Treball projecte significatiu bàsquet

1. 1
Noves tecnologies
de la informació i
la comunicació en
Educació
4 PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU
4 PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU ................................................. 1
1. Introducció ................................................................................................................2
2. Descripció del cas.....................................................................................................2
3. Formulació de la demanda........................................................................................3
4. Competències, objectius i continguts ........................................................................3
5. Situació.....................................................................................................................4
6. Mapa conceptual ......................................................................................................5
7. Pla d’acció ................................................................................................................6
8. Avaluació de l’aprenentatge....................................................................................12
9. Avaluació tecnològica .............................................................................................14
10. Conclusions ..........................................................................................................15
11. Bibliografia............................................................................................................16
12. Annex: Reflexió d’autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació
continuada global........................................................................................................17
Consultor: Manel Aguirre Raya
Alumne: Iván Ortiz Vera
Lliurament: 3/01/2015
Semestre Setempre - Febrer 2015
Aula: 1

2. 2
1. Introducció
“El factor més important que influeix en l’aprenentatge és el que l’alumne ja
sap. Esbrini’s això i ensenyi’s conseqüentment” (Ausubel, 1983). Per tant, per
aconseguir un aprenentatge realment significatiu el docent ha d’esbrinar els
coneixements previs que té l’alumnat i reconèixer el canvis conceptuals que a
realitzat al llarg del procés d’E/A mitjançant l’argumentació. L’argumentació pot
servir al docent per a valorar el nivell d’aprenentatge aconseguit per l’aprenent,
ja que implica en l’aprenent un raonament de les actuacions realitzades per a
resoldre els problemes i a unes solucions satisfactòries. Per afavorir aquest
processos d’E/A és millor partir dels interessos i motivacions de l’alumnat, ja
que d’aquesta manera s’aconseguirà atraure la seva atenció.
Així la resolució dels problemes és trobar allò que és desconegut, per tant el
que s’ha d’aconseguir és dotar a l’alumnat d’eines de resolucions de problemes
perquè tinguin recursos al llarg de la seva vida i no facilitar aquestes eines per
part del docent. L’alumnat es pot trobar amb diferents problemes a la seva vida
quotidiana o professional.
Per aconseguir aquest aprenentatge significatiu ens recolzarem en les TIC,
perquè estan molt presents en la nostra societat i estan revolucionat la
comunicació entre les persones, sobretot amb els nous dispositius mòbils i
Internet, per tant aquesta consolidació de les TIC a la societat també ha
influenciat a l’àmbit educatiu, i per conseqüència els processos
d’ensenyança/aprenentatge dels aprenents i dels docents.
Les TIC han aconseguit despertar els interessos d’aprenentatge dels
aprenents, ja que els aquestos es mostren més actius i motivats de cara al
procés d’aprenentatge.
Per altra banda a les sessions d’E.F. es comença la iniciació esportiva, ja que
per l’edat estan entre l’estadi de les operacions concretes i les operacions
formals, i es veu reflectit en la disminució del seu egocentrisme i la millora en el
treball cooperatiu i comencen a introduir i respectar les regles del joc, aquesta
teoria està desenvolupada per Piaget. Aquests aspectes són necessaris per a
iniciar-se en els esports d’equips on existeix uns companys i estant altament
reglats per unes normes establertes per un òrgan federatiu. A més en aquest
període comença la pubertat, on el canvi està molt més accentuat en les noies.
Per aquest motiu l’alumnat compleix una sèrie de característiques cognitives,
emocionals, actitudinals, físiques que els permeten començar a iniciar-se a la
pràctica esportiva.
Per tot això és un moment idoni per a començar el treball per projectes de
forma col·laborativa.
2. Descripció del cas
El projecte Volem jugar al bàsquet s’ha dissenyat per a un entorn educatiu
formal i amb alumnat de sisè de primària d’una escola pública de la ciutat de
l’Hospitalet del Llobregat.
Aquest projecte presenta l’assoliment per part de l’alumnat de dos aspectes
bàsics de la pràctica esportiva del bàsquet. D’una banda, els aspectes
relacionats amb la tècnica, com són: el pot, el tir i la passada, i per l’altra
banda, els aspectes relacionats amb la comprensió i l’ús de les regles més

3. 3
essencials del bàsquet, com són: els equips i els jugadors, el sistema de
puntuació i les infraccions bàsiques.
Aquest projecte també presenta diferents problemes:
 Desconeixement de l’esport del bàsquet.
 L’organització del treball per part de l’alumnat.
 La documentació sobre els dos aspectes a treballar del bàsquet, com
poden ser la recerca, l’anàlisi, l’adquisició i l’explicació de la informació.
 Posada en pràctica dels coneixements adquirits al llarg de la fase
anterior.
El projecte es realitza a l’aula d’informàtica, l’aula ordinària i a la pista
poliesportiva.
3. Formulació de la demanda
A les sessions d’E.F. de cicle superior l’alumnat comença a iniciar-se a la
pràctica esportiva, davant d’aquesta situació el docent va demanar a l’alumnat
que escolliren els tres esports que més els agradaria realitzar al llarg del curs
de forma individual, i que preferiblement no estigueren practicant en les
activitats extraescolars, per acabar escollin els quatre esports més sol·licitats.
La finalitat d’aquesta demanda per part del docent és que l’alumnat es sentit
una part important del procés d’E/A, a més de que s’adoni que es tenen en
compte els seus interessos i motivacions, per la qual cosa la disposició de
l’alumnat davant aquest procés serà molt més activa.
Uns dels esports més sol·licitats per l’alumnat de la classe va ser el bàsquet,
per això es va incloure dintre dels quatre esports que es practicaran al llarg del
curs a la classe de sisè. A més l’alumnat va escollir l’ordre en que volien
realitzar els diferents esports durant el curs.
4. Competències, objectius i continguts
4.1. Competències
Segons el D142/2007 a l’etapa d’educació primària s’han de treballar les
competències bàsiques. L’àrea d’E.F. no està relacionada directament amb
ninguna competència bàsica, però durant els transcurs d’aquest projecte es
treballaran les competències:
- Competència comunicativa lingüística i audiovisual: es treballarà la
comprensió de la informació que ens arribarà des dels diferents mitjans
(visual i auditiu) i expressar-la correctament.
- Tractament de la informació i competència digital: es treballarà la
recerca d’informació a través de l’ordinador i seleccionar la informació
valida i que ens permetrà crear uns aprenentatges.
- Competència matemàtica: es treballarà indirectament les distàncies i les
mesures.
- Aprendre a aprendre: es permetrà adquirir coneixements conceptuals,
però també procedimentals de com buscar informació i que ens serviran
al llarg dels futurs aprenentatges
- Autonomia i iniciativa personal: es treballarà la gestió dels recursos
temps i organització.

4. 4
- Competència coneixement i interacció amb el món físic: ja que aquest
projecte es desenvolupa dintre d’un espai físic com es l’escola i les
diferents instal·lacions escolars.
- Competència social i ciutadana: aquesta competència és una de les més
vinculades a l’E.F. ja que es veuen reflectits les relacions socials i les
interaccions entre els diferents membres de la classe. Per tant es
permetrà treballar el companyerisme, la solidaritat, el treball
col·laboratiu.
4.2. Objectius
Els objectius que s’hauran d’aconseguir una vegada finalitzat el projecte del
bàsquet per l’alumnat seran:
 Conèixer les accions tècniques del basquet.
 Conèixer i respectar les normes del bàsquet.
 Adquirir estratègies d’aprenentatge davant de noves situacions.
 Explicar els conceptes teòrics als companys respectant les habilitats dels
companys.
 Realitzar les accions tècniques del bàsquet amb coordinació, agilitat i
equilibri.
 Utilitzar i aplicar les normes del bàsquet respectant als companys.
4.3. Continguts
Conceptuals:
 Tècnica bàsica del bàsquet
 Regles bàsiques del bàsquet
 El cos
 Cercar informació
Procedimentals:
 Aplicació de la tècnica bàsica del basquet
 Aplicació de les regles
 Utilització adequada dels mitjans informàtics.
 Utilització del seu cos davant de les diferents accions del bàsquet
Actitudinals:
 Participació i interès per l’activitat.
 Respecte de les instal·lacions i materials escolar
 Respectes de les regles del bàsquet
 Respecte a les demés persones i les seves dificultats
5. Situació
L’alumnat de sisè de primària ha de començar a iniciar-se a la pràctica
esportiva, conèixer hàbits saludables i de cura del seu cos i conèixer i dominar
el seu cos en les diferents situacions d’activitat física.
Per tant les habilitats que haurà de desenvolupar durant aquest projecte seran
les relacionades amb la pràctica esportiva del bàsquet i superar les diferents
situacions que es pugui trobar durant la realització de l’activitat física requerida,
així com les habilitats per a buscar informació per realitzar l’esport de forma
adequada.

5. 5
També s’ha de tenir en compte la solució de problemes proposada por
Jonassen, ja que l’alumnat s’enfronta a la solució a una sèrie de problemes que
ha d’anar descobrint i que inicialment desconeix, així l’alumnat està davant
d’una resolució de problemes ben estructurats, però serà necessari que entre
els companys analitzen i arriben a acords sobre quina informació serà rellevant
per a confeccionar l’apartat teòric i per explicar als companys. Aquesta
explicació serà una argumentació sobre els coneixements adquirits. A més com
explica Ausubel, l’aprenentatge significatiu pot venir per dues vies: una el
descobriment, el grup que busca la informació, analitza i elabora un document; i
l’altra la recepció, els companys que argumenten els seus descobriments a la
resta dels companys de la classe.
Per la qual per a desenvolupar el projecte, es fa necessari els principis de
l’aprenentatge col·laboratiu proposat per Lucero que són: interdependència del
grup, interacció, contribució individual i habilitats personals i de grup.
6. Mapa conceptual

6. 6
7. Pla d’acció
L’alumnat començarà el projecte del bàsquet jugant durant tota la primera
sessió i seran ells els encarregats de dirigir el joc. El docent no participarà a la
sessió, només estarà present per si sorgeix qualsevol conflicte entre l’alumnat i
avaluant les destreses que tenen els alumnes per a jugar al bàsquet i analitzant
el coneixement de les normes i com les apliquen entre ells.
El proper dia l’alumnat comentaran les sensacions que li han ocasionat jugar al
bàsquet i quines impressions han tingut. El docent s’encarregarà de dirigir el
debat als temes més interessants i que s’hauran de treballar durant el projecte
com són les normes i les accions tècniques. A més aquest debat entre tot
l’alumnat servirà al docent per a valorar els coneixements previs que tenen els
alumnes a nivell teòric.
Aquestes dos activitats tenen l’objectiu activar els coneixements previs que
disposa l’alumnat respecte l’esport del bàsquet.
Quan finalitza el debat el docent explicarà les mancances detectades i els
comentarà a l’alumnat. L’alumnat realitzarà sis petits grups de treball de tres
persones per a desenvolupar cadascuna de les parts del projecte. Els grups
podran escollir l’apartat que volen treballar, en cas de que dos o més vulguin
realitzar el mateix apartat es realitzarà un sorteig.
Cada grup realitza una part del projecte i cada grup es pot organitzar la feina
com consideri més adient, aquesta fase de recerca d’informació es realitza a
l’aula d’informàtica i cada alumne seu a un ordinador, cada membre del grup ha
de realitzar el procés de recerca utilitzant un cercador diferent (google, yahoo o
bing) contrastant la informació trobada.

7. 7
Una vegada recollida tota la informació el grup utilitza un processador de textos
per a redactar la informació que consideri més interessant en funció del seu
apartat.
Una vegada han elaborat el document, i després de revisar el treball fet,
recomano a tots els grups abans de passar el treball a la wiki fer una revisió
ortogràfica del seu treball. Explico que a Internet hi ha algunes pàgines que
ofereixen aquesta possibilitat i de correcció ortogràfica i que una bona pàgina
per fer aquestes correccions pot ser: http://www.softcatala.org/corrector . A més
els explico que no cal copiar tot el text tornant-lo a escriure paraula per paraula,

8. 8
que hi ha una opció de copiar tot el text i enganxar-lo, fer les correccions i
tornar a copiar i enganxar-lo al processador de textos.
Una vegada realitzada la revisió i que han comprovat que no hi ha cap falta, es
comença a realitzar la wiki, on cada grup té un apartat que ha d’omplir. La
pàgina principal està realitzada pel docent. Abans de començar a omplir la wiki
el docent fa una explicació de com s’ha de fer, facilitant un compte de correu
per a tots els alumnes de la classe, degut a que són menors de setze anys i la
gran majoria de l’alumnat de la classe de sisè no disposa de compte de correu.
A més s’explica com es pot pujar imatges i vídeos per a enriquir la presentació.
Aquí es pot veure unes imatges dels resultats de la creació de la wiki per part
de l’alumnat.

9. 9

10. 10
Una vegada finalitzada l’elaboració de la wiki amb la informació en el apartat
corresponent. Els alumnes a l’aula ordinària realitzaran una exposició teòrica
del seu treball, on al finalitzar l’exposició la resta de companys pot fer
preguntes relacionades amb l’apartat explicat. A més el docent els informa a
l’alumnat que aquesta informació estarà disponible en la wiki perquè la puguin
consultar quan tinguin dubtes des de qualsevol lloc on tinguin accés a Internet.
La següent activitat correspon a les explicacions a la pista poliesportiva de
l’escola de les accions tècniques del bàsquet amb demostració per part de les
persones del grup. A més s’encarregaran de anar corregint a la resta del
companys quan detecten que no s’està realitzant correctament l’activitat
programada.
Algunes imatges de les explicacions de l’alumnat a la resta dels companys:

11. 11

12. 12
Abans de finalitzar el projecte amb l’última activitat plantejada i que a més
servirà d’avaluació que és el partit de bàsquet, el docent realitzarà una sèrie
d’exercicis i de jos per acabar d’adquirir els conceptes tècnics pràctics i a través
d’aquesta pràctica consolidar els conceptes teòrics.
Per últim i com ja he dit, l’ultima activitat dissenyada per aquest projecte és un
partit de bàsquet, on l’alumnat haurà de demostrar que coneix els aspectes
treballats durant les sessions que hem treballat el projecte, per altra banda,
aquest partit també servirà al docent per a valorar el grau d’adquisició i
assoliment dels diferents aspectes treballats per part de cada alumne.
8. Avaluació de l’aprenentatge
Per a valorar l’aprenentatge aconseguit per part de l’alumnat es realitzarà
primerament una avaluació inicial, coincidint amb les dos primeres activitats del
projecte, que són jugar un partit i l’explicació de les sensacions que han tingut
durant el transcurs d’aquest partit.
Una vegada valorar els coneixements previs de l’alumnat a la avaluació inicial, i
coincidint amb el desenvolupament la projecte es realitza l’avaluació formativa,
aquesta avaluació va paral·lela a l’elaboració del projecte per part de l’alumnat i
té la funció de analitzar l’evolució dels aprenentatges dels aprenents per a
poder ajudar-los o realitzar les modificacions oportunes per a garantir
l’adquisició dels objectius. Aquesta avaluació es fa a través de l’observació
directa de les activitats de recerca a l’aula i l’observació durant el
desenvolupament de les activitats.
Per últim es realitza una avaluació sumativa, i que coincideix amb l’última
activitat del projecte i que és un partit de bàsquet. Aquí el docent podrà veure si
l’alumnat a assolit els objectius proposats durant el projecte.
Per altra banda també serà molt important avaluar el projecte en si mateix, per
aconseguir aquesta avaluació del projecte s’encarregaran l’alumnat d’omplir

13. 13
una pauta d’avaluació facilitada pel docent, a més el docent també utilitzarà el
aquesta pauta per realitzar les avaluacions de cara alumnat.
Volem jugar al bàsquet
Nom del docent: Iván
Nom de l’alumne:___________________________________
A B C D
Abans
d'iniciar el
projecte.
Quant
sabies de
bàsquet?
Molt Regular Poc Res
Recerca
d'informació
He buscat informació en
diferents pàgines i he
analitzat tota la informació
He buscat informació i
m'he quedat a la primera
opció analitzant el
contingut de la informació
trobada
He buscat informació i
m'he quedat a la primera
opció sense analitzar el
contingut de la informació
No he
buscat
informació
Redacció de
la informació
S'ha redactat el document
i la informació s'ajusta a
la demanda, a més la
informació està treballada
i no hi ha cap falta
d'ortografia Les imatges o
vídeos s'ajusten a la
informació demanda i
reforcen el document
escrit, perquè estan ben
distribuïdes i al lloc que
corresponen
S'ha redactat el document
i la informació s'ajusta a
la demanda, però que és
una còpia de la font
d'informació o la
informació està treballada,
però hi ha faltes
d'ortografia Les imatges
o vídeos s'ajusten a la
informació redactada
S'ha redactat el document,
però la informació
redactada no s'ajusta a la
demanda Al document hi
ha faltes d'ortografia Les
imatges o vídeos no
sajusten a la informació
redactada.
No s'ha
redactat
cap tipus
de
document
No hi ha
cap imatge
Explicació
(teòrica i
pràctica)
He explicat la part teòrica i
pràctica igual que els
meus companys He fet
cap tipus de demostració
pràctica
He explicat la part teòrica
i pràctica igual que els
meus companys No he fet
cap tipus de demostració
pràctica
Només he explicat la part
teòrica o pràctica del
treball. No he fet cap tipus
de demostració pràctica
No he
explicat
res, tota
l'explicació
l'ha fet un
altre
company.
Durant les
activitats
pràctiques
He participat de forma
activa als jocs i exercicis
proposats al projecte
ajudant als companys
explicant de forma teòrica
com s'ha de fer i de forma
pràctica
He participat de forma
activa als jocs i exercicis
proposats al projecte
ajudant als companys
explicant com han de fer
les accions treballades de
forma practica
He participat de forma
activa als jocs i exercicis
proposats al projecte, però
sense implicar-me amb la
resta dels companys
No he
participat
de forma
activa als
jocs i
exercicis
proposats
al projecte
Al finalitzar
el projecte,
consideres
que has
après com
jugar al
bàsquet?
Molt bé Regular Un poc No

14. 14
9. Avaluació tecnològica
Els projectes sorgeixen de qualsevol esdeveniment a l’aula, ja sigui per una
experiència provocada pel docent (com és el cas d’aquest projecte) o un fet
casual o d’interès que provoqui un problema a qualsevol alumne.
Per tant, treballar per projectes facilita l’aprenentatge constructiu, ja que
l’alumnat va construint el seu propi coneixement ja sigui per descobriment o per
recepció segons Ausubel.
Així crec que un dels objectius fonamentals en iniciar aquest projecte amb
l’alumnat s’ha complert, que era aconseguir la implicació de l’alumnat perquè
ells mateixos construïssin el seu propi coneixement.
Una vegada finalitza el projecte i feta una reflexió sobre com ha anat tot el
procés he de dir que estic prou satisfet, encara que hi ha molts aspectes del
projecte que són substancialment millorables. Per aquest motiu crec que
tornaria a realitzar el projecte amb l’enfocament que s’ha dissenyat, però
realitzant canvis per a millorar-lo i aconseguir un major aprenentatge.
Què ha funcionat correctament?
Pel que he comentat, considero que el projecte en si mateix ha anat bé i ha
complert els objectius marcats des d’un començament.
Per aconseguir complir els objectius cal destacar la motivació de l’alumnat
alhora de realitzar tot el projecte, ja que s’han sentit una part molt important del
procés d’E/A.
Per exemple he notat que estaven molt motivats buscant la informació
demanada a cada grup i la gran majoria han treballat força aquest aspecte. El
dubte que em sorgeix un cop finalitzat és si estaven tan motivats per les eines
utilitzades (un ordinador amb processador de textos i accés a Internet) o
perquè eren ells els que havien de fer les explicacions, i per aquest motiu
s’esforçaven per aconseguir una bona base o pot ser els dos motius alhora.
Un altre aspecte que ha funcionat molt bé i que jo mateix tenia dubtes al
començament del projecte ha estat durant les explicacions teòriques a classe,
però sobretot a les explicacions pràctiques a la pista poliesportiva de l’escola,
l’atenció prestada i el respecte dels companys a les explicacions donades pels
alumnes que estaven exposant la part del seu treball. Això demostra que
moltes vegades quan l’aprenentatge és entre iguals, es podria dir col·laboratiu,
ja que cadascú explica un apartat i entre tots tenim la informació complerta
l’alumnat està més predisposat a aprendre.
Què considero que és millorable?
Durant el desenvolupament del projecte et vas donant compte que hi ha moltes
coses que són substancialment millorables.
Respecte a l’alumnat, i considero que és la més fonamental, ja que ells són els
autèntics protagonistes del procés d’E/A, ha estat la falta d’experiència a l’hora
de treballar per projectes. Al llarg de tot el projecte alguns alumnes anaven
prou perduts, sobretot en les activitats de recerca d’informació, imatges i
vídeos, ja que no posaven les paraules correctes al cercador i sortia informació
no útil pel seu apartat, no sabien com utilitzar un corrector ortogràfic d’Internet o
en l’activitat de creació de la wiki, ja que no sabien com penjar una imatge o
vídeo a la wiki, per conseqüència com ha docent he tingut d’intervenir més
vegades de les que m’haguera agradat per a solucionar dubtes o resoldre
problemes que per ells mateixos no han pogut.

15. 15
Però aquesta falta d’experiència s’ha d’entendre com a natural, ja que era la
primera vegada que treballaven d’aquesta manera i amb aquest material, per la
qual cosa és un motiu per a continuar treballant per projectes en aquest grup
d’alumnes, ja que des de l’escola s’ha d’ensenyar a resoldre els problemes i no
evitar-los.
Respecte les TIC empleades al llarg del procés crec que han estat les
adequades i que gaire bé tornaria a repetir totes. Però al món d’Internet i dintre
d’un aprenentatge col·laboratiu considero que treballar a un processador de
textos a un ordinador és un pas enrere, a més si tenim la possibilitat d’utilitzar
google drive, ja que és un processador de textos que està a Internet i els
diferents usuaris poden modificar-lo en temps real a més de que facilita l’accés
des de qualsevol lloc, no només des de l’ordinador on s’ha començat el treball,
per altra banda destacar que wikispaces també em possibilitava aquesta opció i
que com a docent no he sabut veure’l fins a finalitzar i analitzar el projecte. Per
aquesta falta de visió he fet duplicar el treball a l’alumnat, ja que primerament
han tingut que fer el document en un únic ordinador, amb les molèsties que
això genera quan es busca la informació des de dos o tres ordinadors diferents,
i després passar tota la informació a la wiki, encara que hagi estat un
copia/enganxa del processador de textos a la wiki.
Respecte al projecte milloraria la variable temps. El temps en una educació
significativa i constructiva no hauria d’estar prefixat, sinó que s’hauria d’adaptar
a les necessitats de l’alumnat. D’aquesta manera s’aconseguiria una major
construcció de coneixements i que aquests coneixements perdurin en el temps.
Per aquest motiu les deu sessions programades han estat insuficients, i en
algunes ocasions he tingut que tallar les activitats per falta de temps sense que
tot l’alumnat haguera assolit terminat o assolit la seva tasca. M’agradaria
destacar que no estic fent incidència al domini del bàsquet com esport.
Per aquest motiu, crec que els projectes no s’han de delimitar tant en el temps i
per aconseguir un aprenentatge que perduri en el temps, a més de partir dels
centres d’interès de l’alumnat i que sigui constructiu i col·laboratiu s’ha de
respectar un temps d’assimilació que el meu projecte no ha tingut en compte, ja
que estava molt marcat pel temps. Això ha provocat que l’alumnat no pogués
fer les reflexions oportunes i per tant no s’han acabat de afermar els objectius
proposats.
Per finalitzar, crec que m’he centrat en els resultats que l’alumnat anava
aconseguint al llarg de cada activitat, però no he tingut en compte el procés en
si mateix, per la qual cosa aquest és un punt molt important que em proposo
millorar en els pròxims projectes.
En definitiva, tant l’alumnat com els docents estem en un continu aprenentatge i
hem de tenir la ment oberta i estar predisposats a millorar la nostra actuació.
Per conseqüència un professional de la docència no pot culpar a l’alumnat del
seu fracàs, sinó que ha de revisar tot el procés per a trobar solucions adients a
cada cas.
10. Conclusions
El projecte s’ha basat en la idea de treballar l’aprenentatge significatiu dels
aprenents, a més aquest aprenentatge tenia que estar relacionat amb les TIC.
Al llarg d’aquest informe s’ha defensat que aquest projecte estava en
consonància amb els aprenentatges significatius, ja que aquests aprenentatges

16. 16
han estat significatius per l’alumnat, perquè a partir d’un àmbit determinat, com
és el de l’E.F., l’alumnat ha pogut escollir el que realment volia fer i aprendre.
El projecte s’ha desenvolupat amb les teories d’Ausubel, així en primer lloc hem
partit de les motivacions i interessos dels aprenents per a construir un
aprenentatge que els pugui servir al llarg del temps. Aquest aprenentatge
constructiu té dos besants, per una part l’alumnat ha anant descobrint
informació i arrel d’aquest descobriment ha anat construint el seu coneixement,
però per l’altra part també existeix un aprenentatge col·laboratiu, ja que
l’alumnat també ha rebut informació d’altres companys, i gràcies a aquest
procés de rebre informació ha pogut completar la informació que posseïa i ha
pogut crear més coneixement.
Per aquest motiu, tot projecte genera uns problemes que l’alumnat ha d’anar
superant, i per conseqüència el docent ha d’anar dotant a l’alumnat i preparant
per a la seva vida futura d’eines per a prendre a solucionar problemes. Per
aconseguir dotar a l’alumnat de les eines correctes aquest projecte està basat
en les idees de Jonassen i la seva resolució de problemes.
Cal destacar que per si mateixa les classes d’E.F. són de les més motivadores
per l’alumnat, l’ajuda de treballar aquesta unitat didàctica del bàsquet perquè
quan ha estat una elecció de l’alumnat i de fer aquesta unitat didàctica seva, ja
que eren els encarregats de buscar, processar i exposar la informació a la resta
de la classe ha estat que el nivell d’implicació augmentés considerablement
respecte altres unitats didàctiques.
Respecte la utilització de les TIC per a desenvolupar el projecte i que formessin
part de l’aprenentatge significatiu em sembla molt motivador per l’alumnat, ja
que són eines que estan utilitzant a l’actualitat i que a l’alumnat li ocasiona més
motivació que un llibre o escriure la informació a mà en una llibreta o paper.
Actualment s’ha d’utilitzar més les pàgines que faciliten la web 2.0 que
consisteixen a que la informació es pot crear entre totes les persones. Per
desgràcia, com ja he explicat en l’apartat anterior crec que aquest aspecte no
l’he potenciat al màxim, perquè la utilització de la wiki no tenia l’objectiu
constructiu col·laboratiu en el procés de creació, però si al procés final.
Per aquest motiu, com a docents no poden donar l’esquena a les TIC perquè
són una part molt important de la nostra societat i hem d’ajudar a l’alumnat a fer
un ús adequat i responsable a més d’ensenyar-les el potencial que tenen.
M’agradaria finalitzar aquesta conclusió a una cita d’un proverbi Xinés que està
molt relacionada amb els aprenentatges significatius i constructius:
“Digui’m i oblido, mostri’m i recordo, involucri’m i comprenc”
11. Bibliografia
 Cabero, J. (2014). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona:
UOC
 Jonassen, D. (2014). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva
constructivista. Barcelona: UOC
 Ausubel, D (n.d.). Teoria del apredizaje significativo. Recuperat de:
http://delegacion233.bligoo.com.mx/media/users/20/1002571/files/24072
6/Aprendizaje_significativo.pdf

17. 17
12. Annex: Reflexió d’autoavaluació de l’activitat i del
seguiment de l’avaluació continuada global
En primer lloc, m’agradaria començar pels aprenentatges que he aprés al llarg
de l’assignatura que no tenen relació directa, o no considero que tingui aquesta
relació, com poden ser:
 La creació d’índex automàtic i que es pugui modificar automàticament en
funció dels nous continguts afegits, així que al mateix temps es pugui
redireccionar amb un sol clic a l’apartat escollit.
 La utilització del CMAP, ja que mai havia utilitzat aquest programa i em
sembla molt útil per a crear mapes conceptuals. A més de les
possibilitats que disposa per a compartir els mapes conceptuals amb la
resta del món i poder modificar els mapes d’altres persones, així com la
resta de persones pugui modificar el meu mapa.
En segon lloc, destacar que els aprenentatges teòrics que he realitzat al llarg
dels mòduls m’han semblat molt interessants, sobretot els relacionats amb el
mòdul 3, TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista de
David Jonassen, ja que m’ha semblat molt interessant tota la informació, però
destacaré la forma d’afrontar els problemes en els aprenents i la seva
classificació dels problemes.
A més tenint en compte les aportacions del mòdul 4, sobretot la relació amb el
cas 2. Argumentació i les idees de Deanna Kuhn.
Per altra banda a l’activitat 2 de l’assignatura vaig aprendre dues coses,
primerament el relacionat amb les preguntes i la defensa de cada postura en
funció de les que tenies assignades sobre el determinisme, seguidament em va
semblar molt important la forma de plantejar el debat i de fer les aportacions
seguint el model de Toulmin, considero que aquest model s’hauria d’ensenyar
molt abans a la carrera, per a poder realitzar les argumentacions correctament
al llarg dels diferents debats que s’han anant produint.
En tercer lloc, el meu model mental ha crescut considerablement al llarg
d’aquesta assignatura, es pot comprovar per exemple relacionant els mapes
conceptuals treballats al llarg d’aquest temps, es cert que si bé pel que fa a
conceptes no he sofert un gran canvi (que no vol dir que no hagi canvi), si en la
relacions establertes entre els diferents conceptes, ja que aquestes relacions
han crescut considerablement ocasionat una reestructuració dels conceptes,
sent el canvi més destacat el referit al concepte CONEIXEMENT. Per
conseqüència queda clar que hi ha hagut un canvi conceptual significatiu des
del començament de l’assignatura.
Per finalitzar vull proposar una qualificació per a la meva avaluació continuada
que difereix de la que he posat a l’autoavaluació, ja que per avaluar-me en
l’autoavaluació he utilitzat una avaluació en referència la possible nota mitjana
obtinguda al llarg de les activitats d’avaluació continua i que podria reflectir la
nota final de l’assignatura. Però per a valorar el meu canvi conceptual durant el
transcurs de l’assignatura he utilitzar una avaluació criterial dels coneixements
adquirits i per la gran quantitat d’aprenentatges realitzats i el canvi conceptual
que ha ocasionat aquesta assignatura en el meu coneixement com he explicat
al llarg d’aquest apartat, considero que la meva qualificació és una A.