trabajo de los plasticos

1. Els plastics INTRODUCCIÓ L'us dels materials plàstics,sobre tot després de la introducció dels plietilens i del clorur de polivinil (PVC) al començament dels anys trenta, no ha fet més que augmentar de forma exponencial. En l'actualitat, en tot el món es produeixen uns noranta mil.lons de tones al any de plàstics, la major part del quals s'abandonen en el medi una vegada utilitzats. A Europa el 60% dels residus de materials plàstics es abandonat en abocadors,s un 33% es crema en incineradores i un 7% s'utilitza en el compostatge. A Estats Units, el 73% dels residus plàstics està en abocadors de seguretat i un 14% es incinerat. El reciclatge del plàstic residual, no es contempla a Europa com un procés industrial (menys d'un 1%) i en Estats Units comença ara a ser considerat com a tal (11%)

2. Introducció: ¿QUÈ ÉS UN PLÀSTIC? els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb d'altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria.

3. Tipus de Plàstics: Classiificació Termoplàstics Un termoplàstic és un plàstic el qual, a temperatura ambient és plàstic o deformable. Termostables Els plàstics termostables són materials que una vegada que han patit el procés d'escalfament-fusió i formació-solidificació, es converteixen en materials rígids que no tornen Elastòmers Els elastòmers es caracteritzen per la seva elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma primitiva una vegada que es retira la força que els deformada.

4. Termoestables Tipus de plastics termoestables(Foto de adalt). Els plàstics termostables són materials que una vegada que han patit el procés d'escalfament-fusió i formació-solidificació, es converteixen en materials rígids que no tornen a fondre's. Generalment, per a la seva obtenció es parteix d'un aldehid. Els plàstics termostables no poden ser reciclats, excepte com a material de rebliment.

5. Termoplàstics Tipus de termoplastic (Foto de adalt). Un termoplàstic és un plàstic el qual, a temperatura ambient és plàstic o deformable, es fon a un líquid quan és escalfat i s'endureix en un estat vitri quan és prou refredat. La majoria dels termoplàstics són polímers d'alt pes molecular, els que posseeixen cadenes associades per mitjà de febles forces de Van der Waals (polietilè); fortes d'interacció dipol-dipol i enllaç d'hidrogen; o fins i tot anells aromàtics apilats (poliestirè).

6. Elastomer Tipus de plastics elastomer (foto del costat). Els elastòmers són aquells polímers que mostren un comportament elàstic. El terme, que prové de polímer elàstic, és de vegades intercanviable amb el terme goma, que és més adequat per referir-se a vulcanizados. Cadascun dels monòmers que s'uneixen entre si per formar el polímer està normalment compost de carboni, hidrogen, oxigen i/o silici. Els elastòmers són polímers amorfos que es troben sobre la seva Tg, d'aquí aquesta considerable capacitat de deformació.

7. Processos de fabricació Maquina que es fa servir per a la fabricació del plàstic (foto de dalt a la esquerra). Posteriorment, les empreses que compren aquestes matèries plàstiques són les que les transformen i donen forma als objectes de plàstic. Existeixen diferents mètodes per donar forma als objectes de plàstic: * Extrusió: s'escalfa el plàstic fins que es torna manejable, a continuació es fa passar per un forat especial obert en una placa metàl·lica fins que n'agafi la forma. * Extrusió-bufat (cossos buits): s'escalfa el plàstic fins a tenir-ne una massa dissolta manejable a la qual s'insufla aire en el motlle per tal que formi una bombolla que s'expandeix fins a omplir tot el motlle i agafar la forma desitjada mantenint l'interior buit. * Premsatge: és el procediment més comú per a donar forma al plàstic, consisteix en premsar i modelar la matèria i després esperar a que es refredi perquè no es deformi. * Calandratge: consisteix en fer passar una pel·lícula de matèria contínua per uns corrons superposats aprofitant l'acció combinada de la pressió i el lliscament. * Termoconformat:consisteix en aprofitar les qualitats tèrmiques dels materials per donar-los la forma desitjada gràcies a un conformador compost per grans quantitats de pues mòbils que, aplicades contra la superfície d'un cos, permeten reproduir-ne amb exactitud la forma i les dimensions.

8. Extrussió o moldeig per aire a pressió Estrucció o moldeig per aire a pressió. És un procés utilitzat per fer formes buides (ampolles, recipients). Un cilindre plàstic de parets primer és extruït i després tallat en el llarg que es desitja. Després el cilindre es col·loca en un motle que es tanca sobre el polímer estovat i li suprimeix la part inferior tallant. Un corrent d'aire o vapor és insuflat per l'altre extrem i expandeix el material fins a omplir la cavitat. El motlle és refredat per l'enduriment.

9. Moldeig per injecció Un èmbol o pistó d'injecció es mou ràpidament cap endavant i cap enrere per empènyer el plàstic estovat per la calor a través de l'espai existent entre les parets del cilindre i una peça reescalfada i situada al centre d'aquell. Aquesta peça central s'empra, donada la petita conductivitat tèrmica dels plàstics, de manera que la superfície de calefacció del cilindre és gran i el gruix de la capa plàstica escalfada és petit. Sota l'acció combinada de la calor i la pressió exercida pel pistó d'injecció, el polímer és prou fluid com per arribar al motlle fred on pren forma la peça en qüestió. El polímer estarà prou fluid com per omplir el motlle fred. Passat un temps breu dins del motlle tancat, el plàstic solidifica, el motlle s'obre i la peça és remoguda. El ritme de producció és molt ràpid, d'escassos segons.

10. Moldeig per termoconformat Moldeig per temoconformat. El termoconformat és un procés de fabricació de làmines o pel lícules termoplàstiques. Concretament, és més que un procés de manipulació, on la làmina o pel lícula de plàstic adopta la forma del motlle, i s'obté la peça acabada. La làmina o pel lícula s'escalfa en un forn fins a la seva temperatura de treball, després s'estira sobre un motlle i es refreda. La primera generació de màquines de termoconformat incorporava normalment escalfadors tipus caloria-barra, similars als elements de calefacció que es troben en els forns elèctrics de cuina convencionals.

11. Prensat rensat: és el procediment més comú per a donar forma al plàstic, consisteix en premsar i modelar la matèria i després esperar a que es refredi perquè no es deformi.El premsat de plàstics es va iniciar a principis d'aquest segle principalment gràcies al desenvolupament dels aminoplastos reforçats de Baekeland.

12. Calendratge Calendratge. El procés es fa servir per a la fabricació de xapes i pel lícules plàstiques. Consisteix en passar un polímer convertit en una massa tova entre una sèrie de corrons escalfats. A mesura que el polímer passa a través dels corrons es forma "un producte uniforme. L'últim parell do corrons s'ajusten per donar el gruix desitjat. El sistema de rodets de refredament dóna a les xapes o pel lícules la seva estructura molecular permanent

13. Procés de reciclatge dels plàstics * Els envasos se separen, es premsen i es redueixen a bales que es transporten a la central de reciclatge. * Els plàstics, un cop separats, avancen per cintes transportadores, on s'esmicolen. * Els fragments de plàstic es renten per eliminar-ne la brutícia i restes d'etiquetes. * Els fragments s'eixuguen amb assecadores industrials. * Els fragments de plàstic eixuts són llençats amb molta pressió, a través de tubs, cap a uns grans sacs. * El plàstic net i triat ja es pot vendre a fabricants, que el transformaran en productes nous.