Pràctiques Restauratives i Disciplina

1,085 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,085
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
298
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pràctiques Restauratives i Disciplina

  1. 1. Adaptació i traducció del capítol 2 del “Manual de PrácticasRestaurativas” de’n Costello i altres, realitzada per Gaël Thyus(agost 2012).
  2. 2. El paper de les persones encarregades de la disciplina alscentres educatius és complex. Davant un conflicte, ha deser capaç de donar una resposta equilibrada i justa a les necessitats i demandes dels docents, dels alumnes i de les famílies . Etiquetatge? Justícia? Sancions? Segones oportunitats? Responsabilitat Reparació dels compartida? danys?
  3. 3. En general, pensem en la distribució de respostes possibles davant el mal comportament en un espectre molt limitat: Per una banda tenim les respostes de caire punitiu, més estrictes i dures Per una altra , les respostes de suport o fins i tot de negligència etiquetades com permissives
  4. 4. Aquesta percepció limita les nostres possibilitats d’acció iens obliga amb freqüència a prendre decisions simplistes. Castigar o no castigar, aquesta és la qüestió.PUNITIU PERMISSIU
  5. 5. Càstigs i Sancions La creença que els càstigs i sancions ajuden a modificar els comportaments no desitjats és la base de la majoria de polítiques de disciplina escolar a tot el món.
  6. 6. Si fos realment així, la feina dels responsableseducatius seria bastant senzilla però la realitat és bendiferent. No existeix cap evidència real d’aquesta creença.
  7. 7. L’aplicació de càstigs isancions té un efectesuperficial: no creaempatia ni fomenta lainternalització decompromisos reals decanvi.
  8. 8. Amb el càstig, l’alumne és passiu, no assumeix responsabilitats, desenvoluparessentiment i es sent víctima de l’autoritat.
  9. 9. Les sancions repetitives provoquenl’estigmatització de l’alumne, l’etiqueten de “dolent” i reforcen que continuï actuant d’acord amb aquest rol aprés.
  10. 10. Això vol dir que el mal comportamentno ha de tenir cap conseqüència? Evidentment, NO!!!
  11. 11. Càstig # Conseqüència Segons na Jane Nelson (Positive Discipline, 1996)El càstig és allò que s’imposa Una conseqüència es defineixamb la intenció de provocar com el resultat o efecte naturaldolor o malestar per una ofensa d’una acció:contra alguna autoritat:• L’alumne és passiu • L’alumne és actiu• L’alumne no reflexiona ni es • L’alumne té la possibilitat deresponsabilitza directament dels reflexionar i internalitzarseus actes conductes positives•El canvi és superficial • El canvi és profund i no depèn de la supervisió externa
  12. 12. Algunes consideracions: • No existeix una “llista de conseqüències restauratives”: Una conseqüència restaurativa en algunes situacions podria ser punitiva o permissiva en altres... • És la naturalesa del procés i no el resultat la que determina si la resolució d’un conflicte és restaurativa o no. • La resolució restaurativa dels conflictes només és possible en entorns proactius que s’esforcen en construir bones relacions i reforcen el sentiment de pertinença a la comunitat.
  13. 13. Recordeu l’espectre punitiu - permissiu? PUNITIU PERMISSIU A les pràctiques restauratives anem més enllà d’aquest espectre i ens fixem en la interacció entre dos eixos : • “CONTROL” o establiment de límits • “SUPORT” o motivació per al canvi
  14. 14. Finestra de Disciplina Social A / CONTRA C O Punitiu autoritatiu AMB N impositiu restauratiu T R O L NO PER A negligent permissiu destructiu sobreprotector BAIX SUPORT ALT
  15. 15. Així resulten 4 combinacionsde possibles respostesdavant un mateix fet:
  16. 16. CONTRA o punitiu:alt nivell de control amb baix nivell de suport • Sancions, Càstigs... • Culpabilització, estigmatizació • Passivitat, nul·la implicació personal • Ressentiment Ja hem comentat la seva eficàcia real i efectes nocius...
  17. 17. PER A o permissiu:baix nivell de control amb alt nivell de suport • Inexistència de conseqüències... • Passivitat, nul·la implicació personal • Evitació de les responsabilitats • Sobreprotecció Crida l’atenció que tant l’opció punitiva com la permissiva, tan contràries,provoquin en l’alumne la mateixa reacció de passivitat i manca de compromís...
  18. 18. NO o negligent:baix nivell de control amb baix nivell de suport. • Negar la realitat... • No fer res, no implicar-se • Renúncia a l’autoritat • Irresponsabilitat, incompetència
  19. 19. AMB o restauratiu: alt nivell de control amb alt nivell de suport.• Normes de convivència i límits clars i funcionals, noacceptació de les conductes inadequades• Comprensió de l’impacte dels propis actes en els altres• Reparació dels danys ocasionats. Atenció a les necessitats deles víctimes i altres persones afectades• Participació activa de tots en el canvi d’actitud i decomportament• Convertir el conflicte en una oportunitat real d’aprenentatge• Restauració de la convivència positiva
  20. 20. “És necessari separar l’acte del que comet l’acte” John Braithwaite, criminòleg.
  21. 21. És fonamental que els alumnes percebin que rebutgem la conducta però no la persona. Els nostres joves són, generalment, bones persones ...però el canvi que prenen és possible si males n’assumeixen decisions... la responsabilitat
  22. 22. Les investigacions realitzades a Nova Zelanda, EstatsUnits i Gran Bretanya afirmen que les pràctiquesrestauratives frenen el comportament negatiu de maneramolt més efectiva que les sancions i els càstigs:• Redueixen considerablement la probabilitat dereincidència.• Faciliten la restauració de relacions entre les personesimplicades.• Ajuden a instaurar un sentiment de pertinença a lacomunitat.• Afavoreixen la reparació dels danys i a la víctima.• Augmenten la implicació personal en la resolució delconflicte i els nivells de satisfacció general dels afectats.
  23. 23. Les persones responen generalment de la mateixa manera en que són tractats: Si són etiquetats de “dolents” probablementassumiran aquest rol perpetuant la mala conducta, independentment de les sancions imposades.
  24. 24. Si se’ls tracta com a bones persones que tenen elpoder de canviar la seva conducta i de reparar elsdanys ocasionats és més probable que ho intentin realment.
  25. 25. Les normes escolars existeixen per assegurar unambient d’aprenentatge funcional i segur per a tots. Així, més enllà de la resposta burocràtica alconflicte, ens hauríem de centrar en donar resposta a les necessitats reals de les persones: • Reparar els danys ocasionats • Restaurar el sentiment de pau i seguretat a la comunitat
  26. 26. A les pràctiques restauratives partim de la premissa que els joves generalment no s’adonen de les conseqüències dels seus actes. Fins i tot els que semblen intencionadamentdolents, rarament entenen la vertadera naturalesa i dimensió dels danys ocasionats Part de la nostra feina com educadors és facilitar que entenguin les conseqüències del seu comportament.
  27. 27. Preguntes RestaurativesPer qüestionar un mal Per ajudar als afectats pel malcomportament: comportament:• Què va passar? • Què va passar?• En quina cosa pensaves en aquell • En quina cosa pensaves en aquellmoment? moment?• Què has pensat des de llavors • Com t’ha afectat a tu i a altresençà? persones?• A qui afectà allò que feres? De • Què has pensat des de llavorsquina manera? ençà?• Què penses que pots fer a partir • Quina cosa ha estat més difícil perd’ara per arreglar les coses? a tu? • Què necessites que passi a partir d’ara?
  28. 28. Per què no demanem per què?Demanar “per què ho has fet?” no ajuda ni és rellevant per alprocés . Els menors generalment no saben realment perquèhan actuat de forma incorrecta. Molt possiblement ho varenfer impulsivament, sense pensar...Demanar “per què” sovint provoca que el menor es posi a ladefensiva i cerqui justificacions o racionalitzacions queajudaran molt poc a la resolució del conflicte.És molt més efectiu fomentar la reflexió sobre l’impacte delspropis actes sobre els altres i sobre com reparar els danyscausats.
  29. 29. I què passa amb les disculpes?Sovint es pensa que demanar disculpes és suficient per reparar els danys i restaurar la pau però... ... les disculpes són una eina complicada ja que no sempre es formulen de forma espontània o amb sinceritat,o bé no van acompanyades d’un canvi real d’actitud.
  30. 30. Les persones afectades per un conflicte o mal comportament tenen necessitats específiques com poden ser: • Una oportunitat per expressar-se • Reconeixement per part dels altres • Reconeixement de la injustícia comesa amb ells• Sentir que l’ofensor assumeix la seva responsabilitat • Reparació moral o material dels danys ocasionats • Garantia de seguretat
  31. 31. Per altra banda, les persones ofensores també tenen necessitats que convé tenir en compte per tal d’assegurar l’èxit del procés: • La possibilitat d’entendre l’impacte de les seves accions i així minimitzar les possibilitats de reincidència. • Assumir públicament la seva responsabilitat. • Una oportunitat per oferir solucions que reparin el dany causat.• Reconeixement per part dels altres de que es jutgen els fets i no a la persona. • Col·laborar activament en la restauració de les relacions de convivència.
  32. 32. Tot conflicte i mal comportament representa una oportunitat d’aprenentatge. Si es permet als alumnes tenir una majorcomprensió de l’impacte del seu comportament en altres persones és més probable que la seva conducta futura canviï de forma positiva.
  33. 33. La participació activa dels alumnes en el seu canvi exigeix temps i esforços però a la llarga s’obtenen millors resultats.

×