Dels Inicis al Renaixement

2,333 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,333
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
742
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Dels Inicis al Renaixement

  1. 1. DE LA MÚSICA MEDIEVAL A LA RENAIXENTISTA
  2. 2. Característiques de la música medieval <ul><li>Període molt llarg que va del segle V al XV. </li></ul><ul><li>Predomina la música vocal. </li></ul><ul><li>El cant gregorià, que es desenvolupa als monastirs i esglésies, va viure un màxim esplendor fins el segle IX. </li></ul><ul><li>És una música que es basa en la modalitat: les melodies no són tonals, sinó que modals. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Com que la vida cultural tenia lloc als monestirs (els monjos eren els únics que sabien llegir i escriure), els avenços en la notació es donen en la música religiosa. </li></ul><ul><li>Desenvolupament i perfeccionament de la notació musical. Amb l'aparició de la polifonia, caldrà que les figures tinguin una durada proporcional i que aparegui el compàs . </li></ul>
  4. 4. <ul><li>L'origen de les claus són lletres llatines: </li></ul><ul><li>Origen del compàs: 3 elements es considerava l'ordre </li></ul><ul><li>perfecte i dos </li></ul><ul><li>imperfecte </li></ul>
  5. 5. <ul><li>El llatí és la llengua utilitzada per l'església, mentre que la música profana s'expressa en llengües romàniques amb una temàtica de caire totalment oposada a la música religiosa (canten a l'amor, la guerra...)‏ </li></ul><ul><li>A partir del segle IX la música profana comença a tenir un major relleu </li></ul><ul><li>Apareixen els trobadors, músics que canten a l'amor, principalment en els castells. Les primeres mostres que en tenim són del segle XI. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Fan una música rítmica i s'acompanyen d'instruments (llaüts, arpes i instruments d'arc i percussió). </li></ul><ul><li>Hi ha gran riquesa i varietat d'instruments, els quals, sempre subordinats a la veu, s'usen per acompanyar-la i donar-li color. </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>http:// www.instrumentsmedievaux.org / </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  7. 7. Neix la polifonia <ul><li>A finals del segle XI apareix la polifonia (composició a diverses veus), la qual desplaça progressivament la monodia. </li></ul><ul><li>La polifonia és molt elemental i aspre. En la música religiosa i de manera inicial consistia en afegir una 4ª o 5ª a una altra melodia ja existent d'origen gregorià. </li></ul><ul><li>En els segles posteriors aquesta polifonia incipient s'anirà desenvolupant i enriquint-se i ja no serà depenent del cant gregorià. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>El desenvolupament de la música polifònica coincideix amb la verticalitat i l'esveltesa de l'arquitectura gòtica. </li></ul><ul><li>Al segle XIV, la polifonia arriba a la música civil i adquireix una gran varietat i complicació rítmica. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>A partir dels segles XII i XIII (Ars Antiqua) les melodies estan escrites per un compositor i tenen major varietat rítmica. Ja no hi haurà una melodia principal on es superposin les altres. </li></ul><ul><li>En el segle XIV i XV (Ars Nova) hi ha moltes més possibilitats rítmiques en haver-hi canvis importants en la notació (apareix la mínima i la semimínima)‏ </li></ul>
  10. 10. <ul><li>En el segles XIII i XIV apareix la notació proporcional. Hi havia la maxima, longa, brevis i semibrevis (de color negre). Al segle XV s'amplien a 8 i seran blanques. </li></ul>
  11. 11. Formes musicals <ul><li>MONODIA: </li></ul><ul><ul><li>Música religiosa: cant gregorià </li></ul></ul><ul><ul><li>Música civil: música de dansa i cançons de trobadors (el mopviment trobadoresc apareix a la cort amb els nobles i els senyors feudals)‏ </li></ul></ul><ul><li>POLIFONIA: </li></ul><ul><ul><li>Música religiosa: organum, conductus i motet </li></ul></ul><ul><ul><li>Música civil: motet, balada i cànon. </li></ul></ul>
  12. 12. Compositors http://grups.blanquerna.url.edu/m38/2/index.htm <ul><li>El Comte d'Aquitània, GUILLEM IX de POITIERS (sud de França, 1086-1127): és el primer trobador que es coneix. </li></ul><ul><li>ADAM de la HALLE (Nàpols 1240-1286): Trobador francès. La seva obra inclou cançons i &quot;Le jeux de Robin et Marion&quot;, pàgina considerada antecedent de l'òpera còmica. </li></ul><ul><li>LÉONIN (París s. XII): Amb ell s’arriba al punt culminant del nou art polifònic. Va ser un dels millors creadors d'organum a dues veus. </li></ul>
  13. 13. <ul><li>PÉROTIN (París s. XIII): Compositor francès. Un dels més distingits creadors del contrapunt. Se li atribueix la creació del motet medieval. Utilitzà estructures musicals de tres i quatre veus construint les sòlides bases de l’escriptura polifònica. </li></ul><ul><li>ALFONS X el savi (1230 -1284): Va realitzar un manuscrit ple d’il·lustracions i miniatures en el qual es poden trobar més de quatre-centes melodies de lloança a la Mare de Déu, que solien acompanyar-se amb instruments. </li></ul><ul><li>GUILLAUME DE MACHAUT (França 1300 -1377): es considera el més qualificat representant de l'Ars Nova a França. La seva missa constitueix un model de la primera etapa de la polifonia vocal. </li></ul>
  14. 14. Característiques de la música renaixentista <ul><li>Es produeix entre el segle XV i el segle XVII. </li></ul><ul><li>En l’època medieval les terceres estaven considerades dissonàncies, en canvi en la música renaixentista fou una dependència. </li></ul><ul><li>La polifonia es va usar de forma més elaborada i van ampliar el nombre de veus. </li></ul><ul><li>L’us creixent dels intervals de quinta van provocar alguns conflictes. </li></ul>
  15. 15. Formes <ul><li>Les formes més importants foren les misses i els motets. </li></ul><ul><li>La música profana va tenir cada vegada més difusió amb una amplia difusió de formes com el madrigal espiritual i el laude. </li></ul>
  16. 16. <ul><li>La llista de formes seculars és llarga i inclou la caccia, la cançó en les seves diferents formes (rondó, virolai, bergerette , balada, música mesurada), la canzonetta, la nadala, la villanella , la villota , i la cançó de llaüt. També existien formes de motet mixtes, com el motet-cançó i el motet secular. </li></ul>
  17. 17. <ul><li>Cap al final del període, apareixen els primers precursors dramàtics de l' òpera com la monodia , la comèdia madrigal i l' intermedi . </li></ul>
  18. 18. COMPOSITORS
  19. 19. Principals compositors

×