2. Que és la tos ferina?
La tos ferina és una malaltia infecciosa i contagiosa
aguda produïda pel bacteri Bordetella pertussis o
B.parapertussis i caracteritzada per :
Crisis de tos convulsiva (setmanes o mesos)
Contagiositat molt elevada
Fàcil transmissió (petites gotes projectades per la boca i el nas
amb la tos).
Malaltia pròpia de la infància (es pot presentar en totes les edats).
En tractar d'inhalar produeix un soroll estrident
Pot donar complicacions com la pneumònia, convulsions,
encefalopatia i, la mort.
Gravetat augmenta en menors de sis mesos.
3. Una mica d’història
B. pertussis fou aïllada en
cultiu pur el 1906 per Jules
Bordet i Octave Gengou,
que també desenvoluparen la
primera serologia i vacuna .
Bordetella pertussis
Clasificación científica
Reino:
Bacteria
Filo:
Proteobacteria
Clase:
Beta
Proteobacteria
Orden:
Burkholderiales
Familia:
Alcaligenaceae
Género:
Bordetella
Especie:
B. pertussis
Nombre binomial
Jules Bordet
Bordetella pertussis
(Bergey et al. 1923)
Moreno-López 1952
4. Durant els anys 1920 el Dr. Louis Sauer desenvolupà una
vacuna per a la tos ferina a l'hospital Evanston (Chicago)
El 1942, el científic americà Pearl Kendrick combinà la vacuna
de la tos ferina de cèl—lules sencera amb diftèria i toxoides del
tètanus per a generar la primera vacuna combinada de DTP
A Espanya no es va introduir la vacuna DTP fins l’any 1965
juntament amb la vacuna de la pòlio.
El científic japonès Yuji Sato desenvolupà una vacuna de la tos
ferina acel—lular l’any 1981.
5. Símptomes
Els símptomes inicials similars als del refredat comú, en
general es presenten aproximadament una setmana
després de l'exposició al bacteri.
Els episodis greus de tos comencen al voltant de deu o
dotze dies (fase paroxística)
En els infants, sovint s'accentua el soroll anormal
característic d'aquesta tos.
La tos es presenta en forma d'accessos i dificultats per
fer inspiracions. Pot provocar vòmit o una breu pèrdua
del coneixement i, fins i tot, asfixia.
6.
7. La gravetat de la tos ferina augmenta en els
lactants, els quals presenten altes taxes de
complicacions (precisen hospitalització en més
de la meitat del casos) i mortalitat.
La taxa de mortalitat infantil és d’
aproximadament un 1% en infants de menys de
6 mesos. En els adults, la malaltia moltes
vegades passa desapercebuda, ja que solen
presentar formes clíniques lleus, o bé quadres
inespecífics o asimptomàtics
8.
9. Situació epidemiològica de la
tos ferina
En els últims anys s’ha detectat un increment del nombre de
casos, comportant-se com una malaltia reemergent en països del
nostre àmbit socioeconòmic, amb cobertures vacunals altes.
Brot de tos ferina de Califòrnia, el 2010
Regne Unit, el 2012
Catalunya
taxes d’incidència per 100.000 habitants
període 2004-2010 3,2 i 4,4
3,
L’any 2011
20,9
10. En tot el període 2004-2012 les taxes d’incidència més altes es
troben en els infants menors d’un any, arribant l’any 2011 a
468,9 casos per 100.000 habitants. El percentatge de casos
d’infants de menys de 6 mesos respecte els menors d’un any,
oscil—la entre un 77,3% i un 88,7% segons l’any.
11. Els estudis existents mostren que els convivents i
cuidadors són les principals fonts de contagi als nadons
encara no vacunats o que no han finalitzat la
primovacunació.
Com la immunitat d'infecció o la vacunació dura només
uns quants anys, el fet de no completar les vacunacions
de record en adults crea un estoc de persones a qui els
hi manca la immunitat.
Mentre els casos d'adolescents i adults s'incrementen,
els nadons són en perill d'exposició a la tos ferina que
circula en la comunitat.
Existeix un període de temps entre el naixement i l’inici
de la pauta de vacunació en que l’infant no està protegit
de forma activa.
12. Noves estratègies de vacunació
contra la tos ferina
El gran percentatge de casos en infants menors de 6
mesos, juntament amb el fet que en aquesta edat es
concentren els casos greus i les hospitalitzacions,
aconsella dur a terme estratègies per protegir els lactants
durant els primers mesos de vida.
13. Immunització de tots els adolescents i adults
L’objectiu primari d’aquesta recomanació és protegir el
mateix adolescent i l’adult, i el secundari és disminuir
les fonts d’infecció per B. pertussis a la comunitat.
14. Immunització dels contactes pròxims
( l’estratègia del niu )
Encara que la mare és la transmissora més freqüent, la
immunització només de les mares després del part no
seria suficient per reduir les infeccions per B. pertussis en
els lactants menors de 6 mesos. La vacunació dels
contactes domiciliaris s’hauria de realitzar un mínim de
dues setmanes abans que es produeixi el part en tots
aquells futurs contactes dels lactants menors de 6-12
mesos.
15. Immunització dels professionals sanitaris que
treballen en contacte amb lactants
Els professionals sanitaris poden ser una font d’infecció
per als nounats i els nadons hospitalitzats.
La immunització d’aquests professionals, doncs,
permetria evitar la transmissió de la malaltia en cas de
brot de tos ferina nosocomial.
16. Immunització dels nounats
L’edat mínima d’administració de les vacunes contra la
tos ferina actualment disponibles és de 6 setmanes per a
la primera dosi.
17. Immunització de les dones embarassades
Es pretén que la mare i el nounat presentin una
protecció òptima els primers mesos de vida de l’infant.
En considerar que el major pas transplacentari
d’anticossos es produeix al tercer trimestre de la
gestació, es reduiria el risc de transmissió de la malaltia
mare-fill.
18. La vacunació de les mares durant l’embaràs pot
prevenir
més
casos
de
tos
ferina,
hospitalitzacions i morts del lactant, comparada
amb la vacunació postpart i l’estratègia del niu.
19. Indicacions de la vacuna dTpa en
dones embarassades:
Amb l’objectiu d’incrementar el pas transplacentari
d’anticossos, es recomana administrar una dosi de
vacuna dTpa a totes les dones embarassades,
preferentment, entre les setmanes 27 i 36 de
gestació.
Cal indicar la revacunació amb dTpa en cada gestació,
independentment del temps transcorregut entre l’última
dosi de la vacuna del tètanus-diftèria (Td) o de dTpa, i
d’haver estat vacunada en una gestació anterior.
20. Situacions especials:
Profilaxi postexposició del tètanus en cas de
ferides i altres lesions potencialment tetanígenes
durant l’embaràs
En el cas que estigui indicada la vacunació antitetànica,
s’administrarà la dTpa en qualsevol moment de la
gestació.
21. Dones embarassades amb vacunació
desconeguda o incompleta contra el tètanus
Realitzar la vacunació amb vacuna Td d’acord amb la
pauta ( 0, 1, 6 mesos). Es recomana substituir una de
les dosis de Td per la dTpa, preferiblement, entre les
setmanes 27 i 36 de gestació.
En cas de vacunació incompleta, no cal reiniciar
primovacunacions; tan sols cal completar-la amb
l’administració de les dosis restants, una d’aquestes amb
dTpa.
