Revista santjordi 2015

Ariadna Palau i López
20è Concurs Literari Abril 2015

20è Concurs Literari Sant Jordi 2015
EDITORIAL
Em demanen d’escriure l’editorial del butlletí dels Jocs Florals de l’Escola Folch i Torres
d’Esplugues... i no ho puc evitar. Em transporta a la meva infantesa: llegint llibres de Folch i Torres,
els poemes que recita la mare, els llibres, i l’olor de petroli que destil·la la impremta, el taller de
tipografia del pare.
Quan jo era infant no es podia ensenyar en català a l’escola, estava prohibit. Hi havia moltes coses
prohibides. Però a casa hi havia els llibres de quan els pares eren petits. Els pares van ser infants
durant la República, uns pocs anys de llibertat entre les dues dictadures que van assolar l’Espanya
del segle XX.
Per això a casa teníem la sort de tenir molts dels llibres de la col·lecció de la Biblioteca Patufet, que
havia publicat les obres de Josep Maria Folch i Torres. Recordo especialment La vida i els fets de
Justí Tant-se-val, que narra les peripècies d’un vailet català que es troba al bell mig de la Revolució
francesa, i les Aventures extraordinàries d’en Massagran. També hi teníem un munt de fulletons, de
llibrets molt prims, les Historietes exemplars. Cada número tenia dos o tres contes, i m’agradava
molt llegir-los.
A casa hi havia molts llibres, llibres de l’avi, que era manyà i poeta. També hi havia les obres
completes de Mossèn Cinto. Un gran poeta. La mare, que recitava molts poemes a casa, recitava
alguns dels seus poemes, i encara recordo com comença el seu poema l’Atlàntida:
“Vora la mar de Lusitània un dia, / Los gegantins turons d’Andalusia / Veren lluitar dos enemics
vaixells. / Flameja en l’un bandera genovesa, / I en l’altre ronca assedegat de presa, /
Lo lleó de Venècia ab sos cadells.”
El pare era impressor, era tipògraf. Es diu així perquè cada lletra és un tipus. Amb una paciència
infinita i amb una rapidesa que em meravellava anava espigolant una lletra d’aquí i una lletra d’allà,
ara de la caixa alta (majúscules) i ara de la caixa baixa (minúscules). I així s’anava component cada
paraula. Quantes lletres hi deuen caber en una pàgina d’un llibre?
Han canviat moltes coses des d’aleshores. L’ofici del pare ja no existeix, però es continuen fent
llibres! La poesia continua emocionant com un dard directe al cor. I amb els Jocs Florals de l’Escola
teniu l’oportunitat de ser-ne els protagonistes i creadors.
La vostra escola té una especial sensibilitat per la biblioteca, i els bibliotecaris de la Pare Miquel
vam estar molt contents què ens convidéssiu al seu bateig, amb Ricardo Alcántara.
A la biblioteca de l’escola o a la biblioteca de la ciutat, hi trobareu els llibres que us empenyeran a
fer volar la imaginació. Llegint us podeu situar en la pell d’altres personatges, reviure temps passats
o futurs, o explorar mons desconeguts. Segur que quan sereu grans recordareu amb nostàlgia i
tendresa les històries que haureu viscut a les pàgines dels llibres llegits.
Teniu una gran biblioteca, aprofiteu-la i gaudiu-ne!
Narcís Fluvià, director de la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues
ESCOLA FOLCH I TORRES ESPLUGUES DE LLOBREGAT2

En Pau i la Nora es van presentar i
ens van ensenyar dos instruments
de corda: el piano i el violí.
Tot seguit ens van convidar a
sentir la seva història, que ens
explicava el camí que cada matí
havien de fer per arribar a
l’escola.
VET AQUÍ UNA VEGADA UN NEN I UNA QUE EREN
GERMANS. EN PAU TOCAVA EL PIANO I A LA NORA LI
AGRADAVA MOLT TOCAR EL VIOLÍ.
EN PAU I LA NORA VIVIEN EN UNA GRANJA PLENA
D’ANIMALS ALS QUE HAVIEN DE CUIDAR.
Vam haver de discriminar
els diferents sons que
realitzen els animals que
vivien a la granja. Vam
haver de mirar i escoltar
atentament per descobrir
de quin animal es
tractava.
Va ser molt divertit i
tothom vam haver
d’estar molt atents.
EN PAU I LA NORA VIVIEN EN UNA GRANJA
PLENA D’ANIMALS ALS QUE HAVIEN DE
Els infants de P3 hem anat a sentir una audició musical a l’Escola Dmúsics de
Barcelona, ens han explicat una història que ens ha ajudat a discriminar sons,
ritmes, tons i noves cançons.
A l’escola amb ajut de la PDI l’hem estat treballant... hem recordat i escoltat els
sons, els ritmes, els tons i les cançons, i tot fent un treball de reconeixement i
discriminació hem anat posant cada element al seu lloc.
Mireu que bonic ens ha quedat!!!!

Seguint l’explicació del
conte, vam continuar
treballant l’atenció i
l’escolta.
Al bosc vam discriminar
sons que realitzen els
animals que hi viuen.
Ritmes lents com, el
caminar del cargol, amb la
cançó “El Blues del cargol”
i ràpid, com les
corredisses de l’esquirol,
amb la cançó “El Rock de
l’esquirol”. I altres
cançons que ja coneixíem:
“Sóc un bolet” i “Marieta
vola, vola”.
CADA MATÍ, DE CAMÍ CAP A L’ESCOLA, PASSAVEN PEL
BOSC, ON VIVIA EN RUPIT, UN PIT-ROIG AMIC D’EN PAU I
LA NORA QUE ELS ACOMPANYAVA SEMPRE.
EN SORTIR DEL BOSC, ES TROVAVEN AMB UN RIU, QUE
HAVIEN DE TRAVESSAR TOT PASSANT PER SOBRE D’UN
PONT. AL RIU VIVIEN UNES SIMPÀTIQUES GRANOTES, UNS
PEIXETS DE COLORS I UNS MOSQUITS EMPIPADORS.
En arribar al riu, amb el
cant de les granotes ens
van ensenyar a diferenciar
els tons greus dels aguts.
També vam haver de mirar
i escoltar atentament per
discriminar altres sons, com
l’aigua del riu, el brunzit
dels mosquits i la cançó
del “Peix, peixet” .
Estàvem tots/es molt
alerta.

A la carretera vam sentir
una nova cançó que ens
va agradar molt i vam
discriminar el soroll dels
diferents vehicles que hi
circulen: motos, cotxes i
camions.
Però la història
continuava i nosaltres
seguíem immersos en el
relat.
UN COP PASSAT EL RIU, HAVIEN DE CREUAR UNA
CARRETERA PLENA DE COTXES, MOTOS I CAMIONS.
HAVIEN DE TENIR MOLTA PRECAUCIÓ I PARAR MOLTA
ATENCIÓ A LA LLUM DEL SEMÀFOR I ESPERAR A QUE ES
POSÉS VERD PELS QUE CAMINEN I VERMELL PELS QUE
CIRCULEN.
Quan en Pau i la Nora
arriben a l’escola, vam
continuar mirant i
escoltant amb atenció per
discriminar els últims
sons: el riure dels infants
a l’escola, el brunzit de les
abelles, el miolar dels
gats, el bordar del gos, el
repicar de les campanes,
el rellotge de l’escola, el
cant del pit-roig i cançons
tan conegudes com el
”Sol solet” i “Marieta
vola, vola”.UN COP ARRIBEN AL POBLE, ENTREN A L’ESCOLA I EN
RUPIT, EL PIT-ROIG QUE SEMPRE ELS ACOMPANYA,
S’ESPERA A FORA, FINS QUE SONEN LES CAMPANES I EL
RELLOTGE ELS AVISA QUE JA ÉS L’HORA DE TORNAR A CASA.

Ens ha agradat molt!! Esperem que a vosaltres també.

AQUEST ANY LA MÚSICA ENS ENVOLTA!!!!!
NOSALTRES , ELS NENS I NENES DE P-4,
HEM TREBALLAT ELS RODOLINS .
AQUÍ EN TENIU UNA MOSTRA.

US PRASENTEM EL NOSTRA INSTRUMEN QUE ES DIU SOL I FLO.
ESTA FET DE OR I DE FLOS. FUNSIONA TIRANLI LACASITOS.
EL PUDEM TRUBA AL BOSC. SARVEIX PER VULA.
ELS INSTRUM
ELS INSTRUMENTS FANTÀSTICS
AQUEST CURS, ELS NENS I NENES DE P5 ENS HEM INVENTAT UN INSTRUMENT MUSICAL.
HI HEM POSAT MOLTES GANES, MOLTA IMAGINACIÓ I UNA MICA DE MÀGIA... L’HEM
DESCRIT PER GRUP PETITS I LI HEM POSAT UN NOM! POTSER, QUAN SIGUEM GRANS
AQUESTS INSTRUMENTS EXISTIRAN DE VERITAT!!!! US HO IMAGINEU?
COM JA SABEU ESTEM APRENENT A ESCRIURE, PER AIXÒ VEUREU QUE HI HA FALTES
D’ORTOGRAFIA PERQUÈ ESCRIVIM TAL COM SONA.
ESPEREM QUE US AGRADIN!!!
ELS NENS I NENES DE P5

US PRESENTEM AL NOSTRE INSTRUMEN QUE ES DIU KIKO.
ESTA FET DE OR. FUNSIONA TIRANLI CARMELS.
SERVEIX PER VIATXA AL FUTUR. AL PODEM TROBA A UNA ILLA A
PROP DE XINA.
US PRESENTEM EL NOSTRE INSTRUMENT QUE ES DIU PLA.
ESTA FET DE VIDRE. FUNCIONA FORT I TRAPIXAN UN GORRO.
EL PODEM TROBAR A XINA. SERVEIX PER VIAXA AL FUTUR.

US PRASENTEM EL NOSTRE INSTRUMEN QUE ES DIU COET. ESTA FET
DE MATAI I XUCULATA . FUNSIONA AM UN BUTO.
EL PUDEM TRUBA A SATURN.
SERVEIX PER FER XUCULATA DE TOTAS LAS FORMAS.
US PRASENTEM EL NOSTRE INSTRUMEN QUE ES DIU PALUDETA.
ESTA FET DE CARAMEL DE MADUIXA.
FUNSIONA FICANLI FLOS. EL PUDEM TRUBA AL AQUALEON.
SERVEIX PER BEURA LA PELI DE FROZEN.

US PRASANTEM EL SAON
,ES DA COLORS DAURATS I DA DIAMANS.
ES TROBA AL POL NORT PARCE BALLIN ELS PINGUINS I SONA MUSICA
DE NADAL. LLENSA URDINADOS I FA PASIGOLLAS.
US PRESENTEM EL NOSTRE INSTRUMEN COR DE CRISTALL.
SURTAN FLOS I CUAN APRETEM UN BUTO SURT MUSICA.
AL PUDEM TRUBA AL PARC I TE UN CULLARET DE CORS I DIAMANTS I ES
DA CULO FUCSIA.
US PRASANTEM A LA CONFETRUMPETA. AS TROBA EN UN COET GRAN.
QUE ES DIRIGEIX AL PERU, A LA MUNTANYA.
ES UNA TRUMPETA CE CUAN LA TOCAS SUR CUMFETIS
CUAN LA TOCAS ASTAS CUNTEN I JUGAS A LA ARANYA PALUDA.
I SONA LA MUSICA DA STRAUS.

US PRASANTEM AL NOSTRA INSTRUMENT INBANTAT.
ES MIXA COM UN RATULADOR DE PISARA AS DIU CORDA TRUMPETA
ROSAS.
AL PUDEM TRUBA A L A MUNTANYA.
SARVEX PAR JUGA A MUSICA CLASICA. AS TOCA FRAGAN AM UNA
BACETA.

US PRASANTEM AL NOSTRE ISTRUMEN ES DIU DE CILOMATRAS.
ESTA FET DOR I DA FUSTA I TANVE DE UNA MICETA DA MATALL.
TIRA BOMBAS I TAMVE TIRA GULKS I TAMBE TIRA NUBULS PARCE PLOGI.
CUAN APRETEM A UN BUTO SONA LA MUSICA ESTRAUSS. AL TRUBEM AL
BOSC.
Els nens i nenes de primer A i B hem treballat tots plegats. Tots i totes
ens hem posat d’acord i hem elaborat les dues històries. Ens hem divertit
molt! Ara gaudiu llegint-les!!
LA MÀGIA DE L’AMISTAT
Hi havia una vegada, una nena que es deia Maria. Tenia vuit anys.
Un dia caminant pel bosc, es va trobar un gos, un conill i una fada.
Tots junts, van seguir a un
gatet que els va portar fins al
mar i es van trobar un dofí.
El dofí estava una mica trist
perquè volia anar a jugar
amb ells, però no podia
sortir del mar.
La fada, com era molt bona,
li va concedir el desig de
convertir-se en un nen
durant un dia.
El dofí va sortir del mar convertit en un nen.

Li van ensenyar a jugar, a caminar, a córrer, a riure i a menjar amb
coberts. Va tastar pastissos i altres aliments.
El dofí estava tan feliç que deia:
- Ohhh! Què bo està tot! Què bé que m’ho estic passant! Moltes
gràcies!
A l’endemà, el dofí havia de tornar a l’aigua i tots estaven molt tristos.
Llavors, la Maria va dir a la fada:
- Per què no ens converteixes en peixos i a mi en una sirena
durant un dia?
La fada no va dubtar en fer-ho i tots van poder gaudir dins de l’aigua,
com si fossin peixos i la Maria una sirena. Van arribar fins a les
profunditats marines i van veure peixos molts diferents i bonics.
De cop va aparèixer... Un tauró! Que va espantar molt a la Maria i als
seus amics.
El tauró volia menjar-se a la Maria. Aleshores, el dofí va començar a fer
cops, amb el seu musell, a la panxa del tauró.
Els amics estaven molt sorpresos de la valentia del dofí.
El tauró va fugir espantat i tots junts es van abraçar.
Quan va acabar el dia es van
tornar a convertir en una nena,
un gos i un conill.
El dofí va continuar al mar
feliç.
Des d’aquell dia, sempre
anaven a saludar al seu amic
dofí i es van adonar que
l’amistat és molt important.
Conte contat, aquest conte s’ha
acabat.
FI

Laia C.- Bruno- Natalia C.- Jeremy- Sara- Claudia- Martina- Martí-
Carla- Héctor- Arnau- Laia G.- Daniel L.- Gerard- Anna- Gara-
Helena- Joel- Ikram- Eloy- Natalia O.- Desirée- Núria- Abel i Hugo.
LES MASCOTES DE LA REINA
Fa molts i molts anys, en un castell d’un poble molt llunyà hi havia una
reina que vivia amb moltes mascotes. Les seves preferides eren un pollet,
una papallona i un cadell de gat.
Cada nit, quan la reina dormia les seves mascotes s’escapaven d’amagat.
Anaven a un bosc on sota
d’un arbre hi havia un gran
tresor.
Un drac protegia aquest
tresor i tenia al voltant
d’aquest moltes trampes.
El pollet va caure en una
trampa, la papallona va
poder escapar volant i el
gatet que estava darrere de
l’arbre ho va poder veure tot.
El pollet anava cridant:
Socors! Ajudeu-me! Auxili!
El drac escoltava els crits, però com era tan petit no el podia veure.
Mentrestant, la reina es va despertar i va veure que les seves mascotes no
hi eren. Va decidir anar-les a buscar.
El gat, al mateix temps, va anar a buscar a la reina per demanar-li ajuda
i en mig del bosc es van trobar.
- Escolta reina! El pollet està atrapat en una trampa que ha posat
un drac –- va dir el gat.
- Ai, ai, ai …! Per què us heu escapat? –- va dir la reina.
Perquè et volíem donar un tresor que hem trobat en el bosc. - va
dir el gat.
El gat i la reina van anar corrents a salvar el pollet.
El drac enfadat estava vigilant i escoltant, però continuava sense saber
d’on venien aquests crits. El pollet estava plorant i molt espantat.
La papallona estava a prop del seu amic per consolar-lo.

La reina i el gat quan van arribar a on estava el drac es van amagar
perquè no els veiés. En un
moment que el drac es va
despistar la reina i el gat
van córrer cap a on estava el
pollet i el va aconseguir
alliberar. El pollet es va
posar molt content de veure
els seus amics.
La papallona va començar a
distreure el drac i mentre la
reina, el gat i el pollet van
començar a remoure la terra fins que vam trobar el tresor. El van agafar
i van sortir corrents.
El drac era tan despistat que ni es va adonar.
Quan van arribar al castell , la reina els va dir:
- Moltes gràcies pel tresor però no us torneu a escapar mai més.
Des de llavors així ho van fer.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
FI
Marina- Daniel A.- Joan- Anabel- Marc C.- Ariadna- Naira- Iago- Noa-
Flavio- Norah- Marc G.- Laia- Evelyna- Daniel L.- Lucía-
Alexandru- Martina- Marc M.- Jenyfer- Irene- Sara i Alyssa.

Els nens i les nenes de segon hem inventat endevinalles
d’animals que viuen al mar. Llegeix-les i troba la solució.
És nocturn com un mussol
i caça sol.
Té ratlles fosques al seu cos
com si un tigre fos.
Les seves dents són afilades
i viu en oceans d’aigües
temperades.
Saps de qui es tracta?
És gris i molt gran,
amb una boca gegant,
per menjar tota espècie
d’animals.
I a més té un forat al cap.
Endevina-ho ja!
Tinc cinc braços amb ventoses,
per enganxar-me a les roques.
Puc ser de molts colors,
taronja, marró i vermellós.
Qui sóc?
g
r
i
s
i
m
o
l

g
r
a
n
,
a
m
b
u
n
a
b
o
c
a
g
e
g
a
n
t
,
p
e
r
m
e
n
j
a
r
t
o
t
a
e
s
p
è
c
i
e
d
’
a
n
i
m
a
l
s
.
I
No és bon nedador
però és molt graciós.
El seu cos és taronja, blanc o groc
i les aigües fredes li agraden molt.
Qui és?
s
i
m
o
l
t
g
r
a
n
,
a
m
b
u
n
a
b
o
c
a
g
e
g
a
n
t
,
p
e
r
m
e
n
j
a
r
Tinc nom de mamífer però no ho sóc.
La meva aleta dorsal té forma de ventall
i si em vols trobar, al mar hauràs d’anar.
M’endevinaràs?
i
m
o
l
t
g
r
a
n
,
a
m
b
u
n
a
b
o
c
a
g
e
g
a
n
t
,
p
És fort com un tauró,
però tranquil com un liró.
El trobaràs en aigües fangoses,
ja siguin salades o dolces.
Amb la seva serra ataca
furiosament
si detecta la presa adient.
Quin animal és?
i
m
o
l
t
g
r
a
n
,
a
m
b
u
n
a
Tinc la closca dura com un roc
i menjo de tot.
Puc ser taronja o vermell.
Sempre camino enrere
i no m’atrapen fàcilment.
Qui sóc?
i
m
o
l
t
g
r
a
n
,

a
m
é
s
t
é
u
n
f
o
r
a
t
a
l
c
a
p
.
E
n
d
e
v
i
n
a
-
h
o
j
a
!
o
t
a
e
s
p
è
c
i
e
d
’
a
n
i
m
a
l
s
.
I
a
m
é
s
t
é
u
n
f
o
r
a
t
a
l
c
a
p
.
E
n
d
e
v
i
n
a
-
h
o
r
m
e
n
j
a
r
t
o
t
a
e
s
p
è
c
i
e
d
’
a
n
i
m
a
l
s
.
I
a
m
é
s
t
é
u
n
f
o
r
a
t
a
l
c
a
p
.
E
n
o
c
a
g
e
g
a
n
t
,
p
e
r
m
e
n
j
a
r
t
o
t
a
e
s
p
è
c
i
e
d
’
a
n
i
m
a
l
s
.
I
a
m
é
s
t
é
u
n
f
o
m
b
u
n
a
b
o
c
a
g
e
g
a
n
t
,
p
e
r
m
e
n
j
a
r
t
o
t
a
e
s
p
è
c
i
e
d
’
a
n
i
m
a
l
s
.
I
a
m
é
s
Té forma de paraigües
i viu a tots els mars.
Amb el seu verí
es defensa i captura
les seves preses.
Endevina qui és!
s
i
m
o
l
t
g
r
a
n
,
a
m
b
u
n
a
b
o
c
a
g
e
g
a
n
Són rèptils
i poden nedar a gran velocitat.
Respiren pels pulmons,
tenen taques marrons
i prefereixen la calor.
Ja saps qui són?
i
s
i
m
o
l
t
g
r
a
n
,
a
m
b
u
n
a
b
o
c
a
g
e
g
a
n
t
,
p
El pots trobar als oceans,
saltant i nedant.
Té una aleta
molt estreta
i un orifici al cap
per poder respirar.
Ja saps quin animal és?
s
i
m
o
l
t
g
r
a
n
,
a
m
Viu al fons del mar
i menja invertebrats.
El seu cos és cartilaginós.
És un mol·lusc molt saborós.
És blanc i marró
i s’assembla al pop.
Qui és?
s
i
m
o

a
!
e
v
i
n
a
-
h
o
j
a
!
a
t
a
l
c
a
p
.
E
n
d
e
v
i
n
a
-
h
o
j
a
!
é
u
n
f
o
r
a
t
a
l
c
a
p
.
E
n
d
e
v
i
n
a
-
h
o
j
a
!
,
p
e
r
m
e
n
j
a
r
t
o
t
a
e
s
p
è
c
i
e
d
’
a
n
i
m
a
l
s
.
I
a
m
é
s
t
é
u
n
f
o
r
a
t
a
l
c
a
p
r
m
e
n
j
a
r
t
o
t
a
e
s
p
è
c
i
e
d
’
a
n
i
m
a
l
s
.
I
a
m
é
s
t
é
u
n
f
o
r
a
t
a
l
c
a
p
.
E
n
u
n
a
b
o
c
a
g
e
g
a
n
t
,
p
e
r
m
e
n
j
a
r
t
o
t
a
e
s
p
è
c
i
e
d
’
a
n
i
m
a
l
s
.
I
a
m
é
s
t
é
t
g
r
a
n
,
a
m
b
u
n
a
b
o
c
a
g
e
g
a
n
t
,
p
e
r
m
e
n
j
a
r
t
o
t
a
e
s
p
è
c
i
e
d
’
a
n
i
m
a
l
s
.
Té sis aletes,
pot mesurar fins a vuit metres.
Caça amb els ulls tancats
i cap viu a fora dels oceans.
Té dues fileres de dents
i espanta tota la gent.
Saps qui és?
Es desplacen nedant i caminant,
mengen peixos i calamars.
S’aixequen molt aviat
per buscar el seu menjar.
Són de color negre i blanc
i poden nedar al fons del mar.
Ho pots endevinar?
És de color negre i blanc,
viu als oceans tropicals.
Menja salmons, tonyines i
tortugues marines.
Es desplaça nedant
i és gran com un elefant.
Endevina qui és?
Viu al mar
i no és un calamar.
Té forma rodona
i no és una poma.
S’infla força
quan la cosa es torça.
Qui pot ser?
És animal marí.
Li agraden els crancs i els
llagostins
i es troba en esculls
coral·lins.
Vuit braços té
i una aranya no pot ser.
Qui és?
La classe del “Tauró blanc” i la del “Tauró tigre”

LA FAMÍLIA MÀGICA
Hi havia una vegada una família que vivia en un poble molt petit, i el barri on vivien es deia
Magiclàndia. Aquella família estava formada pel pare, la mare i els dos fills, en Marc i la
Maria.
Un bon dia, la família va sortir a passejar i, de sobte, de lluny, van veure una cosa que
il·luminava tot el camí. Quan van arribar a aquella cosa que ho il·luminava tot, la van
agafar i se la van emportar cap a casa seva. Van veure que eren pols màgics.
La Maria va posar-se pols màgics per tot el cos. De cop i volta, va començar a volar i
després va dir:
- Ordena’m l’habitació
I... pafff! Habitació ordenada.
Després en Marc va sentir un soroll, va anar cap a on estava la Maria i la va veure volant!
En Marc ho va voler provar, va agafar els pols màgics i... pafff! Es va posar a volar!
Els pares estaven dormint. De sobte, van sentir un soroll i després un altre, fins que es van
cansar i van anar cap a on estaven els seus fills, la Maria i en Marc. Van veure que estaven
volant! Llavors, els pares van agafar els pols màgics i se’ls van posar per sobre i... pafff!
Tota la família volant!
Al final es van convertir en una família màgica!
I conte contat, aquest conte s’ha acabat.
Carla Corredor Rodrigo 3r A
E
n
d
e
v
i
n
a
-
h
o
j
a
!
e
v
i
n
a
-
h
o
j
a
!
u
n
f
o
r
a
t
a
l
c
a
p
.
E
n
d
e
v
i
n
a
-
h
o
j
a
!
a
m
é
s
t
é
u
n
f
o
r
a
t
a
l
c
a
p
.
E
n
d
e
v
i
n
a
-
h
o
j
a
!

LA VIDA D’UNA HÀMSTER
Hi havia una vegada una hàmster que vivia molt contenta en una casa. Però tenia
uns veïns molt pesats: el de la dreta cada nit posava el volum al màxim de la
televisió i la hàmster no podia dormir. El veí de l’esquerra sempre cridava i la nostra
amiga no podia veure la televisió. Entre una cosa i una altra no podia viure en pau.
Però per sort, no va tardar gaire en arribar l’estiu, ja que la primavera era a la seva
fi. La hàmster va córrer a fer les maletes molt ràpid. Aleshores molt contenta va
anar a l’aeroport a agafar un avió. Marxava de vacances a les illes Rosegadors!
Són les millors illes del món. Així que va pujar a l’avió, de la companyia “Hàmster
punto com”, es va enlairar i va estar tres hores de viatge. Quant el viatge acabà, en
va baixar les maletes. Després, va agafar un “rosegador bus” que la va portar al
“Hàmsters i conills d’indis”. Era el millor hotel del món! A cada habitació hi havia
tres mil televisors amb quinze mil canals diferents, un llit amb dos llençols (per no
passar fred per la nit) i una discoteca amb la piscina més gran del món! Però el que
més, més, més, més li va agradar a la hàmster, va ser que ningú la molestava i es
va quedar uns dos o tres anys a l’hotel. S’ho passava tan bé que no volia tornar a
casa mai més. A sobre, havia fet amics però no se’n recordava dels noms...
Segurament, serien noms molt difícils de recordar.
Un dia, la conilleta d’índies propietària li va dir que ja hi havia estat molt de temps.
A la hàmster li va semblar un mal son i li va cridar:
- NOOOO!
Va fer les maletes tristament i va agafar un avió. Tristament va tornar a casa. Quan
va arribar-hi, es va adonar que era estiu; va fer la maleta i va començar a viatjar pel
món.
FÍ
Júlia Moreno Nieto 3r B

FEBRER
És Carnaval
i és un festival.
Fem una rua
i em poso una cua,
em faig una cresta
i faig una festa.
És al meu aniversari
i ve l’emissari.
Ve el Carnestoltes,
el rei dels... poca-soltes!
Joan Moronta Marchuet 3r A
Març
El març és molt bonic.
Dóna igual si encara no està florit.
Quan menjo bunyols de vent
sempre em poso molt content.
Les flors comencen a sortir:
la primavera ja està aquí!
El fred i la boira se’n van
però les pluges aviat arribaran.
Per a mi és molt bonic!
Per a mi és el mes preferit!
Per sant Josep,
cada oreneta en son indret.
David Aragón Leiva 3r B

EL VIATGE ARTÍSTIC
L’any 2.101 un suricata anomenat Dalisuri, de dinou anys, era un gran pintor.
Tenia un ajudant: un pinzell vivent anomenat Pinzi .El suricata s’avorria de
veure els seus quadres sempre amb les mateixes tècniques i paisatges; per
això va decidir anar a veure al científic Botzi, perquè va pensar que amb el seu
ajut podria viatjar en el temps per aprendre noves tècniques i per poder veure
diferents paisatges.
El laboratori del científic es trobava tres carrers enllà. Quan el Dalisuri i el Pinzi
van arribar-hi, van veure un gran globus aeri amb un gran botó on hi havia
escrit: “Viatge en el temps”. El suricata li va preguntar al Botzi si se’l podia
deixar; el científic li va dir que sí. Llavors, el pintor i el seu ajudant van
començar el viatge pel temps.
Per començar, van anar a l’època prehistòrica. Allà van veure que els homes
prehistòrics pintaven amb fang i amb les mans i van decidir fer un quadre al
seu estil. El quadre va quedar molt bonic.
Van continuar el viatge per l’època de l’antic Egipte. Allà, van veure un faraó
que tenia cent cinquanta esclaus. Els esclaus pintaven les piràmides egípcies.
Sobre la seva tela, en Dalisuri va tirar uns grapats de sorra i va agafar una
ploma d’ escriure. Amb tot allò va fer un quadre del faraó Gatuni. Aleshores
va aparèixer el seu pitjor enemic: en Vanglonic. Era un pintor-dofí que el va
retar a una batalla de pintors. Les batalles de pintors consisteixen en crear
cinc obres d’art sobre diferents aspectes. Es van apostar que qui guanyés es
quedaria el museu de l’altre.
El Dalisuri va guanyar perquè gràcies al seu quadre més famós, titulat
“L’enigma dels animals”, va obtenir la màxima puntuació del jurat . Finalment
en Dalisuri va decidir perdonar l’aposta a en Vanglonic i se’n van anar al seu
estudi a continuar pintant.
Diego Cervera Villegas 4t A

LA REINA DELS ESCACS
Un dia, fa més o menys quatre o cinc segles, una nena de nou anys vivia
soleta en una caseta de fusta dalt d ‘un turó.
Just aquell dia era el seu aniversari i va desitjar viure una aventura per tenir
molts amics i amigues.
L’endemà al matí, una fada la va despertar. La nena es va espantar i li va dir:
- Qui ets tu ?
- No te’ n recordes? Jo sóc la fada que t’ajudarà a viure una aventura!
Així dons, la fada la va guiar fins a una esplanada.
– Oh! Un unicorn màgic! – va exclamar la nena bocabadada.
- Aquest és el nostre “transport” – va dir la fada.
La nena es va asseure immediatament sobre l’unicorn. Aquest va començar a
córrer i a volar!
Al cap d’una estona una veueta va començar a remugar i de sobte va
aparèixer una puça.
- Què fas tu aquí? Tu no hauries d’estar amb els gossos? -va preguntar la
nena.
- Jo amb els gossos? Ni parlar-ne! – va dir la puça enfadada.
- I què feu vosaltres aquí?
- Anem a viure una aventura per fer molts amics i amigues. Però no sé on està
la gran ciutat!
- Ah, la gran ciutat...! Jo sé on és. Però no hi penso anar-hi! Hi ha molts gossos
mal educats! – va exclamar la puça.
- Si us plau, guia’ m! Si no em perdré pel bosc...
La nena va posar careta de tristor i va convèncer la puça per anar a la gran
ciutat. Quan hi van arribar, van trobar dos guàrdies amb una gran armadura
de ferro.
-Vosaltres qui sou? –va dir un guàrdia una mica espantat en veure la fada.
- Jo sóc la Mireia - va dir la nena.
- I jo sóc la fada Maremara -va dir la fada.
- Jo sóc la puça Cavallera -va dir la puça.
- I teniu un passaport per entrar a la gran ciutat? -va preguntar el mateix
guàrdia.
- No! -van dir les tres alhora.
- Però volem passar! -va exclamar la nena molt decidida.

-Doncs haurem d’avisar el rei - va dir l’altre guàrdia.
Poc després va presentar-se el rei assegut en una tarima amb vuit criats que l’
acompanyaven.
-Vosaltres què feu al meu regne? Només podeu entrar si teniu alguna cosa
especial -va dir el rei, tot fent-se el millor de tots.
- Jo sóc boníssima fent màgia! -va dir la fada.
- I jo en malabars! -va dir la puça.
-Doncs, jo... Jo sóc la reina dels escacs!
- Us crec! Però a tu no Mireia. He d’assegurar-me de que no
m’enganyes. Demà al matí quedarem i trucaré als millors jugadors d’ escacs.
Et deixaré una habitació del castell, però si perds o fas taules no podràs
entrar mai més a la gran ciutat! -va dir el rei.
L’endemà al matí es van reunir en una sala enorme plena de taulells d’ escacs,
de peces i rellotges.
La primera, la segona, la tercera, la quarta... Totes les rondes les va guanyar la
nena! Però el rei,enfadat, va pactar una nova partida ell mateix amb la Mireia.
Quan ja portaven dues hores i quart jugant, la Mireia finalment el va guanyar.
- Per fi! -va dir la nena, contenta.
– Sí... - va admetre el rei. – D’ ara endavant tu seràs la reina dels escacs! I et
podràs quedar a viure a la ciutat! –va dir el rei.
Quan va córrer la notícia, un grup d’ amics va anar a visitar-la. Com que eren
bones persones es van fer bons amics ràpidament, però una nena que es deia
Leyre es va convertir en la seva millor amiga per a sempre. La Leyre els va
demanar als seus pares si la podien acollir ja que la Mireia no tenia família.
També els va demanar si podien acollir la puça i la fada...
Finalment, la mare de la Leyre va acollir la Mireia, la puça i la fada i tots junts
van ser molt feliços.
Àngela González Pedraza 4t B

ESTEL FUGAÇ
Estel fugaç,
ja és Nadal,
ja pots sortir,
del teu amagatall.
Vinga!
Que els reis t’esperen.
Ves entremig de les constel·lacions
deixant un rastre brillant
i amb una galàxia jugant.
Encara que siguis un estel llunyà
et podem seguir,
et podem mirar
i et podem desitjar.
Joan Ticó Márquez 4t A
LA ROSA ESPECIAL
Rosa vermella,
pètals de colors,
tija ben fineta
i el pol·len de la flor.
Rosa olorosa,
una flor molt preciosa,
que la compres i l’entregues
a la persona per qui sents amor.
Sortiran mil roses
i notes musicals de les flors
que entraran a tots els cors
de totes les persones.
De nit estaran dormint
i quan sortirà el sol,
s’obriran els pètals
i mostraran la seva brillantor.
Judith Poveda Diago 4t B

EL PLANETA DE LA MÚSICA
Hi havia una vegada una nena que es deia Blanca. Li agradava molt la música. Ella anava a
classes de piano. Un dia a la nit, estava molt nerviosa perquè l’endemà tenia una actuació.
Esgotada, va caure dormida i va somiar que...
Estava al planeta de la música, un món fantàstic per ella. Música i més música! Notes
musicals per tot arreu, sons i fins i tot, instruments musicals.
De cop va arribar un mag vestit amb una bata i un barret negres. Aquell mag era el mag de
la música. A la nena li va aconsellar que anés per un camí blau perquè trobaria una gran
sorpresa. Ella va seguir el camí que el mag li havia indicat.
Mentre anava caminant es va trobar amb un nan de color lila i li va demanar poder
acompanyar-la. La nena molt il·lusionada li va dir que si. Tots dos van continuar el camí i es
van trobar amb un follet groc que els hi va demanar si podia anar amb ells. La nena i el nan
lila molt il·lusionats li van dir que si. Van continuar el seu camí junts fins que van trobar-se
al mag de la música. El mag de la música els hi va fer canviar de camí. A partir d’aquell
moment havien d’anar pel camí vermell.
Els tres mentre seguien el camí vermell van començar a cantar una cançó molt bonica i de
forma inesperada es van trobar amb el drac de la música.
El drac els va convidar a volar amb ell i van veure tot el planeta de la música. Es van quedar
bocabadats, era meravellós! Quan van acabar el recorregut van arribar al palau de la
música, allà es trobava el mag de la música . La sorpresa va ser quan el mag li va explicar a
la nena que no calia estar nerviosa perquè ho feia molt bé. De sobte, la nena es va
despertar. Va ser a partir d’aquell dia que, la Blanca, va aconseguir controlar els seus
nervis abans de les seves actuacions i concerts. El seu somni havia funcionat !
FÍ
Edurne Ballesteros Roda 5è A

Sóc un ratolí de biblioteca
Hola, amics! Em dic Bigotis i sóc un ratolí de biblioteca.
Visc a la biblioteca del col·legi Folch i Torres i m’agraden molt els llibres. La
bibliotecària es diu Victòria i és la meva amiga.
El cas és que un dia la Victòria no va venir a la biblioteca i em vaig quedar sol.
Llavors, vaig esperar la Victòria tota la nit. Tenia molta son, així que em vaig
adormir. Però abans havia de llegir un conte.
Quan vaig agafar el meu llibre preferit... Oh! Hi havia una eruga!
Vaig lluitar per apartar-la , però estava tan cansat que em vaig dormir a sobre
de l’eruga.
Quan vaig despertar de nou ja no em trobava a la biblioteca!
On era?
Vaig estar caminant hores i hores, fins que vaig veure un contenidor
d’escombraries . En ell, vaig trobar una manta i formatge. Em vaig adormir
menjant el formatge. Però no podia dormir tranquil: estava pensant en la
Victòria.
Com que estava clar que no podria descansar del tot, vaig caminar més i vaig
arribar a un carreró. Em vaig seure al terra i m’hi vaig estirar.
Sentia que algú em perseguia. Vaig mirar... En la cantonada hi havia algú. Qui
era?
M’hi vaig apropar. Era una rateta. Em va dir que es deia Blanca i que tenia cinc
anys.
Vaig preguntar-li que on estaven els seus pares i em va dir que era òrfena, que
no tenia pares.
Li vaig dir que m’havia perdut, que si sabia on estava l’escola Folch i Torres. Va
dir que sí que sabia on era. Va dir que al matí següent hi aniríem.
A les nou del matí marxàrem. Vam esmorzar formatge pel camí.
Després d’hores i hores caminant, per fi hi vam arribar!
Estava tan content que vaig donar bots d’alegria. Tot gràcies a la Blanca.
Però no m’havia donat compte de que la Blanca era òrfena. ¿Què passaria
amb ella?
Vaig pensar que es podria quedar a la biblioteca.
Li ho vaig preguntar i va dir que sí.
Es va quedar a la biblioteca i tots vam estar feliços. La Victòria, que ja hi era,
també.
Lucía Vázquez Fernández 5é B

EL COLIBRÍ
S’escolta un brunzit
entre la malesa de la jungla.
Quina bestia serà?,
em pregunto, preocupat.
Veig una bala de colors
que em passa per davant del nas.
I tot corrent i espantat,
m’amago darrere un matoll.
És un petit colibrí
que va volant de flor en flor,
amb les seves boniques plomes
que vol ensenyar a tothom.
Lucía Macías Carneros 5è A
A la nit, abriga’t fins al pit.
De por i esperança
s’omple el teu llit.
Pots somiar amb les estrelles
pots somiar amb el cel,
pot ser que qui sembla bo
sigui el dolent.
Confia en els somnis
no són imaginacions,
són coses que et guiaran
cap un bon horitzó.
Quant et despertis
recorda’t bé de mi.
Al teu proper somni
he deixat un desig.
Natàlia Brun García 5éB

TOTS SOM SOLIDARIS
- Bum bum! – sonà la porta. Vaig obrir-la i... era el meu nét amb la seva mare, la meva filla!
- Que bonic que estàs! -vaig dir-li al nen.
- Feliç 2080! –va exclamar ma filla.
- Igualment! –vaig contestar jo content.
- Et puc deixar avui el Joan perquè passi la nit amb tu? -va dir la mare d’en Joan.
- És clar que si! –vaig fer jo, il·lusionat.
Arribà la nit i el Joan no es podia dormir i cridà:
- Avi, no puc dormir! Explica’m una història!
L’avi arribà a l’habitació d’en Joan:
- Si vols que t’expliqui una història, has de prestar atenció.
- Sí, avi, prestaré atenció!
- Doncs te n’explicaré una que va passar a l’any 2015. Jo era un nen com tu i havia un
continent, l’Àfrica, molt pobre, que no tenia ni per a menjar, ni per a videojocs com tens tu,
ni per a res. A mi em feien molta pena aquells nens amb gana mentre jo llençava a la
paperera el menjar que no m’agradava. Tot va començar quan vaig veure per la televisió un
anunci d’una associació solidaria. Ràpidament, vaig dir-li a la meva mare si podria apuntar-
me a aquella associació i ella em va dir que sense problema. Tres dies després em va
arribar una carta d’un nen que deia:
- HOLA! EM DIC HENRY. ESTIC EN UN MOMENT EN QUÈ NO PUC MENJAR, NI BEURE
AIGUA, NI TINC CASA. PEL TERRA HI HA BOMBES I JO TINC POR.
-Em vaig quedar paralitzat. Ràpidament vaig agafar un paper I un bolígraf i vaig començar a
escriure. Vaig agafar una bossa i dins d’aquella bossa vaig ficar la televisió, les consoles,
molt menjar i especialment un llibre i vaig enviar a l’Àfrica la carta i la bossa. Una setmana
després, en Henry em va dir que estava molt content. I així vam estar tres mesos, enviant
paquets, fins que la família d’en Henry va tenir menjar, consoles, llibres, aigua i una
televisió.
- Ja ha acabat la història, Joan -vaig dir al meu nét. Però el Joan ja estava completament
adormit.
Daniel Macías Sànchez 6è A

EL NEN SENSE SOMRIURE
A començaments del curs passat vam tenir com a company l’ Àzim, un nen provinent d’una
petita aldea africana.
N’ Àzim era un nen que jo crec que no coneixia el significat de ser feliç. Era molt callat i
sempre estava sol, encara que ens apropàvem a ell. Quan nosaltres rèiem i jugàvem,ell ens
observava amb la vista perduda des del seu racó. Després de tants intents d’aproximació,
vam aconseguir que ens expliqués la seva petita història.
L’ Àzim provenia d’una petita aldea on els nens mai jugaven ni reien, només treballaven i
treballaven . Per això, quan va arribar al nostre país se sentia estrany, perquè allà els nens
no tenien dret a jugar ni a divertir-se. En aquell moment del relat del nostre company, a
tots els que estaven al seu costat se’ns va encongir el cor.
Després d’uns segons de silenci, la Clàudia es va aixecar i va dir al que a mi em va semblar
en aquell moment una bogeria. Va dir que nosaltres podríem anar a l’Àfrica i els africans,
venir cap aquí.
En aquell moment a n’ Àzim se li va dibuixar per fi un somriure d’orella a orella, però se li
va treure de seguida quan va veure tots els companys amb al cap baix. Ell es va aixecar i
se’n va anar cap al seu racó un altre cop. Després de pensar-s’ho molt van decidir fer-ho,
viure una aventura més.
Vam anar corrents cap a on estava n’ Àzim i li vam dir tots a la vegada:
- Ho farem! Viurem una aventura!
Al dia següent tots estàvem preparats amb les maletes, impacients per començar la gran
aventura. El somni de l’Àzim es va complir. Després de deu hores de viatge en avió, vam
arribar a la seva aldea. Allò era.... de tot menys agradable: les cases eren molt baixes i
estava tot molt brut. N’ Àzim ens va dir que ens havíem de construir una casa nosaltres
sols. Ens vam quedar bocabadats! Ens vam organitzar com vam poder i vam aconseguir fer
una caseta, la veritat molt mona per a tan poc material. Vam entrar dins i tots, excepte la
Noa, una nena molt presumida que es negava a embrutar-se a la roba, ens vam estirar al
terra. N’ Àzim va entrar-hi i ens va dir:
- Eh! Què feu asseguts? Hem d’anar a treballar a la fàbrica!
Tots van rebufar, ens vam aixecar i ens en vam anar cap a la fàbrica, on vam començar a
treballar. En Gerard li va preguntar a n’ Àzim:
- Quant de temps ens hi quedarem?
I l’ Àzim li va respondre:
-Normalment la jornada són deu hores.
En aquell moment tots es van quedar petrificats i sense dir res van seguir treballant
.Passades les deu de la nit ja era l’hora de sopar, però no teníem menjar, així que ens vam
haver d’adormir sense provar res. Al matí següent ens vam aixecar a les sis del matí per
caçar algun animal. Amb sort van aconseguir una zebra. Amb aquest menjar vam tenir per
a tres dies. Després d’uns deu dies més de sofriment, vam retornar a Espanya un altre cop.
Des d’aquell dia n’ Àzim va descobrir el significat de ser feliç i estimat. I nosaltres vam
aprendre a valorar les coses i a no queixar-nos tant, perquè nosaltres som afortunats.
Alba Orts Moriana 6è B

L’AVENTURA DE LLEGIR:
Llegir és imaginar
aquell cavaller que a la princesa està salvant.
Llegir és endinsar-te
en un món desconegut,
on no hi ha ningú, o bé està ple de gent.
Llegir és emocionar-te:
plorant o somrient, cridant o rient.
Llegir és fugir de les preocupacions
que no et deixen estar tranquil.
A llegir jo us convido,
per imaginar, emocionar-vos o descobrir.
Clara Martínez Porlán 6è A
Adéu a la meva
escola
Dic adéu a la meva escola
i no és una broma.
Jo no en vull marxar,
però els de sisè ja som grans.
Adéu als professors,
al senyor director
i als monitors de menjador
que sempre els portaré al meu cor.
Amics he trobat,
amics he deixat.
Potser no ens tornem a trobar
però sempre amb mi estaran.
Aquí he passat molts anys,

ALUMNES FINALISTES EN POESIA
3r A.- 1r Premi: Jan Moronta Marchuet
Finalistes: Carla Corredor Rodrigo
Iván Paniagua Gómez
3r B.- 1r Premi: David Aragón Leiva
Finalistes: Pedro Esqués Patón
Lucas Macías Sánchez
4t A.- 1r Premi: Joan Ticó Márquez
Finalistes: Jan Barnés Ribera
Iker Formatjer Llergo
4t B.- 1r Premi: Judith Poveda Diago
Finalistes: Emma Pulgarín Valenzuela
Víctor Vargas Arenjo
5è A.- 1r Premi: Lucía Macías Carneros
Finalistes: Olga Esteban Ros
Àlex Escabia Esteban
5è B.- 1r Premi: Natàlia Brun García
Finalistes: Pol Gelabert Rueda
Nàdia Mira Recort
6è A.- 1r Premi: Clara Martínez Porlán
Finalistes: Issrar Sheikh Sheikh
Jan Riopedre Coya
6è B.- 1r Premi: Laura Córdoba Márquez
Finalistes: Itziar Lozano Rodríguez
Irene Prades Piñol
Concurs de punt de llibre:
Categoria de petits
1r Premi : Maia Martínez Camporro
Categoria de grans:
1r Premi: Ainara Coria Carnero

ALUMNES FINALISTES EN NARRACIÓ
3r A.- 1r Premi: Carla Corredor Rodrigo
Finalistes: Joel Fustagueras Gómez
Aleix García Perán
3r B.- 1r Premi: Júlia Moreno Nieto
Finalistes: Albert Martínez Sipiña
David Aragón Leiva
4t A.- 1r Premi: Diego Cervera Villegas
Finalistes: Cristina Cot Ortiz
Santiago Ruiz Pérez
4t B.- 1r Premi: Àngela González Pedraza
Finalistes: Natàlia Ibáñez Molina
Sara Juan Nuño
5è A.- 1r Premi: Edurne Ballesteros Roda
Finalistes: Marc González Tarruella
Maria Muñoz Irigoyen
5è B.- 1r Premi: Lucía Vázquez Fernández
Finalistes: Lucía González Venegas
Guillem Montes Cañellas
6è A.- 1r Premi: Daniel Macías Sánchez
Finalistes: Aina Maraver Capdevila
Núria Julián González
6è B.- 1r Premi: Alba Orts Moriana
Finalistes: Abril Moreno Trujillo
Carla de la Rasilla Cárdenas
Concurs de dibuix de dracs:
1r Premi: Ariadna Palau López

AMB LA COL.LABORACIÓ DE :

LA PRIMAVERA JA ÉS AQUÍ I ELS INFANTS DE P3 HEM
DIBUIXAT FLORS AMB LA PDI

Revista santjordi 2015

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Revista santjordi 2015

Similar to Revista santjordi 2015 (20)

More from profes folchitorres

More from profes folchitorres (20)

Revista santjordi 2015