SlideShare a Scribd company logo
1 of 28
U.1.1 Les Relacions
Comercials a l’empresa
Mòdul: Operacions ADMINISTRATIVES DE
COMPRAVENDA
Apunts
Marissa Cerezo
L’empresari
L’empresari és la persona que està al capdavant d’una empresa o
comerç i n’és la responsable o n’assumeix el ric
L’empresa
L’empresa és una unitat econòmica de producció en la qual es
combinen factors de producció (capital, treball, tecnologia...) sota la
direcció, responsabilitat i control de l’empresari, per produir (2) béns i
serveis que seran venuts en el mercat, a fi d’obtenir el màxim benefici
L’empresa comercial
Té com a finalitat adquirir béns o serveis als seus proveïdors per
comercialitzar-los després i obtenir així un benefici de la diferència entre
el preu d’adquisició i el preu de venda, descomptant els costos
comercials, entre d’altres.
Empresa comercial
Béns o
Serveis
Comprador
o
client
Venedor o
proveïdor
Ven
al
compra
Béns o
Serveis
al
Supòsit pràctic
Ex 1 pag 25
Les Operacions de compra-venda
APROVISIONAMENT COMERCIALITZACIÓ
Etapa de pre-compra:
1. Elaborar especificacions
2. Recerca de proveïdors.
3. Petició de preus i ofertes.
4. Negociació amb proveïdors
Etapa de pre-venda:
Etapa de compra: Etapa de venda:
1. Recerca de clients
2. Captació de clients.
3. Ofertes de clients.
4. Negociació amb clients
5. Recepció de comandes de
clients.
6. Preparació i enviament de la
mercaderia
7. Confecció, enviament i
cobrament de la factura.
5. Formulació de comandes.
6. Recepció i emmagatzematge
de la mercaderia.
7. Recepció i pagament de la
factura.
Etapa de post-venda:
Ex. 1 pàg 16
Empresa comercial
N’hi ha de :
 Majorista o de venda a l’engròs.
 Minorista o de venda al detall.
•Compra al fabricant o a un altre majorista.
•Compra grans quantitats de mercaderies.
•Ven a un altre majorista o a minoristes.
•Compra al majorista o al fabricant.
•Compra petites quantitats de mercaderia.
•Ven al consumidor final.
Ex. 3,4, 5 pàg 16
Empresa comercial
•Tipus:
•Empreses comercials independents
•Empreses comercials distribuïdores oficials
•No treballen sota cap marca o fabricant únic o en particular.
•Comercialitzen els productes que més els interessa pel seu negoci.
•Ex, Un supermercat
•Actuen com a distribuïdors d’un producte en concret.
•Ex, SEAT, BMV o ZARA, G-Star...)
6, pàg 16
Supòsit pràctic 1
El departament de compravenda
•Dins de l’empresa cada departament té assignades una sèrie de tasques i
funcions.
•El departament de compravenda té assignades les següents:
DIRECCIÓ
GENERAL
ADMINISTRACIÓ DEPARTAMENT
FINANCER
DEPARTAMENT
DE
C0MPRAVENDA
COMPRES VENDES MAGATZEM
DEPARTAMENT DE
RRHH
•Selecció de proveïdors
i productes
•Adquisicions
•Captació de
clients
•Publicitat
•Vendes
•Servei post-venda
•Control i gestió
d’entrades i sortides de
mercaderies
Excs 9, 12, pàg 16
Ex. 8-9 pàg 16
Supòsit pràctic
Ex. 2 pàg 25
Relacions del departament de Compra-venda amb els altres
departaments
Departament
Financer
Administració
Magatzem
Proveïdor Client
Compres Vendes
Ordena el pagament o cobrament
Reben la documentació de les diferents operacions per a la seva comptabilització
Informen a Compres de l’arribada de mercaderia Ordenen a magatzem que enviï la mercaderia la client
Magatzem rebla mercaderia que el proveïdor ha enviat Envia la mercaderia al client
El client
demana
mercade
ria
Demana
mercade
ries
La Comunicació a l’empresa
Consisteix en la transmissió de la informació entre un emissor i un
receptor; l’emissor elabora i codifica un missatge que transmet a través d’un
canal al receptor, que haurà de decodificar i interpretar el missatge que ha
rebut.
Per a la transmissió de la informació s'utilitzen:
•Canals interns: dins de la pròpia empresa
•Canals externs: entre l’empresa i el seu entorn.
La comunicació es dona entre persones de la pròpia empresa.
Segons la direcció de la comunicació, pot ser:
•DESCENDENT
•ASCENDENT
•HORITZONTAL
Es poden elegir diferents mitjans de comunicació (radio, TV,internet,
correspondència, participació en fires...) ex. 13 pàg 16. Supòsit pràctic 2
Documentació Comercial
Cartes comercials
• Carta de sol:licitud d’ofertes
• Carta de comanda
• Carta de reclamació
• Carta cicular.
Comunicacions breus de règim interior
• Memoràndum
• Avís
• Saluda
Documents privats
• Instancia
• Ofici
• Certificat
Documents mercantils
• Comnada
• Albarà
• Factura
• Rebut, xec, lletres de canvi…
EL MERCAT
 Mercat és l’espai o el lloc (físic o no) on es
troben d’una banda els compradors que volen
un producte (bé) o un servei i, de l’altre els
venedors que l’ofereixen a canvi d’un mitjà de
pagament reconegut per ambdues parts.
Venedor Mercat Comprador
Elements del mercat
 Compradors: Persones o organitzacions demanden i
compren béns i/o serveis. Se’ls anomena també clients o
demandant
 Productes: Tot allò que posseeix un valor per l’usuari o
consumidor, ja que satisfà algunes de les seves
necessitats i és susceptible de ser comercialitzat.
Són els béns o serveis que es compren i/o es venen.
 Venedors: Persones o organitzacions que ofereixen i
subministren béns i/o serveis. Se’ls anomena també
proveïdors .
Excspag 16
Ex. 1 pàg 25
Tipus de mercat
1. Segons les característiques dels compradors:
A. De consum. Ho compren o adquireixen les persones individuals
per al seu ús o consum.
a) Immediat
b) Durador
c) De Serveis
B. Industrial Ho compren o adquireixen les empreses per:
b) Per revendre’ls per a obtenir un benefici.
a) Elaborar altres productes o
2. Segons el nivell de competència:
a) Monopoli
b) Competència perfecta.
c) Competència monopolística.
d) Oligopoli
Supòsit 3 pàg 24
Excs.19, 20 i 22 Pàg 19
Exc.5 pàg 25
C. De serveis. Es compren béns intangibles per a ús individual , familiar o per
a empreses
LA SEGMENTACIÓ DEL MERCAT
•Tota empresa ha de conèixer les característiques dels consumidors als qui
va dirigit el seu producte, a fi de poder decidir les línees d’actuació.
A aquest procés se'l coneix amb el nom de segmentació del mercat ja que
d’entre tota la massa del mercat es trien grups (segments de població) que
representen les característiques d’aquells a qui vull dirigir el meu producte.
•Criteris de segmentació
a. De tipus sociodemogràfic: Edat, cultura, zona urbana/rural...)
b. De tipus socioeconòmic: Classe social, professió, nivell d’estudis...
c. Estils de vida Freqüència de compra, preferències...
•Estratègies de segmentació
Estratègies de segmentació
1. Estratègia indiferenciada:
2. Estratègia diferenciada:
3. Estratègia concentrada:
S’utilitza la mateixa política per a tot el mercat.
Ex:
S’utilitza una política diferent per a cada segment del
mercat.
Ex:
Consisteix en centrar-me en un únic sector del
mercat degut al seu potencial i atractiu.
Ex:
Exc. 6 pàg.25
Excs 24, 25 pàg 19
Sistemes de distribució
En funció de la segmentació realitzada, el sistema de distribució o comercialització
pot ser:
1. Intensiva:
2. Selectiva:
3. Exclusiva:
S’atén a la totalitat del mercat.
Es centra en una part del mercat i se seleccionen punts de
venda molt concrets.
Es concentra en una part del mercat i es concedeix
l’exclusiva en la distribució.
Ex. 26 pàg 19
Canals de comercialització
Canal de distribució és el camí que ha recórrer un producte des del fabricant fins
al consumidor final.
Excs.27,28 i 31 pàg 19.
El client
És el centre de la relació empresarial.
Definició: És la persona física o jurídica destinatària del resultat de l’esforç i el
treball de l’empresa.
Els processos de compra-venda poden ser:
Industrials, si es duen a terme entre empreses
Particulars, si es duen a terme entre una empresa i el consumidor final.
Etapes el procés de compra
Necessitat
Recerca
d’informació
Anàlisi de
les
alternatives
Decisió de
compra o no
Avaluació
Persones que intervenen en la decisió de compra
Iniciador Influenciador Decisor Comprador
Usuari o
consumidor
Tipus de clients
El màrqueting modern centra la seva atenció en el client. És per això que
s’ha de conèixer els tipus de clients que existeixen i veure quin tracte i atenció cal
donar a cadascun .
Segons la teoria de Maslow les
necessitats dels consumidors es
centren en 5 nivells, a saber:
Però si ens basem amb els comportaments de compra, tenim la següent
classificació dels clients:
Indecís
• Client insegur, tímid, que dubte de tot. Té poca
informació i li costa decidir-se.
Segur
• Client que coneix el producte. Busca les
avantatges i hi posa moltes objeccions.
Impacient
• Client desconfiat. Es decideix ràpid, sense
reflexionar i s’equivoca amb facilitat
Desinteressat.
• Client que no es comunica i no expressa les
seves necessitats.
Atenció al Client
Del CRM al FRM (Friend Relation Management)
El CRM són les sigles de Customer Relationship Management
La gestió de la relació amb els clients és part d'una estratègia de negoci centrada
en el client.
Una part fonamental de la seva idea és, precisament, la de recopilar la major
quantitat d'informació possible sobre els clients, per poder donar valor a l'oferta.
L'empresa ha de treballar per conèixer les necessitats dels mateixos i així poder
avançar una oferta i millorar la qualitat en l'atenció.
Quan parlem de millorar l'oferta ens referim a poder brindar solucions als clients
que s'adeqüin perfectament a les seves necessitats, i no com resen molts
opositors a aquestes disciplines generar noves necessitats.
Per tant, el nom CRM fa referència a una estratègia de negoci basada principalment
en la satisfacció dels clients, però també als sistemes informàtics que donen suport a
aquesta, sempre i quan això s'aconsegueixi.
El producte
Producte
Tot allò que posseeix valor per l’usuari o
consumidor , ja que satisfà algunes de les seves
necessitats i és susceptible de ser comercialitzat.
SEGONS LA SEVA
TANGIBILITAT
Bens Serveis Idees
SEGONS LA SEVA
UTILITAT
De consum
Coveniència Compra esporàdica Especialitat Compra per impuls Bens no buscats
Matèries primeres
Instal.lacions i bens
d’equip
Parts components
Suministrament i
serveis industrials.
 Béns: Productes, elements materials que satisfan les necessitats de les
persones o empreses. Ex. Un cotxe, una furgoneta.
 Serveis: Són activitats u operacions intangibles que satisfan les necessitats de
les persones o empreses. Ex: Un tall de cabell o l'assessorament d’un advocat.
Béns intangibles: Productes que no es poden tocar. Normalment un servei
Registre i arxiu de la documentació
 L’empresa comercial emet i rep
contínuament gran quantitat de documents
amb informació fonamental que, en
qualsevol moment, podem necessitar
consultar, actualitzar, etc…
 Per això cal:
 Registrar: deixar constància de la seva
existència i
 Arxivar: Conservar de forma adequada.
(amb els sistemes de classificació tradicionals) Ex
19 Pg 18

More Related Content

Viewers also liked

Fol u introd. la història del treball+ u.1 el dret laboral
Fol u introd. la història del treball+ u.1 el dret laboralFol u introd. la història del treball+ u.1 el dret laboral
Fol u introd. la història del treball+ u.1 el dret laboralMarissa C.S.
 
Documentació jurídicai administrativa
Documentació jurídicai administrativaDocumentació jurídicai administrativa
Documentació jurídicai administrativaMenehildë Seguidor
 
OACV U.1.6 la comercialització del producte
OACV U.1.6 la comercialització del producteOACV U.1.6 la comercialització del producte
OACV U.1.6 la comercialització del producteMarissa C.S.
 
Ejercicios Tema 9
Ejercicios Tema 9Ejercicios Tema 9
Ejercicios Tema 9Skullyclot
 
Cos administratiu GenCat - Bloc 5 Tema 31
Cos administratiu GenCat - Bloc 5 Tema 31Cos administratiu GenCat - Bloc 5 Tema 31
Cos administratiu GenCat - Bloc 5 Tema 31Bernat Costas
 
1ESO: La tecnologia i el procés tecnològic
1ESO: La tecnologia i el procés tecnològic1ESO: La tecnologia i el procés tecnològic
1ESO: La tecnologia i el procés tecnològicmjtecno
 

Viewers also liked (9)

Fol u introd. la història del treball+ u.1 el dret laboral
Fol u introd. la història del treball+ u.1 el dret laboralFol u introd. la història del treball+ u.1 el dret laboral
Fol u introd. la història del treball+ u.1 el dret laboral
 
Presentació stet
Presentació stetPresentació stet
Presentació stet
 
Documentació jurídicai administrativa
Documentació jurídicai administrativaDocumentació jurídicai administrativa
Documentació jurídicai administrativa
 
OACV U.1.6 la comercialització del producte
OACV U.1.6 la comercialització del producteOACV U.1.6 la comercialització del producte
OACV U.1.6 la comercialització del producte
 
Picking
PickingPicking
Picking
 
Albarán
AlbaránAlbarán
Albarán
 
Ejercicios Tema 9
Ejercicios Tema 9Ejercicios Tema 9
Ejercicios Tema 9
 
Cos administratiu GenCat - Bloc 5 Tema 31
Cos administratiu GenCat - Bloc 5 Tema 31Cos administratiu GenCat - Bloc 5 Tema 31
Cos administratiu GenCat - Bloc 5 Tema 31
 
1ESO: La tecnologia i el procés tecnològic
1ESO: La tecnologia i el procés tecnològic1ESO: La tecnologia i el procés tecnològic
1ESO: La tecnologia i el procés tecnològic
 

Similar to Oacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresa

La direcció estratègica de l’empresa
La direcció estratègica de l’empresaLa direcció estratègica de l’empresa
La direcció estratègica de l’empresaCarles Salvador Parra
 
NF1_Comunicacio i atenció comercial (2).pptx
NF1_Comunicacio i atenció comercial (2).pptxNF1_Comunicacio i atenció comercial (2).pptx
NF1_Comunicacio i atenció comercial (2).pptxMarinaGarciaLpez2
 
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESATEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESALaura GC
 
Apunts d'eines de Marketing Bàsiques per a emprenedors - JCI Girona
Apunts d'eines de Marketing Bàsiques per a emprenedors - JCI GironaApunts d'eines de Marketing Bàsiques per a emprenedors - JCI Girona
Apunts d'eines de Marketing Bàsiques per a emprenedors - JCI GironaJordi Pérez
 
3.àrees funcionals marqueting
3.àrees funcionals   marqueting3.àrees funcionals   marqueting
3.àrees funcionals marquetingddaude
 
Màrqueting: Punt de partida.
Màrqueting: Punt de partida.Màrqueting: Punt de partida.
Màrqueting: Punt de partida.@gafa't
 
Com realitzar una acció comercial efectiva
Com realitzar una acció comercial efectivaCom realitzar una acció comercial efectiva
Com realitzar una acció comercial efectivacedemmanresa
 
L'empresa i la seva organització (1 i 2)
L'empresa i la seva organització (1 i 2)L'empresa i la seva organització (1 i 2)
L'empresa i la seva organització (1 i 2)juanjocaliz117
 
L'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresaL'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresaJuanjo Pérez
 
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4Marketing per tu
 
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsxTaller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsxana de la torre
 
Estratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clientsEstratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clientsMarketing per tu
 
Comercialització i màrqueting
Comercialització i màrquetingComercialització i màrqueting
Comercialització i màrquetingmapupe23
 
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptxAlicia Garcia Oliva
 

Similar to Oacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresa (20)

La direcció estratègica de l’empresa
La direcció estratègica de l’empresaLa direcció estratègica de l’empresa
La direcció estratègica de l’empresa
 
NF1_Comunicacio i atenció comercial (2).pptx
NF1_Comunicacio i atenció comercial (2).pptxNF1_Comunicacio i atenció comercial (2).pptx
NF1_Comunicacio i atenció comercial (2).pptx
 
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESATEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
 
CRM
CRMCRM
CRM
 
Apunts d'eines de Marketing Bàsiques per a emprenedors - JCI Girona
Apunts d'eines de Marketing Bàsiques per a emprenedors - JCI GironaApunts d'eines de Marketing Bàsiques per a emprenedors - JCI Girona
Apunts d'eines de Marketing Bàsiques per a emprenedors - JCI Girona
 
Seminario Ideas en Acción
Seminario Ideas en AcciónSeminario Ideas en Acción
Seminario Ideas en Acción
 
3.àrees funcionals marqueting
3.àrees funcionals   marqueting3.àrees funcionals   marqueting
3.àrees funcionals marqueting
 
Màrqueting: Punt de partida.
Màrqueting: Punt de partida.Màrqueting: Punt de partida.
Màrqueting: Punt de partida.
 
Com realitzar una acció comercial efectiva
Com realitzar una acció comercial efectivaCom realitzar una acció comercial efectiva
Com realitzar una acció comercial efectiva
 
L'empresa i la seva organització (1 i 2)
L'empresa i la seva organització (1 i 2)L'empresa i la seva organització (1 i 2)
L'empresa i la seva organització (1 i 2)
 
L'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresaL'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresa
 
Les claus de la venda
Les claus de la vendaLes claus de la venda
Les claus de la venda
 
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
 
Preavaluaraaracoop
PreavaluaraaracoopPreavaluaraaracoop
Preavaluaraaracoop
 
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsxTaller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
 
Estratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clientsEstratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clients
 
Comercialització i màrqueting
Comercialització i màrquetingComercialització i màrqueting
Comercialització i màrqueting
 
Més Oportunitats de Negoci per a la meva empresa
Més Oportunitats de Negoci per a la meva empresaMés Oportunitats de Negoci per a la meva empresa
Més Oportunitats de Negoci per a la meva empresa
 
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
 
Oficis
OficisOficis
Oficis
 

More from Marissa C.S.

Jocs de pensament creatiu
Jocs de pensament creatiuJocs de pensament creatiu
Jocs de pensament creatiuMarissa C.S.
 
OARH U.2.5 el temps de treball i les relacions laborals col·lectives
OARH U.2.5  el temps de treball i les relacions laborals col·lectivesOARH U.2.5  el temps de treball i les relacions laborals col·lectives
OARH U.2.5 el temps de treball i les relacions laborals col·lectivesMarissa C.S.
 
OAGT U.1 el sistema financer espanyol i català
OAGT U.1  el sistema financer espanyol i catalàOAGT U.1  el sistema financer espanyol i català
OAGT U.1 el sistema financer espanyol i catalàMarissa C.S.
 
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORSOACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORSMarissa C.S.
 
OACV U.1.2 EL CONTRACTE DE COMPRAVENDA
OACV U.1.2 EL CONTRACTE DE COMPRAVENDAOACV U.1.2 EL CONTRACTE DE COMPRAVENDA
OACV U.1.2 EL CONTRACTE DE COMPRAVENDAMarissa C.S.
 
OARH U.2.9 el salari
OARH U.2.9 el salariOARH U.2.9 el salari
OARH U.2.9 el salariMarissa C.S.
 
FOL U.1.4 Modificació, Suspensió i Extinció del contracte de treball
FOL U.1.4 Modificació, Suspensió i Extinció del contracte de treballFOL U.1.4 Modificació, Suspensió i Extinció del contracte de treball
FOL U.1.4 Modificació, Suspensió i Extinció del contracte de treballMarissa C.S.
 
OARH U.2.10 11 la nòmina o el rebut de salari i l'irpf
OARH U.2.10 11 la nòmina o el rebut de salari i l'irpfOARH U.2.10 11 la nòmina o el rebut de salari i l'irpf
OARH U.2.10 11 la nòmina o el rebut de salari i l'irpfMarissa C.S.
 
Oarh u.2.9 el salari
Oarh u.2.9 el salariOarh u.2.9 el salari
Oarh u.2.9 el salariMarissa C.S.
 
OAGT U1 El sistema financer espanyol i català
OAGT U1 El sistema financer espanyol i catalàOAGT U1 El sistema financer espanyol i català
OAGT U1 El sistema financer espanyol i catalàMarissa C.S.
 
FOL U.1.7 Les Prestacions de la Seguretat Social
FOL U.1.7 Les Prestacions de la Seguretat Social FOL U.1.7 Les Prestacions de la Seguretat Social
FOL U.1.7 Les Prestacions de la Seguretat Social Marissa C.S.
 
OARH U.1.2 El departament de recursos humans
OARH U.1.2 El departament de recursos humansOARH U.1.2 El departament de recursos humans
OARH U.1.2 El departament de recursos humansMarissa C.S.
 
Personal t.9 la nòmina
Personal t.9 la nòminaPersonal t.9 la nòmina
Personal t.9 la nòminaMarissa C.S.
 
Los determinantes
Los determinantes Los determinantes
Los determinantes Marissa C.S.
 
Castellano unidad 3
Castellano unidad 3Castellano unidad 3
Castellano unidad 3Marissa C.S.
 
Modalitats de l’oració
Modalitats de l’oracióModalitats de l’oració
Modalitats de l’oracióMarissa C.S.
 
RRHHT.1 el departament de personal
RRHHT.1  el departament de personalRRHHT.1  el departament de personal
RRHHT.1 el departament de personalMarissa C.S.
 

More from Marissa C.S. (20)

Jocs de pensament creatiu
Jocs de pensament creatiuJocs de pensament creatiu
Jocs de pensament creatiu
 
OARH U.2.5 el temps de treball i les relacions laborals col·lectives
OARH U.2.5  el temps de treball i les relacions laborals col·lectivesOARH U.2.5  el temps de treball i les relacions laborals col·lectives
OARH U.2.5 el temps de treball i les relacions laborals col·lectives
 
OAGT U.1 el sistema financer espanyol i català
OAGT U.1  el sistema financer espanyol i catalàOAGT U.1  el sistema financer espanyol i català
OAGT U.1 el sistema financer espanyol i català
 
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORSOACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
 
OACV U.1.2 EL CONTRACTE DE COMPRAVENDA
OACV U.1.2 EL CONTRACTE DE COMPRAVENDAOACV U.1.2 EL CONTRACTE DE COMPRAVENDA
OACV U.1.2 EL CONTRACTE DE COMPRAVENDA
 
OARH U.2.9 el salari
OARH U.2.9 el salariOARH U.2.9 el salari
OARH U.2.9 el salari
 
FOL U.1.4 Modificació, Suspensió i Extinció del contracte de treball
FOL U.1.4 Modificació, Suspensió i Extinció del contracte de treballFOL U.1.4 Modificació, Suspensió i Extinció del contracte de treball
FOL U.1.4 Modificació, Suspensió i Extinció del contracte de treball
 
OARH U.2.10 11 la nòmina o el rebut de salari i l'irpf
OARH U.2.10 11 la nòmina o el rebut de salari i l'irpfOARH U.2.10 11 la nòmina o el rebut de salari i l'irpf
OARH U.2.10 11 la nòmina o el rebut de salari i l'irpf
 
Oarh u.2.9 el salari
Oarh u.2.9 el salariOarh u.2.9 el salari
Oarh u.2.9 el salari
 
OAGT U1 El sistema financer espanyol i català
OAGT U1 El sistema financer espanyol i catalàOAGT U1 El sistema financer espanyol i català
OAGT U1 El sistema financer espanyol i català
 
FOL U.1.7 Les Prestacions de la Seguretat Social
FOL U.1.7 Les Prestacions de la Seguretat Social FOL U.1.7 Les Prestacions de la Seguretat Social
FOL U.1.7 Les Prestacions de la Seguretat Social
 
OARH U.1.2 El departament de recursos humans
OARH U.1.2 El departament de recursos humansOARH U.1.2 El departament de recursos humans
OARH U.1.2 El departament de recursos humans
 
Revista marc 18
Revista marc 18Revista marc 18
Revista marc 18
 
Personal t.9 la nòmina
Personal t.9 la nòminaPersonal t.9 la nòmina
Personal t.9 la nòmina
 
Los determinantes
Los determinantes Los determinantes
Los determinantes
 
Castellano unidad 3
Castellano unidad 3Castellano unidad 3
Castellano unidad 3
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinants
 
Modalitats de l’oració
Modalitats de l’oracióModalitats de l’oració
Modalitats de l’oració
 
RRHHT.1 el departament de personal
RRHHT.1  el departament de personalRRHHT.1  el departament de personal
RRHHT.1 el departament de personal
 
La Borsa
La BorsaLa Borsa
La Borsa
 

Recently uploaded

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (8)

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Oacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresa

  • 1. U.1.1 Les Relacions Comercials a l’empresa Mòdul: Operacions ADMINISTRATIVES DE COMPRAVENDA Apunts Marissa Cerezo
  • 2. L’empresari L’empresari és la persona que està al capdavant d’una empresa o comerç i n’és la responsable o n’assumeix el ric L’empresa L’empresa és una unitat econòmica de producció en la qual es combinen factors de producció (capital, treball, tecnologia...) sota la direcció, responsabilitat i control de l’empresari, per produir (2) béns i serveis que seran venuts en el mercat, a fi d’obtenir el màxim benefici L’empresa comercial Té com a finalitat adquirir béns o serveis als seus proveïdors per comercialitzar-los després i obtenir així un benefici de la diferència entre el preu d’adquisició i el preu de venda, descomptant els costos comercials, entre d’altres.
  • 3. Empresa comercial Béns o Serveis Comprador o client Venedor o proveïdor Ven al compra Béns o Serveis al Supòsit pràctic Ex 1 pag 25
  • 4. Les Operacions de compra-venda APROVISIONAMENT COMERCIALITZACIÓ Etapa de pre-compra: 1. Elaborar especificacions 2. Recerca de proveïdors. 3. Petició de preus i ofertes. 4. Negociació amb proveïdors Etapa de pre-venda: Etapa de compra: Etapa de venda: 1. Recerca de clients 2. Captació de clients. 3. Ofertes de clients. 4. Negociació amb clients 5. Recepció de comandes de clients. 6. Preparació i enviament de la mercaderia 7. Confecció, enviament i cobrament de la factura. 5. Formulació de comandes. 6. Recepció i emmagatzematge de la mercaderia. 7. Recepció i pagament de la factura. Etapa de post-venda:
  • 6. Empresa comercial N’hi ha de :  Majorista o de venda a l’engròs.  Minorista o de venda al detall. •Compra al fabricant o a un altre majorista. •Compra grans quantitats de mercaderies. •Ven a un altre majorista o a minoristes. •Compra al majorista o al fabricant. •Compra petites quantitats de mercaderia. •Ven al consumidor final. Ex. 3,4, 5 pàg 16
  • 7. Empresa comercial •Tipus: •Empreses comercials independents •Empreses comercials distribuïdores oficials •No treballen sota cap marca o fabricant únic o en particular. •Comercialitzen els productes que més els interessa pel seu negoci. •Ex, Un supermercat •Actuen com a distribuïdors d’un producte en concret. •Ex, SEAT, BMV o ZARA, G-Star...) 6, pàg 16 Supòsit pràctic 1
  • 8. El departament de compravenda •Dins de l’empresa cada departament té assignades una sèrie de tasques i funcions. •El departament de compravenda té assignades les següents: DIRECCIÓ GENERAL ADMINISTRACIÓ DEPARTAMENT FINANCER DEPARTAMENT DE C0MPRAVENDA COMPRES VENDES MAGATZEM DEPARTAMENT DE RRHH •Selecció de proveïdors i productes •Adquisicions •Captació de clients •Publicitat •Vendes •Servei post-venda •Control i gestió d’entrades i sortides de mercaderies Excs 9, 12, pàg 16
  • 9. Ex. 8-9 pàg 16 Supòsit pràctic Ex. 2 pàg 25
  • 10. Relacions del departament de Compra-venda amb els altres departaments Departament Financer Administració Magatzem Proveïdor Client Compres Vendes Ordena el pagament o cobrament Reben la documentació de les diferents operacions per a la seva comptabilització Informen a Compres de l’arribada de mercaderia Ordenen a magatzem que enviï la mercaderia la client Magatzem rebla mercaderia que el proveïdor ha enviat Envia la mercaderia al client El client demana mercade ria Demana mercade ries
  • 11. La Comunicació a l’empresa Consisteix en la transmissió de la informació entre un emissor i un receptor; l’emissor elabora i codifica un missatge que transmet a través d’un canal al receptor, que haurà de decodificar i interpretar el missatge que ha rebut. Per a la transmissió de la informació s'utilitzen: •Canals interns: dins de la pròpia empresa •Canals externs: entre l’empresa i el seu entorn. La comunicació es dona entre persones de la pròpia empresa. Segons la direcció de la comunicació, pot ser: •DESCENDENT •ASCENDENT •HORITZONTAL Es poden elegir diferents mitjans de comunicació (radio, TV,internet, correspondència, participació en fires...) ex. 13 pàg 16. Supòsit pràctic 2
  • 12. Documentació Comercial Cartes comercials • Carta de sol:licitud d’ofertes • Carta de comanda • Carta de reclamació • Carta cicular. Comunicacions breus de règim interior • Memoràndum • Avís • Saluda Documents privats • Instancia • Ofici • Certificat Documents mercantils • Comnada • Albarà • Factura • Rebut, xec, lletres de canvi…
  • 13. EL MERCAT  Mercat és l’espai o el lloc (físic o no) on es troben d’una banda els compradors que volen un producte (bé) o un servei i, de l’altre els venedors que l’ofereixen a canvi d’un mitjà de pagament reconegut per ambdues parts. Venedor Mercat Comprador
  • 14. Elements del mercat  Compradors: Persones o organitzacions demanden i compren béns i/o serveis. Se’ls anomena també clients o demandant  Productes: Tot allò que posseeix un valor per l’usuari o consumidor, ja que satisfà algunes de les seves necessitats i és susceptible de ser comercialitzat. Són els béns o serveis que es compren i/o es venen.  Venedors: Persones o organitzacions que ofereixen i subministren béns i/o serveis. Se’ls anomena també proveïdors . Excspag 16 Ex. 1 pàg 25
  • 15. Tipus de mercat 1. Segons les característiques dels compradors: A. De consum. Ho compren o adquireixen les persones individuals per al seu ús o consum. a) Immediat b) Durador c) De Serveis B. Industrial Ho compren o adquireixen les empreses per: b) Per revendre’ls per a obtenir un benefici. a) Elaborar altres productes o 2. Segons el nivell de competència: a) Monopoli b) Competència perfecta. c) Competència monopolística. d) Oligopoli Supòsit 3 pàg 24 Excs.19, 20 i 22 Pàg 19 Exc.5 pàg 25 C. De serveis. Es compren béns intangibles per a ús individual , familiar o per a empreses
  • 16. LA SEGMENTACIÓ DEL MERCAT •Tota empresa ha de conèixer les característiques dels consumidors als qui va dirigit el seu producte, a fi de poder decidir les línees d’actuació. A aquest procés se'l coneix amb el nom de segmentació del mercat ja que d’entre tota la massa del mercat es trien grups (segments de població) que representen les característiques d’aquells a qui vull dirigir el meu producte. •Criteris de segmentació a. De tipus sociodemogràfic: Edat, cultura, zona urbana/rural...) b. De tipus socioeconòmic: Classe social, professió, nivell d’estudis... c. Estils de vida Freqüència de compra, preferències... •Estratègies de segmentació
  • 17. Estratègies de segmentació 1. Estratègia indiferenciada: 2. Estratègia diferenciada: 3. Estratègia concentrada: S’utilitza la mateixa política per a tot el mercat. Ex: S’utilitza una política diferent per a cada segment del mercat. Ex: Consisteix en centrar-me en un únic sector del mercat degut al seu potencial i atractiu. Ex: Exc. 6 pàg.25 Excs 24, 25 pàg 19
  • 18. Sistemes de distribució En funció de la segmentació realitzada, el sistema de distribució o comercialització pot ser: 1. Intensiva: 2. Selectiva: 3. Exclusiva: S’atén a la totalitat del mercat. Es centra en una part del mercat i se seleccionen punts de venda molt concrets. Es concentra en una part del mercat i es concedeix l’exclusiva en la distribució. Ex. 26 pàg 19
  • 19. Canals de comercialització Canal de distribució és el camí que ha recórrer un producte des del fabricant fins al consumidor final. Excs.27,28 i 31 pàg 19.
  • 20. El client És el centre de la relació empresarial. Definició: És la persona física o jurídica destinatària del resultat de l’esforç i el treball de l’empresa. Els processos de compra-venda poden ser: Industrials, si es duen a terme entre empreses Particulars, si es duen a terme entre una empresa i el consumidor final.
  • 21. Etapes el procés de compra Necessitat Recerca d’informació Anàlisi de les alternatives Decisió de compra o no Avaluació
  • 22. Persones que intervenen en la decisió de compra Iniciador Influenciador Decisor Comprador Usuari o consumidor
  • 23. Tipus de clients El màrqueting modern centra la seva atenció en el client. És per això que s’ha de conèixer els tipus de clients que existeixen i veure quin tracte i atenció cal donar a cadascun . Segons la teoria de Maslow les necessitats dels consumidors es centren en 5 nivells, a saber:
  • 24. Però si ens basem amb els comportaments de compra, tenim la següent classificació dels clients: Indecís • Client insegur, tímid, que dubte de tot. Té poca informació i li costa decidir-se. Segur • Client que coneix el producte. Busca les avantatges i hi posa moltes objeccions. Impacient • Client desconfiat. Es decideix ràpid, sense reflexionar i s’equivoca amb facilitat Desinteressat. • Client que no es comunica i no expressa les seves necessitats.
  • 25. Atenció al Client Del CRM al FRM (Friend Relation Management) El CRM són les sigles de Customer Relationship Management La gestió de la relació amb els clients és part d'una estratègia de negoci centrada en el client. Una part fonamental de la seva idea és, precisament, la de recopilar la major quantitat d'informació possible sobre els clients, per poder donar valor a l'oferta. L'empresa ha de treballar per conèixer les necessitats dels mateixos i així poder avançar una oferta i millorar la qualitat en l'atenció. Quan parlem de millorar l'oferta ens referim a poder brindar solucions als clients que s'adeqüin perfectament a les seves necessitats, i no com resen molts opositors a aquestes disciplines generar noves necessitats. Per tant, el nom CRM fa referència a una estratègia de negoci basada principalment en la satisfacció dels clients, però també als sistemes informàtics que donen suport a aquesta, sempre i quan això s'aconsegueixi.
  • 26. El producte Producte Tot allò que posseeix valor per l’usuari o consumidor , ja que satisfà algunes de les seves necessitats i és susceptible de ser comercialitzat. SEGONS LA SEVA TANGIBILITAT Bens Serveis Idees SEGONS LA SEVA UTILITAT De consum Coveniència Compra esporàdica Especialitat Compra per impuls Bens no buscats Matèries primeres Instal.lacions i bens d’equip Parts components Suministrament i serveis industrials.
  • 27.  Béns: Productes, elements materials que satisfan les necessitats de les persones o empreses. Ex. Un cotxe, una furgoneta.  Serveis: Són activitats u operacions intangibles que satisfan les necessitats de les persones o empreses. Ex: Un tall de cabell o l'assessorament d’un advocat. Béns intangibles: Productes que no es poden tocar. Normalment un servei
  • 28. Registre i arxiu de la documentació  L’empresa comercial emet i rep contínuament gran quantitat de documents amb informació fonamental que, en qualsevol moment, podem necessitar consultar, actualitzar, etc…  Per això cal:  Registrar: deixar constància de la seva existència i  Arxivar: Conservar de forma adequada. (amb els sistemes de classificació tradicionals) Ex 19 Pg 18