La imatge en moviment el cinema 004

4,014 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,014
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,717
Actions
Shares
0
Downloads
72
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La imatge en moviment el cinema 004

  1. 1. LA IMATGE EN MOVIMENT: EL CINEMA
  2. 2. CINEMA I REALITAT
  3. 3. El cinema s’apropa més que la fotografia a la realitat ja que afegeix el moviment
  4. 4. Al començament les imatges van crear un gran impacte fins el punt de confondre cinema i realitat
  5. 5. Una cosa semblant va succeir en un altre mitjà de comunicació de masses, la ràdio. Al programa d’Orson Welles “La guerra de los mundos” s’explicava, com si fos un informatiu, la invasió de la Terra per extraterrestres
  6. 6. La grandesa del cinema radica en què es projecta en una gran pantalla
  7. 7. A més el cinema té l’habilitat sociològica anomenada “L’experiència vicària” és a dir, posarnos en lloc de l’altre i viure la situació en primera persona
  8. 8. No fa gaire temps que la gent que assistia a la projecció d’un film insultava, afalagava o aplaudia els personatges de les pel·lícules com si fos teatre
  9. 9. FONAMENTS DEL CINEMA
  10. 10. La paraula cinema és una abreviatura de cinematogràfic, que és un aparell òptic capaç de reproduir la imatge en moviment
  11. 11. El terme procedeix del grec: KINEMA (moviment) i GRAFEIN (escriure)
  12. 12. Però la paraula amb el temps ha tingut diverses acepcions: Sala per a la projecció de pel·lícules CINEMA Indústria per a la creació de pel·lícules Art de representar imatges en moviment
  13. 13. El cinema, però, és una activitat lúdica i d’oci no essencial en la nostra vida
  14. 14. Com que el cinema és una indústria es mou pel rendiment econòmic. Així, per a poder vendre el producte es crearan modes i gèneres, com el western, el thriller o la comèdia
  15. 15. Això fa que és important que les pel·lícules agradin a una majoria de públic i queden gustos minoritaris que no són contemplats pels cineastes
  16. 16. FONAMENTS PERCEPTIUS
  17. 17. LA IL·LUSIÓ DEL MOVIMENT
  18. 18. L’ésser humà sempre, des que fa art, cerca el moviment com a forma de màxima iconicitat. Això reb el nom d’imaginari col·lectiu
  19. 19. Les imatges mentals que produeixen les novel·les i la literatura sempre es formen en moviment
  20. 20. Quan un artista gòtic pinta un retaule va a la recerca de l’esdevenir i el moviment
  21. 21. Les imatges són vistes en moviment per això la major iconicitat d’una representació és la imatge en moviment
  22. 22. EVOLUCIÓ TÈCNICA
  23. 23. Les primeres experiències de les imatges fixes fins a arribar a les imatges en moviment van ser d’animals en moviment
  24. 24. Aquesta experiència, enregistrada per Edward Muybridge van ser realitzades en fotos per E. J. Marey amb el seu fusell fotogràfic
  25. 25. El fenòmen del cinema és anomenat originàriament “fotografia en moviment”
  26. 26. Els primers experiments ajunten la fotografia fixa i el moviment i creaven una il·lusió de moviment. Eren el zootrop, el praxinoscopi, etc.
  27. 27. Finalment Thomas Edison inventà el Cinetoscopi, últim aparell anterior a la projecció de les pel·lícules en una pantalla
  28. 28. FISIOLOGIA DEL CINEMA: LA PERSISTÈNCIA RETINIANA
  29. 29. La il·lusió del moviment s’aconsegueix per un fenòmen lògic anomenat PERSISTÈNCIA RETINIANA
  30. 30. Quan percebem una imatge, aquesta queda a la nostra retina un petit moment
  31. 31. El cinema és una successió d’imatges fotogràfiques fixes que apareixen i desapareixen molt ràpid
  32. 32. El nostre cervell perceb aquesta imatge amb una cadència determinada (més de 12 per segon) i en un ordre, que es projecten i són retingudes un temps per la retina
  33. 33. El resultat és que podem veure totes les imatges com una sola en moviment
  34. 34. Aquest fenòmen es por comprovar si fem dibuixos seqüenciats en la cantonada d’un quadern i els passem depressa
  35. 35. SENSACIÓ DE REALITAT
  36. 36. El cinema hereda de la fotografia el sentiment de realitat però amb major iconicitat que aquesta
  37. 37. El cinema, igual que la fotografia, imita l’ull humà ja que capta la llum i perceb el to i el color. Per aquesta raó dona una sensació de realitat
  38. 38. LA REALITAT EN ELS ORIGENS DEL CINEMA
  39. 39. La primera sessió cinematogràfica va ser celebrada el 28 de setembre de 1895 al “Saló indien”, uns soterranis del “Grand Cafè de París”
  40. 40. La gent quedava bocabadada veient imatges molt senzilles
  41. 41. L’admiració del primer cinema venia donada per l’aproximació a la realitat que representava la captació del moviment
  42. 42. També perquè es reproduien persones de l’època en el seu àmbit habitual ja que l’atractiu inicial era captar la realitat d’una forma fidel
  43. 43. Més tard George Méliès va introduir manipulació i va iniciar el cinema de ficció
  44. 44. <ul><li>Entre les primeres pel·lícules d’ambient realista destaquem: </li></ul><ul><li>PARTIDA DE NAIPES </li></ul><ul><li>SORTIDA DELS OBRERS DE LA FÀBRICA </li></ul><ul><li>DESTRUCCIÓN DE LAS MALAS HIERBAS </li></ul><ul><li>ALMUERZO CAMPESTRE </li></ul>
  45. 45. CINEMA D’IMATGE REAL
  46. 46. El cinema sempre té com a origen la relació entre ell i la realitat
  47. 47. CINEMA I REALITAT <ul><li>Representació de la realitat </li></ul><ul><li>Sensació de realitat </li></ul><ul><li>Realisme </li></ul><ul><li>Surrealisme </li></ul><ul><li>Expressionisme </li></ul>
  48. 48. REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT El cinema reprodueix escenes, figures i imatges de la realitat
  49. 49. SENSACIÓ DE REALITAT Les imatges fan sentir als espectadors que el que estan veient ha succeït, que està succeint o que podrà succeir realment
  50. 50. Tenint en compta la proximitat de les imatges a la realitat podem distingir: CINEMA D’IMATGE REAL i CINEMA D’ANIMACIÓ
  51. 51. A vegades el cinema d’imatge real expressa sentiments i idees amb llenguatges i estètiques diverses
  52. 52. REALISME: És la presentació més fidel i objectiva de la realitat
  53. 53. El cinema realista presenta un esdeveniment com si ho contemplessim des de fora sense participar-hi
  54. 54. Quan la realitat s’exposa molt detalladament s’anomena hiperrealisme
  55. 55. SURREALISME: Representa un món de somnis, del subconscient
  56. 56. També la imatge de la realitat que imaginem i que no està subjecta a lleis físiques o naturals
  57. 57. El surrealisme seria la base del cinema fantàstic
  58. 58. EXPRESSIONISME: Concedeix gran importància a l’expressió dels sentiments i les emocions
  59. 59. Les imatges expressionistes tenen un alt contingut simbòlic quan ens evoquen idees transcendentals
  60. 60. FONAMENTS TÈCNICS DEL CINEMA
  61. 61. LA CÀMERA CINEMATOGRÀFICA
  62. 62. Tècnicament el cinema està fonamentat en la captació d’imatges que seran fotografies seqüenciades i que posteriorment es passaran ràpidament
  63. 63. LA PEL·LÍCULA
  64. 64. És una cinta coberta d’una emulsió química sensible a la llum
  65. 65. COMPOSICIÓ DE LA PEL·LÍCULA: La pel·lícula era de cel·luloid inicialment. Actualment és de triacetat de cel·lulosa
  66. 66. FORMAT: El format fa referència al costat més ample de la pel·lícula. El més utilitzat és de 35 mm.
  67. 67. També hi ha formats més amateurs, com el de 8 mm. I el de 16 mm. I també altres més grans, com els de 70 mm. Anomenats “scope”
  68. 68. PROCESSOS DE LA PEL·LÍCULA REVELAT POSITIVAT
  69. 69. REVELAT: La pel·lícula revelada es transforma en negatiu
  70. 70. POSITIVAT: El negatiu es transforma en positiu i la pel·lícula pot ser ja projectada
  71. 71. LA CAPTACIÓ
  72. 72. La càmera enregistra el nombre d’imatges necessàries perquè l’ull percebi la sensació de moviment
  73. 73. Al començament, la cadència d’imatges era de 16 fotogrames per segon. La sensació era de moviment accelerat
  74. 74. Posteriorment es va arribar a 24 fotogrames per segon i el moviment es va aconseguir de manera més fluïda
  75. 75. L’OBJECTIU: L’òptica és la mateixa que a la càmera fotogràfica; és a dir, un joc intercanviable d’objectius amb diferents distàncies focals
  76. 76. Un diafragma per a jugar amb l’entrada de llum
  77. 77. EL CRON: És el mecanisme que capta el número suficient d’imatges per a aconseguir la sensació de moviment
  78. 78. El cron consta de l’obturador que permet que passi la llum a l’interior i un sistema d’arrossegament que fa que passi el fotograma següent
  79. 79. MOVIMENTS DE LA CÀMERA
  80. 80. Al principi la càmera estava fixa i eren els actors qui es movien davant d’ella
  81. 81. Però la càmera pot agafar diferents punts de vista per a captar la mateixa cosa
  82. 82. El conjunt de totes aquestes possibilitats és el que s’anomena realització
  83. 83. Normalment la càmera se sustenta sobre un trípode però pot moure’s per diferents mecanismes:
  84. 84. EL TRÀVELLING: Sistema de rails en línia recta o circular que fa desplaçar la càmera o gira en torn a un eix
  85. 85. GRUES: Són de diferents ordres i per a diferents moviments, com la “dolly” per a moviments verticals d’ascens, descens i girs
  86. 86. Més evolucionat és l’steadycam, arné que porta l’operador i que permet qualsevol tipus de moviment sense perdre estabilitat la imatge
  87. 87. GÈNERES CINEMATOGRÀFICS
  88. 88. Però també es poden utilitzar com a tràvellings automòbils o altres artefactes
  89. 89. Les obres es poden agrupar en categories perquè posseeixen característiques similars, tant en formes com en continguts
  90. 90. Les pel·lícules es classifiquen en gèneres segons la forma de crear les imatges, expressar pensaments o sentiments
  91. 91. Com que el cinema és una indústria va consolidar aquests gèneres segons la demanda del mercat
  92. 92. GÈNERES CINEMATOGRÀFICS Western Thriller Cinema policiac Cinema d’acció Cinema d’aventures Comèdia Drama Cinema musical Cinema històric Cinema documental Cinema bèl·lic Cinema de terror i fantàstic Cinema de ciència ficció Cinema d’autor Cinema d’animació
  93. 93. WESTERN: Pel·lícules de l’Oest amb diferents trames que comparteixen escenaris específics del desert, indis, colons, etc.
  94. 94. THRILLER: Es caracteritza per la intriga psicològica per a resoldre un enigma per part dels personatges
  95. 95. En el thriller el més important és com els protagonistes resolen els conflictes plantejats al començament
  96. 96. CINEMA POLICÍAC: També s’anomena cinema negre. A vegades es confon amb el thriller ja que pot plantejar conflictes psicològics
  97. 97. Però el cinema policíac sobretot planteja la lluita del bé (policies, detectius, agents secrets) contra el mal (criminals, mafiosos, delinqüents)
  98. 98. CINEMA D’ACCIÓ: Històries de diferents tipus explicades amb persecucions, lluites cos a cos, acrobàcies…
  99. 99. El cinema d’acció ha de ser espectacular i distret, amb escenes violentes i vertiginoses
  100. 100. CINEMA D’AVENTURES: Combina l’acció i l’expressió de sentiments amb la relació entre personatges
  101. 101. Explica històries en èpoques i llocs distants per a l’espectador. Presenta situacions, viatges o experiències difícils o imposibles de viure
  102. 102. COMÈDIA: La funció principal és fer riure, per això permet una gran varietat de temes
  103. 103. Hi ha comèdies romàntiques que creen situacions simpàtiques en relació a l’amor
  104. 104. Comèdies psicològiques en les quals es fa broma de les qüestions existencials o els conflictes emocionals, gairebé sempre en clau de crítica social
  105. 105. DRAMA: També admet gran varietat. Sol explicar històries serioses que reflecteixen situacions de conflictes personals
  106. 106. CINEMA MUSICAL: La importància fonamental són els números musicals, coreografies, balls, etc. Per a explicar històries o expressar sentiments
  107. 107. CINEMA HISTÒRIC: Explica històries autèntiques i utilitza entrevistes a protagonistes o persones relacionades amb els fets històrics que es tracten
  108. 108. CINEMA BÈL·LIC: Explica històries de batalles de tots els temps i llocs. Admeten imatges d’acció, comèdia, drama i thriller
  109. 109. Les situacions de guerra poden ser autèntiques o inventades
  110. 110. CINEMA DE TERROR I FANTÀSTIC: Busca provocar la por en l’espectador en totes les seves variants
  111. 111. Utilitza personatges específics com monstres, fantasmes, vampirs… i espais com cases fosques. Pot apropar-se al thriller
  112. 112. CINEMA DE CIÈNCIA FICCIÓ: El plantejament científic es produeix en èpoques futures o bé és més avançat que l’actual
  113. 113. El cinema de ciència ficció pot coincidir amb altres gèneres ja que pot fer riure, expressar sentiments, explicar aventures, resoldre enigmes psicològics…
  114. 114. CINEMA D’AUTOR: Engloba les pel·lícules difícils de classificar en altres gèneres o bé les que exposen les idees personals dels seus creadors
  115. 115. També pertanyen al cinema d’autor pel·lícules en què s’experimenta un nou llenguatge cinematogràfic
  116. 116. CINEMA D’ANIMACIÓ: Són pel·lícules realitzades amb personatges no reals, com dibuixos o animacions diverses
  117. 117. El contingut pot ser molt variat: còmic, dramàtic, històric, musical, de ciència ficció, etc.
  118. 118. ELEMENTS EXPRESSIUS: ESPAI I TEMPS
  119. 119. FRAGMENTACIÓ DE L’ESPAI: PLANIFICACIÓ I ANGULACIÓ
  120. 120. Igual que l’idioma escrit funciona a partir de fonemes o signes mínima, el llenguatge cinematogràfic parteix d’una unitat mínima: el pla o fotograma
  121. 121. Les seqüències o conjunts de plans són com les frases en el sistema oral o escrit
  122. 122. Les transicions serien la sintaxi, és a dir la forma de barrejar els plànols
  123. 123. L’espai no es podria presentar en la seva totalitat, per això cal fragmentar-lo. Això és l’enquadrament
  124. 124. Enquadrem tot el que volem seleccionar de la realitat i serà el que presentem a l’espectador
  125. 125. El conjunt dels elements que determinen l’espai són bàsicament tres: LA PLANIFICACIÓ, L’ANGULACIÓ I EL MOVIMENT DE CÀMERA
  126. 126. LA PLANIFICACIÓ
  127. 127. Planificar és triar el tipus d’espai que seleccionem de la realitat per a limitar la imatge
  128. 128. GRAN PLA GENERAL PANORÀMIC: És el pla que recull la totalitat d’un paisatge, decorat o escenari ample en el qual es desenvolupa l’acció
  129. 129. Tot i que en el GRAN PLA GENERAL PANORÀMICA poden sortir personatges, és l’espai que domina sobre els personatges
  130. 130. PLA GENERAL: La visió de l’escenari és àmplia i enquadra diversos personatges de cos sencer
  131. 131. PLA GENERAL O PLA ¾: Mostra una figura humana des dels genolls fins el cap i es dona més importància a la figura que als personatges. També és anomenat PLA AMERICÀ
  132. 132. PLA MITJÀ: El personatge apareix enquadrat des de la cintura fins al cap. El pla mitjà permet percebre moviments de braços i mans
  133. 133. PRIMER PLA: Mostra les espatlles i el cap d’una figura. Expressa proximitat al subjecte enquadrat
  134. 134. GRAN PRIMER PLA: Enquadra el rostre del personatge i els gestos d’ulls i boca. Setveix per a descriure les emocions i estats d’ànim. També expressa intimitat
  135. 135. PLA DETALL: Enquadra més objectes que persones, tot i que apropa l’atenció de l’espectador en un detall
  136. 136. L’ANGULACIÓ
  137. 137. L’angulació és la posició de la càmera respecte als objectes i figures que capta ANGULACIÓ PICAT CENITAL CONTRATICAT NADIR
  138. 138. PICAT: La càmera se situa en una posició superior a la de la figura des d’una situació superior a 45 º
  139. 139. El picat sol utilitzar-se per a assenyalar la inferioritat d’un personatge
  140. 140. ZENITAL: És un picat en vertical sobre la figura enregistrada; 360º respecte a l’eix
  141. 141. CONTRAPICAT: S’utilitza per a assenyalar la superioritat d’un personatge
  142. 142. NADIR: És un contrapicat extrem. La càmera està per sota de la figura en 180º respecte a l’eix
  143. 143. MOVIMENTS DE CÀMERA
  144. 144. La càmera pot realitzar moviments per a descriure millor objectes i personatges MOVIMENTS DE CÀMERA FIXA PANORÀMICA ESCOMBRADA TRÀVELLING ZOOM
  145. 145. FIXA: La càmera no realitza cap moviment i tot s’observa d’una manera estàtica
  146. 146. PANORÀMICA: Els moviments lents mostren una visió general La càmera gira sobre el seu eix de dreta a esquerra o en vertical
  147. 147. ESCOMBRADA: És un moviment molt ràpid amb una sensació fugaç. No permet percebre imatges clares i s’utilitza per a expressar canvis ràpids a espais o personatges
  148. 148. TRÀVELLING: La càmera es desplaça horitzontal o verticalment però no sobre el seu eix sinó sobre una plataforma
  149. 149. El tràvelling pot ser d’acompanyament, d’ascens, de descens, etc.
  150. 150. ZOOM: És un moviment òptic basat en el canvi d’angulació progressiva produida per un objectiu variable. En aquest moviment la càmera no es mou
  151. 151. LA COMPOSICIÓ
  152. 152. Composar és situar objectes i personatges sintre del quadre
  153. 153. L’ENQUADRAMENT: És la relecció i organització d’objectes, figures i personatges dins el CAMP que veurà l’espectador
  154. 154. EL CAMP: El camp és el resultat de l’enquadrament
  155. 155. LA PROFUNDITAT DE CAMP: És la quantitat de plans nítids dels objectes i personatges que apareixen en el camp
  156. 156. S’utilitza per a assenyalar la importància d’un element respecte dels altres. S’aconsegueix, com a la fotografia, graduant el diafragma
  157. 157. FORA DE CAMPO: És l’espai que hi ha fora del quadre. El fora de campo és marcat per la mirada dels actors ENQUADRAMENT FORA DE CAMPO
  158. 158. POSADA EN ESCENA: És la preparació de l’espai que hem d’enquadrar, com decorat, colors, il·luminació, maquillatge o assaigs
  159. 159. RECURSOS EXPRESSIUS DEL MUNTATGE
  160. 160. MUNTATGE: És el procés de selecció i ordenació del material enregistrat per a construir un relat cinematogràfic complet
  161. 161. El muntatge en la terminologia del video i la TV s’anomena edició
  162. 162. Tècnicament el muntatge consisteix en seleccionar els fragments útils per a donar continuïtat al relat
  163. 163. La continuïtat s’anomena RÀCORD que consisteix en fer comprensiu el relat audiovisual a l’espectador
  164. 164. El ràcord consisteix en la lògica del que passa i pot ser de diverses maneres RÀCORD De moviment De mirada D’enquadrament i salt d’eix De posada en escena
  165. 165. RÀCORD DE MOVIMENT: Els plans consecutius han de mantenir la direcció del moviment inicial de subjectes i objectes
  166. 166. RÀCORD DE MIRADA: El personatge que mira en una direcció ha de mantenir aquesta direcció en plans consecutius
  167. 167. RÀCORD D’ENQUADRAMENT I SALT D’EIX: Les figures i objectes que intervenen en una acció han d’ocupar el mateix lloc en els enquadraments següents
  168. 168. El salt d’eix és el canvi de col·locació de la càmera que s’ha de fer respectant també les posicions inicials d’objectes i figures
  169. 169. RÀCORD DE POSADA EN ESCENA: Els objectes, vestuari, maquillatge, actors… han de ser els mateixos en els plans que composen una escena
  170. 170. MUNTATGE, ORGANITZACIÓ DEL RELAT
  171. 171. El muntatge és la unió dels plans que resulten de les preses correctes obtingudes al rodatge
  172. 172. Per fer un correcte muntatge cal visualitzar tot el material i seleccionar, segons un guió, les imatges tenint en compta tres aspectes: SELECCIÓ, ORDRE I DURACIÓ
  173. 173. ORGANITZACIÓ DEL MUNTATGE NARRATIU DESCRIPTIU EXPRESSIU SIMBÒLIC
  174. 174. NARRATIU: Presenta l’evolució temporal dels fets. Ex. L’edat del gel Explica les peripècies d’un tigre i un peresós que busquen els pares d’un bebé esquimal
  175. 175. DESCRIPTIU: Afavoreix la contemplació de formes per a descriure l’aspecte de les coses. Ex. Nòmades del vent es descriu la vida de les aus a la terra
  176. 176. EXPRESSIU: Destaquem els elements expressius. Ex. En Los lunes al sol destaca l’expressió de l’amistat, soledat i dignitat a partir de la situació que provoca l’atur
  177. 177. SIMBÒLIC: Es creen significats simbòlics i ideològics perquè l’espectador els assocïi amb els valors i conceptes abstractes.
  178. 178. Ex. A la pel·lícula En construcció es filma la realitat quotidiana d’un edifici en obres per a parlar de valors com l’amistat, l’amor, la intolerància, la desigualtat …
  179. 179. LITERATURA I GUIÓ CINEMATOGRÀFIC
  180. 180. La literatura explica una història mitjançant paraules
  181. 181. El cinema explica la història mitjançant imatges i paraules per això en el cinema s’uneixen la literatura (guió) i la imatge
  182. 182. ELEMENTS NARRATIUS
  183. 183. ELEMENTS NARRATIUS PERSONATGES ACCIÓ ESPAI TEMPS NARRADOR DIÀLEG
  184. 184. PERSONATGES: El guió ha de definir a ls qui realitzen l’acció del relat. Ex. Podríem definir a Harry Potter com un nen orfe amb ulleres, caràcter bondadós que viu aventures i a qui apassiona la màgia
  185. 185. ACCIÓ: Els personatges busquen aconseguir uns objectius i per això existeis l’acció, sense la qual no hi ha història
  186. 186. En la pel·lícula La pedra filosofal Harry Potter desitja aprovar el primer curs de l’escala màgica de Hogwarts però haurà de superar durant l’aprenentatge els obstacles malignes dels enemics
  187. 187. Espai: Són els llocs on es desenvolupen les accions del filmEl cinema
  188. 188. TEMPS: L’acció es pot desenvolupar en el passat, en el present o en el futur. També hi poden haver salts en el temps: cap el passat o flashback o cap el futur o flashfoward
  189. 189. També cal saber que hi ha detalls que se sobreentenen. Això s’anomena el·lipsi
  190. 190. NARRADOR: S’expressa en veu en off i descriu espais, caracteritza personatges i expressa opinions. Pot ser algun personatge
  191. 191. DIÀLEGS: Una pel·lícula no és com una novel·la, així les escenes d’acció expliquen moltes narracions però també utilitza el recurs del diàleg
  192. 192. PASSOS PER ESCRIURE UN GUIÓ
  193. 193. El guió s’ha de confeccionar seguint els següents passos: ETAPES DEL GUIÓ IDEA STORY LINE SINOPSI ESTRUCTURA TRACTAMENT ESCRIPTURA DEFINITIVA
  194. 194. LA IDEA: És el missatge, el tema o la idea que volem transmetre
  195. 195. STORY LINE: És la síntesi molt curta de la història
  196. 196. SINOPSI: Més extensa que la story line. Es presenten els personatges caracteritzats i es resumeixen les accions més importants de la història
  197. 197. L’ESTRUCTURA: És la fragmentació del relat en escenes i seqüències. S’han de posar en ordre i explicar com seran les transicions
  198. 198. EL TRACTAMENT: A partir de l’estructura es desenvolupen les accions i les escenes; es profunditza en els personatges i es narra l’acció com si fos un conte
  199. 199. L’ESCRIPTURA DEFINITIVA: Text escrit amb la narració completada, ordenada. S’anomena també guió literari i inclou també la descripció dels escenaris
  200. 200. EL GUIÓ TÈCNIC
  201. 201. A partir del guió literari es produeix el guió tècnic que recull pla per pla totes les operacions (il·luminació, enquadrament, profunditat de camp, decoració, durada del pla, sons…)
  202. 202. També el guió tècnic especificarà els mitjans tècnics (càmeres, objectius, grues, focus, decorats…)
  203. 203. Finalment cal especificar les condicions del rodatge (de nit, durant el dia, amb ambient assolellat, plujós, al plató, en exteriors…)
  204. 204. El guió tècnic haurà d’ordenar-se per escenes o seqüències mecàniques per a poder-se organitzar el rodatge i facilitar el trasllat del material i els recursos humans
  205. 205. El rodatge no es realitzarà en l’ordre de la història sinó per les necessitats de platós, espais, etc.
  206. 206. GUIÓ IL·LUSTRAT
  207. 207. A vegades és difícil expressar una idea en paraules i la millor manera és dibuixar-la pla per pla
  208. 208. El guió il·lustrat ajuda als tècnics que hi intervenen per a aconseguir una bona il·luminació, atrezzo, decorats, maquillatge, etc.
  209. 209. El guió il·lustrat mostra en vinyetes els elements de la composició, l’enquadrament, l’angulació, la disposició de les figures, objectes i personatges, etc.
  210. 210. L’ANIMACIÓ: GÈNERES I TÈCNIQUES BÀSIQUES
  211. 211. QUÈ ÉS L’ANIMACIÓ?
  212. 212. Animar una cosa significa otorgar-li moviment. Per això animació és l’acció i el resultat de moure objectes i figures
  213. 213. L’animació en el cinema són totes les tècniques capaces de donar moviment a coses inanimades com dibuixos, ninots de paper, dibuixos fets per ordinador, maquetes, figures fetes de plastilina, etc.
  214. 214. EL CINEMA D’ANIMACIÓ ENVERS EL CINEMA D’IMATGE REAL
  215. 215. El cinema d’animació comparteix amb el d’imatge real molts dels seus elements, enquadraments, planificació, angulació, etc.
  216. 216. DIFERÈNCIES AMB EL CINEMA D’IMATGE REAL <ul><li>Manca de sensació de realitat </li></ul><ul><li>Més possibilitats de crear imatges fantàstiques </li></ul><ul><li>Té aplicacions en expressió artística, didàctica, humor o publicitat </li></ul>
  217. 217. ORÍGENS DEL CINEMA ANIMAT
  218. 218. El fenaquitoscopi deixava veure per les seves escletxes dibuixos que donaven sensació de moviment
  219. 219. El praxinoscopi aconsegueix projectar en una pantalla dibuixos i altres imatges fixes que sembla que es moguin
  220. 220. El 1888 es projectà una cinta de cel·luloide on es superposen els personatges al decorat
  221. 221. La cinta ja estava perforada lateralment per el seu arrossegament
  222. 222. EVOLUCIÓ DEL CINEMA D’ANIMACIÓ
  223. 223. ELS PIONERS
  224. 224. Emile Reynaud va dibuixar damunt la mateixa pel·lícula
  225. 225. Però els pioners dibuixen les animacions sobre paper una per una. Aquest procés s’anomena imatge per imatge
  226. 226. Tres pioners del començament del segle XX són l’espanyol Segundo Chomón , el francès Emile Cohl i l’americà James Stuart Blackton
  227. 227. Les seves pel·lícules encara no tenen una preocupació per l’estètica i les imatges són simples
  228. 228. Les pel·lícules són fruit de milers i milers de dibuixos per poder explicar una història i no disposen de grans recursos
  229. 229. ELS INICIS DEL DIBUIX ANIMAT ALS ESTATS UNITS I A EUROPA
  230. 230. Als Estats Units es creà el cinema d’animació a partir de les tires còmiques que publiquen els diaris
  231. 231. La fama que proporciona aquest cinema inicial fa que es puguin financiar noves animacions
  232. 232. A Europa als anys 20 un grup d’avantguarda comença a utilitzar l’animació com a vehicle d’expressió de les seves inquietuds ideològiques i poètiques
  233. 233. Les seves pel·lícules només arriben a un públic minoritari però perfeccionen el cinema d’animació
  234. 234. EXPANSIÓ DEL CINEMA D’ANIMACIÓ
  235. 235. Als anys 30 el cinema d’imatge real ja és sonor i el cinema de dibuixos animats queda com un aperitiu abans de les pel·lícules d’actors i escenaris reals
  236. 236. Però el 1930 Walt Disney creà un veritable art nou capaç de competir amb el cimena d’imatge real
  237. 237. Es crea una indústria amb animadors i dibuixants que proporcionen un gran èxit i bons beneficis
  238. 238. Apareix Micky Mouse, l’ànec Donald i el gos Pluto
  239. 239. Finalment el 1938 es creà el primer llargmetratge de la història: La Blancaneus
  240. 240. Entre 1930 i 1950 Disney aixecà el seu imperi cinematogràfic
  241. 241. APORTACIONS DE DISNEY AL CINEMA D’ANIMACIÓ <ul><li>Formes dels dibuixos més naturals </li></ul><ul><li>S’aprofita les possibilitats estètiques del color </li></ul><ul><li>Es desenvolupa el so i la música com a recursos per a crear emocions en l’espectador </li></ul>
  242. 242. Hollywood se n’adona del filó de les animacions i autors com Tex Avery es desmarca de la innocència de Disney i introdueix humor absurd o corrossiu i violència
  243. 243. Porky o Bugs Bunny són creacions de Tex Avery
  244. 244. Es creen personatges ja històrics com l’àneg Daffy (el pato Lucas), Tom i Jerry, el Coyote i el Correcaminos…
  245. 245. L’ANIMACIÓ FORA DELS ESTATS UNITS
  246. 246. Després de la Segona Guerra Mundial als païssos del sud d’Europa on l’estat financiava la producció, com Rússia, Polònia, Txecoslovàquia Iugoeslàvia, etc. Apareix una animació amb contingut ideològic
  247. 247. Aquests artistes i dibuixants van influir en Europa així, a Bèlgica i França va començar una producció de pel·lícules a escala industrial amb adaptació de còmics famosos, com Tintin o Astèrix i Obèlix
  248. 248. Lucky Luke o els Barrufets
  249. 249. A Itàlia es va començar a utilitzar amb finalitats publicitària i així es va introduir en el món dels adults, com a la pel·lícula La rebel·lió dels animals (1954) de George Orwell
  250. 250. També a Àsia o Japó es desenvolupa un cinema d’entreteniment massiu amb representació de les llegendes nacionals
  251. 251. L’animació japonesa va evolucionar amb el món del còmic en direcció al manga
  252. 252. A la Xina les pel·lícules destaquen pel seu aspecte artístic amb dibuixos de la tradició xinesa
  253. 253. LA TELEVISIÓ I L’ORDINADOR
  254. 254. La televisió i l’ordenador marquen dues etapes claus en l’evolució del cinema d’animació
  255. 255. TELEVISIÓ
  256. 256. La televisió a partir dels anys 50 necessita omplir la programació amb tot tipus de continguts
  257. 257. Els dibuixos animats es converteixen en programes de gran popularitat
  258. 258. Sèries com L’ós Yogui, Els Picapiedra, La Pantera Rosa o Popeye
  259. 259. Mazinger-Z, Comando G, Heidi o Marco
  260. 260. Aquest fenòmen segueix vigent a l’actualitat amb títols com Los Simpson, South Park o Pokemon
  261. 261. EL ORDENADOR
  262. 262. Els ordenadors faciliten amb els seus avenços la nova tecnologia per a la creació d’animacions
  263. 263. L’animació redueix el cost de producció i introdueix noves formes d’expressió; a més de donar més qualitat a la imatge
  264. 264. Els moviments de l’animació són agafats directament de la realitat, donant-hi una sensació de molta autenticitat
  265. 265. Destaquen pel·lícules com Star Wars
  266. 266. Shrek
  267. 267. Monstruos SA
  268. 268. Hormigaz
  269. 269. Toy Story
  270. 270. TÈCNIQUES D’ANIMACIÓ
  271. 271. TÈCNIQUES D’ANIMACIÓ <ul><li>Animació amb dibuixos </li></ul><ul><li>Animació amb ninots </li></ul><ul><li>Animació per ordinador </li></ul><ul><li>Altres tècniques </li></ul>
  272. 272. ANIMACIÓ AMB DIBUIXOS
  273. 273. És la tècnica més utilitzada perquè el dibuix permet des de traços senzills fins a creacions més complexes
  274. 274. Per a valorar els dibuixos animats cal tenir presents els següents conceptes: PRINCIPIS DE L’ANIMACIÓ <ul><li>CAMP D’IMATGE </li></ul><ul><li>MOVIMENT </li></ul><ul><li>FONS </li></ul><ul><li>LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC </li></ul>
  275. 275. CAMP D’IMATGE: El dibuix s’ha de realitzar dins d’un quadre que tingui les mateixes proporcions que el quadre de la pel·lícula en què es filma
  276. 276. MOVIMENT: S’han de crear molts dibuixos amb les mateixes proporcions i anar variant allò que es mogui
  277. 277. FONS: És l’escenari on es desenvolupa la història. Es dibuixa un sol cop i l’animació es munta al damunt
  278. 278. LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC: L’animació es crea seguint totes les regles del llenguatge cinematogràfic: continuïtat, enquadrament, profunditat de camp, etc.
  279. 279. ANIMACIÓ AMB NINOTS
  280. 280. Per una pel·lícula amb ninots se segueixen els mateixos principis que pels dibuixos animats: camp de la imatge, moviment i llenguatge cinematogràfic
  281. 281. DIFERÈNCIES DEL TREBALL AMB NINOTS <ul><li>FILMACIÓ </li></ul><ul><li>ELABORACIÓ </li></ul><ul><li>LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC </li></ul>
  282. 282. FILMACIÓ: Les imatges es filmen una per una però no en una superfície plana sinó en un espai preparat amb el seu decorat, il·luminació, etc.
  283. 283. ELABORACIÓ: Els ninots són difícils de transformar per a crear moviment però el mateix model pot servir per a tot el film
  284. 284. LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC: La composició de les imatges es crea idèntica a la del cinema d’imatge real
  285. 285. La continuïtat, els tipus d’angles, la posada en escena o l’enquadrament no es creen abans de la filmació sinó que es fan amb l’ús de la càmera i els instruments en el moment del rodatge
  286. 286. ANIMACIÓ PER ORDINADOR
  287. 287. Els principis de l’animació que es refereixen al camp, al moviment, al fons i al llenguatge cinematogràfic són idèntics per a l’animació per ordinador
  288. 288. Les imatges en 2D han d’ajustar-se als principis de l’animació per dibuixos
  289. 289. Les imatges en 3D han d’ajustar-se a les normes de l’animació per ninots
  290. 290. L’ordinador aporta la rapidesa en el treball d’animació
  291. 291. ANIMACIÓ PER ORDINADOR <ul><li>ELABORACIÓ </li></ul><ul><li>LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC </li></ul><ul><li>FILMACIÓ </li></ul>
  292. 292. ELABORACIÓ: L’elaboració, tant d’imatges en 2D com la de 3D necessita un programa específic
  293. 293. Sobretot els programes faciliten l’elaboració de les ombres dels ninots, la coloració, etc.
  294. 294. LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC: Segueix les mateixes regles de l’animació cinematogràfica i s’hauran d’integrar al treball informàtic
  295. 295. FILMACIÓ: En aquest tipus d’animació no intervé la càmera ja que una gravadora s’encarrega d’impressionar les imatges que seran magatzemades a l’ordinador o en altres suports (cinta de video, DVD, CD-ROM)
  296. 296. ALTRES TÈCNIQUES
  297. 297. La tècnica d’imatge per imatge permet crear animacions d’imatges fixes elaborades amb tot tipus de tècniques i materials
  298. 298. Totes aquestes tècniques han de seguir els principis relatius al camp, moviment, fons i llenguatge cinematogràfic
  299. 299. DIBUIX SOBRE PEL·LÍCULA: Les imatges van sobreposades damunt escenes de cinema real
  300. 300. ANIMACIÓ AMB RETALLABLES: Realitzada amb troços de paper, cartolina, etc.
  301. 301. ANIMACIÓ AMB ALTRES MATERIALS: En comptes de ninots o plastilina es pot utilitzar filferro, llauna, draps, cordill, etc.
  302. 302. EL SO AL CINEMA D’ANIMACIÓ
  303. 303. El so afegeix sensacions i augmenta els efectes de la narració. Treu el màxim d’expressivitat al material visual
  304. 304. LA SINCRONITZACIÓ
  305. 305. L’enregistrament del so és anterior a la creació de les imatges perquè aquestes s’ajustin perfectament a la música, als efectes especials i a les veus
  306. 306. El so enregistrat es cronometra en una pantalla que indica el número d’imatges necassàries per a aconseguir la sincronització
  307. 307. VEUS
  308. 308. Per sincronitzar les veus amb el moviment de la boca s’ha de tenir en compte que cada so del llenguatge humà ha de correspondre amb una imatge dels llavis, la llengua i les dents
  309. 309. MÚSICA
  310. 310. És un recurs expressiu amb les finalitats següents <ul><li>EXPRESSIÓ DEL MOVIMENT </li></ul><ul><li>EFECTES SONORS </li></ul><ul><li>EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS </li></ul>FINALITAT DE LA MÚSICA
  311. 311. EXPRESSIÓ DE MOVIMENT: La música acompanya de forma sincronitzada les accions dels personatges i reforça la sensació de moviment
  312. 312. Una música ràpida referma l’acció i una música lenta otorga tranquilitat al moviment
  313. 313. EFECTES SONORS: Els animadors utilitzen instruments musicals per crear efectes sonors, per exemple una gota d’aigua es pot aconseguir amb un toc del triangle
  314. 314. EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS: També s’utilitza la música per a reforçar gestos, emocions o sentiments. Ex. Una música de flauta pot acompanyar una imatge d’enamorament

×