1. Un castell ple de pomes
Fa molts, molts anys hi havia una princesa i un príncep que vivien en un
magnífic castell. La princesa es deia Clara i el príncep, Carles. La Clara era
divertidíssima i molt simpàtica. En Carles era amable i molt alegre. La princesa
sempre portava un llarg vestit com el d’una núvia. El príncep sempre anava
molt arreglat i sobre el cap duia una corona d’or amb diamants. De tant en
tant anaven al camp tots dos. Llavors s’enfilaven als pomers i collien pomes.
Era molt divertit i a tots dos els agradava molt.
Un dia en Carles va decidir agafar la poma més maca de l’arbre i li va donar a
la Clara. La princesa la va mossegar i li van sortir cucs. Va agafar una altra
poma i també n'estava plena. En Carles es va enfadar i va tallar tots els
pomers del voltant del castell.
L'endemà va trobar dins d'un cofre tancat amb clau un pergamí que posava
una maledicció per a qui faci tallar tots els pomers:
“Qui els pomers faci talar
tot el que tocarà
en poma es convertirà.”
El príncep estava molt preocupat. No podia tocar res, ni un llibre, ni una
forquilla i tampoc podia muntar a cavall. Va anar a buscar la princesa i li va
demanar que li treiés la corona. Es van asseure a terra i van decidir trobar una
solució al problema.
Una nit amb lluna plena, la Clara va decidir veure el pergamí a la llum de la

2. lluna i es revelà un mapa escrit amb or i plata. També hi havia un enigma que
deia:
“Si tot el que toques es converteix en poma,
El Camí de Pomes et portarà a la Poma Reial.”
En Carles i la Clara van decidir partir fins a la Poma Reial, on es trencaria la
maledicció.
Van anar a buscar al mag de la cort, que es deia Ràndalf. Amb la seva màgia
va obrir al jardí el portal que duia a la segona dimensió, on es trobava el Camí
de Pomes. Van tornar a dins del castell. El mag va fer un conjur i el castell va
començar a moure’s tot sol, i va entrar dins el portal.
Un cop a dins el portal, el castell va parar de moure’s i el príncep junt amb la
princesa de seguida es van trobar amb un follet molt peculiar i ben mudat que
els hi va dir:
-Si al palau de la Poma Reial voleu arribar, una sèrie de proves de valent
haureu de passar. Primer de tot haureu de lluitar i guanyar al millor
escuder de la ciutat, després dormireu al llarg de tota una nit sencera a
una casa encantada, a continuació caminareu sobre un penya-segat
agafat d’una corda podrida i, per últim, si no arribeu a superar totes
aquestes dificultats caminareu per damunt de brases ardents i en pomes
verdes us convertireu.
Tant el Carles com la Clara tot i que espantats no van dubtar d’acceptar el gran
repte proposat per així poder arribar fins a la Poma Reial. Tot just en el
moment de començar la primera prova un gran soroll van escoltar. En aquell
moment els dos es van girar i es van quedar impressionants d’allò que estava
passant! La Clara va començar a cridar:
-Aaaahh! Aaaahh!
Cridava perquè va veure un home gros i fort que portava una espasa a la mà i
estava disposat a no deixar-los passar. Però com que era tan gros, no es podia
moure àgilment. La Clara i en Carles van córrer per passar per sota les seves
cames i així van fer caure a l’escuder, amb tanta mala sort que es va donar un
cop al cap amb una pedra i va quedar estabornit. Prova superada!
Anem cap a la casa encantada! A l’entrada hi van trobar uns objectes: una bola
brillant de discoteca, llanternes, un encenedor, una corda i una nota que deia
que n’havien de triar un per passar la nit. Es van decidir per la bola brillant i
que la penjarien del sostre del menjador.
Van esperar que es fes de nit i que apareguessin els fantasmes que hi vivien.
Dit i fet, just caure la nit els fantasmes van començar a sortir i a espantar-los.
En Carles i la Clara els van proposar fer una festa i ensenyar-los a ballar el
Bara, bara, bara, vere, vere, vere,... La nit va passar molt ràpid i prova

3. superada.
Ara només queda caminar sobre un penya-segat, per molt que pensin, no
poden anar per altre camí. Mentre caminaven van veure una planta que tenia
unes boletes grogues, estranyes. Tenien gana, feia hores que no menjaven res.
Les van agafar i se les van menjar. Al cap d’una estona s’adonaren que podien
volar i així van poder travessar el penya-segat. En arribar al final aparegué
davant seu el camí de pomes que els portarà a la Poma Reial. Allà els esperava
en Ràndalf que donà a en Carles una poció que va fer desaparèixer la
maledicció i els va enviar de retorn a casa.
Conte contat, conte acabat.