2. Fitxa de bones pràctiques:
Títol: Les muntanyes i costes de Catalunya
Dades del centre
Nom del centre: El Sagrer
Adreça: c/ Costa Rica, 26
Codi postal: 08027
Localitat: La Sagrera, Barcelona.
Adreça electrònica: a8045057@xtec.cat
Servei Territorial: És un dels 7 barris que pertany al districte
de Sant Andreu.
Dades de l’alumne
Nom: Laia-Anna Ferrer Cibeira
Grup: 3P-A
Curs: 3r en educació Primària
3. Resum de la pràctica
Aquest projecte proposa que l’alumne conegui l’entorn que l’envolta.
Dedicaran especial atenció al relleu de Catalunya i l’acompanyaran
amb la sortida que realitzaran a Montserrat. És una activitat
interdisciplinar que treballa des de l’àrea de llengua, medi i tenen en
compte les TIC.
Des del meu punt de vista, és molt important fer ús de les TIC perquè
és una manera en què els alumnes poden assolir els coneixements
necessaris del tema a partir d’activitats lúdiques i divertides. A més, és
molt interessant l’ús que faran de la PDI ja que les activitats
relacionades amb el món digital susciten el interès i la participació de
totes elles.
Finalment, la sortida a Montserrat permet als alumnes posar-se en
situació i observar de manera directa el que estan aprenent, de manera
que l’aprenentatge és molt més significatiu i engrescador. Totes les
activitats que es realitzen a partir de la utilització d’aquests recursos
permeten a l’alumne aprendre, en aquest cas, sobre els relleus a
Catalunya de manera lúdica, divertida i enriquidora.
4. 3. Descripció de la pràctica
Àmbits d’actuació:
Aula: “La Mola”
Curs: 5è de primària
Cicle: Superior
Etapa: Primària
Centre: Públic
Entorn: Parc infantil, Centre Cívic i connexions amb l’àrea
metropolitana.
Àrees o Matèries: Medi, llengua catalana, TIC i Educació
per la Ciutadania.
5. Capacitats i competències:
Les competències que es treballen al llarg d’aquesta intervenció
educativa són les següents:
La competència en comunicació lingüística: Es treballa a partir dels
intercanvis d’informació i raonaments orals a nivell de grup classe i de
petits grups però, també a partir de la realització de textos escrits.
Tractament de la informació i competència digital: En aquesta unitat
també es treballarà a partir de la xarxa web com a font d’informació,
com a eina per a consolidar els continguts treballats i com a mètode
per autoavaluar-se. També s’utilitza l’observació de fotos com a font
d’informació.
Competència per aprendre a aprendre: Els nens hauran d’aprendre a
extreure informació de diferents fonts d’informació: xarxa web, textos,
mapes... i comunicar aquestes a través de: mapes, debats, textos...
En definitiva, són totes activitats útils per resoldre altres tipus de
problemes o incògnites de la vida diària o no.
6. Competència en el coneixement i la interacció en el món físic: La
percepció de l’espai físic possibilita comprendre aquest i conèixer
com interacciona l’home amb la natura. Aquesta competència es
duu a terme a partir de la sortida a Montserrat.
Competència Social i Ciutadana: El treball en grup requereix
capacitats necessàries en la interacció en societat com ara: la
cooperació, la valoració de les diferents capacitats de cada individu
i el respecte.
Autonomia i iniciativa personal: La informació que els nens
acumulen els ajuda a tenir i desenvolupar una visió de la realitat
més complexa, crítica i personal per tal de ser capaços d’afrontar
els problemes del dia a dia.
7. Descripció de la bona pràctica:
Curs acadèmic: 2011-2012
Punt de partida:
Els alumnes de 5è coneixen molts llocs (muntanyes, rius, valls...) del seu entorn i
no saben ubicar-los en l’espai, ni dins del sistema conceptual del relleu. Així
doncs, aquest tema té com a finalitat fer-los veure aquest fet i conèixer més a fons
Catalunya.
Anteriorment a la realització d’aquesta activitat, ja han treballat altres continguts
relacionats amb aquest tema; les comarques de muntanya d’interior i litorals i els
elements que formen els relleus.
D’aquesta manera es proposa la següent activitat, ja que tracta de resoldre els
relleus que trobem a Catalunya i la importància de prendre una bona actitud
davant el medi que ens envolta.
Objectius:
Conèixer les principals característiques del relleu català
Localitzar les quatre unitats de relleu a Catalunya
Conèixer les diferents fonts d’informació i fer ús de les TAC.
Prendre consciència de la importància que té l’ésser humà sobre el medi que
l’envolta.
8. Desenvolupament de l’experiència
La primera sessió està destinada a captar les idees prèvies dels alumnes i
presentar als alumnes què és el que es treballarà al llarg d’aquesta unitat que
tindrà una durada de vuit sessions. Així doncs, la mestra va presentar
aquesta unitat creant una mica de debat sobre què creien els alumnes que
era el relleu, com creuen que és el relleu a Catalunya i quines unitats de
relleu coneixen. Aquest primer contacte va ser possible perquè anteriorment
ja havien treballat temes relacionats, de tal manera que podien imaginar-se o
fer-se idea de com eren els relleus.
A la segona sessió, en grups cooperatius de 3 o 4 persones havien d’anar
buscant el significat d’algunes paraules claus del relleu i els seus accidents i
dibuixos significatius. De manera, que alhora de tractar el medi també
s’incloïa el treball cooperatiu; aprenent a respectar, valorar, acceptar i
compartir la recerca amb altres companys. En aquesta sessió, em vaig
adonar que no tots els alumnes estan preparats per treballar cooperativament
ja que no tots saben respectar les opinions de la resta, i d’altres no es deixen
aconsellar. D’una banda, a partir del treball cooperatiu, com a mestra, pots
adornar-te de quin paper juguen els alumnes (líder, passiu, actiu...). D’altra
banda, activitats com aquestes, ajuden aprendre a treballar en equip, una
tasca que no resulta gens fàcil.
9. A la tercera sessió es va fer una posada en comú i van fer l’autocorrecció
del significat de les paraules claus i més importants del relleu i els seus
dibuixos significatius. Seguidament, es va fer una lectura col·lectiva i
comentada, a partir de la PDI on sortia el text projectat, sobre el relleu a
Catalunya. Finalment, es va elaborar col·lectivament un quadre
conceptual sobre el mateix.
A la quarta sessió, es va fer una cerca acurada d’informació per parelles
sobre el relleu de Catalunya i els accidents de la seva costa a través
d’activitats interactives a la xarxa web de “edu365”. Va ser una activitat
molt dinàmica que provocava el interès en els alumnes per aprendre i
ampliar els seus coneixements entorn als relleus.
A la cinquena sessió els alumnes van complementar l’activitat del dia
anterior amb una autoavaluació, aquest cop individual, amb la PDI sobre
mapes de la costa i el relleu de Catalunya en la xarxa web “edu365”. Tots
els alumnes es van mostrar participatius i aquesta proposta
d’autoavaluació va suposar un èxit perquè no hi ha re que faciliti més
l’aprenentatge que aprendre alguna cosa des de la dinàmica en grup.
10. A la sisena sessió la mestra va informar als alumnes que a la següent
setmana anirien d’excursió a Montserrat. Per fer-ho la mestra va seguir els
següents passos:
Abans:
Se’ls va comunicar que anirien a Montserrat a passar el dia, per tal de veure
quin és el relleu que predomina i per prendre conscienciació de lo important
que és mantenir el nostre entorn en condicions favorables. Per fer-ho els hi
va formular diverses preguntes per crear una mica de debat: “Creieu que hi
haurà muntanyes o us ho trobareu pla?”, “heu plantat algun cop un arbre?”,
“sabeu perquè és important els arbres per a la nostra supervivència?”...
Un cop finalitzat el debat, la mestra els hi va donar algunes orientacions
sobre què havien de dur per menjar i com transportar-ho (carmanyoles,
torcaboques de roba i cantimplora) amb la finalitat d’evitar el màxim
d’embalatges, envasos i altres residus innecessaris, que ells ja coneixen
gràcies a les conscienciacions que realitzen a les hores de tutoria.
També, tenint en compte l’àrea d’educació física la mestra els va orientar
sobre la roba més adequada per anar d’excursió i sobre l’equipament
imprescindible fent referència a la importància d’anar ben abrigat degut al
fred (Samarreta de màniga llarga, jersei i samarreta). I portar botes de
muntanya, cantimplora amb aigua suficient per a tot el dia, motxilla, gorra,
berenar i dinar.
11. Durant:
A la setena sessió van realitzar la sortida a Montserrat amb l’objectiu
d’apropar-se a un entorn més proper i poder contemplar en primera
persona com és aquest entorn. D’alguna manera se’ls feia prendre
consciència de la natura, el respecte que mereix i de l’efecte que té
l’ésser humà sobre ella. Els alumnes visitaven els diferents espais i
caminaven per les Muntanyes, alhora que anaven omplint una fitxa que
els hi van proporcionar amb algunes preguntes referents a la necessitat
de prendre consciència pel manteniment dels boscos, que tant importants
són per a la nostra supervivència.
Aquesta darrera sessió, a més a més, tenia com a objectiu unir dos
temes. Primer el del relleu de Catalunya i enllaçar-lo amb el següent tema
que tractaran durant la setmana de la ciència “Els boscos”.
12. Després:
A la vuitena sessió, es van reunir tots a l’aula per tal de fer una
comprovació col·lectiva de tota la informació que anteriorment havien
recollit a la xarxa web i per parlar de la sortida a Montserrat.
Finalment, van elaborar un dossier de Montserrat on parlaven de tot el
que havien aprés. Adjuntaven; dibuixos, fitxes i tota la informació que
havien anat recopilant a través de diverses fonts.
En definitiva, la mestra al llarg de totes les sessions procurava
motivar-los a través de diverses activitats. La mestra que en tot
moment feia de guia els facilitava l’aprenentatge i l’adquisició de
coneixements a partir de les idees prèvies, la imaginació, el
descobriment i la curiositat. Per exemple: “Com creieu que són els
relleus a Catalunya?”, “Dibuixeu com creieu que serien els relleus”,
“Quins relleus trobem a Catalunya?”...
13. Tipus de treball:
En el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest tema la
utilització de la xarxa web té una gran importància, perquè
d’aquesta manera s’intenta motivar més als nens.
D’una banda, la sortida a Montserrat els permet constatar tot allò
que han estudiat i relacionar-lo amb la realitat. A més, han elaborat
un dossier a partir de la informació recollida durant la visita
(observació directa), dels textos informatius i de les TIC.
D’altra banda, per començar a treballar aquest tema els nens han
de conèixer el vocabulari específic. Per fer-ho, es van posar en
equips cooperatius de quatre persones i varen omplir unes fitxes
sobre els relleus amb dibuixos representatius.
A partir d’aquí es fan treballs de recerca a través de l’espai web, de
mapes, del treball de camp a Montserrat...
14. Temporització:
La bona pràctica la qual he dut a terme consta de tot un projecte, vuit
sessions de durada, amb la sortida a Montserrat i el treball de camp
inclòs. Tot i així tracto aquelles sessions que des del meu parer han sigut
més significatives per l’aprenentatge dels alumnes; com les sessions on
han utilitzat la PDI i la sortida a Montserrat.
Recursos Humans i Materials:
Programa Edu365 sobre el relleu de Catalunya
Mapa pòster de Catalunya física
Mapes muts
Fotografies de rius catalans contaminats
Fotocòpies dossier de Montserrat
Unitats didàctiques
Escola oberta
PDI
Ordinadors
15. Valor afegit
Aquesta intervenció educativa té aspectes, des del meu punt de vista,
molt positius. L’activitat proposa a l’alumne conèixer de prop l’entorn
que l’envolta a través d’una excursió, la de Montserrat. A més, vaig
trobar molt interessant la primera sessió en què la mestra els hi feia
imaginar què eren els relleus i com podien ser a partir del que havien
après en anteriors temes (idees prèvies), sense dubte una bona
manera de captar els coneixements previs, perquè permet l’adquisició
de coneixements a partir de el interès i l’entusiasme.
Un altre valor afegit seria la utilització de la PDI perquè va permetre
als alumnes poder sortir a la pissarra digital a fer activitats. Trobo que
és una bona manera d’aprofitar-la i que alhora motiva als alumnes en
el seu procés d’aprenentatge.
En definitiva, han fet ús de recursos molt diversos i molt interessants
com són: les PDI, xarxes webs, mapes i la sortida a Montserrat. Tots
aquests recursos han fet d’aquest tema una activitat molt divertida i
engrescadora pels alumnes. En canvi, si s’haguessin limitat als
llibres, probablement els alumnes no haguessin aprés tant com ho
han fet.
18. Criteris d’avaluació
Avaluació formadora: Els alumnes que no van assolir els continguts
van realitzar unes activitats per parelles. En primer lloc, van haver
d’escriure el significat i exemples concrets (acompanyats de dibuixos i
fotos) dels rius, del sistema muntanyós, depressió cap, delta i golf. I
van haver de repetir la sessió de l’edu365 a la xarxa web. Cal d’estacar
que els alumnes que ho van haver de tornar a realitzar van ser aquells
amb necessitats educatives especials, i ho van fer a les hores de
desdoblament amb les mestres d’educació especial, tot i que
l’exigència era molt més baixa.
Avaluació final: A la setmana següent d’haver tornat de la sortida a
Montserrat, els alumnes van tenir un control per donar per finalitzat al
tema dels relleus.
Avaluació sumativa: la mestra no només té en compte el resultat del
control, sinó que valora; el dossier i la bona presentació, l’ús correcte
de la xarxa web i la bona actitud durant la sortida i els treballs
cooperatius.
19. Autoria de l’experiència
Coordinació:
- Carme, mestra de 5è de primària i Conxita,
coordinadora de cicle superior i mestra d’educació
especial.
Professorat implicat:
- Carme , mestra de 5è B de primària i especialista
d’educació física.
- Anna, mestra de 5è A i especialista de música de
primària,
- Sònia , mestra en educació especial.
- Conxita, mestra en educació especial i coordinadora
de primària.
20. Validació de la fitxa
Aquest tema ha sigut molt interessant des del meu punt de vista perquè les
mestres han utilitzat un munt d’activitats que deixava els llibres de text de
banda, fet que considero molt important en el segle XXI perquè estem vivint l’era
tecnològica, i si des de les escoles no la treballem, ens quedaríem molt
endarrerits a nivell tecnològic. Però aprofitant altres fonts, considero que encara
podien haver fet més bon us de les eines TIC. Hi ha molts més recursos i webs
interessants per treballar els relleus. Podien haver utilitzat programes com el “J-
clic” on podien haver trobat un ampli ventall d’activitats més i no limitar-se
només a la web d’edu365.
Pel que al mestre respecte considero que ha dut a terme activitats que han
motivat als alumnes per tal de facilitar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Pel que fa a la resta, crec que ha fet curt de temps i moltes de les activitats les
ha hagut de fer a corre-cuita mentre que hagués sigut millor que els alumnes
disposessin de més temps per interioritzar els continguts.
En quant els alumnes, hi ha hagut una mica de tot. La classe de 5è B acull a
molts alumnes amb necessitats educatives especials, per això molts d’ells, al no
poder seguir la classe amb normalitat, distreien o molestaven a la resta de
companys. Per sort, disposen d’hores de desdoblament, en què la mestra
d’educació especial se’ls emporta i els ensenya el mateix però de manera més
senzilla i simplificada.
