no hi ha variació de la seva energia interna (U). Llavors: etapa iv:

21. llavors el rendiment és:

22. per tant, el rendiment màxim d'una màquina tèrmica que funcioni entre dos focus de temperatures T h i T c serà: llavors tenim: rendiment tipus de màquina tèrmica real ideal impossible També anomenat eficiència tèrmica de Carnot

23. exercicis 9 i 10 pàg 39 (McG-H) qüestions 1 i 2 pàg 57 exercici 1 pàg 57 (excepte entropia)

24. Entropia Definició d'entropia si l'intercanvi de calor es realitza a la temperatura T i (reversiblement)

25. Si l'intercanvi de calor es realitza entre dos cosos a diferent temperatura (el més habitual), tenim que: L'entropia ens mostra quins processos no són possibles. Per ex: que un gas es retiri espontània- ment a un racó del recipient, que en una dissolució el solut i el dissolvent es separin espontàniament, etc.

26. Per a una màquina de Carnot (recordem que és reversible en totes les seves etapes)

29. Reescalfament

30. Treball a la turbina (refredament adiabàtic)

31. Condensació

32. economitzador evaporació Obtenció de treball

33. turbines: tipus Eqüació de Bernouilli d'acció: toveres + rodets mòbils de reacció: rodets fixos i mòbils

35. tubina de mitjana pressió (reacció)

36. turbina de baixa pressió (reacció)

37. a + b turbina refredament (d) (e) pressió

38. cicle Clausius - Rankine

39. motor de combustió interna alternatiu amb encesa per guspira el cicle Otto web molt interessant sobre motors

41. compressió

42. explosió

43. escapament

44. video

46. explosió - escapament web de motors

47. video

49. serres mecàniques

50. petits grups electrògens

51. cotxes econòmics (Tata, etc.)

52. motor de combustió interna alternatiu amb encesa per compressió: el motor dièsel l'elements més important: el sistema d'injecció

53. web motors vídeo

54. Comparativa dels cicles Otto i Dièsel Otto Dièsel Carnot

55. característiques dels motors cilindrada relació de compressió parell motriu i potència

56. cilindrada n c és el nombre de cilindres c és la carrera

57. relació de compressió, r sent V mín el volum de la cambra de combustió

58. Potència i parell motor on  és el parell motor i  és la velocitat angular del motor Un motor elàstic té el parell màxim a revolucions baixes. El dièsel solen tenir una  més baixa però el seu parell és elevat i s'obté a baixes revolucions

60. sobrealimentació

61. Al cicle Otto: evitar la detonació o autoencesa durant la compressió. Per això el grau de com- pressió resta limitat.

62. La sobrealimentació és una altra possibilitat: entrada de més aire del necessari per assegurar la combustió completa (turboalimentació).

63. sobrealimentació common rail : la injecció de combustible es fa a una cambra comuna a tots els cilindres a alta pressió (> 2000 bar) i s'injecta en vàries etapes ( multijet )

64. Motors d'explosió rotatius. El motor Wankel web motors

65. video vídeo2 vídeo3

66. turbines de gas de cicle obert

67. web de motors

68. màquines frigorífiques esquema d'una màquina frigorífica

69. esquema d'un refrigerador cicle d'un refrigerador

70. per valorar l'eficiència d'una màquina frigorífica emprem el coeficient d'eficàcia o coeficient d'operació (COP)

71. màquina reversible: la bomba de calor