Les causes de la Primera Guerra Mundial. Idioma: valencià.

1. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
I LA REVOLUCIÓ RUSSA

11. Què fa diferent a la Gran Guerra,
com la van anomenar els seus
contemporanis, d'altres conflictes
anteriors?

12. La singularitat de la Primera Guerra Mundial
1. Es va convertir en un dels
conflictes més llargs -quatre anys- i
sagnants -mai s'havien mobilitzat
tants efectius ni s'havien produït tants
morts i ferits- de la Història.
S'estima que van morir entre 15 i 19
milions de persones en tot el planeta,
i altres tantes van ser ferides, moltes
greument mutilades i amb seqüeles
psicològiques per a tota la vida.

13. La singularitat de la Primera Guerra Mundial
2. Va tindre unes dimensions desconegudes:
● Encara que la contesa va ser principalment europea, es va convertir en el
primer conflicte mundial de la història en enfrontar a les principals potències
europees i als seus respectius imperis colonials, a més de comptar amb la
decisiva intervenció dels Estats Units.
● Mai, fins llavors, s'havien vist implicats tants països i éssers humans.
Respecte al nombre d'efectius, es van mobilitzar 65 milions de persones, la
majoria homes joves.
● La població civil també es va veure afectada i les dones es van veure
obligades a treballar a les fàbriques davant l'absència dels homes.
● Les rereguardes de cada país es van mobilitzar per a afrontar l'esforç bèl·lic i
els estats van adoptar una economia de guerra.

14. La singularitat de la Primera Guerra Mundial

15. La singularitat de la Primera Guerra Mundial

16. La singularitat de la Primera Guerra Mundial
3. Amb el transcurs dels anys, es va transformar en un conflicte
extremadament cruel i dolorós. Els horrors d'aquesta guerra van
superar els de totes les anteriors:
● Els soldats van passar mesos vivint en condicions infrahumanes en
les trinxeres, coberts de fang i sotmesos a constants bombardejos.
● La seua llarga duració va fer que els estats invertiren gran quantitat
de capital en investigació científica i s'introduïren noves armes
cada vegada més efectives i mortíferes per a desequilibrar el
conflicte: artilleria (metralladores), tancs, avions de combat,
submarins i armes químiques (gasos tòxics).

17. La singularitat de la Primera Guerra Mundial

18. La singularitat de la Primera Guerra Mundial
4. Els estats van començar a controlar la moral de la població
mitjançant els mitjans de comunicació i la censura, i la propaganda
va passar a ser una arma més del conflicte.
● Aquells que van combatre i que la van viure creien que seria la
“guerra que acabaria amb totes les guerres”.
● Els alts comandaments militars la van presentar com a justa, curta
-unes poques setmanes-, poc cruenta i victoriosa.
● No obstant això, el descoratjament prompte va sorgir quan les
previsions van fracassar, desbordades per la dinàmica de la
guerra, i es va fer imprescindible controlar la moral de la població
civil i militar.

19. La singularitat de la Primera Guerra Mundial

20. La singularitat de la Primera Guerra Mundial

21. La singularitat de la Primera Guerra Mundial
5. Les conseqüències econòmiques, polítiques i morals van ser molt importants:
● Les pèrdues econòmiques van ser quantioses per la destrucció
d'infraestructures.
● A principis del segle XX Europa i, en particular, les seues grans potències -
Regne Unit, França, Alemanya i l'Imperi austrohongarés- dominaven bona part
del món, a causa de la seua hegemonia industrial i tecnològica fruit de la
Revolució Industrial, i a l'augment demogràfic. Després de la guerra,
l'hegemonia va passar als Estats Units.
● Els canvis territorials van implicar l'enfonsament de grans imperis com
l'alemany, l'austrohongarés i l'otomà, sense oblidar els canvis en el mapa
europeu i colonial.
● Les seqüeles morals i psicològiques de quatre anys de batalles no van ser
menys importants.

22. La singularitat de la Primera Guerra Mundial

23. La singularitat de la Primera Guerra Mundial
6. Les decisions de la Conferència de Paz de París (1919) van
deixar moltes ferides obertes:
● Els líders dels quatre països vencedors -el Comité dels Quatre-
Georges Clemenceau (França), Thomas Woodrow Wilson (els
EUA), David Lloyd George (Regne Unit) i Vittorio Emanuele
Orlando (Itàlia) van elaborar els tractats que havien de signar els
vençuts.
● Per a nombrosos historiadors les dures condicions del Tractat de
Versalles, imposat a Alemanya, van ser el germen de la Segona
Guerra Mundial (1939-45), és a dir, aquesta seria una
conseqüència de la Primera i del desig d'Alemanya de canviar el
resultat.

24. La singularitat de la Primera Guerra Mundial

25. Les principals causes a llarg termini
1. MILITARISME M
2. ALIANCES A
3. IMPERIALISME I
4. NACIONALISME N

26. Les principals causes a llarg termini
1. MILITARISME
Existia una carrera d’armaments entre les potències europees, especialment entre
Gran Bretanya i França. Gran Bretanya tenia l’armada més gran del món. Per tal
d’assegurar els seus interessos econòmics, Gran Bretanya estava convençuda
que necessitava aquesta poderosa armada per tal de protegir les seues rutes i els
seus vaixells comercials amb les colònies. Tanmateix, a inicis del segle XX
Alemanya va anunciar la construcció d’una també potent armada que protegira els
seus interessos comercials. Gran Bretanya va interpretar aquest fet com un repte i
una amenaça, i va respondre construint un vaixell de guerra cuirassat anomenat
“the dreadnought”. Per suposat, els alemanys van respondre construint els seus
propis super vaixells de guerra. Les noves tecnologies en la construcció de
vaixells -com a resultat del procés d’industrialització- van fer possible aquesta
carrera.

27. Les principals causes a llarg termini
2. ALIANCES
Entre finals del segle XIX i començaments del XX, les potències europees van
negociar tota una sèrie d’aliances polítiques i militars. La idea darrere d’aquestes
aliances era que aquestes dissuadirien qualsevol nació d’atacar altra nació per por
a sumar més nacions al conflicte. Finalment, Europa va quedar dividida en dos
bàndols:
● La Triple Entente, formada per França, Gran Bretanya i Rússia.
● La Triple Aliança, formada per Alemanya, l’Imperi Austro-hongarés i l’Imperi
Otomà.
Alguns altres països es van sumar a una o altra d’aquestes aliances.

28. Les principals causes a llarg termini
3. IMPERIALISME
Les potències europees buscaven colònies, en part, per donar eixida als seus
productes manufacturats. Alemanya, que s’acabava de sumar a la disputa
colonial, era també una potència econòmica. Per aquesta raó, el desig alemany de
posseir colònies va ser percebut per Gran Bretanya com una amenaça, ja que el
seu domini industrial havia anat lentament en declivi en les últimes dècades del
segle XIX.

29. Mapes de l’imperi britànic (roig) i
alemany (blau). Es pot veure com
les colònies britàniques i alemanyes
eren, en alguns casos, veïnes,
mostrant competició entre els dos
imperis. Durant la guerra, els
britànics buscaren el control de
determinades colònies alemanyes,
control que mantingueren per unes
quantes dècades més.

30. Les principals causes a llarg termini
4. NACIONALISME
Aquesta causa va ser particularment important en les potències europees que
tenien molts grups minoritaris. Per exemple:
● L’Imperi Austrohongarés estava format per diversos grups ètnics inclosos els
eslaus, els txecs i els polonesos.
● Els nacionalistes àrabs al Mitjà Orient perseguien la independència dels
governadors turcs de l’Imperi Otomà.
● Grups nacionalistes dintre de l’Imperi Rus volien formar els seus propis
països.
A més a més, molta de la gent que vivia en els territoris de les colònies s’estaven
sumant a les idees nacionalistes per tal de fer fora a les potències europees.

31. El detonant de la guerra (causa immediata)
L’ASSASSINAT DE L’HEREU A LA CORONA
AUSTROHONGARESA, L’ARXIDUC FERRAN
D’ÀUSTRIA, EL 28 DE JUNY A SARAJEVO,
PER UN ESTUDIANT SERBO-BOSNIÀ
ANOMENAT GAVRILO PRINCIP.

32. El detonant de la guerra (causa immediata)

33. L’esclat del conflicte
ESTIU 1914
28 juliol: Austria-Hungría declara
la guerra a Sèrbia.
30 juliol: Rússia inicia la
mobilització general.
1 agost: Alemanya declara la
guerra a Rússia. França inicia la
mobilització general.
3 agost : Alemanya declara la
guerra a França.
4 agosto: Alemanya envaeix
Bèlgica, la qual cosa provoca
que el Reine Unit li declare la
guerra.

34. La Gran Guerra al cinema: Camins de glòria (EEUU, 1957)

35. La Gran Guerra al cinema: Llarg diumenge de festeig (França, 2014)

36. La Gran Guerra al cinema: La Primera Guerra Mundial a color
(Regne Unit, 2003)

37. La Gran Guerra al cinema: 1917 (Regne Unit i EEUU, 2019)

38. https://www.nationalarchives.gov.uk/education/r
esources/letters-first-world-war-1915/