2. 2.1 ENQUADRAMENT
Les càmeres capturen imatges amb uns límits establerts, de
forma rectangular. La selecció ve limitada per un marc que
també limita la nostra visió. Provoca que un fragment de la
realitat visible sigui posat dins d’un quadre, sigui emmarcat i
convertit en una imatge limitada
3. CAMP I FORA DE CAMP
L’enquadrament determina allò que veurem d’un referent
real,és una selecció d’un espai concret de la realitat visible
4. CAMP
Allò que es veu en l’espai enquadrat es diu que es troba en
camp, perquè resta dins del camp de visió de la càmera
5. FORA DE CAMP
Allò que queda fora se l’anomena genèricament fora de camp
o espai off
6. FORMAT
La majoria dels elements fotosensibles tenen un format
rectangular i hi haurà la possibilitat de triar un enquadrament
TIPUS D’ENQUADRAMENT
Horitzontal
vertical
Inclinat
10. COMPOSICIÓ
És un art , i com a tal no existeixen limitacions que facin que
una determinada composició sigui millor que una altra.
Determinarà l’estètica i també, en molts casos, la significació
que atribuïm als elements que apareixen en la imatge
11. CENTRE D’INTERÈS
En tota escena hi sol haver un motiu(allò que desitgem
destacar) i fons(allò que envolta i dóna sentit al motiu)
12. LÍNIES DOMINANTS
S’utilitzen per a dirigir l’atenció de l’espectadorr, no desviar-la.
Les línies poden ser, horitzontals, verticals, corbes o
obliqües.
13. LÍNIA DE L’HORITZÓ
Sol ser una referència visual clau per a l’ésser humà
14. LÍNIES DIAGONALS
Es formen en les imatges: per exemple, la barana d’un
passeig, una vorera, un camí…
15. REGLA DELS TERÇOS
Una imatge es divideix en nou parts iguals utilitzant dues
línies imaginàries paral·leles i equiespaiades de forma
horitzontal i dues més de forma vertical, i recomana utilitzar
els punts d’intersecció per distribuir els objectes.
16. LA MIRADA
La mirada d’un ésser humà traça una línia dominant
imaginària a la imatge de gran força expressiva que ha de
ser respectada i destacada.
17. EL MOVIMENT
Una persona en moviment també descriu una línia dominant
imaginària que és la seva trajectòria i que també pot tenir
gran força espressiva.
18. PUNT DE VISTA
La variació del punt de vista o angulació aporta persperctives
diferents amb elements inesperat que sovint capten més
l’atenció
19. FRONTAL O MIG
La càmera està just davant i a la mateixa alçada de l’element
captat
22. PICAT
El punt de vista de la càmera és superior a l’element captat.
Ajuda a destacar la petitesa de certs objectes
23. CONTRAPICAT
És la perspectiva contrària al picat, consisteix en fotografiar
un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar la
grandiositat d’un element.
24. ZENITAL
La imatge es pren en un angle totalment perpendicular
25. NADIR
La càmera o el punt de vista és just a sota, és el contrapicat
absolut
26. PRESA A RAN
La càmera capta la imatge a ran de terra o de l’objecte.
Acostuma a sorprendre l’espectador ja que els humans no
solen col·locar-se a aquest nivell de visió
27. PLA DE TALL
Mostra un objecte o part d’un objecte o subjecte sobre el que
es vol cridar l’atenció. Destaca elements petits que, am un
altre tipus de pla, passarien desapercebuts.
28. PRIMERISSIM PRIMER PLA
Mostra una part del rostre o del cos d’una persona. Potencia
el valor dramàtic. Transmet més intimitat i confidencialitat
que el primer pla
29. PRIMER PLA
Presenta el rostre sencer o, com a molt, amb l’espatlla. És
un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic, ja que permet
percebre el somriure, el temor…
30. PLA MIG
Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig
cos en a munt. Interessa la reacció del personatge davant
una realitat
31. PLA AMERICÀ O TRES QUARTS
Els limits superior i inferior coincideixen amb el cap i els
genolls de la persona. És un enquadrament molt
cinematogràfic, que s’utilitzava sobretot als westerns per
oferir la cara i el revòlver de l’actor
32. PLA SENCER
Ela límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el
cap i els peus d’un o dos personatges. Interessa l’acció
33. PLA DE CONJUNT
Abraça un petit grup de persones. Interessa l’acció. Presenta
una relació entre els personatges
34. PLA GENERAL
Mostra un escenari ampli en el que s’incorpora una persona
o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de
l’enquadrament
35. GRAN PLA GENERAL
Mostra un gran paisatge. L’entorn és més important que la
persona
36. L’ENFOCAMENT
Permet captar les imatges nítidament, fent que els contorns dels
elements, la incidència de la llum i les gradacions tonals quedin
clarament definitsDepèn essencialment de la distància que la
càmera està situada respecte als diferents elements que apareixen
en la captura
37. ENFOCAMENT SELECTIU
Destaca l’element enfocat davant totes les altres coses que
estan desenfocades. No deixa de ser una aplicació d’una
reduïda profunditat de camp
39. LLUM DEL MIGDIA
És una llum dura, intensa i que elimina les ombres, la qual
cosa afecta negativament la percepció del volum i els
matissos de la superficie dels objectes.
40. LLUM DEL MATÍ
Il·lumina amb tons frescos pastel i difumina normalment els
detalls llunayns
41. LLUM DEL CAPVESPRE
Il·lumina lateralment i amb tons daurats i càlids produint
ombres tènues i subtils que fan ressaltar la textura dels
objectes i el seu volum
42. TEXTURA
És una il·lusió òptica. La sensació de textura li atorga a la
imatge una capacitat comunicativa extra. A través d’ella
reconeixem com és la superfície dels objectes.
43. LLUM DURA
És la llum que prové directament del sol en un dia assolellat
o d’un únic punt de llum artificial com un flash o un focus
44. LLUM DIFUSA
És la llum que il·lumina els objectes sense produir grans
ombres ni contrastos. S’aconsegueix quan el sol no il·lumina
directament els objectes en un dia assolellat sinó que ve
rebotada d’un altre objecte clar
45. COLOR
Per tal de resaltar el motiu és convenient buscar un contrast
de to i color entre el motiu i el fons. La saturació de color
evoca intensitat i els tons suaus, tranquilitat