Successfully reported this slideshow.
La Edat Mitjana
<ul><li>Caracteristiques generals </li></ul><ul><li>Música Medieval </li></ul><ul><li>Música Religiosa </li></ul><ul><li>P...
Edat Mitjana:Caracteristiques generals <ul><li>Teoria teocentrista </li></ul><ul><li>Amb la caiguda de l’imperi romà la cu...
 
MÚSICA MEDIEVAL <ul><li>La  Música medieval  compren tota la música europea composta durant la Edat mitjana. Aquesta etapa...
 
Música Religiosa: El cant gregorià <ul><li>La denominació de  cant gregorià  s’origina en que aquest tipus de cant es atri...
L’escenari del cant gregorià   <ul><li>El cant gregorià va néixer per a ser interpretat dintre de la litúrgia de l'Esglési...
Inici de la Polifonia <ul><li>La  polifonia  és l'art de juxtaposar dues o més línies melòdiques que interactuen. L'aparic...
Polifonia
Música Profana <ul><li>Paral·lelament a la música religiosa, s’estava desenvolupant la  música profana  o trobadoresca. No...
Música profana: Joglars <ul><li>Un  joglar  era un artista del entreteniment en la  Europa   medieval , dotat per tocar in...
Joglars <ul><li>Dins de la primera etapa de la Edat Mitjana entre el s. X i la primera meitat del s. XIII predominaven els...
Música Profana: Trobadors <ul><li>Els trobadors eren poetes-músics normalment de famílies nobles que escrivien versos d’am...
Trobadors <ul><li>El primer poeta-compositor que va escriure en llengua vulgar, és adir que no ho va fer en llatí, va ser ...
DANSA MEDIEVAL <ul><li>Les danses medievals són relativament mal conegudes, havent deixat poques traces escrites. Si algun...
DANSA MEDIEVAL <ul><li>Entre les danses de les quals es conserva el nom fins a avui, són de destacar:  </li></ul><ul><li>C...
 
Guido d’arezzo <ul><li>Guido d'Arezzo  o  Guido Aretinus  o  Guido da Arezzo  o  Guido Monaco  (991/992 – posterior a 1033...
<ul><li>Mentre estigué a Arezzo, desenvolupà noves tècniques d'ensenyament, incloent-hi el tetragrama (precursor immediat ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Power Point Edat Mitjana

22,520 views

Published on

Published in: Travel
  • KNIGHTS TEMPLAR SYMBOLICALLY KEEP "THE ARK" The vaults of Gothic cathedrals have subliminal symbolism Not only were the cloisters of the medieval monasteries built with occult symbolism, also the vaults of the cathedrals of the twelfth and fourteenth centuries. http://www.slideshare.net/ramonetriu/knights-templar-symbolically-keep-the-ark At the initiative of the Templars include a subliminal symbol consisting of a human face in outline. After meeting this personal research, which is illustrated with photos and drawings, who has read will return not to enter into a Gothic cathedral observing them differently has looked like before. Not only sculpture can reveal the divine face. Some vaults of Gothic cathedrals offer our face. http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/gotico-enigmatico.html FOR MORE INFORMATION, SEARCH MAIN LINK IN MY SUMMARY: http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/research.html General links RRRiu: http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/research.html
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Power Point Edat Mitjana

  1. 1. La Edat Mitjana
  2. 2. <ul><li>Caracteristiques generals </li></ul><ul><li>Música Medieval </li></ul><ul><li>Música Religiosa </li></ul><ul><li>Polifonia </li></ul><ul><li>Música Profana </li></ul><ul><li>Dansa medieval </li></ul><ul><li>Més imatges </li></ul>ÍNDEX
  3. 3. Edat Mitjana:Caracteristiques generals <ul><li>Teoria teocentrista </li></ul><ul><li>Amb la caiguda de l’imperi romà la cultura grecoromana i el llatí perrden autoritat, i es fuciona la cultura clàssica amb l’autoctona. </li></ul><ul><li>La societat es completament rural. S’implanta el feudalisme. </li></ul><ul><li>L’esglesia s’estableix com a màxim organisme. </li></ul><ul><li>Neix l’islamisme </li></ul>
  4. 5. MÚSICA MEDIEVAL <ul><li>La Música medieval compren tota la música europea composta durant la Edat mitjana. Aquesta etapa comensal amb la caiguda del imperi Romà en 476 y finalitza aproximadament cap a mitjans del s. XIV . Encara que al final de la època medieval i al començament del renaixement es un límit clarament arbitrari y difús, el situem al 1400. </li></ul><ul><li>Instruments </li></ul><ul><li>Alguns dels que s’utilitzaven eren: </li></ul><ul><li>Organistrum: Es un instrument de corda que s’utilitzava únicament en entorns religiosos. </li></ul><ul><li>Cítara: Es un instrument de corda que pertany a la família dels instruments de corda polsada. </li></ul><ul><li>Sacabuche: Es un instrument de vent de metall amb un tub mes o menys cilíndric que té una vara extensible que serveix per afinar-lo. </li></ul><ul><li>Odrecillo: Es una varietat de la gaita, però més petit. Té una punta recta i llarga, però torta, en forma angular. </li></ul><ul><li>Pandereta: Instrument de percussió, que es toca m’entres es balla amb algunes parts del cos. </li></ul>
  5. 7. Música Religiosa: El cant gregorià <ul><li>La denominació de cant gregorià s’origina en que aquest tipus de cant es atribuït al Papa Gregori I com una evolució del cant ambrosià . Des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció o, com ho deia Sant Pau: «Cantant a Déu en el vostre cor». El text era doncs la raó d’ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el principi que —segons Sant Agustí — «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre’s sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta. Per tant, a l'interpretar-lo, els cantants han d’haver entès molt bé el sentit del text. En conseqüència, s’ha d’evitar qualsevol impostació de la veu de tipus operístic que s’intenti el lluïment de l'intèrpret. Del cant gregorià és d'on procedeixen les maneres gregorianes, que donen base a la música occidental </li></ul>
  6. 8. L’escenari del cant gregorià <ul><li>El cant gregorià va néixer per a ser interpretat dintre de la litúrgia de l'Església. Per tant és la litúrgia, el seu escenari natural. </li></ul><ul><li>La missa </li></ul><ul><li>En la celebració de l'Eucaristia existeixen dos grups principals de peces: </li></ul><ul><li>L'ordinària: està composada per textos que es repeteixen en totes les misses. </li></ul><ul><li>La pròpia: està constituïda per peces que es canten segons el temps litúrgic o segons la festa que se celebra. </li></ul>
  7. 9. Inici de la Polifonia <ul><li>La polifonia és l'art de juxtaposar dues o més línies melòdiques que interactuen. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge musical. La monodia constituïda per una sola línia melòdica del cant gregorià, senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic. En els tímids inicis de la polifonia, que té el seu origen documentat a França, els oients no quedaven indiferents. Pot afirmar-se que el nou llenguatge adquireix categoria artística cap a finals del segle XII i començaments del XIII. </li></ul><ul><li>Les primeres formes polifòniques de la música occidental són: </li></ul><ul><li>L'organum, que consisteix en afegir una nova veu sobre el cant gregorià a una distància de 4a o 5a. En l'organum primitiu, les veus es mouen per moviment paral·lel. </li></ul><ul><li>El discantus o discant, on les veus ja no es mouen per moviments paral·lels sinó per moviments contraris, normalment nota contra nota </li></ul><ul><li>El motet, compost per tres veus o més, i amb la melodia gregoriana, anomenada tenor, se situa en la veu més greu. </li></ul>
  8. 10. Polifonia
  9. 11. Música Profana <ul><li>Paral·lelament a la música religiosa, s’estava desenvolupant la música profana o trobadoresca. No coneixem gaires mostres de cançons profanes de l'edat mitjana anteriors al s.XI. </li></ul><ul><li>La música trobadoresca , fou creada pels trobadors per acompanyar les seves poesies, des de finals del s. XI fins a finals del s.XIII.  Aquestes poesies eren generalment dels gènere amorós per lloar i idealitzar la dama, però també tractaven altres temes com la natura, la política, la moral o les gestes heroiques. </li></ul>
  10. 12. Música profana: Joglars <ul><li>Un joglar era un artista del entreteniment en la Europa medieval , dotat per tocar instruments, cantar, explicar historia o llegendes. </li></ul><ul><li>Es diferenciaven de els trobadors per els seus orígens més humils, per tenir com a fi entretenir i no ser autors dels seus versos, perquè generalment eren copies de versos de trobadors millorades per ells mateixos, encara que sí existien aquells qui composaven les seves obres. </li></ul>
  11. 13. Joglars <ul><li>Dins de la primera etapa de la Edat Mitjana entre el s. X i la primera meitat del s. XIII predominaven els joglars èpics (poetes cultes en realitat) que recitaven (no sempre) tirades y fragments de poesia narrativa o biogràfica. A partir de la segona meitat del s. XIII i en el s. XIV predominen més els joglars lírics que recitaven la nomenada &quot;poesia cortesana” </li></ul>
  12. 14. Música Profana: Trobadors <ul><li>Els trobadors eren poetes-músics normalment de famílies nobles que escrivien versos d’amor i cançons de temes diversos i els posaven música. Els centres més importants eren Itàlia, Alemanya i Provança. Els primers trobadors eren d’occitànica (sud de França). Els trobadors catalans segueixen els provençals fins al punt que, en aquells temps, el provençal era la llengua galant a Catalunya i en provençal s’escrivien els poemes. </li></ul>
  13. 15. Trobadors <ul><li>El primer poeta-compositor que va escriure en llengua vulgar, és adir que no ho va fer en llatí, va ser Guillem IX d’aquitanià de qui es conserven onze cançons en llengua d'oc. </li></ul>
  14. 16. DANSA MEDIEVAL <ul><li>Les danses medievals són relativament mal conegudes, havent deixat poques traces escrites. Si algunes cròniques de l'època parlen d'elles, cap les descriu, de manera que avui dia és gairebé impossible saber com eren ballades. A aquesta dificultat s'afegix el problema del desxiframent musical: la notació musical es cap a en aquesta època en una pentagrama de quatre lineas] (i no de cinc com avui), el que ce fa la interpretació de les frases melòdiques bastant aleatòries. Les primeres descripcions detallades de ball a Europa daten de 1450 a Itàlia, després del començament del Renaixement. No obstant això, se sap que el ball va ser popular a Europa durant l'Edat Mitjana, ja que és representat en pintures i miniatures, i es descriu en els textos. Les formes de dansa en l'Edat Mitjana incloïen el carol i la estampie. El carol consisteix en un cercle de ballarins agafats de la mà, amb els ballarins ballant mentre cantaven. Tant el carol com la estampie són també formes musicals. La nadalenca carol (com forma musical) sobreviu fins a l'època moderna. </li></ul>
  15. 17. DANSA MEDIEVAL <ul><li>Entre les danses de les quals es conserva el nom fins a avui, són de destacar: </li></ul><ul><li>Carol, acabo genèric. </li></ul><ul><li>Dansa macabra (segle XIII). </li></ul><ul><li>Estampie (segle XIII). </li></ul><ul><li>Branle (segle XIV). </li></ul><ul><li>Saltarello (segle XIV). </li></ul><ul><li>Tresque (segle XIV). </li></ul><ul><li>Basse danse (fi segle XIV). </li></ul><ul><li>Tarantela (segle XV). </li></ul>
  16. 19. Guido d’arezzo <ul><li>Guido d'Arezzo o Guido Aretinus o Guido da Arezzo o Guido Monaco (991/992 – posterior a 1033) fou un teòric de la música medieval. Se'l reconeix com al creador de la notació musical moderna que reemplaçà el sistema de notació neumàtic . El seu text Micrologus esdevingué el segon tractat de música més extès en l'edat mitjana després dels escrits de Boeci. </li></ul><ul><li>Guido fou un monjo benedictí de la ciutat italiana d'Arezzo. Estudis recents daten el seu Micrologus del 1025 o del 1026. Degut a que Guido escriu en una carta que tenia 34 anys quan el va escriure, podem suposar que la seva data de naixement és pels voltants del 991 o del 992. Els seus primers anys d'estudi els passà en un monestir de Pomposa , a la costa adriàtica prop de Ferrara. Mentre fou allà, va copsar la dificultat que els cantants tenien per recordar els cants gregorians. D'aquí ve que inventà un mètode per a ensenyar als cantants a aprendre cants en poc temps, que ràpidament esdevingué famós arreu del nord d'Itàlia. Tanmateix, l'hostilitat de la resta de monjos de l'abadia el va forçar a marxar cap a Arezzo, una ciutat sense abadia però que tenia un grup nombrós de cantants amb falta d'aprenentatge. </li></ul>
  17. 20. <ul><li>Mentre estigué a Arezzo, desenvolupà noves tècniques d'ensenyament, incloent-hi el tetragrama (precursor immediat del pentagrama) i l'escala del &quot; do-re-mi &quot; (escala diatònica), en la qual el nom de cada nota prové de la primera síl·laba dels set versos de l' himne Ut queant laxis (al principi do s'anomenava ut ). </li></ul><ul><li>Probablement aquest mètode està basat en el seu treball anterior de Pomposa, però l'antifonari que escrigué allà s'ha perdut. El Micrologus , escrit a la catedral d'Arezzo, conté el mètode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps. Aviat aquest cridà l'atenció del Papa Joan XIX , que invità Guido a Roma. Probablement hi anà el 1028 però aviat hagué de tornar cap a Arezzo degut a la seva pobra salut. A partir d'aquí ja no se'n sap res més, llevat que l'antifonari perdut probablement fou acabat el 1030. </li></ul>

×