2. Dos àmbits principals d’impacte
• Àmbit col·lectiu. Envelliment de les persones afecta a la societat a nivell
social i econòmic. Deure de responsabilitzar-se.
• Àmbit individual. Repercussions a diferents nivells:
- Familiars
- Psicològiques/ Emocionals
- Físiques
3. Formes d’impacte de l’envelliment
COL·LECTIU
• Social: Augment de la població
envellida remarca les necessitats
d’aquest col·lectiu. Necessitat de
respostes.
• Econòmic: Consideració de sector
improductiu per a la societat del
consum.
INDIVIDUAL
• Familiar: Suposa canvis en les formes
d’organització familiar.
• Psicològic i emocional: Etapa de
transició, adaptació i deteriorament
cognitiu.
• Físics: Limitacions de les capacitats
físiques. Augment de la dependència.
4. Relació entre l’impacte individual i col·lectiu
• Els canvis que es produeixen en la persona a nivell individual posen en relleu
un conjunt de necessitats a les quals la societat ha de fer front.
• Necessitat de contribuir al sosteniment de les persones grans per assegurar
un envelliment digne. ( Impacte econòmic)
• Necessitat de creació de polítiques públiques de prevenció i protecció cap al
deteriorament. ( Impacte social)
5. Transcurs social de l’envelliment
• L’etapa de la vellesa en relació a la posició de l'ancià a la societat i les
condicions d’envellir a passat per diverses postures al llarg de la història.
- Abandonament de l'ancià quan no es podia mantenir per ell mateix.
- Mendicitat.
- Recolzament familiar
- Recolzament familiar i institucional.
6. Concepció de la societat sobre l’envelliment
Conclusions com a resultat de les enquestes realitzades sobre aquesta temàtica:
- Concepció bastant negativa. Etapa indesitjable, de patiment, càrrega,
dificultats.
- Desconeixement de la situació social actual d’aquest col·lectiu.
- Creença que la responsabilitat de la cura és de la família.
- Preferència per elecció de cuidadors professionals que residències.
- Por a la soledat en aquesta etapa.
7. Dos sistemes que se’n fan càrrec actualment
Familia
• Principal encarregada de la cura
dels ancians.
• Ajuda al manteniment del vincle
familiar.
• Carregues emocionals.
• Proximitat a l’entorn de l’usuari.
Administració
• Responsable secundàri de la cura dels
ancians.
• Se’n fan càrrec en substitució a la
família.
• Més dificultats d’accés.
• Allunya a l’usuari de la seva vida
quotidiana.
8. Recursos per atenuar les dificultats de l’etapa de
la vellesa.
• Atenció a la llar. Es manté l’entorn de l’usuari i s’assigna un cuidador professional
per a què s’encarregui de la seva cura.
• Assistència a un centre de dia. L’usuari acudeix a un centre en el qual està
determinades hores diàries. Augmenta les relacions i disminueix la responsabilitat
familiar.
• Convivència en família. Un familiar o diversos s’encarreguen de l’ancià com a
cuidadors principals.
• Residència. L’usuari es troba internat en una residència com a substitució al domicili.
