2. La societat industrial
L’època de les revolucions en tots els aspectes:
- Política perquè s’acaba amb l’absolutisme,
- Social perquè s’acaba la societat estamental,
- Econòmica perquè s’inicia la industrialització.
3. Definició de Revolució industrial
Fes-ne una definició a partir lectura p.38.
Transformació social i econòmica.
Procès lent o ràpid? Lectura i exs Font 2 p. 38.
Principal canvi?
Del ritme de vida del camp a les ciutats.
http://www.youtube.com/watch?
v=c8LxscnmdNY&feature=related
4. Conjunt de canvis que deriven en la
revolució industrial:
CATALUNYA
Revolució demogràfica
Revolució agrícola
Revolució tecnològica
Revolució comercial i
dels transports
Àrees geogràfiques
5. Àrees geogràfiques
Inicials:
Anàlisi i comentari del mapa de la p. 39.
Comparació amb mapa actual:
6. LA DEMOGRAFIA
1. Què va passar amb la
població mundial a
partir de 1750?
2. Quines causes
podrien explicar
aquest fenomen?
Recorda per quines
causes no
augmentava a l’Antic
Règim.
3. De quina manera va
repercutir en la
Revolució industrial?
Font 4 i 5 de la p. 40.
7. Al segle XVIII el creixement era
moderat per:
1. Les males collites significaven fams i
caresties.
2. Manca d’higiene.
3. Malalties infeccioses: pesta bubònica, verola,
tifus, dissenteria.
4. Pocs coneixements mèdics.
8. Revolució Demogràfica
model de transició:
Tm baixa, Tn alta = creixement de la població.
Causes de la disminució de la Tm:
augment de la producció d’aliments població més ben alimentada
més resistent a les malalties.
Progrés de la higiene: clavegueres, parts.
Progrés de la medicina vacunes (verola), pasteurització.
Conseqüències:
èxode rural i procés d’urbanització.
Migracions internacionals comerç internacional
Ex. 2.46 p. 58.
9. Canvis demogràfics:
urbanització i migracions internacionals
Creixement de les ciutats:
Enderroc de muralles
Eixamples i guetos
Migracions internacionals: principals destins i principals espais
de sortida?
10. Migracions intercontinentals entre 1820 i 1915
Països europeus d’origen Nombre d’emigrants (milions)
Regne Unit 16,1
Alemanya 4.9
Itàlia 8
Espanya i Portugal 4.6
Àustria-Hongria 4.4
Altres 5.6
Total 43.6
Països de destinació Nombre d’immigrants (milions)
Estats Units 31.8
Canadà 0.1
Brasil 0.4
Argentina 4.7
Austràlia i Nova Zelanda 4.2
Altres 3.1
Total 44.3
11. Revolució agrícola
Augment de la producció per l’augment de la
productivitat:
privatització del sòl: tancament de les terres i propietat
privada.
noves tècniques: noves arades, sembra mecànica (llavors
escampades regularment, llavors dins del solc no
menjar per als ocells, més rapidesa).
nous mètodes de conreu: supressió del guaret, implantació
del sistema Norfolk expansió de la ramaderia. Font 9.
exs. P. 42
Nous conreus: patata (Irlanda) i blat de moro.
Conseqüències: més producció amb menys temps i
diversificació de la dieta creixement demogràfic.
12.
13. Revolució tecnològica
Innovació tecnològica posterior que les anteriors, es fa per
necessitat.
Conseqüències:
Augment de la productivitat.
Disminució dels costos de producció.
La màquina de vapor. Font 13. p. 44.
Primera indústria en mecanitzar-se: el cotó.
Després la siderúrugica:
Per la construcció de maquinària per al tèxtil.
Desenvolupament a partir del descobriment del carbó de coc.
14. Evolució de la maquinària del tèxtil.
Llançadora volant, 1733
21. La fàbrica
Com definiries el concepte de fàbrica?
És un avantatge? Pel treballador? Per
l’empresari?
Font 18 i exs. P 46.
22.
23. Revolució del comerç:
domestic system: Manufactures elaborades a casa.
Catalunya: Indianes, aiguardent i avellanes: comerç
d’ultramar comerç triangular.
Pagesos paraires manufactures fora de la
ciutat per evitar el control gremial.
⇒ Consolidació d’un mercat interior. P. 48.
24. Revolució en el transport
Des de mitjans XVIII: millora de camins, canals i
ports per al comerç.
Revolució amb la introducció del vapor en transport
terrestre i marítim:
ferrocarril: primer a les mines, després amb la locomotora
1829: màquina de vapor arrossegava vagonetes. (Font 23, p.
49: en dubte de la utilitat)
Primer: Manchester i Liverpool 1830 i a Espanya: Barcelona i
Mataró 1848.
Vaixells de vapor: bucs de ferro. Als Estats Units 1807, a
partir 1847 travessia de l’Atlàntic en 15 dies.
28. Conseqüències
desenvolupament de la indústria siderúrgica:
màquines de vapor, locomotores i bucs de ferro.
Avantatges dels nous transports: reducció de la
durada dels trajectes, seguretat dels viatges,
disminució dels costos de transport de les
mercaderies.
Increment del comerç:
Local i regional: apropa consumidors i productors
economia de mercat, especialització de regions.
Mundial: increment considerable, teories lliurecanvistes
però alguns estats proteccionisme vers Anglaterra. Ex 2.49
p. 58.
29. La primera Revolució Industrial
S’inicia a Gran Bretanya, 1760.
Es basa en el carbó. (la mineria)
Apareix la fàbrica revolució tecnològica
per la màquina de vapor.
Es va centrar en la indústria tèxtil, a mesura
que es va desenvolupar la maquinària es va
desenvolupar la indústria siderúrgica.
30. Catalunya i la revolució industrial
p. 78-83
Completa l’apartat de Catalunya del quadre:
Revolució Demogràfica:
3.48 p. 88: quina informació pots deduir dels mapes?
Revolució tecnològica:
Mapa p. 79,
Font 27 p. 78: principal font d’energia de les fàbriques.
Quina va ser la indústria principal a Catalunya?
Revolució en el transport i en el comerç:
Ferrocarril.
El comerç amb Amèrica: les indianes.
Àrees geogràfiques: mapa p. 79
32. El liberalisme econòmic o
capitalisme
Com funciona?
Adam Smith: el primer teòric, el primer
economista. Idees principals: Font 19 p. 47.
La divisió del treball.
La lliure competència de les empreses en el mercat.
Hi esteu d’acord?
33. Idees que se’n deriven:
Iniciativa privada, no intervenció de l'estat.
Mitjans de producció en mans de la burgesia
capitalista.
El motor de l'economia és l'interès personal.
Competència empresarial: més producció = més barat,
més vendes i més beneficis.
Llei de l'oferta i la demanda.
36. La societat de classes
Definicions:
Burgesia
Proletariat
“El treballador esdevé obrer quan ven la seva força de
treball a un altre anomenat patró, o capitalista, que
posseeix els mitjans de producció i el capital
necessari per produir.”
K. Marx i F. Engels; Manifest Comunista.
39. “Va arribar el dia tan desitjat, i després de passar pel mig de dues
fileres de servents amb gran lliurea, es va congregar al saló del palau
dels Poudor, brillants de llum, perfumats de flors, resplendents d’or, el
«tot Barcelona» anònim i heterogeni que omple les festes d’un cert
nivell. [...] Allà hi havia la col·lecció completa de nebodes més o
menys autèntiques i llunyanes dels títols [alta noblesa], últims brots de
grans arbres vinguts a menys pels vicis dels avantpassats, aprofitant les
seves relacions amb els poderosos i les despulles dels seus vestits, mil
vegades reformats, per atipar-se als «buffets» dels burgesos, mentre
amb menyspreu es burlen del seu origen humil i estudien la manera
romàntica d’atrapar algun bon enfant [jove] de la classe de fabricants
de teixits o filats que les vulgui portar a l’altar, en qui se sacrifiquen
voluntàriament virginitats i s’asseguren els aliments. Allà, contingudes
en un altre angle del saló per les mirades menyspreadores de les
nobles, les fabricants riques, provocant-les amb l’esplendor de les
seves riquíssimes i modernes joies, íntimament els envegen els
emblemes heràldics amb què senzillament tanquen els escots o nuen
artísticament les trenes.”
C. FORTUNY, En Poudor, 1908
40. Explotació
Els amos de les fàbriques, ansiosos per mantenir en
funcionament les màquines dia i nit mentre la indústria fos
pròspera, ocupaven homes, dones i nens en jornades
de treball de 12 a 16 hores, de dia i de nit.
Quan hi havia una fase de depressió econòmica, no dubtaven a
desfer-se de la força
de treball, perquè tenien sempre una cua de desocupats a la
porta de la fàbrica esperant el moment en que decidissin tornar a
posar en funcionament les màquines.
Quan els patrons volien augmentar la producció, feien treballar
més durament els seus treballadors. Quan calia contraure la
producció, reduïen la força de treball o contractaven personal per
períodes curts amb sous miserables.
P. DEANE, La Primera Revolució Industrial, 1953
Lectura de l’article de la p. 61.
42. Activitat de la família obrera:
Ex. 3.55 p. 89
Diferents famílies:
1. Els ______: 5 membres: mare blanquejadora, pare fuster, fill
de 12 anys blanquejador, filla de 3 i àvia.
2. Els _______: 4: pare, mare, fill de 12 i filla de 10 anys, tots
blanquejadors de la mateixa fàbrica.
3. Els ________: 4: pare manyà, mare costurera, 2 fills de 5 i 7
anys.
4. Els _______: mare costurera, fill de 12 blanquejador, filla
blanquejadora, gendre teixidor, nèta de 2 anys i àvia.
5. Els _______: barretinaire, sastressa, 4 fills (1,3,5 i 7 anys).
46. La lluita dels obrers
Ex 2.51 p. 59 com s’han aconseguit?
L’inici d’una llarga i dura lluita:
El Luddisme (Font 27, p. 51)
Sindicat: què és? Quins coneixes actualment?
Socialistes utòpics: reformar el capitalisme o
suavitzar les injustícies:
Owen: les cooperatives, retornar la dignitat als
treballadors.
Saint-Simon, Fourier. Les utopies ...
El somni de la igualtat real: marxisme i
anarquisme.
47. Karl Marx i Mikhail Bakunin
Acabar amb les desigualtats = acabar amb el
sistema capitalista: injust per naturalesa.
Objectius: societat igualitària.
48. Marxisme i anarquisme
Comunistes Anarquistes
Objectius
Com fer la revolució?
Líders principals
Intents revolucionaris
49. Font 29 p. 52.
Esquema p. 60
Exercici sobre el marxisme
burgesia – lluita de classes – propietat privada –
Karl Marx
– Segons__________________ , calia que el
proletariat s’enfrontés a la ________________,
propietària dels mitjans de producció. El
resultat d’aquesta confrontació, que ell
anomenava ____________________, entre la
burgesia i el proletariat, havia de ser la
instauració d’una societat més justa, sense
classes ni ________________.
50. Bakunin
] Penso que la igualtat ha d’establir-se al món mitjançant
[...
l’organització espontània del treball i de la propietat
col·lectiva de les associacions productores lliurament
organitzades... i no mitjançant l’acció suprema i tutelar de
l’Estat.
Aquest és el punt que divideix principalment els socialistes o
col·lectivistes revolucionaris dels comunistes autoritaris,
partidaris de la iniciativa absoluta de l’Estat.
[...] Ells afirmen que només la dictadura —la d’ells,
evidentment— pot crear la voluntat del poble. Nosaltres els
responem: cap dictadura no pot tenir un altre fi que el de
perpetuar-se; cap dictadura podria engendrar i
desenvolupar en el poble que la pateix cap altra cosa que no
fos l’esclavitud.
La llibertat només pot ser creada per la llibertat.
51. Font 30 p. 53
Exercici sobre l’anarquisme
Quina idea defensada per Marx critica
Mikhail Bakunin? Per què?
Quin principi fonamental del moviment
anarquista es defensa en el text?
Quina relació pots establir entre aquest text de
Bakunin i l’exclusió dels anarquistes de
l’Associació Internacional de Treballadors
(AIT) durant el congrés celebrat a l’Haia
l’any 1872?
52. Exercicis d'avaluació.
Esquema de la unitat.
Conceptes claus:
Revolució industrial, fàbrica, capitalisme o
liberalisme econòmic, Adam Smith, ferrocarril,
colònia industrial, model de transició demogràfica,
èxode rural, sistema Norfolk o rotació quadriennal,
domestic system o indústria dispersa, indianes,
burgesia, proletariat industrial, sindicat, Karl Marx,
Mikhail Bakunin, AIT.
Visita a la Colònia Vidal.
