1. V U I T E N A L E C T U R A D E
L L E N G U A C A T A L A N A
BOIRINA DES DEL PARA-SOL
A Miami-Platja els estius eren sempre iguals, però alhora diferents. De fet, cada dia era
diferent. Els colors del mar -ara encalmat i dòcil, ara regirat i visiblement molest- abocaven un
ventall de colors davant els ulls dels estiuejants absolutament únic. El temps avançava mandrejant
de bon matí i fins ben entrada la nit. Passejos interminables, curses moderades a l'entorn de les
cales, àpats frugals, bones converses amb els peus mig soterrats a la sorra i alguna interessant
lectura que penjava de la mà de l'estiuejant despreocupat eren les ocupacions que mantenien
entretingut el turista durant els mesos de canícula.
Normalment, els butlletins meteorològics acostumaven a donar sempre bon temps, a l'estiu.
A Miami la calor resultava sempre cridanera, però l'aigua del Mediterrani eixugava l'angoixa
tèrmica del cos dels banyistes. A la platja tot semblava rutinari, durant les vacances, però cada
cosa que hom feia resultava especial... No hi havia temps per a l'avorriment i cada segon
s'assaboria amb intensitat, potser perquè l'estiuejant pensava de tant en tant que cada petit
moment no gaudit a l'estiu es converteix, a l'hivern, en una eternitat difícil de superar.
En Youssef, corresponsal del diari Acció Verda havia fet cap un cop més al xalet Marblau,
on conjuntament amb la seva companya de professió, la Chaymaa, aprofitava per a desconnectar
de la pol·lució sonora i ambiental de Barcelona i, alhora, per a allunyar-se un xic del reguitzell de
notícies que havien de cobrir durant la resta de l'any. La capital era una olla a pressió i, dia sí i dia
també, calia escriure cròniques sobre infinitat de temes diversos, des de l'arribada d'un vaixell
carregat de tabac il·legal al port, passant per la inauguració d'un nou museu i acabant amb el fet
insòlit d'algun estranger boig que es passejava nu per la Rambla.
Ara, però, el dial de la ràdio estava desconnectat i havien tallat els fils de comunicació amb
el seu supervisor. Tocava gaudir de les vacances i els seus esforços estaven totalment enfocats a
garantir aquest fet. S'ho mereixien. Havien de gaudir!
Els dos reporters es llevaven d'hora cada matí, feien el passeig de rigor i esmorzaven fruita
abans de baixar a la platja. El mar en calma, ben pentinat i daurat pels innocents rajos del sol (rajos
que esdevenien autèntiques llengües de foc cap al migdia) era una meravella difícilment
comparable amb cap altra cosa, un plaer difícilment insuperable.

2. Com cada dia del mes d'agost, en Youssef plantà aquell dilluns el para-sol en una zona
propera al roquissar inferior del penya-segat anomenat Marta. L'anomenaven així perquè, segons
les veus populars, una jove l'havia anat esquerdant a còpia de cops de puny totalment enfurida
perquè un estiu el sol li havia negat la seva escalfor. Segons sembla, els cops havien provocat
l'esllavissament de la paret natural i, ara, només en quedaven les roques escampades per l'aigua.
Era un entorn idíl·lic i especialment bell, on tan aviat hom s'hi podia mullar els peus com encalçar
crancs i pescar pops.
La Chaymaa s'estirà a la tovallola, com sempre. Des de la seva posició de bocaterrosa, però,
albirà una espècie de boira que s'apropava perillosament cap a la cala. Era un fet absolutament i
usual, perquè la humitat era pràcticament inexistent i el termòmetre marcava una temperatura
infernal.
La noia avisà en Youssef. No disposaven de connexió a internet i tampoc estaven disposats
a encendre la ràdio, però certament no podien quedar-se amb el dubte que els inspirava aquella
mena de núvol de color grisós i groguenc. No era normal, aquell fet. Alguna de grossa en devia
estar passant.
Els dos reporters van recollir les seves pertinences i van fer via cap al port esportiu. Van
noliejar una petita embarcació forabord, impulsada per un motor de 50 cavalls, i es van endinsar
cap a les entranyes del Mediterrani. La por no formava part del seu codi genètic i, malgrat no estar
de servei, van decidir d'abordar el cor del núvol sense dubtar ni un segon.
Equipats amb màscares antigàs, la Chaymaa i en Youssef van adonar-se quan només
havien fet unes desenes de metres per la zona de tenebres que allò que ells pensaven que era
boira, no era pas l'efecte d'una zona de baixes pressions. El color groguenc era ara d'una tonalitat
mostassa preocupant. El perímetre del forabord estava flanquejat per centenars de peixos morts i
no veien pas cap au que sobrevolés la zona. Tot plegat, ben estrany...
Quan ja havien cobert uns cinc quilòmetres l'aire era irrespirable. Les màscares actuaven
com una barrera de protecció inicial, però ja no eren suficients. En Youssef feu virar l'embarcació a
estribord i, de cop i volta, enmig de la confusió visual, toparen de ple amb una espècie de mercant
de dimensions monstruoses, un vaixell enorme amb el casc vell i escrostonat i dues imponents
xemeneies que exhalaven unes columnes denses i atapeïdes de fum de color carbassa.
La Chaymaa proposà d'abordar la nau, però en Youssef indicà que allò més assenyat seria
avisar la comandància de marina per tal que fossin ells els qui emprenguessin les accions
oportunes. No tenien el mòbil a mà, així que els calia retornar al més aviat possible a port.
Quan en Youssef virà novament, aquest cop a babord, un poderós fil metàl·lic, gruixut i
consistent, fou llançat des del mercant cap a l'embarcació forabord amb una espècie d'arpó propi

3. d'un vaixell balener. Els dos reporters foren literalment engolits cap al ventre de l'embarcació
monstruosa, arrossegats en contra de la seva voluntat.
Havien arriscat massa a l'endinsar-se cap a la zona de boira, una boira que en realitat era
un vessament altament tòxic en forma de gas. Havien descobert una activitat il·legal duta a terme
al Mediterrani, a escasses milles de la costa de Miami. Però ja no podien fer marxa enrere i avisar
la guàrdia costanera. Llunyanes, les roques del penya-segat Marta miraven l'escena immòbils,
impassibles. Tot plegat era desesperant. La mort segura esperava els periodistes a l'altra banda
del fil. Tant de bo la noia de la llegenda pogués ressuscitar i abocar la fúria dels seus punys sobre
el casc del vaixell que, impassible, seguia endavant amb el procés d'alliberament de gasos
tòxics...
- - - - - - - - - - - - - - - - - -