1. Joanot Martorell
Joanot Martorell (Gandia,Safor 1413-1415 – 1468)
Va ser cavaller i escriptor. D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix al 1433
amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller. La
seva vida va transcórrer entre lluites cavalleresques i viatges per Europa,
sempre amb plets per qüestions familiars i d’herències.
El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan De Montpalau, que
acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de
Joanot. L’epistulari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els
cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistular, amb encertats trets d’ironia i
de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert
domini de la prosa.
Arribats a la conclusió que les seves diferències només es podien resoldre
mitjançant una batalla a ultrança, o sigui un combat individual a mort, Martorell
hagué de cercar un jutge imparcial de la contesa que els proporcionés lloc per
a la lluita i els assignés la data. Anà a Londres i aconseguí que el rei Enric VI
d’Anglaterra acceptés la judicatura. La intervenció, des de València, de la reina
Maria, muller d’Alfons de Magnànim, i del germà d’aquest, l’infant Enric, va fer
que la batalla entre Martorell i Montpalau no es dugués a terme i que el
conflicte es liquidés, anys després mitjançant una certa quantitat de florins que
aquest es va veure obligat a pagar a Damiata. Martorell visqué, doncs , prop
d’un any a Anglaterra (entre el març de 1438 i el febrer del 1439).
Conegué la sumptuosa vida de la cort, el cerimonial de l’ordre cavalleresc de la
Garrotera, estigué en relació amb cavallers de tot Europa, que hi acudien en
cerca d’aventures, i tingué lleure per a llegir llibres que més endavant deixaren
rastre en les seves obres literàries.
De retorn al Regne de València, tingué afers cavallerescs amb Jaume de Ripoll
i amb el cavaller errant Felip de Boïl.
Vers el 1443 féu un viatge a Portugal, del qual no hi ha prous notícies.
L’any següent va vènçer a Gonçal d’Íxer, comanador de Montalbà, el lloc de
Murla i de Benibraïm, a la vall de Xaló, transacció que portà greus
conseqüències, entre les quals cal comptar l’empresonament de Galceran
Martorell, germà de Joanot, cartells de alleujaments i lletres de batalla contra el
comanador, signats per Joanot i el seu germà Jofré, com a intents de concòrdia
imposada per el rei de Navarra (el futur Joan II), i un seriós desig d’arribar a
batalla a ultrança, per part de Joanot, que el comanador evità dirigir l’afer per
les vies de la justícia civil, que llevà a la raó a Martorell i li imposà “callament
perdurable”.
És molt possible que, a conseqüència d’aquest llarg i desagradable afer,
Martorell, desitjós d’una batalla a ultrança, va fer un segon viatge a la cort
anglesa vers 1450.
Al 1454 és atestat a Nàpols.
El 2 de gener de 1460 es indubtable que començà la redacció de la seva gran
obra Tirant lo Blanc , que dedicà a l’infant Ferran de Portugal, príncep que

2. residí a Barcelona almenys des de l’agost de 1464 fins al març de 1465, a la
cort del seu germà Pere el Contestable, proclamat rei per una part dels
catalans, i del qual era el parent més pròxim a Catalunya.
Des de la seva producció literària només resta llibre inacabat Guillem de Varoic
(adaptació d’una versió en prosa, francesa o anglesa, del vell poema francès
Guy de Warick), que constitueix una mena d’esbós dels 39 primers capítols de
la seva obra principal, Tirant lo Blanc, que ha pervingut continuat per Martí
Joan de Galba.
Es possible que també sigui l’autor d’una altra novel·la cavalleresca, Flor de
cavalleria, de la qual només resta el començament.
Del segon autor de Tirant lo Blanc, tant sols en sabem que era un cavaller
valencià possiblement amic de Joanot Martorell, ja que a la seva mort es troba,
en la seva biblioteca, diversos documents de Martorell; entre ells, dos
manuscrits del Tirant.
El reflex de l’autor en l’obra
Joanot Martorell era un cavaller bregós de vida agitada, plena d'afers
cavallerscs d'armes, i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria,
habituat al tracte cortesà, i amb una visió humana i atrevida en els assumptes
amorosos.
Va viatjar molt a les corts de França, Portugal, Nàpols i Anglaterra.
Les bregues i enfrontaments entre cavallers el van dur a mantenir una
correspondència viva, aguda i irònica en defensa del que ell creia que eren els
seus drets. Va escriure lletres de batalla on va relacionar els greuges de què se
sent ofès i repta a batalla a mort. Aquest caràcter va ser reflectit a la seva obra
Tirant Lo Blanc, és a dir, és una bona mostra tant del seu coneixement
d'aquestes pràctiques com del seu caràcter bel·licós, enemic de juristes i de
paraules i amic de l'acció directa per ventilar els seus assumptes.
L’únic conflicte que reflectí a la obra va ser el que va mantenir amb el seu cosí
Joan de Montpalau. Joanot Martorell el va requerir reiteradament a batalla a
ultrança i va recórrer les corts anglesa i portuguesa buscant jutge i plaça per al
combat, que no es va a arriba a celebrar. És possiblement en aquesta estada a
Anglaterra que Martorell va recollir bona part dels materials que constitueixen la
primera part del Tirant: el canemàs primer de la història de Guillem de Varoic ,
inspirat en el relat anglomerat Guy de Warik.
Un altre fet que va inspirar a Joanot Martorell van ser els casaments secrets de
la seva germana Damiata amb Montpalau. A la novel·la son Diafebus i
Estefania , Tirant i Carmesina, com a models cavallerescos, que respecten els
compromisos amb honor, els que contrauen matrimoni secretament.
L'altre afer que ens interessa és el que va enfrontar a Joanot Martorell i
Gonçalbo d'Híjar, comanador de Muntalbà, entre 1444 i 1450, aquesta vegada
per un assumpte econòmic relacionat amb la venda d'un castell. Com no va

3. poder venjar-se en la vida real, ho va fer literàriament a través de la novel·la.
Es veu reflexat en la ridícula batalla de Tirant amb el gegantàs Kirieleison de
Muntalbà que mor estúpidament de dolor, li esclata el fel davant de la tomba
del seu senyor, mort per Tirant. També mor el seu germà Tomàs, el de
Kirieleison, és vençut per Tirant, es rendeix covardament, i és deshonrat de la
cavalleria.
Un fet que s’esmenta en la novel·la és que Joanot Martorell va viatjar al nord
d’Àfrica i va convertir molts moros en cristians , però en la novel.la ho exagera
dient que el cavaller Tirant en va convertir a milions.
En resum, no hi ha cap mena dubte que l'autor aprofita la seva pròpia
experiència en l'elaboració de la seva obra, com tots els bons novel·listes.