2. Mirar a través de la càmera
El llenguatge audiovisual fa possible articular el missatge,
els fan comprensibles, concientment o inconcientment per
a l’espectador.
3. La seqüència
La seqüència és una unitat del relat audiovisual on es
planteja, desenvolupa i conclou una situació dramàtica.
4. L’escena
L’escena es desenvolupa en un sol escenari i que per si
mateixa no té un sentit dramàtic complert.
5. La presa
La presa és l’eregistrament seguit d’imatges d’una escena o
situació conreta.
6. La planificació
La planificació és la previsió de plans que s’enregistren i un
pla és cada una de les imatges que formaran part d’una
seqüència d’imatges en moviment.
La selecció de pla d’enquadrament, del que veurem dins
del marc de la imatge, respon a les necessitats
comunicatives i expressives.
Les característiques i durada d’un pla també dependran
dels plans anteriors i posteriors.
7. Tipus de plans
Pla general i gran pla general
Pla conjunt
Pla sencer
Pla americà o tres quarts
Pla mitjà
Primer pla
Pla detall
8.
9. S’anomena composició a l’organització de tots els
elements visuals a l’interior de l’enquadrament.
10. L’angulació fa referència a la diferència entre el nivell en
què es troba la càmera a l’hora de la presa i el de l’element
que s’enregistra.
TIPUS D’ANGLES
Angle normal o neutre
Angle picat
Angle contrapicat
Angle inclinat
11.
12. Depen de la distància focal ens proporcionaran angles de
visió més o menys oberts, diferents efectes de les distàncies
en profunditat, i la possibilitat de fer preses a diferents
distàncies dels elements.
13. La profunditat de camp és l’espai en profunditat captat
per la càmera amb nitidesa.
14. Moviments de la càmera
Quan es roda en càmera fixa, la càmera resta immòbil
sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.
15. La panoràmica és un moviment de rotació de la càmera
que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre
mantenint una distància focal constant.
TIPUS DE PANORÀMICA
Panoràmica vertical
Panoràmica horitzontal
Panoràmica descriptiva
Panoràmica de seguiment
Panoràmica de relació
16.
17. El tràveling és un moviment de translació de la càmera.
Determina el tipus de tràveling que es produeix segons la
trajectòria del desplaçament respecte a l’element que s’està
enfocant amb la càmera.
18. Tipus de tràveling
Tràveling frontal
Tràveling lateral
Tràveling circular
Tràveling vertical ascendent o descendent
19. El moviment de zoom és quan el que es desplaça no és la
càmera sinó l’òptica.
20. El moviment lliure és quan la càmera es mou sense
seguir un ordre concret.
21. La llum és la que fa possible que la realitat sigui
representada fotogràficament.
22. El muntatge es fa una vegada tenim el material de les
filmacions, aquest ha de ser seleccionat i ordenat per crear
tota una narració.
23. El muntatge es realitza de diferents fases
Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència.
Decidir la seva longitud.
Ordenar les preses i enganxar-les.
Combinar les imatges amb la banda sonora.
24. Repàs històric
Als inicis del cinema la presa era única i fixa. La càmera,
observava tota l’acció sense talls ni interrupcions. A poc a
poc això ana canviant i es començaren a intercalar
fragments de diferents escenaris per a eixamplar la
narrativitat del relat visual.
25. Meliès ja ens va ensenyar diferents escenaris per a explicar
les seves històries.
No seria fins uns anys després que el cinema es despullaria
de la seva herència teatral i passaria a adquirir més
identitat com a llenguatge.
26. Fou el nord-americà Griffith qui començà a adobtar
diferents punts de vista d’una mateixa situació i muntà
diferents preses trencant la lianialitat i establint
discontinuïtats en el temps i en l’espai, amb els flash-backs.
27. Les possibilitats de muntatge són infinites, però al llarg de
la història s’han anat establint pautes i els cineastes
exploraren diferents maneres de ralitzar-lo.
Lev Kuletxov deia que el muntatge pot relacionar coses
dispars i fer-les entedre com una mateixa.
28. Dziga vertov desenvolupa la seva tasca creativa sobre el
cinema: els manifestos del cine-ull, realitzar films amb
trossos de pel·lícules, adjunta diferents llocs i diferents
espais…
29. Einstein experimenta
amb associacions
d’imatges dispars, creant
tot allò que s’anomenarà
el muntatge intel·lectual.
30. Tipus de muntatge
Muntatge continu: Quan es fa una reconstrucció en
temps real d’una acció a partir de diferents plans, sense que
hi hagi un gran espai temporal entre un i altre pla.
Muntatge discontinu: El temps real és reduït mitjançant
el·lipsis.
31. Muntatge en paral·lel: dues o més escenes que es van
mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una
associació d’idees.
Muntatge altern: es mostren alternativament accions
que es produeixen en el mateix moment però en llocs
diferents.
32. Flashback: utilització d’un pla que suposa tornar enrere
en el temps.
Muntatge d’anticipació: quan sobre un pla
s’encavalquen diàlegs, música o sons del següent pla.
33. Muntatge rítmic: el muntatge pot manipular el ritme.
Muntatge de síntesi: es fa una compressió del pas del
temps en pocs plans.
34. Pla seqüència: Aquell pla que es manté durant tota una
seqüència.
Muntatge ideològic: la relació entre els plans és
intel·lectual.
35. El·lipsis i salts temporals
Impliquen l’eliminació d’una part més o menys àmplia de la
situació o de l’acció que s’està presentant.
36. Raccord o continuïtat
Entenem per raccord la interrelació d’uns plans am uns
altres partint de determinats conceptes que permeten
donar la sensació de continuïtat.
37. La banda sonora
Allò que caracteritza a l’audiovisual és la combinació de
sons i d’imatges. Ambdós elements juguen un paper
igualment important.
Els sons i les imatges s’influencien mútuament.
38. Relalització de la banda sonora
La banda de so està formada per diferents elements
acústics: les veus, efectes, el so d’ambient i la música. Tots
aquests elements s’enregistren en diferents pistes.
39. Utilitats del so
A través dels sorolls es por donar un sentit suplementari a
una situació o definir l’estat en el qual es troben els
personatges.
40. El so i la percepció del temps
Sobretot la música actuen sobre el temps de les imatges per
un efecte de valor afegit.
41. El so que crea l’espai
El so, sobretot els efectes, ens permeten situar els
personatges en un espai. La música a vegades substitueix el
so realista com a expressió de l’espai. Aquest pot també
complementar allò que se’ns mostra.
42. La puntuació
Podem dir que la banda sonora ajuda a puntuar. N’accentua
determinats gestos o situacions, allarga un esdeveniment,
l’atura i l’acaba de cop, accentua la seva repetició o
continuació…
43. anticipació
La música també ajuda a anticipar allò que vindrà.
Determinats sons o musiques ens indiquen la resolució
d’una situació, o simplement generen la sensació de buit
que s’ha d’omplir visualment.
44. El silenci
El silenci sol, en molts casos, accentua sorolls futurs. En un
moment de silenci fa més concient la idea de buit i que, se
cop, un soroll es converteix en quelcom important.
45. L’ús de temes musicals
Un dels elements és la repetició d’un repertori de temes
musicals al llarg de la pel·lícula.
No en totes les pel·lícules la part musical es compon
expressament pensant en l’argument i en les imatges. La
música clàssica i el jazz han estat els més utilitzats pels
cineastes.
46. La música i l’emotivitat de les imatges
La música pot incidir sobre les sensacions emotives
experimentades per l’espectador, pot exagerar, potenciar,
fins i tot variar l’emotivitat de les imatges.
47. Fisiologicament, alguns sons i ritmes poden alterar les
nostres sensacions i estats anímics.
Amb sensacions com de tristesa, d’alegria, d’emoció, de
por…
