Fonaments i evolució de la multimèdia - Pac3 part1
1. Origen i vigència de la
Multimèdia
Fonaments i evolució de la multimèdia
PAC 3 – 2010-2
Francesca Requena Cañaveras
2. Vannevar Bush
(1890-1974)
A l’any 1930 va construir el primer ordinador analògic al que va anomenar analitzador
diferencial.
A l’any 1945 va escriure l’article « As we may think » on descriu dos dispositius: una
màquina capaç de realitzar certs càlculs, origen de les calculadores, i una màquina de dictat
que guardava la veu per desprès presentarla per escrit.
Al mateix any, va idear el Memex. Aquest era un un dispositiu mecànic en el qual
s'emmagatzemarien tot tipus de documents, llibres, gravacions i comunicacions, de recerca
molt senzilla, ràpida i no lineal. Aquests dispositiu mai va ser materialitzat, però va inspirar el
treball dels seus successors Douglas Engelbart, Ted Nelson i, més endavant, Tim Berners
Lee. El Memex està considerat com el concepte precursor del www.
Enginyer i científic nord-americà. Va estudiar al Tufts College de la Universitat de Harvard i en
l'Institut de Massachusetts de Tecnologia (MIT). A l’any 1919 va començar a treballar a MIT, al
departament d’enginyeria elèctrica. A l’any 1922 va fundar, amb altres companys, la companyia
American Appliance Company que més tard es va convertir en la Raytheon. Altres dades: està
vinculat en el desenvolupament de la bomba atòmica i suposadament va formar part en el
projecte Majestic 12.
Aportacions
3. Norbert Wiener
(1894-1964)
Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar en projectes relacionats amb la defensa
antiaèria. Va ser el responsable del càlcul de tir. Donada la necessitat de millora dels
ordinadors de l'època, es va encaminar cap a la comunicació d'informació i pel
desenvolupament dels sistemes de xarxes. Va introduir els conceptes de feedback o
retroalimentació i quantitat d'informació, donant lloc a la seva la teoria de la comunicació o
la psicologia cognitiva.
Va ser el fundador de la cibernètica a l’any 1942. Aquesta està vinculada a la teoria de
control i a la teoria de sistemes.
A l’any 1956 va formulà part del concepte de causalitat de Wiener-Granger.
Matemàtic nord-americà. Va estudiar a la Universitat Tufts matemàtiques a l’edat d’onze anys.
Desprès va estudiar zoologia i filosofia a la Universitat de Harvard on va exercir com a professor
de filosofia durant els anys 1915 i 1916. Va treballar també a la General Electric, a l’Encyclopedia
Americana, en el camp de proves d'Aberdeen va tractar temes bal·lístics. Després va treballar
com a professor de matemàtiques al MIT. Va ser col.lega de Vannevar Bush.
Aportacions
4. Norbert Wiener
(1894-1964)
La cibernètica ha tingut un paper molt important en el sorgiment de l'actual revolució tecnològica.
Per una banda, Alan Turing, alumne de John von Neumann (un altre dels pioners de la
cibernètica), ambdós precursors de l'ordinador i Claude Shannon alumne de Norbert Wiener amb
la seva Teoria de la Informació.
5. Douglas Engelbart
(1925)
Va inventar el mouse.
Va ser el primer a desenvolupar un sistema operatiu amb múltiples finestres de mida
variable, que suportés teleconferències amb la imatge en una finestra, l'hipertext i la
hipermèdia (un text amb enllaços a arxius d'àudio o vídeo), l'e-mail multimèdia i els panells
d'ajuda que varien el seu contingut segons el context.
Pioner de la interfície entre els ordinadors i els humans.
A l’any 1968 va fer una conferència on va fer una demostració dels seus invents. Aquesta
conferència està considerada com “la mare de totes les demos”. La podem trobar a l’enllaç:
sloan.stanford.edu/mousesite/1968Demo.html
Inventor nord-americà. Va rebre un títol de grau en enginyeria elèctrica de la Oregon State
University el 1948, un títol de grau en enginyeria de la Universitat de Berkeley el 1952 i un
doctorat de UC Berkeley el 1955. El seu treball va estar inspirat en l'article de Vannevar Bush
“We May Think”.
Aportacions
6. Ivan Sutherland
(1938)
Pioner de la xarxa d’Internet.
Va contribuir en idees sobre els gràfics d'ordinador i interacció amb l'ordinador.
Va introduir els conceptes: modelat tridimensional, simulacions visuals, disseny automatitzat
(CAD) i realitat virtual.
Va inicià un camí per als avenços en el disseny de xips.
A l’any 1963, va presentar la seva tesi: “Sketchap: A Man-machine Graphical
Communications System ”, la primera interfície gràfica d’usuari. Era un programa de dibuix,
dibuixava i manipulava directament els objectes en una pantalla CTR utilitzant un llapis òptic.
Va introduir innovacions com les estructures de memòria per emmagatzemar objectes i la
capacitat d'enfocar endins i cap a fora. La base de la seva programació ha donat lloc a la
programació orientada a objectes.
Programador informàtic nord-americà. Va estudiar a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT),
a l’ Institut de Tecnologia de Califòrnia i l’Institut Carnegie de Tecnologia (avui Universitat
Carnegie Mellon). Va treballar a la NSA i a l’ARPA al departament de defensa.
Aportacions
7. Ivan Sutherland
(1938)
Sutherland es va inspirar en el Memex i en l’article “As we may think“ de Vannevar Bush. També
va agafar com a referència a Douglas Engelbart en temes de sistemes de xarxa.
El seu treball va ajudar a establir les bases del desenvolupament de les interfícies gràfiques
d'usuari tal com les coneixem avui en dia.
A l’any 1965 va donar forma al concepte de món virtual.
8. Alan Kay
(1940)
A l’any 1963, va col.laborar amb Ivan Sutherland en el desenvolupament de “Sketchap: A
Man-machine Graphical Communications System ”.
A l’any 1968 va crear el “dynabook” que va definir la base dels ordinadors portàtils i el Tablet
Pc actuals. El dynabook utilitzava el software “smalltalk” que és un llenguatge de programació
que permet realitzar tasques de computació mitjançant la interacció amb un entorn d'objectes
virtuals. Metafòricament, es pot considerar que un Smalltalk és un món virtual on viuen
objectes que es comuniquen mitjançant l'enviament de missatges.
Va realitzar tasques pioneres en programació orientada a objectes i en el disseny de sistemes
d'interfície gràfica d'usuari, donant lloc als sistemes moderns de finestres.
Está implicat activament en el projecte “One Laptop Per Child” junt amb Nicholas Negroponte,
entre d’altres.
Informàtic nord-americà. Llicenciat en Matemàtiques i Biologia Molecular a la Universitat de
Colorado, i el grau de Mestre i Doctorat a la Universitat de Utah. Ha treballat a PARC (“Palo Alto
Research Center”), Apple Computer, Walt Disney Imagineering i Hewlett-Packard.
Aportacions
9. Adele Goldberg
(1945)
Va col.laborar amb Alan Kay en les investigacions sobre el llenguatge de programació
Smalltalk.
Influenciada per les investigacions prèvies d’Alan Kay i el dynabook, va formar part de l’equip
de disseny del “Xerox Note Taker”, el primer portàtil, a l’any 1976. Aquest utilizava una versió
del Smalltalk com a sistema operatiu. Només es van construir deu prototips.
El “Xerox Note Taker” va influir en el disseny de l’Osborne1, el primer portàtil que es va
comercialitzar, i en el Compaq Portable (el primer ordinador compatible IBM PC).
Va formar part de l’equip que va desenvolupar el Smalltalk-80, una programació orientada a
objectes. Aquest va ser la base dels sistemes operatius Microsoft Windows i Apple.
Informàtica i investigadora nord-americana. Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de
Michigan, i el grau de Mestre i Doctorar en Ciències de la informació a la Universitat de Chicago.
Ha treballat a PARC (“Palo Alto Research Center”).
Aportacions
10. Bill Atkinson
(1951)
Va formar part de l’equip de desenvolupament de l’ordinador Apple Computer.
Va desenvolupar les següents aplicacions orientades a la GUI: MacPaint, QuickDraw i HyperCad.
Aquest últim va ser un dels primers sistemes hipermedia (1985) avans de l’aparició del www.
Va implementar les següents tèciques: “Marching ants” (les formigues marxants – és un efecte
d’animació que utilitzen les eines de selecció dels programes d’edició de gràfics), les barres de
menú, la selecció de llaç (utilitzada també als programes d’edició de gràfics), i el PhotoCard.
Enginyer informàtic i fotògraf nord-americà. Es va llicenciar la Universitat de San Diego,
Califòrnia. Continuar els seus estudis de postgrau a la Universitat de Washington. Va treballar a
Apple Computer des de l’any 1978 fins al 1990. Actualment treballa de fotògraf.
Aportacions
Va tenir un impacte significatiu sobre la web, inspirant la creació de l’HTTP i el llenguatge de
programació javascript. També va ser inspiració clau de “violawww”, un referent clàsic de la
tecnologia www, un navegador web primitiu.
11. Nicholas Negroponte
(1943)
Al 1968 va fundar el “Architecture Machine Group” del MIT que es dedica a l’estudi de les
interfícies home-ordinador.
Al 1989 va fundar el “Media Lab” on s’experimenta sobre el futur de la comunicació.
Va escriure el llibre “Mundo digital” (“Being Digital”), on parla sobre les autopistes de la
informació i els mitjans de comunicació social.
Informàtic i arquitecte grec-americà. Va estudiar a Suïssa, Londres i Nova York. Es va llicenciar
en Arquitectura al MIT, on es va especialitzar en disseny assistit per ordinador. Va promoure el
projecte “One Laptop Per Child” que té el propòsit de proporcionar a tots els nens del món
coneixement i accés a les tecnologies de la informació com a formes modernes d'educació.
Aportacions
Nicholas Negroponte està considerat com un dels gurus de la revolució tecnològica.
12. Ted Nelson
(1937)
Pioner de la tecnologia de la informació.
És el fundador del projecte “Xanadu”, a l’any 1960. Aquest projecte consistia en una xarxa
mundial on la informació estava emmagatzemada en forma de narració connectada en lloc
d'arxius separats. Va ser una premonició de la www.
Va encunyar els termes d’hipertext i d’hipermèdia (1963).
Filòsof i sociòleg nord-americà. Va obtenir la llicenciatura en Filosofia per la Universitat de
Swarthmore, va realitzar un màster en Sociologia a la Universitat de Harvard i va realitzar el seu
doctorat a la Universitat de Keio.
Aportacions
La influència d'aquestes idees han portat a l'evolució dels sistemes d'hipertext tal com es
conceben avui dia.
13. Tim Berners-Lee
(1955)
Va desenvolupar el primer prototip de la world wide web, anomenat “Enquire” que tenia algunes
idees iguals a la web, com per exemple la web semàntica, però que s'assemblava més a
l'actual concepte d'una wiki.
Va desenvolupar les idees que formen part de la web: llenguatge d'etiquetes d'hipertext
“HTML”, el protocol de transferència d'hipertext “HTTP” i el localitzador d’objectes “URL”.
A l’any 1994 va posar en marxa el W3C (organisme internacional d'estandarització de
tecnologies Web) que dirigeix actualment.
Enginyer físic londinenc, llicenciat al Queen's College de la Universitat d'Oxford. Va treballar en
diversos projectes de programació abans de treballar per al CERN. Després es va traslladar als
Estats Units per treballar al MIT.
Aportacions
Berners-Lee es va basar en els treballs realitzats per Vannervar Bush (Memex), Ted Nelson
(projecte Xanadu) i Douglas Engelbart (hipertext).
14. Referències
Vannevar Bush
http://es.wikipedia.org/wiki/Vannevar_Bush
Norbert Wiener
http://es.wikipedia.org/wiki/Norbert_Wiener
http://www.dma.eui.upm.es/historia_informatica/Doc/Personajes/NorbertWiener.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Cibern%C3%A9tica
Douglas Engelbart
http://es.wikipedia.org/wiki/Douglas_Engelbart
http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=437795
Ivan Sutherland
http://www.cc.gatech.edu/classes/cs6751_97_fall/projects/abowd_team/ivan/ivan.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Ivan_Sutherland
http://en.wikipedia.org/wiki/Sketchpad
Alan Kay
http://es.wikipedia.org/wiki/Alan_Kay
http://es.wikipedia.org/wiki/Dynabook
http://es.wikipedia.org/wiki/Smalltalk
16. Referències
Tim Berners-Lee
http://es.wikipedia.org/wiki/Tim_Berners-Lee
http://es.wikipedia.org/wiki/ENQUIRE
http://www.nndb.com/people/573/000023504/
http://articles.sitepoint.com/article/real-history-gui/4
Imatges:
Wikimedia
http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page
Recercades amb el google, amb el filtre “se puede utilizar o compartir libremente”:
http://www.nndb.com/people/004/000125626/
http://www.cs.uni.edu/~wallingf/blog-images/people/adele-goldberg.jpg