Panoràmica de la literatura hebrea

1. Panoràmica històrica
de la
literatura hebrea
Carlos Rodríguez Rodríguez
Nora Yazigi Chaouati
Ahinoam Montané Martín
1r Batxillerat Humanístic (CHUM)
Escola del Treball de Barcelona
Literatura Universal
Professor Pere Poy Baena
Curs 2015/16

2. Objectius
Assolir una visió panoràmica de la literatura hebrea mitjançant la historia i el devenir del poble jueu.
Continguts
 Context històric introductori.
 Els inicis de la literatura en llengua hebrea. Recull de textos i la Bíblia.
 La literatura rabínica.
 La literatura hebrea durant la diàspora i autors destacats:
• A la Península Ibèrica.
• A Europa a l’Edat Mitjana.
• A Europa al segle XVIII (la modernitat). La Haskalà.
• Pensament nacionalista: La Terra d’Israel (Hibbat Tsion).
• De la primera Guerra Mundial a l’Holocaust.
• Després de la Segona Guerra Mundial. Literatura contemporània.
Bibliografia
 Apunts sobre la “Panoràmica de la història de la literatura hebrea” subministrats pel professor Pere Poy
Baena.
 Diccionari de la Llengua Catalana. Institut d’Estudis catalans.
 Història dels jueus (Vikipèdia).

3. La literatura hebrea, és el nom que se li dóna a les obres literàries escrites en llengua hebrea.
L'Antic Testament, primera part de la Bíblia, ocupa el lloc més destacat en la literatura antiga del
poble hebreu, ell l'anomena Torà o Llei i conté les més diverses expressions del poble Israelià.

4. Context històric
Els primers jueus eren tribus que havien emigrat a
Mesopotàmia al començament del segon mil·lenni
aC. Els israelites, van emigrar a l'oest i els egipcis
els van prendre com els seus esclaus.
Moisés va alliberar als israelites perquè retornessin
a Canaan; després es va convertir en la figura
heroica que va dictar al poble israelià, les lleis, els
mandats i els costums que identifiquen la cultura
jueva actualment.
Després de diverses lluites amb les diferents tribus
que es trobaven al país de Canaan, els israelites
van aconseguir assentar-se, l'any 1100a.c.
El poble jueu va prosperar econòmica i culturalment; però després els perses els van envair, destruint la ciutat
d'Israel i els seus temples, el que va provocar la fugida de molts jueus per diferents zones de la Mediterrània.

5. Els jueus exiliats a Babilònia van fomentar la recopilació i canonització dels llibres de l'Antic Testament i
l'enfortiment de les pràctiques rituals del Pentateuc (primers cinc llibre de la Bíblia).
Al segle I aC, l'Imperi Romà es va apoderar de Palestina. Poc abans de la mort d'Herodes el Gran, va néixer Jesús,
que va ser seguit pels jueus que van donar origen al Cristianisme primitiu.
La literatura hebrea era bàsicament religiosa, ja que la seva història era entesa com una relació entre ells i Déu,
d'aquí que el llibre característic hebreu és la Bíblia.

6. Formes literàries diverses: lleis, històries familiars, tribals i personals, poemes d’amor, oracles i visons profètiques,
pregàries, textos sapiencials i visions apocalíptiques.
Llibres de la Bíblia
Pentateuc Gènesi Èxode Levític Nombres Deuteronomi
Profetes
anteriors
Josuè Jutges
1r llibre de
Samuel
2n llibre de Samuel 1r llibre dels Reis 2n llibre dels Reis
Profetes
posteriors
Isaïes Jeremies Ezequiel Osees Joel Amós Abdies Jonàs Miquees Nahum Habacuc Sofonies Ageu Zacaries Malaquies
Escrits Salms Job Proverbis Rut Cohèlet Lamentacions Ester Daniel Esdres 1r llibre de les Cròniques 2n llibre de les Cròniques
Després de la Bíblia la cultura hebrea va continuar amb altres obres.
Jesús ben Sira (per l’educació de la joventut)
Els Manuscrits del Mar Mort (de la comunitat jueva de Qumran)

7. Escrits produïts pels savis jueus. Hi han dos gèneres literaris:
 Halacà: conjunt de lleis, tradicions legals i obligacions religioses del judaisme.
 Agada: Conjunt de material no jurídic (homilies, narracions, llegendes i màximes) per completar
l’halacà.
Obres:
 Misna: Codi legal. Consta de sis parts (ordres) que apleguen
63 tractats (lleis agrícolas, de les festes, del dissabte, la familia,
el comerç, la propietat, el temple de Jerusalem i la puresa ritual)
 Tosseftà: Complementa la Misnà.
 Talmuds: ensenyament i estudi. Analitza la Misna
i l’explica (Guemarà).
Hi han dos:
 Talmud de Jerusalem (Tractats de la Misnà) i el
 Talmud de Babilònia (Recerques de les fonts bíbliques i lleis anònimes de la Misnà, és una exègesi
de l’Escriptura per arribar aconclusions legals.
 Midraixos: comentaris rabínics d’un text bíblic per explicitar diversos punts jurídics o desenvolupar un
ensenayament moral per mitjà de relats, paràboles i llegendes.

8. El terme diáspora es refereix a la dispersió dels jueus arreu del món. Originalment es va utilitzar per a referir-se
a l'exili dels jueus del Regne de Judà el 586 aC a Babilònia, i després per l'exili provocat per la destrucció de
Jerusalem pels romans el 135 dC. El terme, però, també es refereix als moviments històrics de la població jueva
dispersa, i el seu desenvolupament cultural a les nacions on es van establir. En aquest sentit la fi de la diàspora
està representada per la creació de l'estat d'Israel el 1948.
A Palestina al s.III dC la llengua hebrea és substituïda per l’arameu i l’àrab, el judaisme palestinenc es va
disgregant. El centre espiritual i Intel·lectual es desplaça a les acadèmies talmúdiques de Babilònia (gaons:caps
espirituals).
A Palestina, els masoretes vocalitzen el text consonàntic hebreu i arameu de la Bíblia (Text clàssic de la Bíblia
hebrea).

9. A Europa, l’Islam arriba a la Península Ibèrica.
El judaisme es rapartí entre:
 La diáspora d’Esaú (jueus que vivien en terres cristianes).
 La diáspora d’Ismael (jueus en terres de l’Islam).
L’edat mitjana a Sefarad (terres musulmanes d’Al-Andalus, el sud de la península) és l’edat d’or del judaisme:
 Menahem ben Saruc: Mahbèret, primer diccionari hebreu.
 Dunaix ben Labrat: Teixuvot, poesia hebrea.
 Gerxom de Metz: Primera autoritat rabínica de l’Occident medieval.
 Yishaq ibn Halfun: Poemes seculars (pengírics, elegies, d’amor i amistat).
 Yehudà ben David (Hayyuy): Pare gramàtica hebrea (triliteralisme del verb hebreu).
 Isaac ben Rovèn, el Barceloní: Tractat jurídic i poesies litúrgiques.
 Bahyé ibn Paqudha: Moralista.
 Yehudà ha-Leví: Poemes. Descriu el sofriment del poble jueu en la diáspora i l’esperança de l’alliberament.
 Moisès Maimònides: És un dels pensadors jueus més grans de tots el temps.
 Abraham bar Hiya: Va ser una peça fonamental en la transmissió del saber científic oriental a Europa.
 Jucef ibn Zabara: iniciador de la narrativa hebrea en terres d’Europa. “Llibre dels entreteniments”, somni
autobiogràfic.

10.  Mossé ben Nahman: el més gran dels savis jueus
catalans.
 Yehudà al-Harizí: maqames en prosa rimada.
 Salomó ben Adret: Responsa sobre tota mena de
temes.
 Moixè de Leon: cabalista castellà.
 Hasdai Cresques: Va escriure en català.
 Salomó Bonafed: Poeta d’origen català.
 Yishaq Abrabanel: Cap judaisme sefardita durant
l’expulsió del jueus decretada pels Reis Catòlics
al 1492.
 Xelomó ibn Verga: Té una visió del món d’home
del Renaixement.
 Yehudà ben Bessalel Loeb (Polonia): Figura
eminent del judaisme europeu del s. XVI, autor
d’un sistema filosòfic obert a tots els problemas
del seu segle i destinat a reformar la pedagogía i
el pensament de les comunitats jueves. Mossé ben Nahman.
Rabí, metge i cabalista (Girona).

11. Segle XVIII el món jueu entra en la modernitat.
La Haskalà és la versió jueva de la Il·Lustració alemanya:
 Moses Mendelssohn: Síntesi entre la religió i la raó, lluitarà per aconseguir l’europeïtzació i la modernització dels
jueus.
Els “maskilims” (Il·lustrats) funden el primer diari hebreu, consideren que l’hebreu tenia el prestigi d’una llengua
clàssica.
Durant el segle XIX bona part dels jueus d’Alemanya adopten l’alemany com a llengua materna i van abandonar l’ús
de l’hebreu com a llengua literària.
A Galítzia (entre el sud-est de Polònia i al nord-oest d’Ucraïna) els jueus tenien un sentit ètnic molt arrelat i sempre es
van sentir molt allunyats de la llengua i de la cultura dels pobles eslaus entre els quals vivien.
A Itàlia, Luzzatto mostra un gran interés pels valors ètnics del judaisme, de manera que esdevingué un dels precursors
del moviment nacionalista jueu.
Yossef Perl critica el “hassidisme” que s’escampa entre el jueus d’Europa oriental al s. XVIII per obscurantista i
reaccionari, i rebutgen “l’ídix”, llengua indoeuropea parlada pels jueus del centre i del nord d’Europa.
A Lituania, Mikhà Yossef Lebensohn va ser un traductor de l’alemany a l’hebreu i un poeta romàntic d’un talent
extraordinari. Abraham Mapu és considerat el primer novel·lista hebreu. Els protagonistas de la seva obra encarnen
els ideals de la Haskalà.

12. Del Romanticisme al Realisme. Segona generació . La Il·lustració russa.
 Smolenskin, novel·lista que retrata la vida i els personatges de forma realista.
 Urí Kovner defensa una expressió realista en les obres literàries escrites en hebreu, que tracti els
problemas socials de les comunitats jueves, i ataca l’estil bíblic retòric.
Després de l’assassinat del tsar d’Alexandre II, les comunitats jueves de Rússia van sofrir una ona de
violencia. Molts jueus van emigrar els Estats Units, altres es van afiliar a moviments revolucionaris, altres
inspirant-se en altres moviments nacionalistes romàntics van concebre el somni de crear una llar nacional
jueva a la Terra d’Israel (Hibbat Tsion).
 Elièzer Ben-Yehudà s’estableix a Jerusalem al 1881 es va dedicar a fer reviure l’hebreu com a llengua
parlada i a compilar el gran diccionari històric de la llengua hebrea antiga i moderna.
 Yehudà Loeb Gordon poeta de transició entre el romanticisme i el realisme.
 Méndele Móikher Sfórim és considerat el pare de la literatura ídix moderna. Va resoldre el problema
d’haver de descriure en hebreu un món que parlava i pensaba en ídix. L’estil hebreu que adoptà barreja
l’hebreu de la Bíblia, amb la prosa rabínica i l’hebreu medieval.
 Ahad ha-Am és el pare del sionisme cultural, pensaba que calia urgir l’establiment dels jueus a Palestina
i calia lluitar pel renaixement de la cultura hebrea.
ַּ‫ב‬ ִ‫ח‬‫ת‬‫ּיֹון‬ ִ‫צ‬Hibbat Tsion

13.  Hayyim Nahman Bialik és considerat el més gran dels escriptors hebreus de
l’época contemporània. Té obres en vers i en prosa. Poesia subjectivista. El
seus temes van pasar a ser la pèrdua de la fe i la nostàlgia pel paradís perdut
de la infantesa. La seva llengua és conservadora. Mètrica accentual en el vers i
vers lliure. S’estableix a Israel al 1924.
 Xaül Txernikhovski consideraba que la tradició impedia als jueus gaudir de la
força dels instints naturals. La seva obra propugnava un individualisme de
caràcter panteísta sense límits.
Hayyim Nahman Bialik
El moviment de Hibbat Tsion va aconseguir que molts jueus abandonin l’Europa
oriental i s’establissin a Palestina. Una nova generació, pioners de la Segona
Aliyyà (emigració) funden un diari que és l’òrgan literari d’aquest grup.
El centre d’aquesta generació va ser Tel- Aviv, un nou suburbi de l’antiga Jafa. Pertany a aquest grup
Yossef Hayyim, pare de la novel·la psicológica hebrea. Devorah Baron, escriptora realista, de narracions
breus que tenen com escenari la Rússia de la seva joventut.
A la Primera Guerra Mundial, el règim bolxevic va considerar que l’hebreu i el sionisme eren
contrarevolucionaris i sols va reconeixer l’ídix com a llengua nacional jueva fins a l’Holocaust.
Al 1920 Abraham Shlonsky defensa que la llengua parlada del pioners havia de ser legitimada a fi
d’aconseguir una llengua propera a la parla de la vida de cada dia.

14. Schmuel Yosef Agnon va guanyar el Premi Nobel de literatura de 1966.
Després de la Segona Guerra Mundial, van augmentar els esforços per aconseguir la independencia
nacional. Els escriptor hebreus van col·laborar a fer realitat aquest objectiu. Els escriptors que van començar
a escriure a partir de 1940 ja tenien l’hebreu com a llengua materna o bé havien estat educats en les millors
escoles jueves d’Europa de l’est. Són la “generació de la Terra”: Yizhar, els poetes Hayyim Guri, Amir
Gilboa. El novel·lista Shamir reflexiona sobre el terror de la batalla i els pensaments dels soldats joves
davant la guerra.
Cap a la fi de 1950 va emergir una segona generació d’escriptors nadius
que fan palesa la desil·lusió que vingué de la Guerra de la Independència
juntament amb la trobada amb els supervivents dels camps de concentració
nazis i dels jueus que venien del països islàmics.
Nazan Zach va apostar per una literatura de les persones, que renuncii a
les ideologies nacionals o socialistes. Defensa un estil basat en la llengua
quotidiana, amb el seu deix d’ironia.
Aharon Appelfeld, supervivent de l’Holocaust ha tractat l’horror del camps de morts. David Grossman,
novel·lista. En la dramatúrgia destaquen Hanoch Levin i Yehoshua Sobol.
Nazan Zach

15. La literatura contemporània en llengua hebrea és plena de vida i de força. La paraula
escrita reflecteix la vida: les grans crisis de la societat israeliana contemporània: el conflicte
dramàtic entre palestins i israelians, la pèrdua de la fe, els immigrants… són temes que
vibren a l’interior de les obres literàries actuals i que fan que la literatura que s’expressa en
hebreu sigui una realitat apassionant.