SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
V U I T E N A L E C T U R A D E
L L E N G U A C A T A L A N A
BOIRINA DES DEL PARA-SOL
A Miami-Platja els estius eren sempre iguals, però alhora diferents. De fet, cada dia era
diferent. Els colors del mar -ara encalmat i dòcil, ara regirat i visiblement molest- abocaven un
ventall de colors davant els ulls dels estiuejants absolutament únic. El temps avançava mandrejant
de bon matí i fins ben entrada la nit. Passejos interminables, curses moderades a l'entorn de les
cales, àpats frugals, bones converses amb els peus mig soterrats a la sorra i alguna interessant
lectura que penjava de la mà de l'estiuejant despreocupat eren les ocupacions que mantenien
entretingut el turista durant els mesos de canícula.
Normalment, els butlletins meteorològics acostumaven a donar sempre bon temps, a l'estiu.
A Miami la calor resultava sempre cridanera, però l'aigua del Mediterrani eixugava l'angoixa
tèrmica del cos dels banyistes. A la platja tot semblava rutinari, durant les vacances, però cada
cosa que hom feia resultava especial... No hi havia temps per a l'avorriment i cada segon
s'assaboria amb intensitat, potser perquè l'estiuejant pensava de tant en tant que cada petit
moment no gaudit a l'estiu es converteix, a l'hivern, en una eternitat difícil de superar.
En Youssef, corresponsal del diari Acció Verda havia fet cap un cop més al xalet Marblau,
on conjuntament amb la seva companya de professió, la Chaymaa, aprofitava per a desconnectar
de la pol·lució sonora i ambiental de Barcelona i, alhora, per a allunyar-se un xic del reguitzell de
notícies que havien de cobrir durant la resta de l'any. La capital era una olla a pressió i, dia sí i dia
també, calia escriure cròniques sobre infinitat de temes diversos, des de l'arribada d'un vaixell
carregat de tabac il·legal al port, passant per la inauguració d'un nou museu i acabant amb el fet
insòlit d'algun estranger boig que es passejava nu per la Rambla.
Ara, però, el dial de la ràdio estava desconnectat i havien tallat els fils de comunicació amb
el seu supervisor. Tocava gaudir de les vacances i els seus esforços estaven totalment enfocats a
garantir aquest fet. S'ho mereixien. Havien de gaudir!
Els dos reporters es llevaven d'hora cada matí, feien el passeig de rigor i esmorzaven fruita
abans de baixar a la platja. El mar en calma, ben pentinat i daurat pels innocents rajos del sol (rajos
que esdevenien autèntiques llengües de foc cap al migdia) era una meravella difícilment
comparable amb cap altra cosa, un plaer difícilment insuperable.
Com cada dia del mes d'agost, en Youssef plantà aquell dilluns el para-sol en una zona
propera al roquissar inferior del penya-segat anomenat Marta. L'anomenaven així perquè, segons
les veus populars, una jove l'havia anat esquerdant a còpia de cops de puny totalment enfurida
perquè un estiu el sol li havia negat la seva escalfor. Segons sembla, els cops havien provocat
l'esllavissament de la paret natural i, ara, només en quedaven les roques escampades per l'aigua.
Era un entorn idíl·lic i especialment bell, on tan aviat hom s'hi podia mullar els peus com encalçar
crancs i pescar pops.
La Chaymaa s'estirà a la tovallola, com sempre. Des de la seva posició de bocaterrosa, però,
albirà una espècie de boira que s'apropava perillosament cap a la cala. Era un fet absolutament i
usual, perquè la humitat era pràcticament inexistent i el termòmetre marcava una temperatura
infernal.
La noia avisà en Youssef. No disposaven de connexió a internet i tampoc estaven disposats
a encendre la ràdio, però certament no podien quedar-se amb el dubte que els inspirava aquella
mena de núvol de color grisós i groguenc. No era normal, aquell fet. Alguna de grossa en devia
estar passant.
Els dos reporters van recollir les seves pertinences i van fer via cap al port esportiu. Van
noliejar una petita embarcació forabord, impulsada per un motor de 50 cavalls, i es van endinsar
cap a les entranyes del Mediterrani. La por no formava part del seu codi genètic i, malgrat no estar
de servei, van decidir d'abordar el cor del núvol sense dubtar ni un segon.
Equipats amb màscares antigàs, la Chaymaa i en Youssef van adonar-se quan només
havien fet unes desenes de metres per la zona de tenebres que allò que ells pensaven que era
boira, no era pas l'efecte d'una zona de baixes pressions. El color groguenc era ara d'una tonalitat
mostassa preocupant. El perímetre del forabord estava flanquejat per centenars de peixos morts i
no veien pas cap au que sobrevolés la zona. Tot plegat, ben estrany...
Quan ja havien cobert uns cinc quilòmetres l'aire era irrespirable. Les màscares actuaven
com una barrera de protecció inicial, però ja no eren suficients. En Youssef feu virar l'embarcació a
estribord i, de cop i volta, enmig de la confusió visual, toparen de ple amb una espècie de mercant
de dimensions monstruoses, un vaixell enorme amb el casc vell i escrostonat i dues imponents
xemeneies que exhalaven unes columnes denses i atapeïdes de fum de color carbassa.
La Chaymaa proposà d'abordar la nau, però en Youssef indicà que allò més assenyat seria
avisar la comandància de marina per tal que fossin ells els qui emprenguessin les accions
oportunes. No tenien el mòbil a mà, així que els calia retornar al més aviat possible a port.
Quan en Youssef virà novament, aquest cop a babord, un poderós fil metàl·lic, gruixut i
consistent, fou llançat des del mercant cap a l'embarcació forabord amb una espècie d'arpó propi
d'un vaixell balener. Els dos reporters foren literalment engolits cap al ventre de l'embarcació
monstruosa, arrossegats en contra de la seva voluntat.
Havien arriscat massa a l'endinsar-se cap a la zona de boira, una boira que en realitat era
un vessament altament tòxic en forma de gas. Havien descobert una activitat il·legal duta a terme
al Mediterrani, a escasses milles de la costa de Miami. Però ja no podien fer marxa enrere i avisar
la guàrdia costanera. Llunyanes, les roques del penya-segat Marta miraven l'escena immòbils,
impassibles. Tot plegat era desesperant. La mort segura esperava els periodistes a l'altra banda
del fil. Tant de bo la noia de la llegenda pogués ressuscitar i abocar la fúria dels seus punys sobre
el casc del vaixell que, impassible, seguia endavant amb el procés d'alliberament de gasos
tòxics...
- - - - - - - - - - - - - - - - - -

More Related Content

What's hot

Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles DuràPresentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Duràcccastellut
 
Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Antonia Mulet
 
Estructura de les rondalles
Estructura de les rondallesEstructura de les rondalles
Estructura de les rondallesngt1776
 
Henry Morgan1
Henry Morgan1Henry Morgan1
Henry Morgan1Na Lia
 
Recomanats ficció castellà 2014
Recomanats ficció castellà 2014Recomanats ficció castellà 2014
Recomanats ficció castellà 2014apuntsliteraris
 
Catarres
CatarresCatarres
Catarresloidix
 
Comtessa presentació
Comtessa presentacióComtessa presentació
Comtessa presentacióCàndid Miró
 
Guia de narrativa i novel·la. abril maig11
Guia de narrativa i novel·la. abril maig11Guia de narrativa i novel·la. abril maig11
Guia de narrativa i novel·la. abril maig11Bibliotecaviladecans
 

What's hot (12)

Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles DuràPresentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
 
Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6
 
Estructura de les rondalles
Estructura de les rondallesEstructura de les rondalles
Estructura de les rondalles
 
Arbúcies
ArbúciesArbúcies
Arbúcies
 
Henry Morgan1
Henry Morgan1Henry Morgan1
Henry Morgan1
 
Recomanats ficció castellà 2014
Recomanats ficció castellà 2014Recomanats ficció castellà 2014
Recomanats ficció castellà 2014
 
Mar i cel
Mar i celMar i cel
Mar i cel
 
Catarres
CatarresCatarres
Catarres
 
Dia mundial poesia compatible
Dia mundial poesia   compatibleDia mundial poesia   compatible
Dia mundial poesia compatible
 
Comtessa presentació
Comtessa presentacióComtessa presentació
Comtessa presentació
 
Guia de narrativa i novel·la. abril maig11
Guia de narrativa i novel·la. abril maig11Guia de narrativa i novel·la. abril maig11
Guia de narrativa i novel·la. abril maig11
 
Pors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del marPors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del mar
 

Similar to 8a lectura de llengua catalana

Naufragi a la badia dels alfacs1x
Naufragi a la badia dels alfacs1xNaufragi a la badia dels alfacs1x
Naufragi a la badia dels alfacs1xBiblioteca Almenar
 
Les sirenes, abans i ara
Les sirenes, abans i araLes sirenes, abans i ara
Les sirenes, abans i araalba_targa
 
De peluts, capgrossos i carboners, article de Teresa Márquez
De peluts, capgrossos i carboners, article de Teresa MárquezDe peluts, capgrossos i carboners, article de Teresa Márquez
De peluts, capgrossos i carboners, article de Teresa Márquezbiblioteca lamuntala
 
Recull II Edició Concurs Microrelats
Recull II Edició Concurs MicrorelatsRecull II Edició Concurs Microrelats
Recull II Edició Concurs Microrelatsmmbeducacio
 
Empúries presentació marca empordà joasep m dacosta 30 03 2015
Empúries presentació marca empordà joasep m dacosta 30 03 2015Empúries presentació marca empordà joasep m dacosta 30 03 2015
Empúries presentació marca empordà joasep m dacosta 30 03 2015Josep M Dacosta
 
La cançó de l'encisera
La cançó de l'enciseraLa cançó de l'encisera
La cançó de l'enciserabstpereribesjp
 
La cançó de l'encisera
La cançó de l'enciseraLa cançó de l'encisera
La cançó de l'enciserabstpereribesjp
 
Guia del Prestige
Guia del PrestigeGuia del Prestige
Guia del Prestigesants1714
 
Conte Raúl Llufriu
Conte Raúl LlufriuConte Raúl Llufriu
Conte Raúl Llufriugercarreras
 
Información General Calpe valenciano
Información General Calpe valencianoInformación General Calpe valenciano
Información General Calpe valencianoTurismoCalp
 
Itinerari Literari per La Mar De La Frau
Itinerari Literari per La Mar De La FrauItinerari Literari per La Mar De La Frau
Itinerari Literari per La Mar De La FrauIsabel Castro Ahedo
 

Similar to 8a lectura de llengua catalana (20)

Riudeparaules
RiudeparaulesRiudeparaules
Riudeparaules
 
Naufragi a la badia dels alfacs1x
Naufragi a la badia dels alfacs1xNaufragi a la badia dels alfacs1x
Naufragi a la badia dels alfacs1x
 
Dossier El viatge
Dossier El viatgeDossier El viatge
Dossier El viatge
 
1617 LECTURA PI CI A REVEURE, PETITA BALENA
1617 LECTURA PI CI A REVEURE, PETITA BALENA1617 LECTURA PI CI A REVEURE, PETITA BALENA
1617 LECTURA PI CI A REVEURE, PETITA BALENA
 
Les sirenes, abans i ara
Les sirenes, abans i araLes sirenes, abans i ara
Les sirenes, abans i ara
 
De peluts, capgrossos i carboners, article de Teresa Márquez
De peluts, capgrossos i carboners, article de Teresa MárquezDe peluts, capgrossos i carboners, article de Teresa Márquez
De peluts, capgrossos i carboners, article de Teresa Márquez
 
Recull II Edició Concurs Microrelats
Recull II Edició Concurs MicrorelatsRecull II Edició Concurs Microrelats
Recull II Edició Concurs Microrelats
 
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMBRecull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
 
Empúries presentació marca empordà joasep m dacosta 30 03 2015
Empúries presentació marca empordà joasep m dacosta 30 03 2015Empúries presentació marca empordà joasep m dacosta 30 03 2015
Empúries presentació marca empordà joasep m dacosta 30 03 2015
 
La cançó de l'encisera
La cançó de l'enciseraLa cançó de l'encisera
La cançó de l'encisera
 
La cançó de l'encisera
La cançó de l'enciseraLa cançó de l'encisera
La cançó de l'encisera
 
Guia del Prestige
Guia del PrestigeGuia del Prestige
Guia del Prestige
 
262838 364608-1-pb
262838 364608-1-pb262838 364608-1-pb
262838 364608-1-pb
 
Conte Raúl Llufriu
Conte Raúl LlufriuConte Raúl Llufriu
Conte Raúl Llufriu
 
Aprenem a navegar (mestre)
Aprenem a navegar (mestre)Aprenem a navegar (mestre)
Aprenem a navegar (mestre)
 
Descoberta de l’alta garrotxa
Descoberta de l’alta garrotxaDescoberta de l’alta garrotxa
Descoberta de l’alta garrotxa
 
Dossier del mestre
Dossier del mestreDossier del mestre
Dossier del mestre
 
Información General Calpe valenciano
Información General Calpe valencianoInformación General Calpe valenciano
Información General Calpe valenciano
 
poemes per a l'estiu
poemes per a l'estiupoemes per a l'estiu
poemes per a l'estiu
 
Itinerari Literari per La Mar De La Frau
Itinerari Literari per La Mar De La FrauItinerari Literari per La Mar De La Frau
Itinerari Literari per La Mar De La Frau
 

8a lectura de llengua catalana

  • 1. V U I T E N A L E C T U R A D E L L E N G U A C A T A L A N A BOIRINA DES DEL PARA-SOL A Miami-Platja els estius eren sempre iguals, però alhora diferents. De fet, cada dia era diferent. Els colors del mar -ara encalmat i dòcil, ara regirat i visiblement molest- abocaven un ventall de colors davant els ulls dels estiuejants absolutament únic. El temps avançava mandrejant de bon matí i fins ben entrada la nit. Passejos interminables, curses moderades a l'entorn de les cales, àpats frugals, bones converses amb els peus mig soterrats a la sorra i alguna interessant lectura que penjava de la mà de l'estiuejant despreocupat eren les ocupacions que mantenien entretingut el turista durant els mesos de canícula. Normalment, els butlletins meteorològics acostumaven a donar sempre bon temps, a l'estiu. A Miami la calor resultava sempre cridanera, però l'aigua del Mediterrani eixugava l'angoixa tèrmica del cos dels banyistes. A la platja tot semblava rutinari, durant les vacances, però cada cosa que hom feia resultava especial... No hi havia temps per a l'avorriment i cada segon s'assaboria amb intensitat, potser perquè l'estiuejant pensava de tant en tant que cada petit moment no gaudit a l'estiu es converteix, a l'hivern, en una eternitat difícil de superar. En Youssef, corresponsal del diari Acció Verda havia fet cap un cop més al xalet Marblau, on conjuntament amb la seva companya de professió, la Chaymaa, aprofitava per a desconnectar de la pol·lució sonora i ambiental de Barcelona i, alhora, per a allunyar-se un xic del reguitzell de notícies que havien de cobrir durant la resta de l'any. La capital era una olla a pressió i, dia sí i dia també, calia escriure cròniques sobre infinitat de temes diversos, des de l'arribada d'un vaixell carregat de tabac il·legal al port, passant per la inauguració d'un nou museu i acabant amb el fet insòlit d'algun estranger boig que es passejava nu per la Rambla. Ara, però, el dial de la ràdio estava desconnectat i havien tallat els fils de comunicació amb el seu supervisor. Tocava gaudir de les vacances i els seus esforços estaven totalment enfocats a garantir aquest fet. S'ho mereixien. Havien de gaudir! Els dos reporters es llevaven d'hora cada matí, feien el passeig de rigor i esmorzaven fruita abans de baixar a la platja. El mar en calma, ben pentinat i daurat pels innocents rajos del sol (rajos que esdevenien autèntiques llengües de foc cap al migdia) era una meravella difícilment comparable amb cap altra cosa, un plaer difícilment insuperable.
  • 2. Com cada dia del mes d'agost, en Youssef plantà aquell dilluns el para-sol en una zona propera al roquissar inferior del penya-segat anomenat Marta. L'anomenaven així perquè, segons les veus populars, una jove l'havia anat esquerdant a còpia de cops de puny totalment enfurida perquè un estiu el sol li havia negat la seva escalfor. Segons sembla, els cops havien provocat l'esllavissament de la paret natural i, ara, només en quedaven les roques escampades per l'aigua. Era un entorn idíl·lic i especialment bell, on tan aviat hom s'hi podia mullar els peus com encalçar crancs i pescar pops. La Chaymaa s'estirà a la tovallola, com sempre. Des de la seva posició de bocaterrosa, però, albirà una espècie de boira que s'apropava perillosament cap a la cala. Era un fet absolutament i usual, perquè la humitat era pràcticament inexistent i el termòmetre marcava una temperatura infernal. La noia avisà en Youssef. No disposaven de connexió a internet i tampoc estaven disposats a encendre la ràdio, però certament no podien quedar-se amb el dubte que els inspirava aquella mena de núvol de color grisós i groguenc. No era normal, aquell fet. Alguna de grossa en devia estar passant. Els dos reporters van recollir les seves pertinences i van fer via cap al port esportiu. Van noliejar una petita embarcació forabord, impulsada per un motor de 50 cavalls, i es van endinsar cap a les entranyes del Mediterrani. La por no formava part del seu codi genètic i, malgrat no estar de servei, van decidir d'abordar el cor del núvol sense dubtar ni un segon. Equipats amb màscares antigàs, la Chaymaa i en Youssef van adonar-se quan només havien fet unes desenes de metres per la zona de tenebres que allò que ells pensaven que era boira, no era pas l'efecte d'una zona de baixes pressions. El color groguenc era ara d'una tonalitat mostassa preocupant. El perímetre del forabord estava flanquejat per centenars de peixos morts i no veien pas cap au que sobrevolés la zona. Tot plegat, ben estrany... Quan ja havien cobert uns cinc quilòmetres l'aire era irrespirable. Les màscares actuaven com una barrera de protecció inicial, però ja no eren suficients. En Youssef feu virar l'embarcació a estribord i, de cop i volta, enmig de la confusió visual, toparen de ple amb una espècie de mercant de dimensions monstruoses, un vaixell enorme amb el casc vell i escrostonat i dues imponents xemeneies que exhalaven unes columnes denses i atapeïdes de fum de color carbassa. La Chaymaa proposà d'abordar la nau, però en Youssef indicà que allò més assenyat seria avisar la comandància de marina per tal que fossin ells els qui emprenguessin les accions oportunes. No tenien el mòbil a mà, així que els calia retornar al més aviat possible a port. Quan en Youssef virà novament, aquest cop a babord, un poderós fil metàl·lic, gruixut i consistent, fou llançat des del mercant cap a l'embarcació forabord amb una espècie d'arpó propi
  • 3. d'un vaixell balener. Els dos reporters foren literalment engolits cap al ventre de l'embarcació monstruosa, arrossegats en contra de la seva voluntat. Havien arriscat massa a l'endinsar-se cap a la zona de boira, una boira que en realitat era un vessament altament tòxic en forma de gas. Havien descobert una activitat il·legal duta a terme al Mediterrani, a escasses milles de la costa de Miami. Però ja no podien fer marxa enrere i avisar la guàrdia costanera. Llunyanes, les roques del penya-segat Marta miraven l'escena immòbils, impassibles. Tot plegat era desesperant. La mort segura esperava els periodistes a l'altra banda del fil. Tant de bo la noia de la llegenda pogués ressuscitar i abocar la fúria dels seus punys sobre el casc del vaixell que, impassible, seguia endavant amb el procés d'alliberament de gasos tòxics... - - - - - - - - - - - - - - - - - -