Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
LA VIDAQUOTIDIANAA L’EDAT
MITJANA
DE: MIA, MARTA, JONATHAN I LUCíA.
ÍNDEX
1-. L’ EDUCACIÓ.
2-. LES MALALTIES MÉS HABITUALS. QUI FEIA DE METGE?
3-. ELS INVENTS.
4.- JOCS I DIVERSIONS.
5-. MON...
L’EDUCACIÓ
L’edat Mitjana va representar una davallada en tot el que fa referència a la cultura i
L’EDUCACIÓ
Els monestirs...
L’EDUCACIÓ
La música, la lectura i l’oració eren jocs
habituals en aquesta infància que durava
poc, ja que molts es casave...
L’EDUCACIÓ
Hi havia:
-Escoles monacals que estaven dins dels monestirs.
-Escoles episcopals que pertanyien a una catedral....
L’EDUCACIÓ
Dels estaments no privilegiats, anaven a l’escola molt pocs infants i poc temps,
perquè la majoria d’edat comen...
L’EDUCACIÓ
També hi havia escoles de beneficiència que acollien nens interns.
A l’escola anaven molt poques nenes i aquest...
L'EDUCACIÓ
A partir de la Baixa Edat Mitjana i amb la major importància de les ciutats,
augmentarà el nombre d’infants que...
L’EDUCACIÓ
La pitjor vida la duien els infants pidolaires, que solien agrupar-se en petites bandes i
de vegades eren rapta...
LES MALALTIES
Per parlar de les malalties a l´Edat Mitjana , cal tenir en compte com era la vida:
- Hi havia molta escasse...
LES MALALTIES
Si haguessis nascut en una família medieval corrent , amb cinc o sis fills,
només dos o tres germans arribar...
LES MALALTIES
Els més rics tenien més possibilitats per sobreviure a les enfermetats perquè
es lliuraven de les conseqüènc...
LES ENFERMETATS MÉS HABITUALS
De les enfermetats més conegudes a l’Edat Mitjana destaca la lepra i la pesta
negra.
LES MALALTIES MÉS HABITUALS
LA LEPRA era una malaltia infecciosa i contagiosa, tot i que era difícil de
transmetre. Afecta...
LA PESTA NEGRA
Era una malaltia molt contagiosa que es transmetia per polls i puces de les rates
infectades (pesta bubònic...
El brot de la pesta negra
Al llarg de 4 anys, des de 1347 fins a 1351 , la pesta negra va matar a un terç
de la població d...
L’epidèmia de la pesta negra
Es pensava que aquesta malaltia la portaven els gats i van començar a
exterminar-los. La cosa...
QUI FEIA DE METGE?
Al llarg de l’ Edat Mitjana eren els mateixos monjos els que intentaven curar les
malalties ja que ells...
QUI FEIA DE METGE?
En situacions més greus com les ferides de guerra (fletxes, talls, cops, ….) primer
es netejava la feri...
ELS INVENTS
Si bé es considera que l’Edat Mitjana va ser un període fosc i amb pocs avanços, el cert és
que també es van i...
ELS INVENTS
TELER HORITZONTAL que permetia anar més ràpid i treballar al mateix temps
dues persones.
EL CARRETÓ.
LA XEMENE...
ELS INVENTS
LA BRÚIXOLA, que de fet no és un invent europeu sinó xinés, però que durant
l’Edat Mitjana va arribar a Europa...
FOTOS DELS INVENTS
MOLÍ D’AIGUA I DE VENT LA FERRADURA L’ARADA DE REIXA I VERTADERA
JOU
TELER HORITZONTAL
EL CARRETÓ
LA XE...
MÉS FOTOS
EEl trabuc
JOCS I DIVERSIONS
Per a la gent del camp els únics dies d’esbarjo eren les festes religioses ja que eren
els únics dies en...
JOCS I DIVERSIONS
Els senyors feudals dedicaven el seu temps lliure a activitats relacionades amb les
armes i la guerra: c...
JOCS I DIVERSIONS
Els fills dels artesans es divertien al taller del seu pare. Qualsevol cosa servia per
jugar: el fill de...
COMERÇ I MONEDA
L’eix fonamental del comerç a l’Edat Mitjana era el mercat o
la fira on es podien trobar des dels petits v...
CONTINUEM AMB EL COMERÇ I MONEDES
També hi havia grans comerciants que es desplaçaven de regió en regió o, fins i
tot, d’ ...
Entre les rutes més famoses destaca la (RUTA DE LA
SEDA).
EL DINER, LA MONEDA
Al llarg de l’ Edat Mitjana, si bé els camperols preferien el troc (el trueque, en
llengua castellana)...
LES CIUTATS, CENTRES ECONÒMICS
A finals de l’Edat Mitjana, ens trobem diversos tipus de ciutats en funció del
desenvolupam...
FINAL
Aquest treball està elaborat per Mia, Marta, Lucia i Jonathan. Ens ha costat
molt. Esperem que us hagi agradat. Espe...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

La vida quotidiana a l'edat mitjana

3,188 views

Published on

Treball medi social 6è

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La vida quotidiana a l'edat mitjana

  1. 1. LA VIDAQUOTIDIANAA L’EDAT MITJANA DE: MIA, MARTA, JONATHAN I LUCíA.
  2. 2. ÍNDEX 1-. L’ EDUCACIÓ. 2-. LES MALALTIES MÉS HABITUALS. QUI FEIA DE METGE? 3-. ELS INVENTS. 4.- JOCS I DIVERSIONS. 5-. MONEDES. 6-. COMERÇ I MONEDA
  3. 3. L’EDUCACIÓ L’edat Mitjana va representar una davallada en tot el que fa referència a la cultura i L’EDUCACIÓ Els monestirs es van convertir en l’únic lloc d’aprenentatge ja que, per exemple, es copiaven manuscrits antics i, al mateix temps, les poques escoles existents pertanyien a l’Església.
  4. 4. L’EDUCACIÓ La música, la lectura i l’oració eren jocs habituals en aquesta infància que durava poc, ja que molts es casaven al voltant dels onze anys. Tot i així, cada vegada anaven a l’escola més nois que no estaven destinats a la vida de monjo i ho feien a les anomenades escoles palatines encara que les classes també eren impartides per clergues.
  5. 5. L’EDUCACIÓ Hi havia: -Escoles monacals que estaven dins dels monestirs. -Escoles episcopals que pertanyien a una catedral. -Escoles parroquials que ho eren d’una parròquia. Les tres preparaven als nens, a partir dels 6 o 7 anys, per a la vida religiosa ja fos per convertir-se en monjos o en clergues. Per altra banda, al castell, els fills dels nobles practicaven l’equitació i aprenien a caçar i a fer servir armes com l’arc o l’espasa, o jugaven als escacs. Les nenes cosien.
  6. 6. L’EDUCACIÓ Dels estaments no privilegiats, anaven a l’escola molt pocs infants i poc temps, perquè la majoria d’edat començava entorn dels dotze anys. La majoria passava dels jocs a l’ofici del seu pare. Les nenes feien de molineres o pastores i també duien a terme les tasques domèstiques (cuina, neteja, filat, teixit). Els nens treballaven com a camperols, miners o pastors.
  7. 7. L’EDUCACIÓ També hi havia escoles de beneficiència que acollien nens interns. A l’escola anaven molt poques nenes i aquestes aprenien a cosir, a brodar, a llegir els llibres religiosos i se’ls aprenien de memòria, una mostra més de com les nenes han tingut més difícil l’accés al saber al llarg de la història.
  8. 8. L'EDUCACIÓ A partir de la Baixa Edat Mitjana i amb la major importància de les ciutats, augmentarà el nombre d’infants que va a l’escola: -Els fills de la burgesia, sobretot els nens, ja que les nenes aprenien a cuinar o a fer de mestra per si quedaven viudes o solteres poder educar als seus fills o altres infants. -A partir dels segles XIII i XIV, els nens aprenien els oficis artesanals, artístics o el comerç, als tallers o les botigues. Se’ls pagava menys i feien les feines més dures.
  9. 9. L’EDUCACIÓ La pitjor vida la duien els infants pidolaires, que solien agrupar-se en petites bandes i de vegades eren raptats i torturats per obligar-los a demanar almoines. A partir del segle XII, les escoles episcopals són les que tenen una major importància i seran les precursores de les futures Universitats.
  10. 10. LES MALALTIES Per parlar de les malalties a l´Edat Mitjana , cal tenir en compte com era la vida: - Hi havia molta escassetat i fam - No tenien aigua corrent ni potable - El menjar l’havien de guardar en barrils plens de sal. No existien les neveres. - Poques condicions higièniques. - Poc coneixement per a tractar les enfermetats .
  11. 11. LES MALALTIES Si haguessis nascut en una família medieval corrent , amb cinc o sis fills, només dos o tres germans arribaríeu a l’adolescència. La mortalitat infantil era molt alta. La mort s'estenia per tot arreu, entre pobres i rics. Malalties,accidents i infeccions mataven a moltes persones.
  12. 12. LES MALALTIES Els més rics tenien més possibilitats per sobreviure a les enfermetats perquè es lliuraven de les conseqüències de la fam. Les dones morien sovint al donar a llum. La mitjana de vida era de poc més de trenta anys.
  13. 13. LES ENFERMETATS MÉS HABITUALS De les enfermetats més conegudes a l’Edat Mitjana destaca la lepra i la pesta negra.
  14. 14. LES MALALTIES MÉS HABITUALS LA LEPRA era una malaltia infecciosa i contagiosa, tot i que era difícil de transmetre. Afectava a la pell, als nervis i era molt fàcil de veure degut a les ferides que causava al malalt. Va començar a l’Àfrica i es va estendre des d’Europa fins la Xina.
  15. 15. LA PESTA NEGRA Era una malaltia molt contagiosa que es transmetia per polls i puces de les rates infectades (pesta bubònica) o bé per la saliva d’una persona malalta (pesta pulmonar). Els símptomes eren: febre alta, butllofes per les quals supura pus i sang, vòmits, deliri… Els empestats feien servir una campanetanper avisar de la seva presència.
  16. 16. El brot de la pesta negra Al llarg de 4 anys, des de 1347 fins a 1351 , la pesta negra va matar a un terç de la població d’ Europa i Àsia . Van morir uns 25 milions de persones. Es diu pesta negra o mort negra perquè el malalt presenta inicialment unes taques fosques a la pell.
  17. 17. L’epidèmia de la pesta negra Es pensava que aquesta malaltia la portaven els gats i van començar a exterminar-los. La cosa va empitjorar perquè els gats es menjaven les rates i, com que mataren els gats, el nombre de rates augmentava i també el nombre d'afectats per la malaltia.
  18. 18. QUI FEIA DE METGE? Al llarg de l’ Edat Mitjana eren els mateixos monjos els que intentaven curar les malalties ja que ells tenien el coneixement dels llibres grecs i romans de les seves biblioteques.Als monestirs s’acollia als malalts, peregrins i desnonats sent l’inici dels hospicis i dels hospitals.
  19. 19. QUI FEIA DE METGE? En situacions més greus com les ferides de guerra (fletxes, talls, cops, ….) primer es netejava la ferida amb oli o vi i després es cremava amb un ferro roent per impedir infeccions posteriors que, amb tota seguretat, serien mortals.
  20. 20. ELS INVENTS Si bé es considera que l’Edat Mitjana va ser un període fosc i amb pocs avanços, el cert és que també es van inventar estris, armes i objectes com: MOLÍ D’AIGUA I DE VENT: els molins ja eren coneguts des del S.II a C. però eren accionats per esclaus o animals. LA FERRADURA. L’ARADA DE REIXA I VERTADERA. EL JOU, que facilitava el lligar els animals a l’arada pel front o les banyes i d’aquesta manera evitar deixar-los sense respiració.
  21. 21. ELS INVENTS TELER HORITZONTAL que permetia anar més ràpid i treballar al mateix temps dues persones. EL CARRETÓ. LA XEMENEIA. EL TRABUC, una arma de foc. LA BALLESTA, que millorava l’efectivitat de l’arc. LES BOQUES DE FOC (primers canons).
  22. 22. ELS INVENTS LA BRÚIXOLA, que de fet no és un invent europeu sinó xinés, però que durant l’Edat Mitjana va arribar a Europa a través dels àrabs. L’ASTROLABI, també portat pels àrabs que calcula l’hora de la sortida i posta de sol i que permet orientar-se ja que indica la posició de les estrelles. ULLERES PER A LA VISTA CANSADA, invent del savi Robert Grossetête.
  23. 23. FOTOS DELS INVENTS MOLÍ D’AIGUA I DE VENT LA FERRADURA L’ARADA DE REIXA I VERTADERA JOU TELER HORITZONTAL EL CARRETÓ LA XEMENEIA LA BALLESTA
  24. 24. MÉS FOTOS EEl trabuc
  25. 25. JOCS I DIVERSIONS Per a la gent del camp els únics dies d’esbarjo eren les festes religioses ja que eren els únics dies en que no treballaven. Eren ocasions per cantar, ballar, riure, jugar a les cartes, veure baralles de galls, fer tir a l’arc o inclús jugar a pilota. A la ciutat els més petits jugaven amb baldufes, a la pilota, a la xarranca, les bales o les tabes (es llença a l’aire un os i es guanya o perd en funció de com cau o com es recull abans que caigui al terra).
  26. 26. JOCS I DIVERSIONS Els senyors feudals dedicaven el seu temps lliure a activitats relacionades amb les armes i la guerra: caça, esgrima, lluita, tornejos, falconeria, escacs, … o practicaven esports com ‘’la palma’’ (precursor del tennis) i ‘’la soule’’ (una mena de rugbi).
  27. 27. JOCS I DIVERSIONS Els fills dels artesans es divertien al taller del seu pare. Qualsevol cosa servia per jugar: el fill del carnisser inflava una bufeta de porc per fer una pilota i la filla del terrissaire jugava amb una cuineta de ceràmica.
  28. 28. COMERÇ I MONEDA L’eix fonamental del comerç a l’Edat Mitjana era el mercat o la fira on es podien trobar des dels petits venedors ambulants. (la lletera, els venedors de pastissos,etc ...) fins els llocs fixos – taulells o al mateix terra - on els botiguers dipositaven els seus productes(pa, peix, teixits, objectes decoratius,etc…)
  29. 29. CONTINUEM AMB EL COMERÇ I MONEDES També hi havia grans comerciants que es desplaçaven de regió en regió o, fins i tot, d’ un país a un altre venen productes cada cop més variats ja que al llarg de l’ Edat Mitjana van començar a sorgir rutes comercials intercontinentals per l’ alta demanda europea de béns i mercaderies (oli d’ oliva, espècies, seda, sal, pedra, tints, …). El comerç a través d’ aquestes rutes poques vegades era un comerç directe. La major part de les mercaderies canviaven de propietari cada poques desenes de quilòmetres, fins a arribar a les riques corts europees o al mercat de la ciutat. Aquest fet va provocar que les ciutats es desenvolupessin a les ribes dels rius o al costat del mar.
  30. 30. Entre les rutes més famoses destaca la (RUTA DE LA SEDA).
  31. 31. EL DINER, LA MONEDA Al llarg de l’ Edat Mitjana, si bé els camperols preferien el troc (el trueque, en llengua castellana) per a l’ intercanvi de béns,el desenvolupament del comerç exigia disposar d’ un medi per comptar mercaderies. Al s. IX, Carlemany va instaurar un nou sistema monetari on una lliura equivalia a 20 sous, 20 sous equivalien a 12 denaris i 1 denari equivalia a una dotzena de
  32. 32. LES CIUTATS, CENTRES ECONÒMICS A finals de l’Edat Mitjana, ens trobem diversos tipus de ciutats en funció del desenvolupament del comerç.
  33. 33. FINAL Aquest treball està elaborat per Mia, Marta, Lucia i Jonathan. Ens ha costat molt. Esperem que us hagi agradat. Esperem que apreneu una mica més de la vida durant l’Edat Mitjana.

×