Intervenció Els grups de famílies dels serveis de rehabilitació: l’empoderament i la família com elements clau en el procés rehabilitador, per Alicia Casals [Treballadora social de Centre ass. Dr. Emili Mira INAD-PSMAR], a la taula rodona Experiències i bones pràctiques de la II Jornada Salut mental i addicions de Santa Coloma de Gramenet

1. Centres Dr. Emili Mira
ELS GRUPS DE FAMÍLIES DELS SERVEIS DE REHABILITACIÓ: L’EMPODERAMENT I LA FAMÍLIA COM ELEMENTS CLAU EN EL PROCÉS REHABILITADOR
Alícia Casals i Arnau
Treballadora Social CAEM
Santa Coloma de Gramenet, 12 de novembre de 2014

2. INDEX
•INTRODUCCIÓ
•L’EMPODERAMENT I LA FAMÍLIA COM ELEMENTS CLAU EN EL PROCÉS REHABILITADOR
•OBJECTIUS TREBALL SOCIAL GRUPAL AMB FAMÍLIES EN ELS SERVEIS DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL
•MODEL D’INTERVENCIÓ GRUPAL
•METODOLOGIA
•PERFIL DE FAMILIARS QUE PARTICIPEN ALS GRUPS
•CONCLUSIONS

3. INTRODUCCIÓ
Des dels primers anys de la reforma psiquiàtrica, ja no s’atén únicament la problemàtica psiquiatrica de la persona tractament de les seves dificultats I necessitats psicosocials a través de la rehabilitació I integració normalitzada a la comunitat.
ABANS: Ni les persones amb problemes de SM ni les seves famílies participaven en la presa de decisions quan arribaven als seveis de Salut Mental.
CANVI DE PARADIGMA
Assil /Manicomial
(Atenció centrada en l’hospital)
Recuparació
(Atenció centrada en la comunitat
ARA: Hi ha un reconeixament del paper de la família com a font d’ajut psicoterapèutic I que cal potenciar aquest rol de la família I la seva funció cuidadora

4. INTRODUCCIÓ
Evolució del paper de la família
Processos d’atenció de la persona amb malaltia mental
MOTIU: La transformació de l’assistència psiquiàtrica en SM durant les tres darreres décades i els canvis conceptuals que progressivament s’han instaurat
Avenços importants a la societat I en els professionals de l’àmbit de la salut mental
Canvis en el mapa , normatives I legislació dels serveis sanitaris I socials

5. INTRODUCCIÓ
CANVIS CONCEPTUALS EN ELS PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ DE L’ASSISTENCIA EN SALUT MENTAL
1986: S’inclou l’assistència psiquiàtrica com a prestació sanitària de la Seguretat Social
2005: Declaració de Helsinky( OMS) Pla Director de Salut Mental I Addicions: Nou marc de referència .Una de les prioritats de cara a les noves polítques de SM proposades és capacitar I donar suport als cuidadors I familiars .
2006: Convenció de les N.U. sobre els drets de les persones amb discapacitat (N.Y)
Nova forma de pensar: CULTURA DE LA INCAPACITAT vs CAPACITAT
2008: Ratificació a Espanya. Autonomia de la persona com a base de qualsevol intervenció + Suport a les famílies com objectiu dels serveis de SM.
2010: Declaració sobre el significat de l’empoderament d’usuaris I cuidadors en Salut Mental (OMS): Reconeixament que l’empoderament de les persones amb problemes de salut mental I dels seus cuidadors és prioritari en les properes décades.
2011: Cartera de serveis d’atenció a les famílies de persones amb TMG i/o dependència de substàncies
Anys 70/80
1986
1994
2005
2006
2008
2010
2011

6. INTRODUCCIÓ
Els grups es realitzen en el marc del Procés d’Atenció a la Rehabilitació Psicosocial de l’INAD (Institut de Neuropisquiatria I Addiccions).
Àmbit Àmbit
comunitàri hospitalari
CAEM CAEM
SRC Martí I Julià Unitats MiLLE
Els usuaris d’aquest Procés de Rehabilitació són:
Persones, entre els 18 i els 65 anys, afectades d’un Trastorn Mental Greu que presenten les necessitats de rehabilitació psicosocial que ofereix el Procés.
Objectiu del Procés:
•Prevenir el deteriorament de la persona usuària del servei
•Mantenir i potenciar les seves habilitats
•Recuperar les seva capacitat funcional

7. INTRODUCCIÓ
ORIGEN
Any 1994, quan encare els CAEM depenien de la Diputació de Barcelona, es van iniciar:
a) Centre de Dia Martí I Julià, actual Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC)
b) A les unitats d’hospitalització parcial i subaguts a l’Edifici Central dels CAEM
MARC ACTUAL
SRC : Continuitat fins al dia d’avui: 20 anys
Hospitalització:
•1ª etapa (1994-2000 ): 6 anys
•2ª etapa de l’any 2008 fins a l’actualitat :7 anys. MiLLE: importancia de la implicació de les famílies en tot el procés de la malaltia.
DISCIPLINA DE TREBALL SOCIAL: Es detecten les necessitats que tenien les famílies a l’hora de donar suport en el procés de la malaltia mental del seu familiar malalt es decideix iniciar els grups de família.

8. L’EMPODERAMENT I LA FAMÍLIA COM ELEMENTS CLAU EN EL PROCÉS REHABILITADOR
EMPODERAMENT (en el context de la SM): “Es refereix al grau d’elecció, influència i control que els usuaris dels serveis de SM i les seves famílies poden excercir sobre els aconteixaments que es produeixen a les seves vides” (OMS 2010) L’OMS estableix que “les persones han de ser empoderades per promocionar la seva propia salut, per interectuar amb els serveis sanitaris I participar activament de la gestió de la malaltia”.(1) L’ENFOC DE L’EMPODERAMENT:
Fomentar el reconeixament I el desenvolupament de les fortaleses, recursos I habilitats que la persona malalta I la seva família disposen.
És també un acte de reconeixament de l’enorme aportació que fan com a cuidadors informals. Cal respondre a les seves necessitats per ajudar les famílies a augmentar el seu benestar emocional I trobar millors estratègies efectives per portar la malaltia. (1) Oficina Regional per Europa de la OMS.2010.”User empowerment in mental health”

9. L’EMPODERAMENT I LA FAMÍLIA COM ELEMENTS CLAU EN EL PROCÉS REHABILITADOR
Activitats en que es pot empoderar a la família per poder ajudar al seu familiar malalt:
•Millora de les ABVD
•Portar una vida més activa
•Gestionar millor el seu temps
•Gestionar millor les seves despeses diàries
•Gestionar millor les seves relacions
Per aconseguir donar a coneixer les habilitats que poden ajudar a les famílies I tot el que implica l’empoderament és important:
a)L’acceptació per part de tots (usuaris, cuidadors I professionals) b) Que existeixin polítiques de salut mental que permetin fer-ho
En malalties com l’esquizofrènia, l’afectació de la família , la duració i cronificació de la malaltia pot dur a un esgotament del cuidador
Important l’atenció a les famílies amb malalt mentals per facilitar la seva funció cuidadora de forma saludable..

10. OBJECTIUS TREBALL SOCIAL GRUPAL AMB FAMÍLIES EN ELS SERVEIS DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL
OBJECTIU GENERAL
Ajudar les famílies a millorar el seu funcionament I suport social mitjançant les experiències constructives de grup I a enfrontar-se amb els seus problemes com ara:
•L’esgotament
•L’aïllament mental
•Els sentiments de culpabilitat
• la pèrdua de xarxes socials.
Es preten aconseguir crear de nou actituds positives envers la persona malalta o ajudar a mantenir o millorar la relació que fins ara ha tingut amb el malalt

11. OBJECTIUS TREBALL SOCIAL GRUPAL AMB FAMÍLIES EN ELS SERVEIS DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL
OBJECTIUS ESPECÍFICS
1. Informar: Informar les famílies sobre les malalties mentals cròniques per tal que:
Reconeguin en què consisteix la problemàtica del familiar que pateix una malaltia mental
Els tractaments que existeixen actualment I els serveis des dels quals s’han d’aplicar.
Això ajudarà a que acceptin I entenguin el que li passa al seu familiar malalt i les repercussions que té la malaltia mental en la vida d’aquest I de tota la família

12. OBJECTIUS TREBALL SOCIAL GRUPAL AMB FAMÍLIES EN ELS SERVEIS DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL
2. Formar: A la família per tal que:
Pugui afrontar les situacions a les que dona lloc la malaltia per ella mateixa
Intentar que els familiars siguin capaços d’afrontar les conductes problemàtiques que pugui exhibir el familiar afectat (verbalitzacions il·lògiques o impertinents, repeticions reiterades, manierismes cridaners o molestos…).

13. OBJECTIUS TREBALL SOCIAL GRUPAL AMB FAMÍLIES EN ELS SERVEIS DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL
3. Donar Suport: Compartir amb les famílies les dificultats I emocions que vulguin expressar:
Les intenses vivències experimentades pels familiars en tota l’evolució de la malaltia de la persona malalta,
L’assumpció del rol de familiar d’un malalt mental
La confrontació amb l’estigma social
Les relacions entre els diferents membres de la família
Aquest suport permetrà que puguin fer una millor elaboració de les seves emocions I canalitzar-les en un sentit constructiu I adaptat, enteses com quelcom natural I lògic.
Aquests 3 objectius es complementen: És més fàcil formar i donar suport a qui està informat I alhora el suport és més gran quan la persona està informada i formada

14. MODEL D’INTERVENCIÓ GRUPAL EN EL PROCÉS D’ATENCIÓ A LA REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL
GRUP SOCIOEDUCATIU (2)
Tipus de grup orientat a millorar els:
a) Hàbits
b) Estratègies o habilitats de les famílies
c) Informació sobre aspectes d’un determinat transtorn,
conseqüències i les possibilitats d’intervenció.
•L’adquisició d’aquestes capacitats pot representar un progrés personal i pot evitar un procés de deteriorament i marginació social.
(2) Rosell Poch, T. “Métode I modalitats del treball social de grup”. RTS, núm. 201 (abril 2014) COTS Pàgs. 9-22. ISSN 0212-7210
Amb la finalitat de solucionar les seves mancances per afrontar una determinada situació.
•L’objectiu principal és oferir ajuda personal a les famílies a través de la participació en un grup.
•Ofereix un tipus d’aproximació diferent del que puguin rebre del treballador social o de qualsevol membre de l’equip, en l’atenció individual I familiar.
•Permet també la detecció de dificultats col·lectives facilitant una projecció comunitària de la problemàtica viscuda per aquests familiars.

15. METODOLOGIA
1. Qui hi pot participar?
Els grups són oberts a totes les famílies usuàries dels serveis, prioritzant les famílies que no hi hagin participat mai.
2. Quin és el diseny del grup ?
La mida es recomana entre 10 i 12 famílies màxim.
Són families que tenen algún familiar que participa al SRC o que està ingressat a les unitats de MiLLE dels CAEM.
3. Qui dirigeix el grup?
Tot i que la coordinació dels grups de família el realitza la treballadora social, l’infermera referent del servei o unitat dona suport a l’hora de realitzar-los.

16. METODOLOGIA
4. Quin és l’abordatge tècnic en la conducció del grup
Abordatge semidirectiu : S’introdueix un tema a tractar com a mitjà per dinamitzar el grup.
5. Com es decideixen els temes a tractar a cada sessió i qui els desenvolupa ?
Proposta dels temes a tractar des de cada una de les disciplines de l’equip assistencial / famílies.
Un cop acordats els temes calendari anual.
Per presentar cada sessió es convida:
A un dels membres de l’equip de cada àmbit: médic, infermeria, psicologia, terapia ocupacional i treball social.
A un professional d’algún recurs comunitari vinculat al servei o a la xarxa de SM. Possibilita a les famílies el coneixament d’entitats relacionades dins d’aquest àmbit I quin tipus de suport en poden rebre.

17. CALENDARI I PARTICIPACIÓ DE PROFESSIONALS
ALS GRUPS DE FAMÍLIES de MiLLE- 2014
PROCÈS D’ATENCIÓ A LA REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL
1ª sessió:
Dia: 28 de gener
Hora: 11h a 12 h.
Lloc: H3
Tema a tractar a càrrec de:
Sra. Alícia Casals
Presentació del grup, avaluació sessions 2013, calendari i temes que es tractaran aquest any.
2ª sessió
Dia: 25de febrer
Hora: 11h a 12 h
Lloc: H3
Tema a tractar a càrrec de:
Sra. Lara Ortiz
Tema a tractar a càrrec de:
“Relació terapèutica: infermeria-família-usuari”
3ª sessió
Dia: 25 de març
Hora : 11h a 12 h
Lloc: H3
Tema a tractar a càrrec de:
Sra. Alícia Casals (Treballadora Social)
“La promoció de l’autonomia en les persones amb problemes de salut mental: L’empoderament com element clau en la intervenció dels cuidadors i les famílies”.
4ª sessió
Dia: 29 d’abril
Hora: 11h a 12 h
Lloc: H3
Tema a tractar a càrrec de:
Sra. Cristina Rodriguez (Coordinadora Club Social Gramenet i psicòloga)
“Club Social Gramenet: Servei social especialitzat amb persones amb problemes de salut mental”
5ª sessió Dia: 27 de maig Hora: 11h a 12 h Lloc: H3 Tema a tractar a càrrec de: Sra. Cristina Macias (Neuropsicòloga) “Aspectes neuropsicològics en el Transtorn Mental Sever” 6 ª sessió Dia: 25 de juny Hora: 11h a 12 h Lloc: H3 Tema a tractar a càrrec de: Dr. Carlos Mizrahi “Què són els trastorns esquizofrènics: causes i tractament” 7ª sessió Dia: 30 de setembre Hora: 11h a 12h Lloc H3 Tema a tractar a càrrec de: Sra. Irene Munuera (Terapeuta Ocupacional) “”Terapia Ocupacional en el procés de rehabilitació psicosocial” 8ª sessió Dia: 28 d’octubre Hora: 11 h a 12 h Lloc H3 Tema a tractar a càrrec de: Dr. Kuffer “El malalt i la malaltia mental” 9ª sessió Dia: 25 de novembre Hora: 11 h a 12 h Lloc H3 Tema a tractar a càrrec de: Sra. Pilar Herrera (Cap d’Àrea d’Infermeria del Procès de Rehabilitació Psicosocial)

18. METODOLOGIA
6. Quina és la seva periodicitat i lloc de realització?
Les reunions són mensuals i es desenvolupen de gener a desembre.
SRC: Primers dilluns de cada mes de 9.30 h a 11 h a una de les sales del servei.
MiLLE: Darrers dimarts de cada mes dede 11 h a les 12 h a la sala de rehabilitació de la Unitat d’Hospitalització 3 de l’Edifici Central dels CAEM.
7. Com s’avalua l’eficàcia del grup?
Durant la primerera reunió de l’any les famílies omplen un qüestionari/enquesta de satisfacció on es demana que realitzin la seva valoració. (Pendent validació instrument específic)

19. PERFIL DE FAMILIARS QUE PARTICIPEN ALS GRUPS
30,7 %
Edat : 62,9 Dels 40 als 60 anys: 25 % A partir dels 60 anys: 75 %

20. CONCLUSIONS
•S’ aconsegueix una millora en la implicació de la família en el procés rehabilitador de la persona malalta.
•S’aconsegueix un millor vincle amb l’equip assistencial
•Faciliten la interrelació amb persones amb una mateixa problemàtica, reduint l’aïllament que l’estigma de la malaltia pot causar a la mateixa família.
•Hi ha actituds o comportaments que poden ser modificats en un contexte de grup, per un procés d’identificació amb els altres membres, que seria més difícil que es produís en un altre tipus d’intervenció
•Des que Treball Social va iniciar aquests grups s’hi han fomentat els valors socials i l’empoderament de les famílies. Existeix un ampli consens en continuar en la mateixa línia.

21. CONCLUSIONS

22. Moltes gràcies per la seva atenció !