3. L’ALHAMBRA DE GRANADA ERA EL
PALAU DEL REI DEL REGNE
ISLÀMIC DE GRANADA QUAN ELS
CASTELLANS VAN CONQUERIR
GRANADA ES VA CONVERTIR EN
LA CAPITAL DEL REGNE DE
CAASTELLA DURANT 200 ANYS
DESPEÉS TOLEDO I MADRID.
EL REI DE CASTELLA VIGILAVA DES
DE L’ALHAMBRA DE GRANADA PER
SI ELS ATACAVEN(ESTAVA DALT DE
LA MUNTANYA)
4.
5. • Quan l’Islam va entrar a la península Ibérica
només havien passat vuitanta-nou anys des que a
Aràbia es va iniciar l'Hègira (una guerra, 622).
Aquesta religió al començament tenia un aspecte
d'un èxit religiós que no teníem aspectes dolents
i d'un seguit de ressonants victòries sobre els
imperis persa i bizantí. Tant èxit religiós com el
conqueridor eren fonamentats en la senzillesa i
en la bona adaptació de la nova religió a la vida
quotidiana i en el respecte inicial envers les
comunitats de jueus i cristians Però, també es
basava en el fet de saber aprofitar en les
conquestes els moments de tensions i dificultats
internes dels països conquerits, i en una
agressivitat implacable contra tot aquell qui
s'oposés a la predicació del rei.
6. Ocupació del terreny de la Peninsula Ibèrica
Començament (200 anys)
Els pròxims 200 anys
Els seguents 250 anys
Els seguents 250 anys
Els seguents 200 anys
Al final (200 anys)
L'ultim any
7. 90
80
70
60
50
Regne de Granada
40
Regne de Castella
30 Regne de Navarra
Portugal
20
Corona cataragonesa
10
0
8. La conquesta del regne Hispano
• La conquesta del regne Hispano pels musulmans va tenir
lloc en dues fases breus i successives. La primera fase
(711-716) es va iniciar després de la derrota del rei
Roderic i dels seus seguidors davant d'uns 12.000
soldats conversos, comandats pel també comandant
“Tariq ibn Ziyad”, a la batalla del riu “Guadalete”. Un nou
exèrcit d'uns 18.000 homes, àrabs en la seva major
part, es van unir als vencedors per formar el continent
musulmà, dirigit pel valí d'lfriqiya, Musá Ibn Musayr, pel
seu fill Abad Al-Aziz i per Tariq mateix, va recórrer les
terres de la peninsula, més que combatent, negociant
amb el regne Hispano i exposant l'oferta de l’Islam.
9. L'evolució política de l'Estat andalusí
• Després de conquerir la Península Ibérica els musulmans hi van
establir una estructura política diferent a la que hi havia, destinada
al govern de la comunitat islàmica del territori ibèric en els aspectes
militars, jurisdicció i religió, de l’administració de les terres
confiscades en perill de conquesta i de cobrament d'impostos.
Aquesta estructura existia amb l'organització jurídica i religiosa de
la comunitat cristiana, la qual, malgrat que estava obligada a
reconèixer l'autoritat suprema del valí (governador dependent del
califa de Damasc), gaudia d'un ampli marge d'autonomia.
• Entre el 714 i el 755, 19 “distints” governaren al-Andalus enmig d'un
clima de lluites que no s’acaben entre els diversos grups d'invasors:
àrabs quraixites, àrabs iemenites, sirians i berbers. L'origen
d'aquests conflictes venia tant dels esforços de les tribus per
controlar el govern de la Península com de les discriminacions a
l'hora del repartiment de terres entre els invasors.
10. LA GUERRA DE GRANADA
• La Guerra de Granada és el nom amb què se sol conèixer el conjunt
de campanyes militars que van tenir lloc a l'Emirat de
“Gharnatha” entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics.
• La Guerra de Granada van culminar amb les Capitulacions de
Granada del rei Boabdil, que al llarg de la guerra havia oscil·lat entre
l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.
Els deu anys de guerra es van lluitar seguint un ritme estacional de
campanyes, iniciades a la primavera i detingudes a l'hivern, i es veié
afectat pels enfrontaments interns dins del bàndol musulmà, mentre
els cristians van saber integrar en una missió comú ciutats, la
noblesa castellans sota l'autoritat de la Monarquia Catòlica.
• La participació de la Corona d'Aragó va ser molt important, a part de
la presència del propi Ferran II d'Aragó va consistir en la
col·laboració naval, l'aportació d'experts financers.
• El lliurament de les claus de la ciutat i la fortalesa-palau de
l'Alhambra, el 2 de gener de 1492, se segueix commemorant cada
any en aquesta data amb un tremolar de banderes des de
l'Ajuntament de la Ciutat de Granada.
11. La fi de la Reconquesta i el començament de l'Imperi
• En ser l'última possibilitat d'expansió del territori dels regnes cristians
davant dels musulmans a la Península Ibèrica va significar la fi de la
Reconquesta, procés històric de llarga durada que havia començat al segle
VIII. No s'ha d'oblidar que la "Reconquesta" vol dir tornar a conquistar. No
hi havia significat una continuïtat d'hostilitats en tot el període, i de
fet, des de la crisi del segle XIV s'havia aturat (s'han comptabilitzat 85
anys de pau per 25 de guerra en el període 1350-1460), conformant el Regne
de Castella amb el control de l'Estret de Gibraltar i el manteniment
del Regne de Granada com un Estat vassall i tributari en la política interior
es intervenia en ocasions. En moments de debilitat castellana, passava el
contrari, que els nassarites exercien les seves pròpies iniciatives, robar els
diners, incendiant i saquejant localitats o recuperant algun petit
territori, de vegades en connivència amb alguna de les faccions que dividien
Castella. La permeabilitat de la frontera en ambdues direccions també va
produir l'existència de categories socials mixtes: els habitants d’Elche , o
cristians que es convertien a l'Islam que eren la categoria
inversa. Transitaven sense cap problema pel territori fronterer, i negociaven
els rescats de presoners.
12. Territori del regne nassarita
durant el segle XV. En verd
clar, els territoris conquerits
pels regnes cristians des del
segle XIII inclouen Ceuta, a la
costa africana.
