Família en risc social.

1. Família en risc social

2. Esquema
1. La família
1. Funcions de la família
2. Família Multiproblemàtica (FMP)
2.1. Característiques
2.2. Eixos en que es contempla
2.3. Configuració i organització de la FMP
2.4. Tipus de FMP
2.5. Perfil de les FMP
2.6. Conseqüències en els menors
3. Intervenció en FMP
3.1. Contextos professionals de canvi
3.2. Instruments de treball
3.3. Estratègies d’intervenció
4. Factors de protecció

3. 1. Concepte de família:
• Per l’OMS, “La familia és la unitat básica de l’organizació social
i també la més accessible per efectuar intervencions
preventives i terapèutiques. La salud de la família va més enllà
de les condicions físiques i mentals dels seus membres;
ofereix un entorn social pel desenvolupament natural i la
realització personal de tots els que en formen part.»

4. Funcions de la família
Respecte els propis membre
• Vinculació íntima i
permanent
• Criança i manutenció
• Socialització
• Assignació de valors
• Producció i consum
• Preparació dels fills
• Desenvolupament
personal dels fills
• Fites comuns d’identitat i
cohesió
Respecte la societat
• Representació dels fills
davant la societat.
• Col·laboració en la millora
de la qualitat de vida
pròpia y aliena.
• Relació i ajuda
• Regles, rols i dinàmica
familiar

5. 2. Família Multiproblemàtica
• Almenys dos dels seus membres pateixen una agrupació de
símptomes psicosocials, físics i/o psíquics.
• Son usuaris habituals dels Serveis Personals i judicials durant
un període de temps superior a tres anys, però no
constitueixen un número relatiu massa elevat. (Cost,
demanda, processos de cronificació)
• Tendeixen a repetir problemes de manera transgeneracional
• Presència de factors associats a transaccions relacionals
violentes:
• Negligència física i/o emocional, maltractament físic i/o
emocional i abusos sexuals;
• Retard maduratiu: psicomotricitat i llenguatge;
• Dificultats en els primers aprenentatges: lectoescriptura i hàbits

6. • Absentisme i retràs escolar
• Dificultats de relació amb els companys de l’escola «no
problemàtics»
• Problemes de conducta a l’escola i al carrer;
• No assistència a les activitats comunitàries de socialització
infantil
• En adolescents, fracàs escolar, desescolarizació i inici de
comportament antisocials
• La intervenció socioeducativa ha d’abordar diferents aspectes i
presenta un alt grau de fracàs.

7. • La parella conjugal conformada en un context d’exclusió
social acostuma a escollir-se de manera utilitarista i
instrumental.
• Aquestes parelles comencen sense recursos materials, ni
personals per resoldre els seus problemes, enfrontant-se a
unes dificultats de supervivència importants.
• Com que aquestes no es resolen, el nucli familiar es va
desorganitzant i deteriorant cada vegada més.
• Aquesta parella apareix en escena amb una gran incapacitat
per poder desenvolupar uns mínims organitzatius i el
manteniment psicològic dels seus fills.

8. 2.1. Característiquesde les Famílies
multiproblemàtiques
• Comportaments problemàtics o alteracions psicosocials en
algun dels membres.
• Deteriorament de la relació de parella i la cura i atenció dels
fills
• Incapacitat per exercir les funcions que els corresponen i que
asseguren el desenvolupament de la vida familiar.
• Persistència de situacions desestructurades
• Maltractaments i abusos sexuals
• Situacions estructurals de desocupació.
• Entorn poc propici amb relacions molt complexes amb la
família extensa
• No es plantegen fites ni objectius de futur.
• Dependència dels serveis i professionals externs.

9. Característiques
de les FMP
Comportaments
problemàtics
Comportaments
simptomàtics
Homeòstasis
Inter sistèmica
Labialitat dels
límits
Reforçament
recíproc
(Pares
incapaços/fills
simptomàtics)
Insuficiències
greus de
funcionalitat
familiar

10. FMP i pobresa
• Pobresa com a factor de risc en les FMP
• Els factors familiars son cabdals per la comprensió i
abordatge de la pobresa.
• Els efectes que la pobresa té amb les FMP son
perjudicials pels seus membres i es converteixen
en estructurals i de difícil modificació.
Efectes indirectes de la
pobresa:
• Aïllament social
• Estrès parental
• Viure en comunitats que
son perilloses i violentes
• Condicions d’adversitat
cròniques

11. 2.2. Eixos en que es contempla
una FMP:
Nivell social
Polisintomatologia i crisis recurrentes
Aïllament
Desorganizació
Abandonament de les funcions parentales
Conjugabilitat

12. Nivell social
Miseria
Inestabilitat laboral
Desorgantizació econòmica
Desorganització de l’habitatge
Desestructuració espaial i temporal
Carrer com a espai socialitzador

13. Polisintomatologia i Crisis
Recurrents:
No presenten una simptomatologia particular
sinó una cadena de problemes i factors
d'estrès.
Walsh (2004) defineix la polisintomatologia en
base a tres eixos essencials:
 Presència de problemes múltiples de gran
complexitat i gravetat
 Més d’un portador de simptomatologia
 Episodis recurrents de crisis individuals o/i
familiars Dificultats de caràcter mental o físic,
relacions conflictuades amb l’entorn o al interior del sistema
familiar

14. Desorganització
Estructura
caòtica:
- Majoritàriament
monoparental
- Dispersió dels
membres
- Nombroses ruptures
i reconstitucions
- Jerarquia caòtica
- Límits i normes
mínims
Comunicació
disfuncional:
- S’observen patrons
incongruents en la
comunicació verbal i
no verbal.
- Dificultats d’empatia
- El pas supleix la falta
de reflexió
- No esperen ser
escoltats

15. Abandonament de les funcions
parentals:
• Tres funcions bàsiques:
El subsistema parental delega sistematicament les
atencions del menors (avis, veïns,…)
Nutrient
Socialitzadora
Educativa

16. Aïllament
Acostumen a ser “famílies aïllades” o
“famílies excloses”:
 Destaca el seu distanciament físic i emocional de la
família extensa, la xarxa de suport social i
institucional.
 Constituïdes per familiars i coneguts que no son un
tipus adequat d’ajuda.
 Els membres del sistema comparteixen i reforcen
normes i conductes parentals negligents

17. Conjugabilitat
• Deteriorament conjugal
• Relació conflictiva i confusa
• Relació de complementarietat que ja neix morta
• Dificultats per donar afecte i reconeixement
• Efectes sobre els fills greus i complexes
• Desenvolupament precoç de comportaments
simptomàtics
• Desaparició parental

18. 2.3. Configuració i organització de la
família multiproblemàtica:
FMP
Pare
perifèric
Parella
inestable
Mare sola
Família
petrificada

19. Organització
de la FMP
Els seus
membres no
saben sostenir
els vincles
No tenen base
de nutrició
emocional
Persisteix
l’absència de
rols i estatus
Brots intensos
d’amor, odi,
alegria o
tristesa
Expressió de
les emocions
amb gran
intensitat i
falta de control
Es caòtica ,
desintegrada,
dispersa,
centrífuga

20. 2.4. Tipus de FMP
Famílies aïllades/excloses (Powel, Monahan
1969 i Thierny, 1976)
Famílies sub-organitzades (Aponte 1976;
1981)
Famílies asocials (Voiland, 1962)
Famílies desorganitzades (Minuchin 1967)

21. 2.5. Perfil de les FMP
• Carències educatives i culturals
• Manca de qualificació laboral professional i precària
situació socioeconòmica
• Tràfic de drogues i activitats delinqüencials i marginals
• Consum de drogues i alcohol
• Violència domèstica
• Repetits problemes judicials i ingressos a presó
• Períodes llargs de monoparentalitat per part de les
mares.
• Aïllament familiar i social o relacions dins el circuït de
«marginalitat».
• Habitatge sense les condicions mínimes

22. • Antecedents d’institucionalització dels pares o
històries infantils dels mateixos marcats per la
depravació afectiva, la negligència i maltractament o
abús.
• Tendència a repetir de manera transgeneracionals les
problemàtiques.
• Els menors manifesten símptomes propis de
situacions de negligència i maltractes.
• Amb expedient obert als Serveis de Protecció de
Menors i en alguns cassos a Jutjat de Menors
• Usuaris crònics de Serveis Socials.

23. 2.6. Conseqüències en la
infancia:
• Retard maduratiu, en el llenguatge, en la pràctica
psicomotriu i en l’afectivitat.
• Problemes i dificultats durant els primers anys
d’ensenyança a causa de l’absentisme.
• Problemes de relació amb els companys «no
problemàtics».
• Escassa o nul·la participació en activitats escolars o
comunicatives.
• Comportaments antisocials en els adolescents i
abandonament dels estudis a causa del fracàs
escolar.

24. FMP i Serveis
FMP Serveis
Desajust
permanent
i crònic
Dificultats
en la
intervenció
Fragmentarització
Multi assistència/ diferents àmbits d’intervenció
Manca de demanda
Anticipar escenaris possibles d’intervenció

25. Perspectiva
constructivista de la
realitat humana
• Flexibilitzar
coneixements
• Acceptació de les
construccions
socials
Visió ecosistèmica
dels processos
familiars
• Detectar
interdependències
• Desactivar cadenes
inoperants
Comprensió del canvi
com a procés
discontinu
• Guia clara de les
possibilitats de canvi
• Saber reconèixer els
canvis que es
produeixen
Enfocament per emmarcar la intervenció en FMP:
Sistema familiar
Progressiva escalada
de successives crisis
Límits
Capacitat
d’autoregu
lació
Estrès i
malestar
Caos
organitz
atiu
Conflictivitat i
agressivitat
Accidents
per
negligència
FMP
Arrestos
Maltractaments
Separacions
violentes

26. 3.1. Contextos professionals de
canvi
Assistencial Consulta Terapèutic Avaluació Control Informatiu
Objectiu Justícia
social
Presa de
decisions
Viure d’una
altra manera
Habilitació
Inhabilitació
Protecció
dels drets
Aprendre
Metodologia Intervenció
de xarxa
Conselleria Psicoteràpia Avaluació
social
Intervenció
coactiva
Socio educatiu
Psico educació
Modalitat Entrevistes Cicle acotat
d’entrevistes
amb enfoc
terapèutic
Conjunt de
sessions de
teràpia
Entrevistes,
aplicació de
probes ,
documentac
ió
Entrevistes,
visites
domicili
Citació als
tribunals
Tallers
Xerrades
Tècniques
típiques
Gestió de
recursos
Propostes
d’acció
Narracions
alternatives
Identificar
recursos
Seguiment
Coacció
Compartir
experiències
Modelar

27. 3.2. Instruments de treball
Professional
L’Equip
professional
Xarxa
d’intervenció
Supervisió
i formació

28. 3.3. Estratègies d’intervenció
• Estratègies transversals o principis en que s’ha de basar la
nostra intervenció:
Sense
judicis
Empatia
i
respecte
Creure
en el
canvi

29. Que fer amb la família?

30. 3.3.1. Estratègies d’intervenció
Característiques Focus on intervenir Resultats esperats
Polisintomatologia Resiliència personal i
familiar
Capacitar de recursos i
habilitats personals i
familiars
Desorganització Organització familiar Aconseguir una millor
organització familiar
Abandonament de les
funcions parentals
Aferrament i vinculació Enfortir els vincles
paterno-filials
Aïllament Xarxa Major integració a la
xarxa formal i informal
Pobresa Necessitats bàsiques Construcció d’una
plataforma mínima de
recursos i serveis
Conjugabilitat Relació de parella Fomentar la unió, la
comunicació i la creació
d’un camí comú

31. 3.3.2. Estratègies de la
intervenció
• Augmentar l’estructura de les
intervencions
• Implementar contractes de participació
• Aprofitar la motivació al canvi en les crisis
• Desenvolupar fites de tractament realistes
• Evitar un enfocament d’apaga focs
• Derivar curosament als altres Serveis
• Ajudar a la família a valorar la intervenció
Estratègies específiques:

32. Factors de compensació en les FMP
FMP
Importants
registres de
flexibilitat
Capacitat per
captar
recursos i
respostes de
l’entorn
Relleus en la
parentalitat
Capacitat de
provocar la
mobilització dels
sistema formal

33. Factors de protecció
Resiliència
parental/individual
/familiar
Xarxa
informal
Suport o
recolzament
social