2. La música barroca
És un estil musical europeu que abasta
tot el segle XVII i la primera meitat del
segle XVIII.
3. Musicalment, la música barroca es féu
preponderant, originant l’anomenada
monodia de acompanyada, i
nasqueren el drama per la música, o
òpera i l’oratori. Posteriorment, la suite.
4. Al llarg de tot el període l'expressió
prevalgué sobre la forma. Són distintius del
Barroc:
• la riquesa d'ornamentació,
• la tendència a les variacions
• l'aplicació de la tècnica del baix continu.
• l'aparició de noves formes organístiques.
5. Clave
• El clave és un instrument de corda
puntada que es caracteritza per
tindre totes les cordes de diferents
longituds.
6. Posseeixen un caixa de ressonància i un
teclat. El sistema mecànic és el següent:
una tecla aixeca un petit martell i
aquest entra en contacte mediant un
plectre puntejant la corda. Al baixar el
martell el mecanisme apaga el so.
7. Aquest instrument també se’l coneix
com clavecí, clavicèmbal i data de
l’Edat Mitjana i va aconseguir la seva
edat d’or en el Barroc de la mà de
compositors com J.S. Bach.
8. Viola de gamba
• És un instrument de corda fregada
molt antic. Neix aproximadament cap
a l’any 1400 i es va utilitzar
especialment durant el Renaixement i
el Barroc.
9. La viola de gamba que es toca amb
l’instrument agafat entre les cames té
aquests nom per diferenciar-la de les
violes convencionals.
10. Viola da braccio
La viola da braccio és un instrument de corda
fregada, pròpia del segles XVI i XVII, membre
de la família del violí.
11. És diu viola de braccio En referència a
l'extremitat en què es recolzava
l'instrument per tocar-lo.
12. llaüt
El llaüt és un instrument de corda
pinçada amb la caixa de ressonància
amb el fons còncau, corbat, constituït
per diverses lames de fusta.
13. tiorba
La tiorba és un tipus de llaüt barroc de grans
dimensions, amb dos clavillers o mànecs i
amb vuit cordes addicionals per als
baixos, sense trastejar.
14. Va gaudir de gran
favor durant el segles
XVI i XVII. Al finals del
segle XVIII desaparegué
com a instrument com a
instrument de concert i
de societat per deixar
pas a la guitarra.
15. L’espineta
• L’espineta és un instrument de corda
pinçada dotat de teclat. En aquest sentit és
semblant al clavicèmbal i al virginal.
16. Hi ha dos tipus diferents d'espinetes: les
poligonals i les travesseres. El primer tipus
presenta una forma de la taula harmònica i
de la caixa ressonància de tipus poligonal
irregular.
17. Virginal
El virginal és un instrument musical de corda
pinçada i tecla. Va tenir el seu esplendor
durant el segle XVI i XVII als Països Baixos i
Anglaterra.
18. Clavicèmbal
L'origen del clavicèmbal, tot i que poc clar, es
pot situar cap a finals de l’edat mitjana.
Són especialment adients per a
l'acompanyament i el baix continu.
19. Orgue
Un orgue és un instrument musical de
teclat. Els sons es generen fent passar
aire per tubs de diferents longituds. Es
classifica com instrument de vent.
20. • En el barroc l'orgue va tenir el seu
apogeu i època daurada, tant pel
que fa als intèrprets, compositors i
orgueners.
21. La guitarra barroca
La guitarra barroca és una guitarra de
l’època barroca, un avantpassat de la
guitarra clàssica moderna.
22. L'instrument era més petit que una guitarra
moderna, d'una construcció més lleugera, i
emprava cordes de budell. I estava
ornamentada amb làmines de fusta molt
primes.
23. Flauta travessera
• La flauta ara és cònica amb sis forats i una
clau per al re#. Es crea la divisió actual de:
peu, cap i cos. L'altura comença amb re i té
dues octaves.
24. trompeta
• L'anomenada trompeta "natural" o barroca
va ser l'instrument per al qual va escriure
música J.S. Bach entre altres.
25. Es tractava d'una trompeta buidada en
metall i amb una forma, però que no
podia emetre degut a la pressió de l'aire
res més que els harmònics naturals del
so fonamental que venia determinat per
la longitud del tub.
26. Oboè
• El seu cos és un tub cònic format per 3
seccions: la superior, la inferior i la part del
pavelló. El seu só ha estat descrit com acre,
nasal, penetrant, áspera, ronc i abellutat.
27. Fagot
Instrument de fusta de l’època barroca.
Les parts de l'instrument:
• tudell
• cèrcol d'unió
• campana
• cos central
• suport del polze
• topall inferior
• secció final
28. Orquestra barroca
La orquestra era un conjunt variable
d’instruments de manera que la
selecció depenia de la quantitat de
músics disponibles en un determinat
moment i lloc.
