Tercera lectura de Llengua Catalana

1. T E R C E R A L E C T U R A D E
L L E N G U A C A T A L A N A
ENXANETES PISPES...
Això succeí abans...
En Dennís era l'enxaneta i era també qui portava la veu cantant, dins la colla castellera. Tot allò havia
començat com una afecció que a poc a poc havia anat fent escola, és a dir, havia permès de captar
progressivament un bon nombre de persones interessades pel fet casteller. La colla boja dels Marrecs de
Soses havia fet, amb les seves construccions, les delícies del públic assistent a bona part de les places de
les viles i ciutats catalanes. A Coma-ruga, per exemple, la colla sosina havia rivalitzat amb els Capgrossos
d'Alcarràs durant la festa major d'estiu de la població...
Amb la faixa ben tibada, els castellers d'ambdues colles s'havien esforçat al màxim per tal
d’aconseguir carregar el cinc de dotze amb folre i manilles, una autèntica bèstia dins el món casteller. Cap
colla havia aconseguit carregar i descarregar la imponent estructura fins al moment, però aquell estiu fou
especial, únic i diferent. En Dennís, l'enxaneta dels Marrecs, va aconseguir col·locar-se a cavall de la Laura,
l'acotxadora, i fer l'aleta coronant així el castell rei per primer cop en la història de les tradicionals estructures
catalanes. En Lluís i la Marta, els dosos, van aguantar fins al final. Els novens, en Pau, l'Adrian, l'Andrea, la
Júlia i l'Arnau, van fer el cor fort i, amb una força sobrehumana, van aconseguir de mantenir el pom de dalt
dempeus. Quan ja el tenien, les gralles van seguir tocant. Tothom esperava que el castell no fes llenya i
pogués arribar a bon port. De tanta força com es va fer aquell dia, durant l'acció de descàrrega es van
escapar un bon nombre d'esbufecs i una quantitat enorme de pets cap aquí i cap allà; a més, dels vuitens
cap avall tothom havia menjat mongetes, així que l'ambient era certament irrespirable. La canalla, però, amb
en Dennís al capdavant, aconseguí de descarregar el castell i, de retruc, de fer esclatar de joia la plaça entre
visques i aplaudiments. Ningú se'n sabia avenir, però els Marrecs acabaven de fer història, amb la seva
proesa! Els pobres Capgrossos d'Alcarràs només van poder descarregar un tímid 3 de 7, un minúscul castell
amb contrafort i tot, una actuació decebedora que va acabar amb xiuladissa i llançament de tomàquets
podrits per part dels assistents.

2. Ara, però, les coses són diferents...
El temps ha passat i en Dennís i quatre arreplegats més de la seva colla, es dediquen ara a fer un altre
tipus de construccions. La culpa la té la crisi! La Judit, en Joan, en Joan Pau, la Duna i la Laura,
conjuntament amb el propi Dennís, foren enxampats per la maleïda crisi econòmica i van haver de plegar.
Abans tenien una empresa de construcció molt potent que aixecava hotels de luxe en diferents països de tot
el món. Amb l'aturada del mercat i l'arribada de la crisi, però, la seva empresa s’enfonsà i van començar a
passar gana de veritat.
Aprofitant, però, la seva experiència com a castellers, han posat en marxa una nova "empresa".
Diverses patrulles de la policia local de diferents pobles de Catalunya han perseguit en nombroses ocasions
els "ex-Marrecs de Soses" perquè, en comptes de fer castells de deu, ara es dediquen a fer pilars de sis
davant els balcons de les cases més riques de les viles de Catalunya. Fan els pilars sempre de nit.
L'endemà, a primera hora, algun vilatà fa sempre una denúncia davant de la policia local perquè la
desaparició de joies i de diners és matemàtica. Els enxanetes pispes no deixen d’actuar...
 --------------------------------------------------------------------- 