plans cinematogràfics

1. Recull de plans cinematogràfics i informació sobre la utilització de la càmera.
https://llenguatgecinematografic.wordpress.com/tipus-de-pla/
Pla general (Long shot)
Introdueix l’espectador en situació, li ofereix una vista general mentre
informa del lloc i de les condicions en que és desenvolupa l’acció.
Sol col.locar-se al començament de una seqüència narrativa. En un pla
general, se solen incloure molts elements, per tant la seva duració en
pantalla haurà de ser major que la d’ un primer pla, per a que l’espectador
pugui orientar-se i fer-se càrrec de la situació. Es pot realitzar de varies
formes, segons el seu grau de generalització.

2. Pla panoràmic general:
Es una filmació que avarca molts elements llunyans. En aquest pla els
personatges tindran menys importància que el paisatge. Per exemple,
una cabanya enmig del bosc vista de lluny. Les persones és veuran
petites.

3. Gran pla general:
Es una panoràmica general en la que es dona major acostament
d’ objectes o personatges.
(Estem parlant d’una distància al voltant d’uns 30 metres).

4. Pla general curt:
Avarca la figura humana sencera amb espai per dalt i per baix.

5. Pla americà:
Enquadra les persones del genoll cap dalt. La línea inferior es troba davall
dels genolls.

6. Pla en profunditat:
Quan el director col.loca als actors sobre l’ eix òptic de la càmera
deixant-ne uns en primer pla i d’ altres en pla general o pla americà.

7. Pla mig (Medium shot):
Limita òpticament l’ acció mitjançant un enquadrament més reduït
i alhora redirigeix l’ atenció de l’ espectador cap a l’objecte.
Els elements és diferencien millor i els grups de persones es poden
reconèixer, arribant a omplir la pantalla.

8. Pla mig llarg:
Enquadrament que avarca la figura humana fins just sota de la cintura.

9. Pla mig curt (Medium close shot):
Enquadrament d’ una figura humana, la línea inferior del qual és troba a
l’ altura de les axil.les. Es molt més subjectiu i directe que els anteriors.
Els personatges poden arribar a ocupar la pantalla amb un terç del seu
cos, la qual cosa permet una identificació emocional de l’ espectador vers
els actors. Mediant aquest enquadrament ens és possible introduir a més,
molts altres elements significatius.

10. Primer pla (Close up):
Enquadrament d’una figura humana per davall de la clavícula. El rostre de
l’ actor omple la pantalla. Té la facultat d’ introduir-nos en la del
personatge. Utilitzant aquest enquadrament s’arriba a un dels extrems del
llenguatge visual: els objectes creixen fins arribar a proporcions
desmesurades i de la mateixa forma es mostren els detalls (ulls, boca,
etc.).

11. Semi primer pla o primeríssim primer pla (Semi close up shot):
Concentra l’ atenció de l’ espectador en un element molt concret,
de forma que sigui impossible que aquest el passi per alt. Si és refereix al
cos humà, aquest tipus d’ enquadrament ens mostrarà un cap
reblint completament el format de la imatge. Des del punt de vista
narratiu ens pot transmetre informació sobre sentiments, ja que permet
analitzar psicològicament les situacions i descriu amb detall
els personatges.

12. Gran primer pla: Quan el cap ocupa tot l’enquadrament.
Pla curt: Enquadrament d’ una persona des de dalt de la front fins a la
meitat de la barba.
Pla detall: Primeríssims plans d’ objectes o subjectes, unes flors, un nas,
un ull, un anell, etc.

13. Pla sobre l’espatlla: https://www.youtube.com/watch?v=tIIQFtzo0j0
Pla seqüència : https://www.youtube.com/watch?v=11kIDRcKG70
Es una forma de filmar, en la que en una presa única es fan tots els canvis i moviments
de càmera necessaris. El director no trenca el pla i ens va mostrant de mica en mica
tota una sèrie de fets. No se solen fer molt llargs per la dificultat de rodatge que tenen.
No obstant, n’hi ha de memorables. La soga de Hitchcock que en un únic pla, encara que
fals, ja que per a realitzar-lo havia de fer els canvis de rotllo aprofitant punts obscurs,
com l’esquena d’ un actor, una columna, etc. No obstant, tota l’ acció transcorre en un
mateix espai temporal, el més llarg que existeix en el cinema.
Pla subjectiu: Quan la càmera substitueix la mirada d’ un personatge.
_ Quan es filma amb la càmera en angle. Segons l’ angle en el que és col.loca la càmera
en relació a l’objecte o subjecte.
Pla Picat: Quan la càmera està sobre l’objecte o bé el subjecte, en un cert angle.
L’objecte és vist des de dalt. Se sol emprar per destacar aspectes psicològics, de poder,
etc.
Pla picat https://www.youtube.com/watch?v=uFl2OUR3RYs

14. Pla contrapicat:
Al contrari que l’ anterior, la càmera és col.loca davall de l’ objecte, i aquest destaca per
altura.
Pla contrapicat https://www.youtube.com/watch?v=VJZ0gUHTd1w
Pla aeri o «a vista d’ocell». Quan la càmera filma des d’una altura considerable.Una
muntanya, avió, helicòpter, dron, bloc de pisos,...
Pla frontal: Quan la càmera està en el mateix pla que l’objecte.
Pla zenital: Quan la càmera es troba en la vertical respecte al terra i la imatge obtinguda
ofereix una camp de visió orientat de dalt a baix.
La càmera és pot col.locar en infinitud de formes: invertida (surten els objectes al revés),
a ras de terra (vista d’ eruga: peus de persones, rodes de cotxes, etc.)
Travelling: Quan és filma amb una càmera en moviment.

15. Moviments en la mateixa càmera
Capaces de reproduir amb exactitud el moviment dels subjectes filmats: el pas rítmic del
film darrera de l’ objectiu i de l’ obturador. En els aparells primitius , per rodolar el film
s’havia de fer manualment. Era molt complicat però els operadors de càmera és
convertien en veritables artesans que aconseguien en cada moment el ritme i la
cadència adequada a l’ escena filmada. Podien exagerar la velocitat en escenes còmiques
o rel.lentir-la en les dramàtiques. Nasqueren així dos tipus de moviment: la càmera lenta
i la càmera accelerada.
Moviments de la càmera sobre sí mateixa: Un altre recurs del llenguatge
cinematogràfic es el moviment de la càmera sobre sí mateixa. Quan la càmera és mou
per a perseguir objectes o figures. La càmera gira sobre una plataforma esfèrica.
S’aconsegueixen així les panoràmiques horitzontals, verticals i diagonals. Es busquen
els actors, seguint els seus moviments, amb la finalitat d’ incrementar els espais i les
formes de veure la realitat. Gràcies a aquests moviments és va fer possible el ‘pla se-
qüència’, vist amb anterioritat unes línies més amunt.
Moviments externs a la càmera: Quan és la mateixa càmera la que es desplaça. El
moviment extern de la càmera es pot aconseguir de diverses formes: mitjançant
el “travelling”, amb la grua o muntant la càmera en un helicòpter. Així como les
panoràmiques es mouen sobre l’eix de la maquina, els “travellings” es feien col.locant
la càmera en un carret que es desplaçava sobre uns riells. Després tenim el “travelling”
òptic (zoom).