Poblacions en situació de risc social

1. POBLACIONS EN
SITUACIÓ DE RISC
SOCIAL
Tema 1

2. Esquema
1. Enfoc teòric tradicional al voltant d’infància en risc.
2. Concepte i procés de risc social
3. Indicadors i factors de risc social. Factors de protecció,
vulnerabilitat i resiliència
4. Reconceptualització: Fenòmens que afavoreixen
l’aparició de nous col·lectius en risc social.
5. Avaluació i intervenció en el risc social
6. Influència dels entorns en risc en el desenvolupament
socioemocional de l’infant
• Els sistemes de vinculació afectiva
• La motivació per al control
• L’autoregulació
• El desenvolupament cognitiu i d’aprenentatge

3. 1. Marc legislatiu
• Declaració dels Drets de la Infància (20 de novembre de 1959)
• Llei 11/1985 (13 de juny)
• Prevenció delinqüència infantil i juvenil
• Tractament de la delinqüència infantil i juvenil
• Tutela de menors quan manca la potestat parental o és inadequada
• Convenció de Ginebra sobre els Drets dels Infants (1989),
ratificada a l’Estat espanyol el 30 de novembre de 1990.
• Llei 37/ 1991 (30 de desembre): Mesures de protecció dels
menors desemparats i d’adopció.
• Llei 39/1991 (30 de desembre)
• Llei 8/1995 (27 de juliol)
• Llei 9/1998 (15 de juliol)

4. • Llei 27/2001 (31 de desembre) Regula les funcions de
l’Administració en l’execusió de les mesures adoptades
per l’autoritat en el marc legal de la responsabilitat penal
dels menors infractors.
• Llei 14/2010 (27 de Maig) Drets i oportunitats en la
infancia i l’adolescència.
• Nou model de protecció
• Distinció entre sitacions de risc i sitacions de desemparament
• Més garanties per als infants i les seves famílies, així com noves
mesures d’atenció de les situacions de risc i de protecció
Art. 40.3 de l’Estatut: L’interès del menor és el principal
inspirador

5. El concepte de risc social
Confluència de factors que generen situacions que
impedeixen un desenvolupament integral de la persona.
Una situació de risc social és aquella en que el
desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent es
veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància
personal, social o familiar. Sempre que per a la protecció
efectiva de l’infant no calgui la separació del nucli familiar.

6. Factors de risc i de protecció
• Els factors de risc son aquelles condicions biològiques,
psicològiques o socials que augmenten la probabilitat
de que aparegui una determinada conducta, situació o
problema que compromet l’ajustament personal i social
de les persones.
• Els factors de protecció son aquells elements que en
presència de factors de risc, contribueixen a disminuir
la probabilitat de que es doni un problema.

7. Perfil psicosocial que podem trobar en
el microsistema d’una familia en risc
Aproximació al perfil psicosocial de famílies que es
poden trobar en una situació de risc.
• Una situació familiar de desavantatge ocasiona dificultats en el
desenvolupament del rol parental, que afecta el
desenvolupament dels fills.
• Desestructura familiar
• Maltractes infantils de la família
• Dinàmica conflictiva entre pares i fills
• Absència de disciplina
• Negligència
• Absència de llaços afectius

8. Perfil psicosocial de les famílies en risc social (Dades de
l’estudi “Families cangur: una experiència de protecció a la infància” (Amorós
et al. 2007 )
• 80% estudis primaris
• 35% de divorcis
• 15% de monoparentalitat
• 43% de problemes de drogodependències dels pares
• 14% de trastorns psicològics de les mares
• 53% dels casos, més d’un fill en protecció
• 88% d’incidència de maltractaments
• 88% relacions socials i familiars insatisfactòries
• El 77% dels pares i el 84% de les mares no acostumen a establir
normes
• El 59% dels pares i el 44% de les mares, problemes per exercir
el rol parental com ara l’expressió d’afecte

9. Factors de vulnerabilitat i de resiliència
• Factors de vulnerabilitat: Circumstàncies que incrementen
la probabilitat de que es doni un problema en presència
de factors de risc.
En sí mateixos, els factors de vulnerabilitat no
suposen una amenaça per al desenvolupament.
• La resiliència és un procés dinàmic que implica una
adaptació personal i social positiva malgrat l’exposició a
riscos molt significatius (Luthar et al, 2000)
Característiques
Desenvolupament

10. Violència i inseguretat
Baixa dotació de recursos
Horaris extensos de treball dels
pares
Barris massificats i sense identitat
Habitatge apropiat
Accés a recursos de suport
Activitats de participació
comunitat
Falta de relació família-escola
Alumnat amb alt fracàs escolar
Tutors sensibles que aporten
models positius
escola
Companys amb conductes de risc
Pressió del grup
Participació en oci constructiu
Assertivitat i comunicació
iguals
Pobresa i atur
Mare amb baix nivell educatiu
Desorganització domèstica
Conflicte en la parella
Toxicomanies
Altes expectatives i normes
Afecte i confiança bàsica
Estimulació i suport escolar
Estabilitat emocional dels
pares
familia
Factors de riscFactors de protecció
(Adaptat de Catalano et al, 2004)

11. Bona competència social
Intel·ligència mitja o superior
Temperament fàcil
Control intern
Bon nivell d’autoestima i confiança
en un mateix
Buscar suport dins i fora de la
família
Humor i optimisme vital
Afrontament adequat dels
problemes
Gestió d’autonomia personal
Planificació del futur
Edat
Gènere
Baix pes al néixer
Complicacions perinatals
Retard en el
desenvolupament
sensoriomotor
Malaltia crònica
Temperament irritable
Hiperactivitat
Factors de resilienciaFactors de vulnerabilitat
Adaptat de Luthar, 2006

12. Pobresa
• Manca de recursos per a satisfer necessitats considerades bàsiques,
que influeixen en la qualitat de vida de les persones. Al.ludeix als
mitjans dels que disposa una persona per arribar a uns mínims i
participar amb normalitat de la societat.
Pobresa
Absoluta
Estants mínims de vida no son
assolibles
Relativa
Existència de desigualtats.
Individu no participa dels hàbits i
patrons de vida considerats
normals en la societat per falta
de recursos econòmics.
Connotacions econòmiques
Categorització social

13. Exclusió social
• Procés de pèrdua d’integració o
participació de l’individu en la societat, en
diversos àmbits.
Econòmic
• En la producció o el consum
Polític -
legal
• Participació política, sistema
administratiu, protecció social
Social-
relacional
• Absència de xarxes o problemàtica
dins les xarxes social o familiars

14. Què pot causar l’exclusió social?
• L’Exclusió social és un procés i és multidimensional, per la qual
cosa no es solen donar causes aïllades.
• L’Exclusió social no es produeix fins que hi ha una pèrdua real
del poder de participació del individu, ja que en el procés
intervenen quatre esferes socials.
Personal
•Estat de salut
•Nivell formatiu
•Existència addicions
Familiar- relacional
•Xarxes socials
•Relacions socials
Socio- econòmic
•Estructura econòmica
•Accés a la informació
•Entorns degradats...
Político- administratiu
I de protecció social
•Sistema normatiu, legal i
administratiu

15. Com es mesura l’exclusió social?
• Podem estudiar-la a partir dels àmbits en que es
manifesta:
Drets polítics,
socials i civils
bàsics:
• Experiència
de
discriminació
• Situació
administrativa
• Cobertura
social de
l’habitatge,
l’educació i la
salut
Llaços
socials i
familiars
• Situacions de
conflicte social
• Grau
d’aïllament
Econòmic
• Participació en
la producció
• Nivell
d’ingressos

16. Qui pot patir la pobresa i l’exclusió?
• Persones aturades de llarga durada, aturats majors,
amb treball precari o baixa qualitat
• Persones amb baixes qualificacions acadèmiques,
no escolaritzades o amb abandó escolar prematur
• Persones immigrants o pertanyents a minories
ètniques.
• Persones sense llar o que habiten amuntegats en
habitatges
• Persones amb algun tipus de discapacitat
• Persones amb problemes de salut
• Persones dependents al seu càrrec.

17. Es transmet l’exclusió social de
generació en generació?
• Estudis demostren que existeix una relació entre la situació
sòcio-econòmica dels notres pares o avis i la nostra quan som
adults. No nomès la pobresa sinó altres condicions que poden
conduir a l’exclusió social, son susceptibles de transmetre’s de
generació en generació.
• Les pròpies estructures econòmiques i socials permeten o fins i
tot fomenten que les persones vulnerables tinguin molt difícil
sortir-ne.
• És important emprendre accions especials per evitar aquesta
transmissió entre generacions a través de l’actuació en un o
diversos dels àmbits que condicionen la capacitat d’integració de
les persones.

18. Quines conseqüències i efectes té
l’exclusió social per les persones
que la pateixen?
• L’Exclusió social comporta una reducció de la
participació de la persona en la vida diària així
com una desvalorització i percepció negativa
cap a aquesta persona.
• Aquestes persones solen ser percebudes pels
altres com inadaptades Cassos socials

19. Indicadors de risc social
Indicador és aquella informació o informacions
qualitatives o quantitatives que, instrumentalitzades seguint
un procediment científic, ens permeten un coneixement
progressiu i l’obtenció de mesures aproximatives de
fenòmens conceptualitzats en el marc de les teories
pròpies de la psicologia social.
Cal tenir una visió preventiva, i utilitzar les eines de les que
disposem en la mesura que sigui possible, abans que
sorgeixin els problemes.

20. Indicadors de risc (Llei 14/2010)
• La manca d’atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent pels
progenitors, o pels titulars de la tutela o de la guarda, que comporti un
perjudici lleu per a la salut física o emocional de l’infant o l’adolescent.
• La dificultat greu per dispensar l’atenció física o psíquica adequada a
l’infant o l’adolescent per part dels progenitors o dels titulars de la
tutela o de la guarda.
• La utilització, per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de
la guarda, del càstig física o emocional sobre l’infant o l’adolescent
que, sense constituir un episodi greu o un patró crònic de violència, en
perjudiqui el desenvolupament.
• Les mancances que, pel fet de no poder ser adequadament
compensades en l’àmbit familiar, ni impulsades des d’aquest mateix
àmbit per a llur tractament mitjançant els serveis I recursos
normalitzats, puguin produir la marginació, la inadaptació o el
desemparament de l’infant o l’adolescent.

21. • La manca d’escolarització en edat obligatòria, l’absentisme I
l’abandó escolar.
• El conflicte obert i crònic entre els progenitors, separats o no,
quan anteposen llurs necessitats a les de l’infant o
l’adolescent.
• La incapacitat o la impossibilitat dels progenitors o dels titulars
de la tutela o de la guarda de controlar la conducta de l’infant o
l’adolescent que provoqui un perill evident de fer-se mal o de
perjudicar terceres persones.
• Les pràctiques discriminatòries, pels progenitors o dels titulars
de la tutela o de la guarda, contra les nenes o les noies,
incloent-hi el risc de patir l’ablació o la mutilació genital
femenina I la violència exercida contra elles.
• Qualsevol altra circumstància que, en el cas que persisteixi,
pugui evolucionar i derivar en el desemparament de l’infant o
l’adolescent.

22. Nova representació social de la infància en risc
• Nens que creixen en
entorns familiars
normalitzats
Amplitud
de mira
• Poden veure’s immersos en
processos de situacions de
risc i/o d’exclusió social

23. Fenòmens que afavoreixen l’aparició de
NOUS col·lectius en situació de risc social
• Problemàtiques socials des de la Societat del Benestar,
fan que nens i nenes que creixen en entorns familiars
normalitzats puguin desenvolupar processos de
desadaptació:
• El maltractament entre iguals
• La violència escolar
• Els moviments migratoris
• Els Mass Media

24. El maltractament entre iguals
Comportament d’insult verbal,
rebuig social,
intimidació psicològica i/o
agressivitat física d’uns nens
cap a altres que es
converteixen en víctimes.

25. Violència escolar
S'entén per violència escolar una sèrie
de conductes que alteren la convivència
de la comunitat educativa, relacionades
amb la indisciplina i que generen alts
nivells de malestar docent.
També s’inclou la conducta agressiva
cap al professorat, als alumnes, als
materials ( verbal, física, psicològica..)

26. Els Mass Media
Les noves tecnologies com un medi de comunicació que
afavoreix determinats aprenentatges que poden convertir-
se en un entorn socialitzador de risc. El consumisme i la
violència son dos dels continguts més estudiats.
El risc que comporta les xarxes socials per
l’exposició continua, el risc de pèrdua d’intimitat
i l’exposició pública constant entre d’altres.
El consumisme, a través de la publicitat que
relaciona l’adquisició de determinats productes
amb l’èxit social i personal, pot afavorir els
sentiments de frustració en persones amb poder
adquisitiu baix.

27. Els moviments migratoris
El col·lectiu d’adolescents emigrants –
menors estrangers indocumentats no
acompanyats MEINA- està format en un alt
percentatge per joves magrebins que viuen
al carrer:
sense família
sense treball, ingressos...ni edat laboral per incorporar-se al
mercat laboral
sense documentació
sense formació professional
Els Nous Catalans, TVE. Menors: la migració silenciosa. 2009.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/els-nous-catalans/els-nous-catalans-
menors-migracio-silenciosa/449811/

28. Perfil dels
menors
immigrants
No tenen referents familiars tot i tenir
vincles familiars i si els tenen aquests
no se’n volen responsabilitzar
Estan amagats i submergits per
compatriotes
És una població molt mòbil
Són poc col.laboradors
Al estar indocumentats costa molt de
saber les dades.

29. AVALUACIÓ EN
SITUACIONS DE RISC

30. 5. Avaluació del nivell de risc social
Risc baix: no hi ha maltractament físic ni negligència
greu. Amb l’ajuda de ESSB es pot millorar la situació.
Risc mig: es dona eventualment algun tipus de
maltractament, negligència o desatenció. Amb l’ajuda
de ESSB i programes de preservació familiar, es
poden canviar les conductes dels progenitors.
Risc alt: hi ha maltractament físic, abandonament..
El treball que es realitza és dins el nucli familiar, si
aquest no emergeix es pot es pot retirar la tutela
dels pares i declara la situació de desemparament.

31. Quan un nen/a està en situació de risc social?
• Gomez-Granell i al (2002) a l’informe “La infància i les famílies
als inicis del segle XXI” plantegen estudiar el risc social en la
infància mitjançant indicadors en la família, en la persona i en el
seu entorn:
• Un nen està en risc si l’entorn ( familia, escola, barri, model cultural..)
presenta factors de risc.
• Un nen està en risc social si la interacció del nen amb aquest entorn no es
prou ric i això afectarà al seu desenvolupament cognitiu, afectiu,...
• També un altre paràmetre per considerar el concepte d’infància en risc és
tenir-lo en compte com una part d’un procés cap a situacions d’exclusió
social.

33. DETECCIÓ d’ INFANTS EN SITUACIO DE RISC DINS
EL MARC ESCOLAR
EAP CENTRE
EDUCATIU
RECOLLIDA INFORMACIÓ
DEL MENOR EN SOSPITA
DE RISC SOCIAL
Treballadora social
Psicopedagog/a EAPs'obliden de recollir-lo
estat d'ànim
l'esmorzar , berenar...!
no el porten al metge
arriba tard, falta…
Actitud dels pares
higiene ...
horari de son
Blaus, ferides, cicatrius..no duu els materials
I
N
D
I
C
A
D
O
R
S
R
I
S
C

34. Menor desemparat
• Quan manquen les persones a les quals per
llei correspon d’exercir les funcions de guarda
o quan aquestes, no les poden exercir de
forma adequada.
• Quan es dona incompliment dels deures de
protecció.
• Quan el menor presenta signes de
maltractament físic o psíquic, d’abusos
sexuals, d’explotació o altres similars.

35. Indicadors d’alt risc social que porten a
desemparament
• Abandonament del menor.
• Negligència greu i crònica en el compliment de les obligacions
alimentàries, d’higiene, salut o educatives del menor.
• Absència o carències greus en els vincles afectius.
• Mantenen una drogodependència que repercuteix negativament en el
menor
• Malaltia mental dels pares que repercuteix negativament.
• Maltractaments físics, psíquics, abusos sexuals..
• Inducció a la mendicitat, delinqüència o prostitució.
• Desatenció i/o imprudència que afecta la integritat física i/o psíquica del
menor
• S’aprecien factors que impossibiliten el desenvolupament integral del
menor.
• S’ha subministrat al menor substàncies psicotròpiques sense causa
mèdica justificada o de qualsevol altra substància tòxica

36. INTERVENCIÓ EN
SITUACIONS DE RISC

37. Enfocament teòric (López 2008)
Deixar de centrar-nos en el
maltractament i la protecció
• Tutela dels menors
Per centrar-nos en el bon tracte i les
necessitats i drets de la infància
• Crear plans d’intervenció social preventius i
comunitaris

38. Taxonomia de les Necessitats Bàsiques
• L’avaluació no s’ha de centrar en les carències de la
família o en les formes de maltracte del menor.
• Cal contextualitzar el maltracte o les deficiències a partir
de les relacions intrafamiliars i les necessitats de la
infància.
• La intervenció ha d’anar encaminada al recolzament i la
prevenció de la família d’origen.

39. Taxonomia de les Necessitats Bàsiques de la infància( adaptat de López i al. 95)

40. Teoria de Sistemes de Bertalanffy
• Introducció de les dimensions socials i culturals. Visió Holística.
• Sistema: És una totalitat composta per elements i les relacions d’aquests
elements.
• Microsistema: persona-familia.
• Mesosistema: escola-treball-comunitat
• Macrosistema: societat en general
Totalitat
Entropia
Sinergia
Finalitat
Equifinalitat
Equipotencialitat
Retroalimentació
Homeostasis/
Morfogenesis
Característiques
d’un sistema

41. La teoria Ecològica de Sistemes
(Bronfenbrenner)
• Crea el model socio-ecològic del desenvolupament humà, 1970
• Comprensió de la persona en interacció amb el seu entorn
• Destaca la importància de l’estudi
dels ambients en els quals ens
desenvolupem.
• Diferencia cinc capes:
• Microsistema
• Mesosistema
• Exosistema
• Macrosistema
• Cronosistema

42. Idees per a la intervenció socioeducativa
• Establir com a nou paradigma, les capacitats de promoció dels infants i les
seves famílies.
• No quedar atrapats en una visió del conflicte com a problema, perquè no
facilita els canvis.
• Els recursos son una oportunitat per a les persones.
• Importància del treball familiar: les famílies s’han de considerar més com a
suport que no pas com a amenaça potenciant la relació dels infants amb les
seves famílies.
• Treballar amb les famílies i no per a les famílies de manera que es
promocioni la implicació de la família en la manera d’abordar les pròpies
dificultats.
• Formació per conèixer la diversitat de models familiars, diversitat cultural, el
concepte de parentalitat a cada cultura…

43. Intervenció preventiva
Necessitats de caràcter físic-biològic Prevenció
Alimentació Adequada alimentació de la mare
Lactància materna
Suficient, variada i seqüenciada en el temps
Adaptada a l’edat
Temperatura Condicions adequades de l’habitatge, la vestimenta a l’escola.
Higiene Higiene corporal, d’habitatge, alimentació, vestimenta, entorn
Son Ambient espaial protegit i silenciós.
Suficient segons l’edat
Durant la nit
Amb migdiades, si es petit
Activitat física: exercici i joc Llibertat de moviment en l’espai
Espai amb objectius, joguets i altres nens
Contacte amb elements naturals: aigua, terra, plantes, animals,…
Passejos, excursions,…
Protecció de riscos reals. Integritat física Organització de la casa adequada a la seguretat
Organització de l’escola adequada a la seguretat
Organització de la ciutat per a protegir la infància
Coneixement i control sobre les relacions dels menors
Prevenció a la violència
Salut Revisions adequades a l'edat i estat de salut
Ambient sense fum
Oci saludable

44. Necessitats cognitives Prevenció
Estimulació sensorial Estimular els sentits
Entorn amb estimuls
Interacció lúdica i estimulació lingüística dins la familia
Exploració física i social Contacte amb l’estorn físic i social
Oferir bases d’exploració segura amb els més petits
Comprensió de la realitat física i
social
Escoltar i respondre de manera adequada a les preguntes
Dir la veritat i fer-los partícips
Transmetre actituds, valors i normes
Necessitats emocionals i socials Prevenció
Seguretat emocional Aferrament incondicional
Afecte
Red de relacions socials Relacions d’amistat i companyerisme amb els iguals
Activitats conjuntes amb la família
Incorporació a grups o associacions infantils
Participació i autonomia progressives Participació en les decisions que els afecten
Curiositat, imitació i contacte Educació sexual
Prevenció dels abusos
Protecció de riscos imaginaris Oferir seguretat
Interacció lúdica Facilitar contacte amb iguals