Bloc de continguts del " Dossier de creació artística". Part 3. Ed. Visual i plàstica. 4rt ESO

1. Els mitjans de comunicació de masses són aquells que no tenen un
receptor concret sinó que difonen els missatges de forma massiva a
una gran part de la població.
4.- MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

2. 4.1.- Característiques
Aquest tipus de comunicació, que sovint trobem tipificada amb
l’anglicisme Mass Media, té una sèrie de característiques que la
diferencien dels medis de comunicació interpersonal:
*L’anunciant: Són les empreses que organitzen una campanya
de comunicació per a vendre els seus productes.

3. *L’emissor: Solen ser agències o entitats formades per varis
professionals.
*El receptor: El missatge és rebut per un gran nombre de receptors
que no tenen per que conèixer-se entre ells, ni rebre aquest missatge
de forma simultània.
*El missatge: Van dirigits a la difusió, campanya i comercialització
de productes i serveis, i arriben a qualsevol persona que tingui accés a
elles.
*El codi: De caràcter massiu, que sol utilitzar normes clares i assequibles
per a una amplia audiència.
*El canal: Utilitzen tots els llenguatges, impresos (premsa i revistes)
com sonor (radio) visual (cartell, fotografia) i audiovisual (televisió,
vídeo, cine, internet). Els medis que arriben a un gran nombre de
persones.

4. 4.2.- Imatgescomercials.
Si mirem al nostre voltant comprovem que estem essent víctimes d’una
invasió, no pas d’alienígenes, encara que a vegades pugui semblar que ens
vulguin transformar en tals, sinó per imatges comercials.
Si mirem des del cotxe o l’autobús, o mentre l’esperem veiem cartells
publicitaris a dojo, abans esmorzant ja hem vist sense ni tan sols
adonar-nos-en envasos de llet, mantega, sucs, cereals, que exhibeixen la
seva marca que entra a formar part del nostre quotidià diari, entren per
la nostra retina i queden gravades en el nostre subconscient.
També a la dutxa continua el bombardeig constant de les imatges
corporatives, les marques; gels, cremes, ganivetes d’afaitar, sabó de mans,
raspalls de dents; inclús quan comprem marques blanques; que tenen el
mateix sistema de representació consumista.

5. La roba és també un altre lloc on podem trobar representades
habitualment aquests sistemes consumistes de publicitat que ens
bombardegen amb imatgesdemarca.
La principal funció de les imatges comercials és la venta d’un producte,
servei o consell institucional; i sol començar amb la promoció,
consistenten fer arribar la imatge de quelcom, generalmentun
producte a la població.
Asseguren i exhibeixen la necessitat que el consumidor té d’adquirir el
gust per el producte anunciat. Aquesta necessitat pot ser creada en
relació a una forma òptima de vida que asseguren aconseguir quan hom
adquireix el producte.
Però per aconseguir això sol no haver-n’hi prou amb una imatge, sovint
conflueixen en les tàctiques publicitàries elements quetendeixen
a la manipulació del subconscient de formes variades.

9. Generalmentutilitzen unaimatgequees puguirelacionaramb
aspectes de la vida que o bé centren la nostra atenció o bé ens creen
ansietat.
Alguns aspectes com el sexe i la mort, són tradicionalment
utilitzats per vendre els seus productes; grans aliats de la publicitat
subliminal, altres volen relacionar els seus productes amb la idea de
salut, èxit, joventut, bellesa, llibertat, autonomia personal,...

10. Veurem un fragment del documental que narra les exquisideses d’Edward
Bernays, considerat per algunes persones, el pare de la publicitat
moderna.
Un exemple aclaridor de com funciona la publicitat i la manipulació a
partir de la creació d’imatges socials i relacionar idees. La torxa de la
llibertat.
https://goo.gl/Vh824I

11. https://es.video.search.yahoo.com/video/play?p=edward+bernays&vid=5ea710e36faef70d5fcf1b4c391b9e50&turl=http%3A
%2F%
2Ftse2.mm.bing.net%2Fth%3Fid%3DWN.%252fNEYH5uAq8o%252fAkx9974rvg%26pid%3D15.1%26h%3D168%26w%3D300
%2
6c%3D7%26rs%3D1&rurl=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3D06cCA9DjAa4&tit=Edward+Bernay
s+%7C+
Antorchas+de+Libertad&c=0&h=168&w=300&l=283&sigr=11blbjgqc&sigt=1162cl3jo&sigi=12pi2d7bj&ct=p&age=1387986577
&f r2=p%3As%2Cv%3Av&fr=yhs-avast-001&hsimp=yhs-001&hspart=avast&type=avastbcl&tt=b

12. Les imatges comercials són breus i instantànies, ràpides i fàcils de llegir,
efímeres i persistents tan sols durant la campanya, almenys en el suport
o canal que les fa arribar als receptors. I si són cartells ?
Però en la ment dels receptors, els consumidors, són capaços de crear
imatges inconscients perdurables en els seus subconscients, així com
formes d’entendre la vida i relacionar-se en part, almenys, en base a
aquestes.
“El siglo del Yo”; per a qui li pugui interessar més el tema.
https://vimeo.com/44013082

13. 5.- INTERACCIÓ ENTRE DIFERENTS LLENGUATGES
La necessitat humana d’expressar idees i sentiments ha motivat formes de
comunicació que fan servir diferents llenguatges de forma simultània.
Això és així en el teatre, l’òpera, el ballet o la gimnàstica artística, on és
combinen llenguatge corporal, musical, gestual entre altres.
També algunes manifestacions artístiques utilitzen diferents llenguatges
per a comunicar idees i conceptes.
5.1.- El teatre i laopera
Tant en el teatre visual com en la opera es combinen diferents
llenguatges de comunicació escrit i oral, visual, musical, gràfic i
corporal, etc.
Abans de l’ estrena , el conjunt de professionals, actrius, actors,
director/a fan un assaiggeneral.

14. A partir d’una obra escrita adaptada o escrita ja pensant en la seva
representació teatral, es crea tot el que demandarà l’obra teatral amb
l’adequació de la producció i direcció de la mateixa, aquests elements
són:
L’escenografia, la il·luminació, els personatges, etc.
En els processos de creació del muntatge, l’estudi de l’escenografia és el
que reuneix més conceptesplàstics.
Observa els treballs escenogràfics dissenyats per la companyia “Red list” ,
Mark Fisher, Stuart Marshall, Vincent Mountain entre d’altres.

17. Abans de construir la escenografia existeix un treball previ basat en la
producció de nombrosos esbossos totals i parcials, i la concebuda
maqueta que serveix per situar i definir la funcionalitat i fer un estudi
de l’obra.
Dins de l’espai escènic s’ordenen els elements , els materials, es
distribueixen els recorreguts que faran els personatges, etc.
La caracterització, el vestuari i el maquillatge completen la definició
dels personatges, etc. Un exemple d’estudi de vestuari per a dona és el
que fa Caty Vary, o Jack Kirby; o el dissenyat per l’obra Romeu i
Julieta al teatre de càmera de Moscou; Picasso o Irene Reinhold.

19. Picasso

20. 5.2.- Últimes tendències del S.XX
Algunes manifestacions artístiques del segle XX han utilitzat la
interacció de diferents llenguatges per expressar les idees isentiments
dels seus creadors.
Happening i Performance
L’“art d’acció” téelsseus precedentsenlesveladesfuturistesi dadaistes,els
“cabaretVoltaire”.Nopreténser unarepresentaciósinóunactevivencial,
un acte sense principi ni final estructurat. El cos, els gestos i moviments,
les accions i la reacció del públic són el vehicle d’interpretació artística.

21. Oposició al concepte de raó que instaurà el Positivisme; aquest
moviment intenta revelar-se negant les convencions literàries i
artístiques. Els primers integrants del moviment Dadà, considerats
precursors filosòfics del Surrealisme es reunien amb altres integrants
de moviments artístics com el Futurisme, a la planta superior d’un
teatre de Zurich. Allí experimentaven amb l’absurd i la “pretesa”
pèrdua de significació dels llenguatges visuals i escrits, burlant-se de
les obres que s’interpretaven en el cabaret de la època.

22. Hugo Ball i Tristan Tzara són
considerades les persones
cofundadores d’aquests
moviments, que es
revelaven contra la poesia,
l’escultura, la pintura o la
música, que considerava
l’art com una producció
dirigidaa l’elit burgesa i en
la que l’artista pretenia
establir-se com a tal.
Cabaret Voltaire,
Hugo Ball

23. BREU lectura
d’alguns poemes
del manifest de
Tzara; Faula
Busquets editores;

26. Els artistes integrants del moviment dadaista, a part de crear la seva
pròpia obra que exposaven en galeries, utilitzaven l’art d’acció, el
happening,...per ferunactedenegaciódel’art establert.
Un altre dels integrants d’aquest grup era MAX ERNST.
http://www.windoweb.it/guida/arte/biografia_max_ernst.htm

28. Un altre grup d’artistes que experimentaven amb l’art, des de la creació
d’art d’acció, en disciplines artístiques com la vídeo – gravació de
performance, accions i happenings, era Fluxus.
https://www.youtube.com/watch?v=tWP-4juoABw
https://www.youtube.com/watch?v=ADX5KnWGZDo

31. JohnCageinvestigavaambelsoalsEstatsUnitsexperimentantamb
l’assonància,il’absurdmusical,perescapardelsconvencionalismes
musicals de l’harmonia en una època marcada per la guerra de Vietnam i
moments de convulsió social, disturbis racials i batalles campals amb la
policia, per part de la població que demandava respecte i igualtat per
a les minories de color a EEUU.
https://www.youtube.com/watch?v=Yybn6iKmYdQ min 6:30;
Altres moviments que és relacionaven amb el happening durant la
dècada dels 70.
Yippies & Diggers
http://diggers.org/nowsreal.htm

32. Ant Farm
https://www.youtube.com/watch?v=FXY6ocvaZyE

33. Uncol·lectiuqueavuiendiatreballaambel“happening”deformapolítica sónel
“ColectivoEnmedio” ambpropostescom“yomango”o“comoacabar con el
mal”.
https://vimeo.com/664282885 min 48seg.

35. En aquesta corrent artística allò essencial és la idea, allò que dóna lloc a la
obra d’art, esbossos, textos, evolució del procés d’aprenentatge i reflexions a les
que arriba l’artista, vala dir que l’obra podria ser un “happening” també o
qualsevol cosa que l’artista o artistes decidissin, en funció de la seva idea.
Allò que enfoquen des de la seva subjectivitat, allò que motiva el seu treball
serveix per reflectir els camins que agafa o desestima l’artista, o el que mostra
del seu treball o que els molesta del seu entorn. Una de les tendències més
esteses és la que utilitza ell com a referència un text i el seu significat.
L’ artista pot utilitzar fotografies, pel·lícules, gravacions en vídeo ,
conversacions telefòniques, documents escrits, entre d’altres propostes i
accions, o bé objectes materials.
http://www.marmoron.com/lartdelseglexxalescola/html/L%27ARTdelsegleXXal%27ESCOLA/Movi
mentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/ArtConceptual.htm
http://revista.escaner.cl/node/42
Art conceptual

36. Tenim l’exemple anterior de l’obra de Man Ray,(observem quines son les
claus, les idees de la obra de Man Ray, “Le cadeau” estretament lligat als pares
de l’ art conceptual, aquesta consideració la fan els historiadors d’art del
S.XX, i creen una línia històrica de discurs únic, en el qual sembla que
s’acaben instaurant en alguns dels aspectes que inicialment
pretenen criticar. Els seus missatges s’acaben diluint entre les
retrospectives i circuits museístics que els allunyen de la seva crítica
inicial.
Com a Art conceptual s’entén aquest moviment que apareix a finals dels anys
60 i principis dels 70 amb manifestacions molt diverses i fronteres no del tot
definides.
La idea principal que s’estableix, en totes elles és que la veritable obra d’art
no és l’objecte físic produït per l’artista sinó que consisteix en “conceptes” i
“idees”.
Quan és pretén efectuar una obra amb la finalitat de ser sublim, de ser una obra
acabada, normalment tindrà poc valor, s’ha d’establir en l’artista, una voluntat clara
d’establir un diàleg d’aprenentatge amb un mateix, la voluntat
d’evolucionar i de no entendre les seves obres com quelcom acabat i finit.

37. Willie Bester

38. Willie Bester

39. Amb un fort component en herència obtingut, dels “ready made” de Marcel
Duchamp.
En l’ art conceptual la idea o concepte prima sobre la realització material
de l’obra i el mateix procés ( notes, esbossos, maquetes, diàlegs ) són de
més importància que l’objecte acabat que pot ser exhibit per a mostrar
l’origen i desenvolupament de la idea inicial.
Un altre element a ressaltar d’ aquesta tendència és que requereix d’ una
major implicació de l’ espectador no solament en la forma de percebre
sinó amb la seva acció i participació relacionada amb la insistència en el
llenguatge, el comentari social o polític, el cos o la natura.
Alguns referents d’aquest art en que trobem línies de treball molt diferents:
body art, land art, process art, performance art, art povera...els artistes
considerats en el currículum per explicar l’art conceptual són per la
historia tambéelsrepresentantsmésimportants.

40. Artistes com: “Joseph Beuys, Joseph Kosuth, Weiner, el grup anglès “Art and
Language”, Gilbert and George, Dennis Oppenheim, Walter de Maria, Robert
Smithson, Jean Dibbets o Richard Long”; Marine Abramovich, Yoko Ono,
Cindy Sherman es converteixen en els referents a tenir en compte per part de
les institucions que pretenien criticar, esdevenen exemples a seguir en les
institucions educatives, el seu discurs s’acaba perdent en la comercialització
de l’art, que en part ridiculitza i sovint separa el missatge inicial de la nostra
realitat social.

41. Utilitzenla“performance”i el“happening”perdonar-seaconèixer
com a artistes.

42. Bodyart
L’art corporal es desenvolupa a partir de les propostes artístiques
relacionades amb el happening. En aquest corrent, el cos és l’element central,
que es manifesta en processos rituals o en accions que pretenen trencar les
normes establertes per la societat.
L’obra“AccióaPrinzendorf” o “Prinzendorf Pentecostés”de HermanNitsch
utilitza la sang d’un animal sacrificat per banyar-se amb ella, fent una
simulació del ritual de la crucifixió cristiana.
http://www.disturbis.esteticauab.org/Disturbis/Curs_12-13_files/Article%20Meritxell%20toma%CC%81s%20y%20Marta%20del%20Viejo.pdf

43. Land art
Aquesta tendència parteix de tendències i reflexions ecologistes i
filosòfiques davant la societat i la vida entesa des de
la modernitat, en aquesta corrent artística es planteja la relació entre la
persona i la natura, les alteracions i relacions existents entre el mode en que
vivim i l’entorn,mésconcretamentl’entorn queesconsideratcoma natural.
Referents: Richard Long, AndyGoldsworthy.
https://www.youtube.com/watch?v=m2JAV7g_gbM

44. Instal·lacions i videoart
Els avenços tècnics han premés crear altres formes de manifestacions
artístiques, que utilitzen recursos audiovisuals. Diferent del cinema, es pot
comparar amb l’art conceptual, perquè es centra en una idea, idea que
motiva la creació d’un vídeo com a obra artística. Encara que molts dels
recursos utilitzats en el vídeoart i que van representar un trencament amb
els llenguatges visuals anteriors, han estat absorbits per la maquinària
cinematogràfica i els Mass Media, en el seu moment van significar una
ruptura amb que es volia escapar dels cànons del cinema comercial, el
producte televisiu o cinematogràfic de masses.
Pot tenir un enfocament narratiu, sol tenir una voluntat de representar una
idea, en l’àmbit que sigui, ecologista, social, d’utilització dels espais, de la
relació de l’art amb allò que se’l vulgui relacionar, memòria històrica,
recorregut personal de l’artista, feminisme, anticapitalisme.

45. Carsten Nicolai
Utilitza camps magnètics o sonors, per crear distorsions damunt una
superfície magnetitzant-la, com podria ser una televisió, o experimenta
amb altres elements i les interrelacions que es creen entre ells. En una de
les seves obres “Kerne” utilitza boles que contenen aigua que vibren amb
el so dels passos de l’espectador que amplifica amb uns altaveus.
Explora els efectes òptics i visuals provocats per obres magnètiques des de
la perspectiva del videoart.
https://vimeo.com/45857203