2. 1.1.Introducció:què és un plàstic? són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria.El primer plàstic artificial va ser la parkesina, un invent d'Alexander Parkes del 1862. Un dels primers plàstics més populars va ser la baquelita, descoberta i comercialitzada per Leo Hendrik Baekeland el 1907; era un tipus de plàstic barat, no inflamable i versàtil.Al llarg del segle XX l'ús del plàstic es va fer extremadament popular i va arribar a substituir altres materials tant dins l'àmbit domèstic com a l'industrial.
3. 1.2.TIPUS DE PLÀSTICS: CLASIFICACIÓ A)Termoplàstics és un plàstic el qual, a temperatura ambient és plàstic o deformable, es fon a un líquid quan és escalfat i s'endureix en un estat vitri quan és prou refredat. La majoria dels termoplàstics són polímers d'alt pes molecular, els que posseeixen cadenes associades per mitjà de febles forces de Van der Waals (polietilè); fortes d'interacció dipol-dipol i enllaç d'hidrogen; o fins i tot anells aromàtics apilats (poliestirè). Els polímers termoplàstics difereixen dels polímers termostables en què després d'escalfar i modelar aquests poden reescalfar i formar altres objectes, ja que en el cas dels termostables o termodurs, la seva forma després de refredar no canvia i aquest prefereix incendiar.
4. B)Termostables Els plàstics termostables són materials que una vegada que han patit el procés d'escalfament-fusió i formació-solidificació, es converteixen en materials rígids que no tornen a fondre's. Generalment, per a la seva obtenció es parteix d'un aldehid. Els plàstics termostables no poden ser reciclats, excepte com a material de rebliment. c)Elastòmers Els elastòmers es caracteritzen per la seva elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma primitiva una vegada que es retira la força que els deformada. Comprenen els cautxús naturals i sintètics; entre aquests darrers es troben el neoprè i el polibutadiè. Els elastòmers són materials de molècules grans les quals després de ser deformades a temperatura ambient, recobren en major mesura la seva mida i geometria en ser alliberada la força que els deforma.
7. C)Moldeig per termoconformat Aquesta tècnica és apta només per a materials termoplàstics. S’utilitza per a fabricar ampolles o recipients buit.s. Es partix de material semielaborat com films o làmines. S’introdueix un tros de tub extruït anteriorment i calent entre dos meitats d’un motle fred del recipient que es vol fabricar. L’aire comprimit que s’insufla obliga el tub a expandir-se dins i prendre la forma del motle.
8. D)Prensat Es el procediment més comú per a donar forma al plàstic, consisteix en premsar i modelar la matèria i després esperar a que es refredi perquè no es deformi. E)Calandratge Aquest mètode s’utilitza per a convetir termoplàstics en fulles o pel·lícula contínua. Una calandra consisteix en una màquina constituïda per una sèrie de corrons escalfats interiorment, entre els quals la matèria plàstica és expressa i laminada.
9. 1.4)Procés de reciclat de plàstics * Els envasos se separen, es premsen i es redueixen a bales que es transporten a la central de reciclatge. * Els plàstics, un cop separats, avancen per cintes transportadores, on s'esmicolen. * Els fragments de plàstic es renten per eliminar-ne la brutícia i restes d'etiquetes. * Els fragments s'eixuguen amb assecadores industrials. * Els fragments de plàstic eixuts són llençats amb molta pressió, a través de tubs, cap a uns grans sacs. * El plàstic net i triat ja es pot vendre a fabricants, que el transformaran en productes nous.
