Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
27/05/2012   Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment   1
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT             TRANSMISSIÓ DIRECTA             MECANISMES ARTICULATS             TRANSM...
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE             MOVIMENT•   Els mecanismes de transmissió de moviment són els elements que    tra...
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT             TRANSMISSIÓ DIRECTA             MECANISMES ARTICULATS             TRANSM...
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTAS’utilitzen quan cal efectuar una transmissió directa. Els tipus demecanismes més usuals ...
ARBRES I EIXOS                                         MECANISMES DE                                                      ...
ARBRES I EIXOS                                          MECANISMES DE                                                     ...
ARBRES I EIXOS                                       MECANISMES DE                                                        ...
ARBRES I EIXOS                                         MECANISMES DE                                                      ...
ACOBLAMENTS                                           MECANISMES DE                                                       ...
ACOBLAMENTS                                           MECANISMES DE                                                       ...
ACOBLAMENTS                                             MECANISMES DE                                                     ...
ACOBLAMENTS                                              MECANISMES DE                                                    ...
ACOBLAMENTS                                           MECANISMES DE                                                       ...
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT             TRANSMISSIÓ DIRECTA             MECANISMES ARTICULATS             TRANSM...
MECANISMES ARTICULATSS’utilitzen quan volem convertir un moviment circular en rectilini o al’inrevés. Els més importants s...
MECANISMES ARTICULATS   BIELA – MANETAAquest mecanisme transforma el moviment rectilini en circular i a l’inrevés,però ten...
MECANISMES ARTICULATS   BIELA – MANETAEl pistó doncs té un moviment rectilini alternatiu. Quan es troba en la posiciómés a...
MECANISMES ARTICULATS   BIELA INFINITA O JOU ESCOCÈSÉs molt similar al mecanisme de biela – maneta, amb l’única diferència...
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT             TRANSMISSIÓ DIRECTA             MECANISMES ARTICULATS             TRANSM...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS             FLEXIBLESS’utilitzen quan s’ha de transmetre el moviment d’un eix a un altre q...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS             FLEXIBLES   TRANSMISSIONS PER CORRETJAEls principals tipus de corretges són la...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT  TRANSMISSIONS PER CORRETJA                                 ELEMENTS FLEXIBLESA continuació podem v...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT    TRANSMISSIONS PER CADENA                                                           ELEMENTS FLEX...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT   TRANSMISSIONS PER CADENA                                                         ELEMENTS FLEXIBL...
CÀLCUL   DE    VELOCITATS.                        TRANSMISSIÓ MITJANÇANT   RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ                         ...
CÀLCUL   DE    VELOCITATS.                               TRANSMISSIÓ MITJANÇANT    RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ                 ...
CÀLCUL   DE    VELOCITATS.                         TRANSMISSIÓ MITJANÇANT   RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ (3)                    ...
CÀLCUL   DE    VELOCITATS.                       TRANSMISSIÓ MITJANÇANT   RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ (4)                      ...
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT             TRANSMISSIÓ DIRECTA             MECANISMES ARTICULATS             TRANSM...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES                                           (1)Els engranatges són mecanismes de transmis...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES                                         (2)Es recorre a aquest tipus d’unions quan s’ha...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES RECTES                                     ENGRANATGES (3)      Són els que transmeten ...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANTENGRANATGES HELICOÏDALS                                    ENGRANATGES (4)      Poden transmeten mov...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES CÒNICS                                                ENGRANATGES (5)      Poden transm...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES INTERIORS                            (1)                                               ...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES INTERIORS                            (2)                                               ...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT EL PINYÓ – CREMALLERA                       (1)                                                    ...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT EL PINYÓ – CREMALLERA                       (2)                                                    ...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT EL CARGOL SENS FI                 (1)                                                              ...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT EL CARGOL SENS FI                 (2)                                                              ...
TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES              (12)CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES DELS ENGRANATGES                   RECTE...
CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES                               TRANSMISSIÓ MITJANÇANT  DELS ENGRANATGES RECTES (2)           ...
CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES                               TRANSMISSIÓ MITJANÇANT  DELS ENGRANATGES RECTES (3)           ...
CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES                              TRANSMISSIÓ MITJANÇANT  DELS ENGRANATGES RECTES (4)            ...
CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES                      TRANSMISSIÓ MITJANÇANT  DELS ENGRANATGES RECTES (5)                    ...
CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES                              TRANSMISSIÓ MITJANÇANT  DELS ENGRANATGES RECTES (6)            ...
CÀLCUL DE VELOCITATS I RELACIONS                            TRANSMISSIÓ MITJANÇANT       DE TRANSMISSIÓ (1)               ...
CÀLCUL DE VELOCITATS I RELACIONS                       TRANSMISSIÓ MITJANÇANT       DE TRANSMISSIÓ (2)                    ...
CÀLCUL DE VELOCITATS I RELACIONS                     TRANSMISSIÓ MITJANÇANT       DE TRANSMISSIÓ (3)                      ...
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT             TRANSMISSIÓ DIRECTA             MECANISMES ARTICULATS             TRANSM...
LLEVES I EXCÈNTRIQUES                                         (1)Són mecanismes que gairebé sempre transformen el moviment...
LLEVES I EXCÈNTRIQUES                                         (2)A continuació podem veure altres tipus d’excèntriques aix...
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT             TRANSMISSIÓ DIRECTA             MECANISMES ARTICULATS             TRANSM...
TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT A TRAVÉS              DE ROSQUESSi fem girar un cargol dins d’una femella o a l’inrevés, es despla...
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT             TRANSMISSIÓ DIRECTA             MECANISMES ARTICULATS             TRANSM...
MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES          INTERMITENTS (1) REGULADOR CENTRÍFUG O REGULADOR DE WATT                    ...
REGULADOR CENTRÍFUG                 O      MECANISMES DE REGULACIÓ I REGULADOR DE WATT (2)                     MECANISMES ...
MECANISMES DE REGULACIÓ IMECANISMES INTERMITENTS                                             MECANISMES INTERMITENTS (3)El...
TRENS DE MECANISMES  CÀLCUL DE VELOCITATS I                  CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ                  M...
TRENS DE MECANISMES                                             (1)•   Els trens de mecanismes són mecanismes combinats en...
TRENS DE MECANISMES  CÀLCUL DE VELOCITATS I                  CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ                  M...
CÀLCUL   DE   VELOCITATS                         I     RELACIONS DE TRANSMISSIÓ                   (1)                     ...
CÀLCUL   DE   VELOCITATS                  IRELACIONS DE TRANSMISSIÓ            (2)                                        ...
CÀLCUL   DE   VELOCITATS               IRELACIONS DE TRANSMISSIÓ         (3)                                             T...
TRENS DE MECANISMES  CÀLCUL DE VELOCITATS I                  CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ                  M...
CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (1)                                         TRENS DE MECANISMES      (5)Els mecanismes...
TRENS DE MECANISMES  CÀLCUL DE VELOCITATS I                  CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ                  M...
CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (2)                                       TRENS DE MECANISMES      (6)  CANVIS DE MARX...
CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (3)                                       TRENS DE MECANISMES      (7)  CANVIS DE MARX...
CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (4)                                       TRENS DE MECANISMES      (8)  CANVIS DE MARX...
TRENS DE MECANISMES  CÀLCUL DE VELOCITATS I                  CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ                  M...
CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (5)                                        TRENS DE MECANISMES      (9)  REDUCTORS (1)...
CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (6)                                      TRENS DE MECANISMES       (10)  REDUCTORS (2)...
CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (7)                                  TRENS DE MECANISMES       (11)  REDUCTORS (3)27/0...
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES                                            EMBRAGATGES DE FRICCIÓ                  ...
EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES       (1)                                                       ALTRES MECANISMES (1)Un em...
EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES       (2)                                                       ALTRES MECANISMES (2)Els e...
EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES       (3)                                                       ALTRES MECANISMES (3)  EMB...
EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES       (4)                                                       ALTRES MECANISMES (4)  EMB...
EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES         (5)                                                         ALTRES MECANISMES (5) ...
EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES   (6)                                                   ALTRES MECANISMES (6)  EMBRAGATGES...
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES                                            EMBRAGATGES DE FRICCIÓ                  ...
EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES        (7)                                                        ALTRES MECANISMES (7)  E...
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES                                            EMBRAGATGES DE FRICCIÓ                  ...
EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES         (8)                                                         ALTRES MECANISMES (8) ...
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES                                            EMBRAGATGES DE FRICCIÓ                  ...
EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES       (9)                                                       ALTRES MECANISMES (9)  EMB...
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES                                            EMBRAGATGES DE FRICCIÓ                  ...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS     (1)                                                         ALTRES MECANISMES (10)Els frens ...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS    (2)                                                      ALTRES MECANISMES (11)  FRENS DE CIN...
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES                                            EMBRAGATGES DE FRICCIÓ                  ...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS    (3)                                                        ALTRES MECANISMES (12)  FRENS DE S...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS    (4)                                                  ALTRES MECANISMES (13)  FRENS DE SABATES...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS    (5)                                                  ALTRES MECANISMES (14)  FRENS DE SABATES...
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES                                            EMBRAGATGES DE FRICCIÓ                  ...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS    (6)                                                         ALTRES MECANISMES (15)  FRENS DE ...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS    (7)                                                       ALTRES MECANISMES (16)  FRENS DE DI...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS    (8)                                                       ALTRES MECANISMES (17)  FRENS DE DI...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS    (9)                                                       ALTRES MECANISMES (18)  FRENS DE DI...
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES                                            EMBRAGATGES DE FRICCIÓ                  ...
EMBRAGATGES, FRENS IFRENS    (10)                                                       ALTRES MECANISMES (19)  FRENS ELÈC...
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES                                            EMBRAGATGES DE FRICCIÓ                  ...
EMBRAGATGES, FRENS IINVERSORS DE GIR         (1)                                                     ALTRES MECANISMES (20...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment

10,902 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment

  1. 1. 27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 1
  2. 2. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT TRANSMISSIÓ DIRECTA MECANISMES ARTICULATS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES LLEVES I EXCÈNTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ROSQUES MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES INTERMITENTS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 2
  3. 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT• Els mecanismes de transmissió de moviment són els elements que transmeten el moviment des de la font d’energia original fins al seu destinatari. Ex: en un cotxe, el mecanisme de transmissió seria tot el conjunt d’elements que transmeten l’energia produïda en el motor fins a les rodes. Aquests elements serien: l’embragatge, la caixa de canvis,i els elements d’unió corresponents i les rodes.• Tot i que els mecanismes de transmissió de moviment es poden considerar màquines, ja que no es pot transmetre moviment sense transmetre alhora forces, nosaltres els considerarem com a parts o conjunts mecànics d’una màquina, els quals tenen com a funció bàsica transmetre el moviment modificant-ne el valor o la forma.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 3
  4. 4. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT TRANSMISSIÓ DIRECTA MECANISMES ARTICULATS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES LLEVES I EXCÈNTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ROSQUES MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES INTERMITENTS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 4
  5. 5. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTAS’utilitzen quan cal efectuar una transmissió directa. Els tipus demecanismes més usuals són: ARBRES I EIXOS ACOBLAMENTS ACOBLAMENTS RÍGIDS ACOBLAMENTS FLEXIBLES ACOBLAMENTS MÒBILS JUNTA UNIVERSAL O CARDAN LIMITADORS DE PARELL27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 5
  6. 6. ARBRES I EIXOS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTASón dispositius giratoris que s’utilitzen quan es vol transmetre el movimentcircular d’una peça a una altra o, simplement, com a suport.ARBREÉs aquella peça, generalment cilíndrica, capaç de transmetre un movimentcircular i, per tant, també un moment o parell motor.Ex1: El palier d’un automòbil és un arbre que transmet el moviment des del diferencial fins a les rodes.Ex2: La unió entre les rodes motrius d’un cotxe amb l’arbre que les sosté.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 6
  7. 7. ARBRES I EIXOS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTALes unions dels els arbres amb els elements que fan girar, com ara politges orodes, es poden dur a terme amb diferents sistemes, com ara: Sistemes d’entalla – claveta Sistemes d’entalla – claveta longitudinal transversal27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 7
  8. 8. ARBRES I EIXOS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTA Sistemes de passadors Sistemes d’eix estriat27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 8
  9. 9. ARBRES I EIXOS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTAEIXÉs aquella peça, generalment cilíndrica, sobre la qual giren unes altres peceso un conjunt mecànic (però l’eix no gira). Normalment entre l’eix i les pecesque giren sol haver-hi coixinets.Ex1: La unió entre les rodes no motrius d’un cotxe amb l’arbre que les sosté.En aquest quadre podem veure, en resum, les diferències entre els arbres iels eixos: Transmet Sotmès a Sotmès a Sotmès a PARELL MOTOR TORSIÓ FLEXIÓ CISALLAARBRE     EIX    27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 9
  10. 10. ACOBLAMENTS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTAEns permeten unir dos eixos o arbres que es troben alineats directamentsense modificar gens la velocitat ni el moment.Ex1: eix d’un motor en la seva entrada a la caixa reductora de velocitat.Ex2: eix d’un motor unit a un alternador en una central elèctrica.Existeixen diferents tipus d’acoblaments entre els que podem destacar: ACOBLAMENT RÍGIDEls arbres o eixos que s’uneixen amb pecesmetàl·liques rígides que es fixenmitjançant cargols amb un sistema debrides o mitjançant cadenes evolvents.En aquests casos és condició indispensableque els dos eixos estiguin perfectamentalineats, ja que si no ho estan es podenproduir trencaments.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 10
  11. 11. ACOBLAMENTS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTA ACOBLAMENT FLEXIBLE Es realitza mitjançant una junta elàstica de goma o cautxú, que permet una certa tolerància en l’alineació dels eixos, al mateix temps que pot absorbir vibracions. ACOBLAMENT MÒBILS’utilitza quan la separació entre els arbres o eixos a unir ha de ser variable.En aquest cas els arbres solen ser estriats i entre ells s’acobla un maniguettambé estriat, que permet el desplaçament lateral i la transmissió delmoment torçor.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 11
  12. 12. ACOBLAMENTS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTA JUNTA UNIVERSAL O CARDANS’utilitza quan cal transmetre un Aquesta unió es realitza mitjançant unmoment torçor entre dos elements element anomenat la creuera, sobre la qualrotatoris, els eixos dels quals no estan s’acoblen les forquilles que val al final dealineats i es tallen. cadascun dels dos arbres.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 12
  13. 13. ACOBLAMENTS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTA JUNTA UNIVERSAL O CARDANL’angle màxim de tall dels dos arbres és de 45º i no existeix modificació de la velocitatde rotació ni del moment torçor entre els dos arbres.Si l’angle de tall entre els 2 eixos supera els 45º cal utilitzar més d’una junta.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 13
  14. 14. ACOBLAMENTS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTA LIMITADOR DE PARELLS’utilitza quan cal efectuar una transmissió directa d’un arbre a un altre,però limitant el moment torçor o parell de la transmissió entre l’un i l’altre.La finalitat d’aquest element és evitar que en cas d’un mal funcionament espugui malmetre la màquina o mecanisme.Hi ha bàsicament dos tipus de limitadors de parell:Discos de fricció: s’acobla entre elsdos arbres i, mitjançant una rosca,podem regular la pressió a la queestà sotmès. A partir d’un cert valorde moment torçor la unió patina.Passadors cisallables: es col·locaentre els dos arbres un passador queestà calibrat per suportar undeterminat esforç de cisallament. Sies supera aquest valor el passadores talla i desconnecta la transmissió.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 14
  15. 15. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT TRANSMISSIÓ DIRECTA MECANISMES ARTICULATS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES LLEVES I EXCÈNTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ROSQUES MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES INTERMITENTS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 15
  16. 16. MECANISMES ARTICULATSS’utilitzen quan volem convertir un moviment circular en rectilini o al’inrevés. Els més importants són: BARRES ARTICULADESÉs un mecanisme molt simple, format per baules unides per una sèrie debarres.Ex1: Ex2:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 16
  17. 17. MECANISMES ARTICULATS BIELA – MANETAAquest mecanisme transforma el moviment rectilini en circular i a l’inrevés,però tenint en compte que el moviment rectilini és alternatiu. La maneta, anomenada també cigonyal, porta acoblat un extrem d’una peça, la biela; l’altre extrem d’aquesta es fixa a una altra peça, el pistó o èmbol, que llisca dins d’una guia o un cilindre. En girar el cigonyal a través de la biela el pistó es mou alternativament amunt i avall. Movent alternativament endavant i endarrere el pistó també s’aconsegueix fer girar el cigonyal.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 17
  18. 18. MECANISMES ARTICULATS BIELA – MANETAEl pistó doncs té un moviment rectilini alternatiu. Quan es troba en la posiciómés allunyada del centre de gir del cigonyal es diu que es troba en el puntmort superior (PMS) i, en aquest moment, inverteix el seu moviment i començaa recular. Quan es troba en la posició més propera del centre de gir delcigonyal es diu que es troba en el punt mort inferior (PMI) i, en aquestmoment, deixa de recular i comença a avançar.La distància que hi ha entre el PMS i el PMI rep el nom de carrera, i corresponal diàmetre de la circumferència de gir del cigonyal.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 18
  19. 19. MECANISMES ARTICULATS BIELA INFINITA O JOU ESCOCÈSÉs molt similar al mecanisme de biela – maneta, amb l’única diferència que enaquest cas la funció de biela la fa un mòbil que es desplaça dins de la baulade la qual obtenim els efectes.S’utilitzava molt abans, per exemple en antigues màquies de vapor.Actualment ja quasi no s’utilitza. Ex1:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 19
  20. 20. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT TRANSMISSIÓ DIRECTA MECANISMES ARTICULATS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES LLEVES I EXCÈNTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ROSQUES MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES INTERMITENTS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 20
  21. 21. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLESS’utilitzen quan s’ha de transmetre el moviment d’un eix a un altre que estroba a una certa distància del primer. Els tipus de transmissions més usualssón les transmissions per corretja i les transmissions per cadena. TRANSMISSIONS PER CORRETJAEstan formades per dues politges unides mitjançant un element flexibleanomenat corretja.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 21
  22. 22. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES TRANSMISSIONS PER CORRETJAEls principals tipus de corretges són la plana, la circular, la trapezoïdal i lacorretja dentada, essent les dues últimes les més emprades.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 22
  23. 23. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT TRANSMISSIONS PER CORRETJA ELEMENTS FLEXIBLESA continuació podem veure un quadre resum amb els principals avantatges iinconvenients de l’ús de corretges. AVANTATGES INCONVENIENTSPot treballar amb distàncies entre La corretja pot lliscar i no assegurareixos força llargues l’arrossegament de la politjaEx1: trepant de peu amb canvi de Ex2: en alguns electrodomèstics commarxes. ara la impressora, la rentadora,...27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 23
  24. 24. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT TRANSMISSIONS PER CADENA ELEMENTS FLEXIBLESAquesta transmissió es fa entre rodes dentades unides per una cadena.A continuació podem veure un quadre resum amb els principals avantatges iinconvenients de l’ús de cadenes. AVANTATGES INCONVENIENTSNo existeix lliscament entre la roda No pot treballar a elevadesdentada i la cadena. velocitats Pot transmetre grans esforços a27/05/2012 distàncies Fa més soroll Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 24 elevades
  25. 25. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT TRANSMISSIONS PER CADENA ELEMENTS FLEXIBLESLes cadenes no permeten l’ús d’elevades velocitats, i les corretges podenlliscar, per tant, si necessitem treballar a elevades velocitats però senseque la corretja pugui lliscar, podem fer ús d’una corretja dentada.Ex1: transmissió d’una bicicleta, on Ex2: corretja de distribució della cadena uneix el plat i el pinyó. motor d’un cotxe.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 25
  26. 26. CÀLCUL DE VELOCITATS. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ ELEMENTS FLEXIBLESSi considerem dos punts de la perifèria en cadascuna de les dues politgesd’una transmissió per corretja i considerem que aquesta no patina gens(η=100%), aleshores les velocitats lineals d’aquests dos punts són iguals. si η 100% P1 P2 v1 v2 ω1 r1 ω2 r2 v ω r ω1 D1 ω2 D2 on ω1 = velocitat angular de la politja d’entrada [rad/s] D1 = diàmetre de la politja d’entrada [m] ω2 = velocitat angular de la politja de sortida [rad/s] D2 = diàmetre de la politja de sortida [m]27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 26
  27. 27. CÀLCUL DE VELOCITATS. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ ELEMENTS FLEXIBLESLa relació de transmissió (i) entre dues politges indica el nombre de voltesque farà l’eix de sortida per cada volta de l’eix d’entrada. ω2 i1 2 ω2 D1 ω1 i1 2 ω1 D2ω1 D1 ω2 D2Resulta molt important remarcar que la relació de transmissió està tambérelacionada amb els parells de forces o moments que actuen a les politges. si η 100% P1 P2 M1 ω1 M2 ω2P F v F ω r M ω ω2 D1 M1 on M1 = moment de la politja d’entrada [N·m] i1 2 M2 = moment de la politja de sortida [N·m] ω1 D2 M227/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 27
  28. 28. CÀLCUL DE VELOCITATS. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ (3) ELEMENTS FLEXIBLES (7)A partir de la relació de moments podem afirmar que com més petita sigui larelació de transmissió o més gran sigui la reducció, més gran és el momentde sortida.En les transmissions mitjançant corretges dentades o cadenes s’han desubstituir els diàmetres de les politges pel nombre de dents de cadascunade les rodes dentades. ω2 z1 M1 i1 2 on z1 = nombre de dents de la politja d’entrada [N·m] ω1 z2 M2 z2 = nombre de dents de la politja de sortida [N·m]27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 28
  29. 29. CÀLCUL DE VELOCITATS. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ (4) ELEMENTS FLEXIBLES (8)A continuació podem veure un exemple resolt d’aplicació de transmissionsflexibles amb l’aplicació de la relació de transmissió:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 29
  30. 30. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT TRANSMISSIÓ DIRECTA MECANISMES ARTICULATS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES LLEVES I EXCÈNTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ROSQUES MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES INTERMITENTS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 30
  31. 31. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES (1)Els engranatges són mecanismes de transmissió de moviment circularmitjançant rodes dentades. Aquestes rodes actuen una sobre l’altra através de dents que s’intercalen, de manera que cada dent de la roda motriun’empeny un altre de la roda conduïda, obligant-la a girar.Sovint la roda petita rep el nom de pinyó i la roda gran el nom de corona.En una transmissió de dos engranatges un sempre gira en sentit contrari alde l’altre, com es pot veure en l’animació.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 31
  32. 32. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES (2)Es recorre a aquest tipus d’unions quan s’ha de transmetre el movimententre eixos relativament propers. A continuació podem veure un quadreresum amb els principals avantatges i inconvenients de l’ús d’engranatges: AVANTATGES INCONVENIENTSPoden transmetre grans esforços a Queda limitat a distàncies entregrans velocitats eixos curtesEntre els principals tipus d’engranatges destaquem: ENGRANATGES RECTES ENGRANATGES HELICOÏDALS ENGRANATGES CÒNICS ENGRANATGES INTERIORS ENGRANATGES PINYÓ - CREMALLERA EL CARGOL SENS FI27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 32
  33. 33. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES RECTES ENGRANATGES (3) Són els que transmeten moviment rotatori entre eixos paral·lels situats a poca distància. Les dents són paral·leles als eixos. Només tenen en contacte un dent alhora. S’utilitzen quan la velocitat de gir és baixa. Els esforços que transmet són relativament petits.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 33
  34. 34. TRANSMISSIÓ MITJANÇANTENGRANATGES HELICOÏDALS ENGRANATGES (4) Poden transmeten moviment rotatori entre eixos paral·lels i entre eixos perpendiculars que es creuen o es tallen. Les dents formen un cert angle amb l’eix. Tenen en contacte més d’una dent alhora. La velocitat de gir pot ser més gran que en els engranatges rectes. Poden transmetre esforços més grans que els engranatges rectes. Com l’entrada de les dents és més suau  Nivell sonor inferior.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 34
  35. 35. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES CÒNICS ENGRANATGES (5) Poden transmeten moviment rotatori entre eixos que es tallen. Les dents poden ser rectes o helicoïdals, generades a partir d’un con. La secció de les dents augmenta mesura que ho fa el diàmetre del con. La resta de característiques depèn del tipus de dents(recte o helicoïdal).27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 35
  36. 36. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES INTERIORS (1) ENGRANATGES (6) Tenen les dents a l’interior en contacte amb l’altre engranatge. Els dos eixos es troben situats al mateix costat i giren normalment en el mateix sentit.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 36
  37. 37. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES INTERIORS (2) ENGRANATGES (7)A continuació podem veure una animació d’un engranatge interior:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 37
  38. 38. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT EL PINYÓ – CREMALLERA (1) ENGRANATGES (8) Es tracta d’una barra prismàtica amb dents, la cremallera, que engrana amb una roda dentada o pinyó. Transforma moviment circular en rectilini o a l’inrevés. Quan el pinyó gira, la cremallera es mou lateralment en un sentit o en un altre segons el sentit de rotació. És un mecanisme reversible.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 38
  39. 39. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT EL PINYÓ – CREMALLERA (2) ENGRANATGES (9)A continuació podem veure una animació d’un mecanisme pinyó – cremallera:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 39
  40. 40. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT EL CARGOL SENS FI (1) ENGRANATGES (10) Es tracta d’un acoblament entre una rosca i un engranatge. Treballa sempre amb eixos que es creuen normalment als 90º. El cargol sens fi fa sempre d’element conductor i l’engranatge de conduït  és un mecanisme irreversible. (element de seguretat) Podem obtenir relacions de transmissió molt petites. Existeix molt desgast degut a l’elevat fregament, per aquest motiu un dels dos elements sol ser de coure, llautó a un material tou (així sempre es desgasta el mateix)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 40
  41. 41. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT EL CARGOL SENS FI (2) ENGRANATGES (11)A continuació podem veure una animació d’un cargol sens fi:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 41
  42. 42. TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES (12)CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES DELS ENGRANATGES RECTES (1)En una transmissió per engranatges es defineixen les següents mesurescaracterístiques: Diàmetre primitiu (Dp): diàmetre de la circumferència teòrica que coincidiria amb el diàmetre de la roda de transmissió si no hi hagués dents als engranatges. Per tant les circumferències primitives dels dos engranatges són tangents. [mm] Nombre de dents (z): sempre és equivalent a un nombre enter. Exceptuant la cremallera i els engranatges cònics rectes, les dents tenen forma d’evolvent. La generació d’aquest perfil la podem veure a la figura següent.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 42
  43. 43. CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT DELS ENGRANATGES RECTES (2) ENGRANATGES (13) Mòdul (m): és la relació que hi ha entre el diàmetre primitiu i el nombre de dents. Dp m z Pas (p): és l’allargada de l’arc que hi ha entre dos punt homòlegs de 2 dents consecutives, mesurat sobre la circumferència primitiva. [mm] p z Dp p m Dp m27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 43
  44. 44. CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT DELS ENGRANATGES RECTES (3) ENGRANATGES (14) Altura del cap de la dent (h1): és igual al valor del mòdul. [mm] h1 m Altura del peu de la dent (h2): és igual a 1,25 vegades el valor del mòdul. [mm] h2 1,25 m Gruix de la dent (g): sol ser la meitat del valor del pas. [mm] 1 1 g p m z 2 227/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 44
  45. 45. CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT DELS ENGRANATGES RECTES (4) ENGRANATGES (15) Distància entre eixos(C): és la distància entre els dos centres dels engranatges. 1 C Dp1 Dp2 2 Circumferència exterior (De): és la circumferència màxima que arriba fins al cap de les dents. [mm] De Dp 2m Circumferència interior o de fons (Di): és la circumferència mínima que passa pel fons de les dents. [mm] Di Dp 2,5m Circumferència de base (Db): és la circumferència a partir de la qual es generen els perfils evolvents de les dents. És menor que la circumferència primitiva. [mm]27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 45
  46. 46. CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT DELS ENGRANATGES RECTES (5) ENGRANATGES (16)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 46
  47. 47. CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT DELS ENGRANATGES RECTES (6) ENGRANATGES (17) Recta de pressió: és la recta normal al punt de tangència o punt primitiu, entre els dos costats de dues dents en contacte. Angle de pressió (Φ): és el que formen la recta de pressió i la recta perpendicular als radis primitius i que passa pel punt primitiu.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 47
  48. 48. CÀLCUL DE VELOCITATS I RELACIONS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT DE TRANSMISSIÓ (1) ENGRANATGES (18)En les transmissions mitjançant engranatges, les velocitats entre l’entrada ila sortida es relacionen, com en el cas de la transmissió mitjançant corretjadentada o cadena, a partir de l’expressió: ω1 z1 ω2 z2Igualment, la relació de transmissió (i) és la relació que hi ha entre lavelocitat de sortida i la d’entrada. ω2 z1 M1 i1 2 ω1 z2 M2En el cas concret de les cremalleres es pot determinar la velocitat dedesplaçament de la barra prismàtica d’acord amb la velocitat angular de laroda a través de l’expressió: D m z ω m z 10 -3 ω r ω p ω [m/s] 2 2 2En el cas d’una transmissió amb vis sens fi, el nombre de dents del’engranatge es substitueix pel nombre de filets del vis.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 48
  49. 49. CÀLCUL DE VELOCITATS I RELACIONS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT DE TRANSMISSIÓ (2) ENGRANATGES (19)A continuació podem veure dos exemples resolts de transmissionsmitjançant engranatges:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 49
  50. 50. CÀLCUL DE VELOCITATS I RELACIONS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT DE TRANSMISSIÓ (3) ENGRANATGES (20)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 50
  51. 51. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT TRANSMISSIÓ DIRECTA MECANISMES ARTICULATS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES LLEVES I EXCÈNTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ROSQUES MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES INTERMITENTS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 51
  52. 52. LLEVES I EXCÈNTRIQUES (1)Són mecanismes que gairebé sempre transformen el moviment circular enmoviment rectilini alternatiu (ja que l’eix receptor del moviment no estàcentrat respecte de la peça). No poden fer la conversió inversa.Aquest mecanisme està format per la lleva i per l’element al qual impulsa,que s’anomena seguidor. Sovint van acompanyats d’una molla per assegurar elcontacte entre els dos elements.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 52
  53. 53. LLEVES I EXCÈNTRIQUES (2)A continuació podem veure altres tipus d’excèntriques així com una de lesseves principals aplicacions, l’arbre de lleves del motor d’un cotxe,encarregat de sincronitzar en alguns models (els més vells) l’obertura i eltancament de les vàlvules.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 53
  54. 54. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT TRANSMISSIÓ DIRECTA MECANISMES ARTICULATS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES LLEVES I EXCÈNTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ROSQUES MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES INTERMITENTS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 54
  55. 55. TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT A TRAVÉS DE ROSQUESSi fem girar un cargol dins d’una femella o a l’inrevés, es desplacen a unavelocitat que depèn del pas de la rosca, del nombre de filets i de la velocitatangular segons l’expressió: ω a 10 -3 [m/s] 2on ω = velocitat angular [rad/s] a = avanç[mm] (cal recordar que l’avanç és igual al pas de rosca pel nombre de filets)A continuació podem veure unexemple resolt de transmissiómitjançant rosques:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 55
  56. 56. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT TRANSMISSIÓ DIRECTA MECANISMES ARTICULATS TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ELEMENTS FLEXIBLES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ENGRANATGES LLEVES I EXCÈNTRIQUES TRANSMISSIÓ MITJANÇANT ROSQUES MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES INTERMITENTS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 56
  57. 57. MECANISMES DE REGULACIÓ I MECANISMES INTERMITENTS (1) REGULADOR CENTRÍFUG O REGULADOR DE WATT (1)S’utilitzava a les màquines de vapor per regular l’accés de vapor al cilindre.La velocitat de rotació del mecanismes fa augmentar o disminuir la forçacentrífuga, per tant fa pujar o baixar les boles connectades a la vàlvula dela canonada d’admissió.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 57
  58. 58. REGULADOR CENTRÍFUG O MECANISMES DE REGULACIÓ I REGULADOR DE WATT (2) MECANISMES INTERMITENTS (2)Si la màquina gira molt ràpid  les boles del regulador pugen  es va tancantla canonada d’admissió de vapor  disminueix la velocitat de gir de la màquina.Si la màquina gira molt lenta  les boles del regulador baixen  s’obre més lavàlvula de la canonada d’admissió de vapor  augment de la velocitat de gir.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 58
  59. 59. MECANISMES DE REGULACIÓ IMECANISMES INTERMITENTS MECANISMES INTERMITENTS (3)El mecanisme més conegut d’aquest tipus són les carraques. Les carraques sónmecanismes que permeten a un arbre transmetre un moviment circular o unmoment a un altre arbre, politja o roda dentada només en un sentit de gir. Sis’inverteix el sentit de gir no efectuen la transmissió.Ex: El pinyó de la roda de darrere de les bicicletes, que arrossega la roda quan pedalem cap endavant, però que no ho fa si pedalem endarrere, ja que la transmissió queda desbloquejada.A la figura podem veure un tipus de carracaque funciona amb una roda dentada i uncadell.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 59
  60. 60. TRENS DE MECANISMES CÀLCUL DE VELOCITATS I CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ MARXES I REDUCTORS CANVI DE MARXES A LES BICICLETES CANVI DE MARXES ALS AUTOMÒBILS I D’ALTRES MÀQUINES REDUCTORS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 60
  61. 61. TRENS DE MECANISMES (1)• Els trens de mecanismes són mecanismes combinats entre ells, de forma que l’element que és impulsat per un mecanisme impulsa el següent. S’utilitzen principalment quan es disposa d’un motor que gira a una velocitat constant i es desitja treballar a una velocitat diferent, o bé, quan cal canviar els sentits de gir i les posicions o distàncies dels eixos o arbres de la transmissió.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 61
  62. 62. TRENS DE MECANISMES CÀLCUL DE VELOCITATS I CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ MARXES I REDUCTORS CANVI DE MARXES A LES BICICLETES CANVI DE MARXES ALS AUTOMÒBILS I D’ALTRES MÀQUINES REDUCTORS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 62
  63. 63. CÀLCUL DE VELOCITATS I RELACIONS DE TRANSMISSIÓ (1) TRENS DE MECANISMES (2) La relació de transmissió (i) és la relació que hi ha entre la velocitat angular de l’eix receptor respecte de l’eix motor. z1 z3 z4i1 5 z 2 z4 z 5 z1 z3 i1 5 z2 z5 ω2 ω4 ω 5 ω5 M1i1 5 ja que ω2 = ω3 i1 5 ω1 ω3 ω4 ω1 M5 Els engranatges intermedis (com el 4), que no duu cap engranatge solidari al mateix eix, no afecta a la relació de transmissió, només el sentit de gir. Quan hi intervenen politges, cal substituir el nombre de dents (z) pel diàmetre de la politja (D). Si intervé un vis sens fi posarem el nº de filets. 27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 63
  64. 64. CÀLCUL DE VELOCITATS IRELACIONS DE TRANSMISSIÓ (2) TRENS DE MECANISMES (3)A continuació podem veure un parell d’exemples resolts de trens demecanismes:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 64
  65. 65. CÀLCUL DE VELOCITATS IRELACIONS DE TRANSMISSIÓ (3) TRENS DE MECANISMES (4)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 65
  66. 66. TRENS DE MECANISMES CÀLCUL DE VELOCITATS I CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ MARXES I REDUCTORS CANVI DE MARXES A LES BICICLETES CANVI DE MARXES ALS AUTOMÒBILS I D’ALTRES MÀQUINES REDUCTORS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 66
  67. 67. CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (1) TRENS DE MECANISMES (5)Els mecanismes de canvi de marxes s’utilitzen per obtenir diferentsrelacions de moment - velocitat entre l’entrada i la sortida d’unatransmissió. La seva aplicació arriba a gran nombre de màquines, sobretoten el camp de la locomoció. EL CANVI DE MARXES DE LES BICICLETESEn aquest cas el moviment es transmès per una cadena metàl·lica des delplat al pinyó fixat a la roda de darrere. Al existir diversos plats i pinyonss’obtenen vàries marxes, combinant-los de formes diferents.Quan la cadena enllaça el plat gran ambel pinyó petit ens costa pedalar, ja que elmoment a l’entrada ha de ser molt mésgran que a la sortida, però en canvi ensmovem ràpidament per poc que pedalem. ω2 M1P1 P2 ω1 M1 ω2 M2 ω1 M227/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 67
  68. 68. TRENS DE MECANISMES CÀLCUL DE VELOCITATS I CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ MARXES I REDUCTORS CANVI DE MARXES A LES BICICLETES CANVI DE MARXES ALS AUTOMÒBILS I D’ALTRES MÀQUINES REDUCTORS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 68
  69. 69. CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (2) TRENS DE MECANISMES (6) CANVIS DE MARXES ALS AUTOMÒBILS I A D’ALTRES MÀQUINES (1)En els cotxes i en moltes màquines s’utilitzen canvis de marxes ambcombinacions de politges o d’engranatges.Un exemple clar n’és el canvi de marxes d’un trepant depeu. En aquest cas es col·loquen en l’arbre motriu iescalonadament politges de diferents diàmetres, i al’arbre conduït les mateixes politges però invertides(con de politges). Si canviem la posició de la corretjaque enllaça tots dos conjunts s’obtenen diferentsrelacions de velocitat i de moment op parell motor.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 69
  70. 70. CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (3) TRENS DE MECANISMES (7) CANVIS DE MARXES ALS AUTOMÒBILS I A D’ALTRES MÀQUINES (2)En els cotxes i màquines es munten jocs d’engranatges en diferents arbres,de manera que si desplacem lateralment a dreta o esquerra els arbres,obtenim diferents combinacions de rodes en contacte, que ens permetend’obtenir diferents velocitats a l’arbre de sortida.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 70
  71. 71. CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (4) TRENS DE MECANISMES (8) CANVIS DE MARXES ALS AUTOMÒBILS I A D’ALTRES MÀQUINES (3)A continuació podem veure un exemple resolt d’un canvi de marxes:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 71
  72. 72. TRENS DE MECANISMES CÀLCUL DE VELOCITATS I CAIXES DE CANVI DERELACIONS DE TRANSMISSIÓ MARXES I REDUCTORS CANVI DE MARXES A LES BICICLETES CANVI DE MARXES ALS AUTOMÒBILS I D’ALTRES MÀQUINES REDUCTORS27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 72
  73. 73. CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (5) TRENS DE MECANISMES (9) REDUCTORS (1)Els reductors o caixes reductores són un tren de mecanismes que serveixenper reduir la velocitat angular de forma notable i, per tant, augmentar-ne elparell entre un o dos arbres, ocupant el menor volum possible.El tren de mecanismes està format per engranatges i/o visos sens fi,col·locats dins d’una caixa estanca amb lubrificants. Duen un arbre d’entradai un de sortida on s’acobla el motor i la màquina o a accionar respectivament. Les característiques més importants d’un reductor són: • Relació de reducció (i) • Moment de sortida màxim (Mmax) • Rendiment (η)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 73
  74. 74. CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (6) TRENS DE MECANISMES (10) REDUCTORS (2)A continuació podem veure un exemple resolt de reductors:27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 74
  75. 75. CAIXES DE CANVI DE MARXES IREDUTORS (7) TRENS DE MECANISMES (11) REDUCTORS (3)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 75
  76. 76. EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES EMBRAGATGES DE FRICCIÓ EMBRAGATGES DE DENTS EMBRAGATGES EMBRAGATGES HIDRÀULICS EMBRAGATGES CENTRÍFUGS FRENS MECÀNICS FRENS DE CINTA FRENS FRENS DE SABATES FRENS DE DISC FRENS ELÈCTRICS INVERSORS DE GIR27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 76
  77. 77. EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES (1) ALTRES MECANISMES (1)Un embragatge és un mecanisme que permet connectar i desconnectar avoluntat o automàticament un dispositiu, normalment un arbre, conductor omotriu, amb unaltre que és elconduït. Per tant,embragar ésconnectar doseixos alineatsentre ells deforma quemantinguin lavelocitat angular(ω).27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 77
  78. 78. EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES (2) ALTRES MECANISMES (2)Els embragatges són molt utilitzats en tot tipus de màquines, essent elsmés coneguts els que duen els automòbils entre el motor i la caixa decanvis.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 78
  79. 79. EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES (3) ALTRES MECANISMES (3) EMBRAGATGES DE FRICCIÓ (1)Transmeten el moviment a través d’una superfície que per forces de friccióconnecta el dispositiu motriu amb el conduït. Segons sigui la superfíciepoden ser cònics o de disc (aquests darrers més usats en els automòbils).Les superfícies estan recobertes d’un material, el FERODO, que té unelevat coeficient de fricció i impedeix el lliscament.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 79
  80. 80. EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES (4) ALTRES MECANISMES (4) EMBRAGATGES DE FRICCIÓ (2)En els embragatges cònics, l’arbre motriu i el conduït duen dues rodes enforma cònica que s’acoblen: mitjançant un desplaçament lateral d’una deles parts es pot acoblar o desacoblar la transmissió.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 80
  81. 81. EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES (5) ALTRES MECANISMES (5) EMBRAGATGES DE FRICCIÓ (3)En el cas dels automòbils un conjunt de molles mantenen el disc, que estàconnectat a l’eix conduït, premut entre dues superfícies connectades al’arbre motriu. A través d’un dispositiu mecànic, pedal, maneta,..., i un joc depalanques, es poden desblocar les molles, alliberant el disc de la pressió quefa contra les superfícies de l’òrgan motriu, amb la qual cosa el movimentdeixa de transmetre’s.Gràcies al sistema defricció es pot fer unaconnexió o desconnexiósuau i progressiva,sobretot en el sistemade disc, motiu per qualsón els més usats en elcamp de l’automoció.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 81
  82. 82. EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES (6) ALTRES MECANISMES (6) EMBRAGATGES DE FRICCIÓ (4)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 82
  83. 83. EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES EMBRAGATGES DE FRICCIÓ EMBRAGATGES DE DENTS EMBRAGATGES EMBRAGATGES HIDRÀULICS EMBRAGATGES CENTRÍFUGS FRENS MECÀNICS FRENS DE CINTA FRENS FRENS DE SABATES FRENS DE DISC FRENS ELÈCTRICS INVERSORS DE GIR27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 83
  84. 84. EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES (7) ALTRES MECANISMES (7) EMBRAGATGES DE DENTS O RÍGIDSEn aquest tipus d’embragatge la connexió es fa através de rodes dentades encarades frontalment, il connexió és brusca, per la qual cosa el seu úsqueda restringit a màquines on la velocitat angulari les inèrcies no siguin gaire grans i puguin serperjudicials. Tanmateix, són els que podentransmetre esforços més elevats.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 84
  85. 85. EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES EMBRAGATGES DE FRICCIÓ EMBRAGATGES DE DENTS EMBRAGATGES EMBRAGATGES HIDRÀULICS EMBRAGATGES CENTRÍFUGS FRENS MECÀNICS FRENS DE CINTA FRENS FRENS DE SABATES FRENS DE DISC FRENS ELÈCTRICS INVERSORS DE GIR27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 85
  86. 86. EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES (8) ALTRES MECANISMES (8) EMBRAGATGES HIDRÀULICSEn els embragatges hidràulics la transmissió del moviment es fa a travésd’un líquid, que normalment és oli.Dins d’un càrter ple d’oli hi ha una rodaturbina connectada a l’arbre motriu iuna altra de connectada a l’arbreconduït. La turbina connectada al’arbre conductor actua com una bombaimpulsant l’oli cap a les pales de laturbina de l’arbre conduït. A partird’una certa velocitat angular es generaun moment prou gran a les pales de laturbina solidària amb l’arbre conduïtque és arrossegat i gira.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 86
  87. 87. EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES EMBRAGATGES DE FRICCIÓ EMBRAGATGES DE DENTS EMBRAGATGES EMBRAGATGES HIDRÀULICS EMBRAGATGES CENTRÍFUGS FRENS MECÀNICS FRENS DE CINTA FRENS FRENS DE SABATES FRENS DE DISC FRENS ELÈCTRICS INVERSORS DE GIR27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 87
  88. 88. EMBRAGATGES, FRENS IEMBRAGATGES (9) ALTRES MECANISMES (9) EMBRAGATGES CENTRÍFUGSAquests embragatges són molt habituals en ciclomotors i altres màquines.L’arbre motriu duu unes masses connectades i retingudes amb unes molles.Al augmentar la velocitat angular degut a la força centrífuga, les massesvencen la resistència de la molla separant-se i connectant-se a travésd’unes superfícies de fricció amb un tambor connectat a l’arbre conduït.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 88
  89. 89. EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES EMBRAGATGES DE FRICCIÓ EMBRAGATGES DE DENTS EMBRAGATGES EMBRAGATGES HIDRÀULICS EMBRAGATGES CENTRÍFUGS FRENS MECÀNICS FRENS DE CINTA FRENS FRENS DE SABATES FRENS DE DISC FRENS ELÈCTRICS INVERSORS DE GIR27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 89
  90. 90. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (1) ALTRES MECANISMES (10)Els frens són dispositius que permeten desaccelerar i, per tant, reduir finsaturar-lo, un mecanisme o una màquina. El que fan és absorbir l’energiacinètica de la màquina o el mecanisme que se sol transformar en energiatèrmica, la qual posteriorment és dissipada a l’ambient.Existeixen diferents tipus de frens, essent els més importants: • Els frens mecànics, que basen el seu efecte en dispositius de fricció. • Els frens elèctrics, que basen el seu efecte dispositius electromagnètics.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 90
  91. 91. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (2) ALTRES MECANISMES (11) FRENS DE CINTAEn aquest tipus de frens una cinta recoberta interiorment ferodo(material resistent al desgast) abraça exteriorment la roda que es volaturar. A través d’una palanca o un altre dispositiu mecànic, es tensa lacinta de forma que faci pressió a la perifèria de la roda, que per fricciógenera un moment d’aturada.Actualment quasi no s’utilitza.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 91
  92. 92. EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES EMBRAGATGES DE FRICCIÓ EMBRAGATGES DE DENTS EMBRAGATGES EMBRAGATGES HIDRÀULICS EMBRAGATGES CENTRÍFUGS FRENS MECÀNICS FRENS DE CINTA FRENS FRENS DE SABATES FRENS DE DISC FRENS ELÈCTRICS INVERSORS DE GIR27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 92
  93. 93. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (3) ALTRES MECANISMES (12) FRENS DE SABATES O DE TAMBOR (1)En aquest cas dues peces anomenades sabates, recobertes de ferodo, sónaccionades per una lleva, un dispositiu hidràulic,... que les separa, obligant-les a fer pressió contra la part interior d’un tambor solidari amb l’arbre oeix que és vol frenar. La lleva és accionada per un sistema de palanques o béper un dispositiu hidràulic.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 93
  94. 94. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (4) ALTRES MECANISMES (13) FRENS DE SABATES O DE TAMBOR (2)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 94
  95. 95. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (5) ALTRES MECANISMES (14) FRENS DE SABATES O DE TAMBOR (3)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 95
  96. 96. EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES EMBRAGATGES DE FRICCIÓ EMBRAGATGES DE DENTS EMBRAGATGES EMBRAGATGES HIDRÀULICS EMBRAGATGES CENTRÍFUGS FRENS MECÀNICS FRENS DE CINTA FRENS FRENS DE SABATES FRENS DE DISC FRENS ELÈCTRICS INVERSORS DE GIR27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 96
  97. 97. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (6) ALTRES MECANISMES (15) FRENS DE DISC (1)Són els frens més eficients i els més empratsen vehicles automòbils de tota mena. L’arbreo element que s’ha de frenar duu un discsolidari, sobre el qual exerceixen una fortapressió dues pastilles recobertes de ferodocol·locades en una mordassa. Les pastilless’accionen normalment a través d’un èmbolhidràulic, de manera similar a com ho fan lesdels frens de tambor.La forta generació de calor que es produeixcom a conseqüència de la fricció calrefrigerar-la, ja que les elevadestemperatures podrien malmetre els discos.Per fer-ho s’utilitzen, normalment, sistemesde ventilació que actuen sobre els discos.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 97
  98. 98. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (7) ALTRES MECANISMES (16) FRENS DE DISC (2)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 98
  99. 99. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (8) ALTRES MECANISMES (17) FRENS DE DISC (3)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 99
  100. 100. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (9) ALTRES MECANISMES (18) FRENS DE DISC (4)27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 100
  101. 101. EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES EMBRAGATGES DE FRICCIÓ EMBRAGATGES DE DENTS EMBRAGATGES EMBRAGATGES HIDRÀULICS EMBRAGATGES CENTRÍFUGS FRENS MECÀNICS FRENS DE CINTA FRENS FRENS DE SABATES FRENS DE DISC FRENS ELÈCTRICS INVERSORS DE GIR27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 101
  102. 102. EMBRAGATGES, FRENS IFRENS (10) ALTRES MECANISMES (19) FRENS ELÈCTRICSTracten de frenar, sense arribar a l’aturada, grans càrregues duranttemps llargs (camions, autocars,...). S’utilitzen en els casos en que els frensconvencionals provocarien un sobreescalfament perillós.Per fer-ho utilitzen dispositius electromagnètics. Es col·loca un discmetàl·lic (Cu o Al) a l’arbre de transmissió del vehicle que cal frenar.Davant del disc es situen electroimants, que quan es connecten generen unpotent camp magnètic que queda enfrontat al disc metàl·lic provocant unaforta atracció del mateix que l’obliga a reduir la seva velocitat.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 102
  103. 103. EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES EMBRAGATGES DE FRICCIÓ EMBRAGATGES DE DENTS EMBRAGATGES EMBRAGATGES HIDRÀULICS EMBRAGATGES CENTRÍFUGS FRENS MECÀNICS FRENS DE CINTA FRENS FRENS DE SABATES FRENS DE DISC FRENS ELÈCTRICS INVERSORS DE GIR27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 103
  104. 104. EMBRAGATGES, FRENS IINVERSORS DE GIR (1) ALTRES MECANISMES (20)Són mecanismes molt importants en tota mena de vehicles o màquines quefuncionen en dos sentits.La inversió del gir se sol fer mitjançant la inserció d’un engranatge enmigde la transmissió o mitjançant engranatges interiors, anomenats planetaris.27/05/2012 Unitat 11. Mmecanismes de transmissió del moviment 104

×