2. Mirar a través de càmera
Les imatges cinematogràfiques, televisives i videogràfiques creen un efecte
d'aparent semblança amb la realitat.
3. Mirar a través de càmera
El primer element que hem de tenir en compte és que la càmera actua com
a ull que es desplaça i es situa respecte als espais, els objectes, les
persones i les accions.
4. Mirar a través de càmera
La càmera pot fer-nos mirar una cosa amb més atenció, destacant alguns
dels seus elements, fent que d'altres no tinguin cap importáncia.
5. Mirar a través de càmera
Segons la posició de la càmera respecte al referent, la seva distància, el
temps durant el qual enregistra quelcom, l'enquadrament escollit, entre
d'altres, faran que el referent real enregistrat prengui un o altre sentit.
6. Mirar a través de càmera
El muntatge implica estructurar la narració, ordenar les imatges i els sons,
determinar les seves relacions, crear seqüències, escenes i, per tant,
determinar l'encadenament de significats que configuraran l'obra.
7. El relat audiovisual
El pla, és la unitat bàsica de la narrativa,constitueix, per agrupació, escenes,
i aquestes configuren seqüències que, convenientment entrellaçades,
conformen el relat final.
8. El relat audiovisual
La seqüéncia és una unitat del relat audiovisual on es planteja, desenvolupa
i conclou una situació dramàtica. Es pot desenvolupar en un únic escenari i
incloure una o més escenes en diversos escenaris.
9. El relat audiovisual
L'escena és una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol
escenari i que per si mateixa no té un sentit dramàtic complet.
10. El relat audiovisual
La presa, també anomenada pla d'enregistrament, és l'enregistrament
seguit d'imatges d'una escena o situació concreta.
11. El relat audiovisual
La planificació
Anomenem planificació a la previció de plans que s'enregistren. Anomenem
pla a cada una de les imatges que formaran part d'una seqüència d'imatges
en moviment.
12. El relat audiovisual
La planificació
Els plans es determinen en el guió tècnic on s'especifica el pla
d'enquadrament que es desitja per a cada presa. La selecció del pla
d'enquadrament respon a necessitats comunicatives i expressives.
13. El relat audiovisual
La planificació
Les característiques i durada d'un pla també dependran dels plans anteriors
i posteriors.
14. Recursos audiovisuals
Pla
El pla fa referència a l'apropament que fa la càmera a un determinat
element i , per tant, a l'aparició dins de la imatge de més o menys tros
d'aquest element o elements.
22. Recursos audiovisuals
Composició
S'anomena composició a l'organització de tots els elements visuals a
l'interior de l'enquadrament, les imatges adopten un determinat sentit, un
contigut estètic, informatiu i narratiu determinat.
23. Recursos audiovisuals
Angulació o Punt de vista
La visió vindrà determinada per la nostra posició respecte els elements.
L'angulació fa referència a la diferència entre el nivell en què es troba la
càmera a l'hora de la presa.
Diferents angulacions:
25. Recursos audiovisuals
Angulació o Punt de vista
Angle picat: la càmera es troba per damunt de l'element. Rep el nom de
zenital quan s'enfoca verticalment d'alt a baix. Els personatges són
empetitits.
26. Recursos audiovisuals
Angulació o Punt de vista
Angle contrapicat: La càmera enregistra un element des d'abaix, s'anomena
angle nadir, el contrapicat absolut.
27. Recursos audiovisuals
Distància focal
Amb la càmera de vídeo es poden utiltzar diferents distàncies focals que
proporcionen angles de visió més o menys oberts, diferents efectes de les
distàncies en profunditat, i possibilitat de fer preses a diferents distàncies
dels elements.
28. Recursos audiovisuals
Distància focal
Amb la càmera de vídeo es poden utiltzar diferents distàncies focals que
proporcionen angles de visió més o menys oberts, diferents efectes de les
distàncies en profunditat, i possibilitat de fer preses a diferents distàncies
dels elements.
29. Recursos audiovisuals
Profunditat de camp
La profunditat de camp és l'espai en profunditat captat per la càmera amb
nitidesa, direm que hi ha poca profunditat de camp quan un elelment està
enfocat, però imediatament pel davant o pel darrera no ho estan.
30. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Càmera fixa: La càmera resta immòbil sobre un suport i enregistre tot allò
que hi pasa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era
molt habitual en totes les produccions.
31. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Hi han diferents moviments de càmera que han estat classificats en quatre
grans grups:
32. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Panoràmica: És un moviment de rotació de la càmera que sense desplaçar-se
gira sobre si mateixa sempre mantenint una distància focal constant.
33. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Tipus de panoràmiques
Panoràmica vertical
Panoràmica horitzontal
Panoràmica descriptiva
Panoràmica de seguiment
Panoràmica de relació
34. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Tràveling: És un moviment de translació de la càmera. Determinem el tipus
de tràveling que es produeix segons la trajectòria del desplaçament repecte
a l'element que s'està enfocan amb la càmera.
35. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Tipus de tràveling
Tràveling frontal
Tràveling lateral
Tràveling circular
Tràveling vertical ascendent o descendent
36. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Zoom: El moviment del zoom s'anomena també tràveling òptic. La lent de la
càmera passa progressivament d'una distància focal curta a una de llarga o
al revés. El zoom és l'apropament o allunyament dels elements.
37. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Moviment lliure: És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret.
Pot ser amb grua o sense grua.
38. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Moviment lliure: Un moviment particular es el steadycam, que fà que sigui
possible realtizar moviments combinats de panoràmica i tràveling.
39. Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
Llum: És la que fa possible que la realitat sigui representada
fotogràficament. Té un valor expressiu i significatiu.
40. El muntatge
El material de les filmacions ha de ser seleccionat i ordenat per crear tota
una narració.
El muntatge es realitza en diferents fases:
41. El muntatge
Fases del muntage:
● Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència.
● Decidir la seva longitud
● Ordenar les preses i enganxar-les
● Combinar les imatges amb la banda sonora.
42. El muntatge
Repàs històric
Als inicis del cinema la presa era única i fixa. La càmera, com en el seient
d'una platea de teatre, observava tota l'acció sense talls ni interrupcions.
43. El muntatge
Repàs històric
Meliès ja ens va ensenyar diferents escenaris per a explicar les seves
històries, també deturà la càmera per a tornar-la a engegar uns segons
després i realitzar una de les seves desaparicions a través de la màgia del
cinema.
44. El muntatge
Tipus de muntatge
Muntatge continu: Reconstrucció en temps real d'una acció a partir de
diferents plans.
45. El muntatge
Tipus de muntatge
Muntatge discontinu: El temps real és reduït mitjançant el·lipsis. La
seqüència de plans ens mostra imatges separades en el temps.
46. El muntatge
Tipus de muntatge
Muntatge en paral·lel: Dues o més escenes, que passen en moments i en
llocs diferents.
47. El muntatge
Tipus de muntatge
Muntatge altern: Es mostren alternativament dues o més accions que es
produeixen en el mateix moment però en llocs diferents.
48. El muntatge
Tipus de muntatge
Flashback: Quan el pla es trasllada a un temps futur allunyat de l'acció que
se'ns explica.
49. El muntatge
Tipus de muntatge
Muntatge d'anticipació: Quan sobre un pla s'encavalquen diàlegs, música o
sons del següent pla.
50. El muntatge
Tipus de muntatge
Muntatge rítmic: El muntatge pot manipular el ritme i jugar amb l'acceleració
o l'alentiment d'un esdeveniment segons la sensació que es vulgui donar.
51. El muntatge
Tipus de muntatge
Muntatge de síntesi: Es fa una compressió del pas del temps.
52. El muntatge
Tipus de muntatge
Muntatge ideològic: No hi ha una relació de continuïtat física, temporal o
espacial. La relació entre plans és intel·lectual. S'utlitza per un valor
expressiu.
53. El muntatge
Tipus de muntatge
Pla seqüència: És aquell pla que es manté durant tota una seqüència. El
temps cinematogràfic coincideix amb el temps real, cosa que no passa amb
la combinació de plans.
54. El muntatge
Funcions del muntatge
El muntatge serveix per a donar coherència narrativa. Les possibilitats són
molt ampliades:
55. El muntatge
Funcions del muntatge
- Transllada l'espectador en el temps i l'espai.
- Fer avançar, aturar, allargar u ometre una part d'una situació amb finalitats
emotives i expressives.
56. El muntatge
Funcions del muntatge
-Generar relacions de caràcter simbòlic.
- Inventar llocs fets de fragments d'altres.
57. El muntatge
Funcions del muntatge
-Modificar tot el significat d'una acció en un instant per tal de crear tensió,
comicitat, terror...
- Donar èmfasi a una informació u ometre-la.
58. El muntatge
El·lipsis i salts temporals
Els el·lipsis impliquen l'eleminació d'una part més o menys àmplia de la
situació o de l'acció que s'està presentant.
59. El muntatge
Raccord o continuïtat
Entenem per raccord la interrelació d'uns plans amb uns altres partint de
determinats conceptes. Permeten la construcció de la seqüència.
60. El muntatge
Raccord o continuïtat
El concepte de continuïtat visual denominat freqüenment raccord, que es
defineix com la relació de continuïtat entre un pla i el precendent i/o
següent.
61. La banda sonora
És la combinació de sons i imatges. A part de la informació que els sons ens
poden aportar, aquets ens ajuden a rebre les imatges, a estar atents.
62. La banda sonora
Els sons i les imatges s'influencien mútuament. El so ens pot destacar i fer
percebre alguns aspectes de les imatges.
63. La banda sonora
Realtizació de la banda sonora
La banda de so està formada per diferents elements acústics: les veus,
efectes, el so d'ambient i la música. Tots aquets elements s'enregistren en
diferents pistes.
64. La banda sonora
Utilitats del so
La significació dels sons, de les veus i de la música en combinació amb les
imatges pot ser molt àmplia. A través dels sorolls es pot donar un sentit
suplementari a una situació o definir l'estat en el qual es troben els
personatges, així ho explica Alfred Hitchcock.
65. La banda sonora
Utilitats del so
També veurem el valor figuratiu, narratiu, d'un soroll reduït a sí mateix és
molt imprecís. Un mateix so, segons el context dramàtic i visual, explica
coses molt diferents.
66. La banda sonora
Utilitats del so
A vegades hi han procediments que ja s'utilitzen en d'altres àmbits musicals
i que són coneguts en un context cultural determinat i se'ls ha identificat
amb uns significats concrets.
67. La banda sonora
El so i la percepció del temps
Actúen sobre el temps de percepció d'aquestes imatges per un valor afegit.
En els muntages les imatges ja marquen una línia temporal, però el so amb
els seus elements rítmics, amb creixendos i decreixendos.
68. La banda sonora
El so que crea l'espai
L'enquadrament fa sempre visible un espai parcial. El fora de camp és
sempre molt important. L'espectador el construeix a partir de les pistes que
cada pla ens ha anat donant.
69. La banda sonora
La puntuació
La banda sonora ajuda molt a puntuar, a modular el sentit i ritme de la
narració que se'ns està explicant. Tant els sons com la música ajuden a
crear continuïtat entre les escenes i entre la planificació.
70. La banda sonora
Anticipació
La música també ajuda a anticipar allò que vindrà. És una dinàmica segons
la qual funciona una seqüència audiovisual, en la qual la part sonora, juga
un paper important.
71. La banda sonora
Silenci
Pot reforçar els elements citats anteriorment. El silenci accentua sorolls
futurs. Hi han sinònims del silenci: els sons llunyans produïts per animals,
rellotges de paret d'una habitacio propera, i més.
72. La banda sonora
La música i l'emotivitat de les imatges
La música pot incidir sobre les sensacions emotives experimentades per
l'espectador,pot exagerar, potenciar, fins i tot variar l'emotivitat de les
imatges.
