Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 05 geografia_2a_part

407 views

Published on

Continguts geografia unitat 05 2a part

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Unitat 05 geografia_2a_part

  1. 1. Organitzacié economica del mén (2a part) La produccié industrial és un procés complex i dinamic que canvia quan evolucionen la tecnologia o Ies preferéncies del mercat. En la produccio industrial cal: una font de financament per invertir en | 'establiment, la maquinaria, la tecnologia, els salaris i la comercialitzacié; una localitzacié pels mitjans i Ies Forces de produccié; i una organitzacié per fer un treball corporatiu dels diversos agents. El desenvolupament de la indtistria a Espanya presenta un seguit d'etapes que han Fet que s'hagi convertit en un pais amb centres industrials importants i eixos d'activitat industrial. Malgrat aquest desenvolupament, Espanya re’ la seu central de poques empreses industrials multinacionals i un desenvolupament tecnologic i cientific encara insuficient. L‘economia catalana ha tingut una base industrial fonamentada en els sectors de la transformacio (téxtil, automobil, quimic. ..). Cada cop pero és més important la fabricacio de material informatic I telematic d ultima generacio. E 1 0100000 30 j j Les etapes de la industrialitzacié El model actual de desenvolupament industrial La industria espanyola i la Unié Europea El teixit industrial espanyol El sector de la construccio La industria a Catalunya Elaborar un mapa de distribucio de . A r L A N T I C frequencies
  2. 2. 1152*. (IV . . . . . . »——— “-7 “‘ 113A3°’= El mapa mostra Ia dnstnbucno de la poblacuo ‘ . activa en el sector secundari. 7 N —J ‘ ‘— 3.9% W » ‘ 1 F R A N G A +9331? CANTABFEA +. .., ,m kg) ANDORRA ' C1, NAVARRA HEASTELLA I LLEO um 0A “'°-‘AAA 7 K7 , ‘A’ R A G O CATALUNYA ‘ t: _l2,4°/ u Jnlayvaj ‘11_5No, ‘ —1z,2°/9 “ A ‘ r*‘°-5”“ <9: ~ n,5°, ;. [153/. J 1/ WK r TT . -fl / .‘ QOMUNITAT2 g P~ “ S g x/ LN/1I»’ VDEMADRID Q 9' N 6 1 1 %, H‘*“’ ; COMUNITAT V CASTELLA. -‘LA MANXA K- VALENCIANA ‘V (17.5%! <‘ ‘WW5 ~ 16.6% _15I7a/ D / > ‘ -14.7“: - ‘, | 3 REGLO . "/ DE ‘ 1 K . 14,7-= /. ' MURCIA z <‘ A N D A L . U S I A fi , '6 ‘v —— 15", . ‘ _ 'W .1 E H 7 ‘ 9.5% I V R. v - e '# 14,7% , '1 6 ‘A C Y M 3 l 3.2% (:7 us ‘ , 3,6 % ‘ —- 5.75 “lb POBLACIO ACTIVAA LA INDUSTRIA I A LA CONSYRUCCIO El 2008 J ‘Z’ 5'19‘; ‘ I ‘ Sabre el total d'Espanya: Soble el tolal de la Comunilal: / . I , V mrs d-=13?" 2‘-5 V" C MEL"-LA xM}a3"‘w _ Hjfi d! ’ '1 -I‘ In" K —— _ "“"‘YV““ ‘ '" 'Hi| .$'Jn. '-. mnsmtcvo
  3. 3. 4 Espanya és un pais integral en el conjunt dels pai'sos indus- trials del mon. Pero el desenvolupament de | 'activitat industrial a Espanya no va assolir un nivell notable fins a la segona meitat del segle XX. Cal conéixer el procés que va seguir la industria- litzacio a Espanya. perqué encara perviuen trets del passat que influeixen en la situacio i en la problematica actuals. 1.1. Inici de la industrialitzacié a Espanya La primera industrialitzacié va comenear a la Gran Bretanya a les ullimes decades del segle XVIII i es va es-tendre per alguns pa'i~ sos europeus durant el segle XIX. Espanya s'incorpora Lard i parrial ment a aquest procés perque no tenia Ies condicions econoniiques, socials i politiques que l‘haurien let possible. Context de la primera industrialitzacié A Espanya. la classe dominant era In noblesa terratinent. indife- rent a tot allo que no Iossin Ies seves rt-ncles agr-ai‘ies. Ifiartesunia encara estava mes inlliiirla pels gremis. que erc-n contraris a les in- novacions Lecniques. El nivell cultural de la poblaciii era molt baix. do manera que I‘-any 1887 el :34‘. ’u} dels homes i 01 7-I'll» de les donos eren analfabets. Aquesta poblacio. escassa en nombre i l)a. ~‘ii'anienl agraria. no tenia re<~ursos sufirzients per crear una demanda do pro- cluctes industrials. A Lot aixo s'hi ha dafegir una situai-in politica eonvulsa que va comprendre (Ies (le la Guerra de la Independencia i Ies lluites politiques entre Conservadors i liberals fins a les giiorres carlines i els canvis monarquic. s'. El desenvolupament de la indtistria fins al 1900 A Espanya. la industrialitzaeio va comenear iimidamcnt it partir del 1830 gracies 21 uns quants onipresaris emprenedors, a les poste- riors inversions estrangeres en el ferrocarril i en la mineria i als ca- pitals repatriats de Cuba i Ies Filipines. Una industria incipient. ba- sada en la forea motriu de 1'aigua i. més endavam, en la miiquina dc vapor. es "(l (lesenvolupar a l'empara de Ies Ileis proteccionistes que Ii asseguraven el niercat interior i que gravaven amb forts impostos Ies importacions que podit-n representar una competencia. El procés industrial es Va localitzar preferentment al nord i al nord-est penin- sular basat en dos grans motors: ' Ilexplotacio i el comerc del ferro de Biscaia i del carbo a Asturies que a la llarga va generar (-1 desenvolupament dc la siclerurgia i de la industria inecanica. ' El desenvolupament tle la industria ti-xtil del coto :1 Barcelona i de la llana 21 Sabadell, Terrassa i Béjar. El capital c-stranger que explotava Ies zones minercs do Sierra Morena. Ciudad Real o Huelva neccssitava molta ma d'ohra. pero es Va limitar :1 Iextraccio i exporl. acio de matéries primeres sense crezu‘ industries de translormacio del mineral. La majoria do In industria agroalimentaria ocupada en molineria. vins. oli i suc-re de remolatxa s‘estenia per Andalusia. Castella i Lleo i Castella-La Manxa en em- preses molt atomitzades. LA REESTRUCTURACI6 DELS ESPAIS INDUSTRIALS ' I. .. LE9 ETAPE9 DE LA INDUSTRIALITZACIC Anys que marquen la creacio de sectors industrials Josep Bonaplata, a Barcelona, utilitza el vapor com a forca motriu en la industria cotonera (Gran Bretanya, 1790). E5 munta a Tolosa, Guipuscoa, la primera fabrica de paper continu (France, 1798). I 8“ Primer alt forn de coc a Trubia, Oviedo. (Gran Brelaria, 1741). E5 lunda a Barcelona La Moquinista Terrestre i Maritima, societat de la industria mecanica. Es constitueix el Banco de Bilbao, entitat I857 , . A promotora d empreses industrials. 1860- Concenlracio geografica de la industria 1870 llanera a Sabadell i Terrassa. Expansio de les exportacions de lerro de Biscaia i de carbo d'Asturies. Neix la siderurgia basca. S'insta| ~|a a Barcelona la primera central eléctrica d'Espanya. I 88 E5 crea la societal Altos Hornos y Fribricas de Hierros y Aceros de Bilbao. I 088 Neix Astilleros del Nervion per a la construccio de vaixells amb buc d'acer. I398 Expansio de la industria sucrera com a conse- qiiéncia de la p‘erdua de Cuba i Ies Filipines. La societat Tudela Veguin instal-Ia a Asturies I898 la primera fabrica de ciment portland. Font Iv, , l' lrirurtirra [: rviIor'm‘. i tic [§p. ifi. i. 2008 - En totes aquestes dades, quantes vegades s‘anomena Catalunya? I el Pais Basc? I Asturies? Que significa aixo? - Comprova la localitzacio periférica preferent de la in- dustrla al nord i al nord-est d’Espanya. Durant la primera mdustrialitzacié, el treball cl felon Ies méquines, pero moltes operacrons necessitaven Ia inter- vencié dels operaris
  4. 4. 1.2. La industria espanyola fins al 1939 El (l(? S0n’0lup: lmt! nl. industrial es va accelerar durant cl primer tore del segle XX gracies :1 un creixement demogral'ie mt‘-s gran que in pro ‘ __- ‘.4 port-ionar ma d'olirii abiinrlant i biirata. Durant lu Pritnera Guerra Munrlial la iiidustria ti-xtil i la industria . siderui'gica espanyoles van I’ , _ troliar un l)()t'l mt-rt-at entre els paisos liel-ligt-i'; iiiLs. Aeabadzi la guerra. "I /1143" la industria vii passar per una etupa de recessiu que sagrt-iijii amb la " W , ' crisi eeonomiea inunrliiil dels anys trentzi. la Gran Depre. ssii'i. i es van ‘V - enlonsar lcs exportaciuns espaiiyoles. sobretot Ies sitlertirgiques. i‘ l’0(‘ (Ir-sprés. lat Guerra Civil espanyola (19218-1939) va [)l‘()'<)('Ht‘ una I ll‘ prol'unrla l‘t’(‘ul&I(lil en l'i-t'onoini2i. perque es van destruir la majoria dels mitjans de produer: ir'i, espeeialment industries i infraestru<'tiii'es. . . . . 1'3. L estancament de la lndustna espanyola La politica d'autarquia va donar suport a la produccio d'e~ lectricitat per mitjé del desenvolupament de renergia h| ~ droeléctrica Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) els estats de- niocriitics van sotmetre Espanya a tin aillament. politic i r-eononiie. LII respiistii de la tlietittlura Iranquista va ser la imposicio cl'una po- litica d'autarquia. que consistia en l‘-. iiitoprove‘iment i en la redur-- I viii al minim dels intercan'i. ~‘. amb l'exterior. l, 'a'i'llainent d'l: Ispaii_va assegura a la seva industria el merrat interior sense cap mena (le L'| nstitut Nacional dlndustria (INI) va promocionar competé= nt'ia. pert‘) va (lilicultai' la iniportaeiri do niatézrir-s prim: -res. I-3 CIEBCII3 ‘I9 P°II9°”5 I”dU5III3I5 3I 505"" ‘I9 m°II95 va iinpedir la modernitzaeio tecnologica i va pormetre la crezieiu do CIUIBIS I lambé V3 Oleiil Uédifi balm I 9X9mPCI°“5 petites industries que proveien un mt-reiit molt limitat. II3CaI5‘ , , , _ _ Es va especialitzar en industries basiques: energia Una segona caractcristica d'aquest periorle Vil ser la intervencio (ENDESR ENHERL sidemrgia (ENSIDESAL vehicles politica directa de l'Estat en el sector industrial, que ‘d portar ll (PEGASO_ENA5A i SEAT), aeronamica (CASA), tram la creacio do l'Institut Nacional d'Industria (INI) per fomentar-ne el PM UBERIAI AVIACO , ELCANO), cons"-ucdé navar desenvolupament. A aquesta instittit-. ir‘i se li va permetre iidquirir lli~ (Baum g Asmieros de Cadiz), mi. -Mia (Adam 3 $051310; ceiieies i patents estraiigeres per :1 la installacio do grans intlustries de Bu(ra;1)I quimiga (emprc-395 nacionals de cellulosa) de base, com alts lorns. .~; i(lei'urgie. s. tlrassaiies, t-enti'als hidi'oel'et'tri- iallres empreses metallurgiques i inecaniques. ques i quiinica biisica. 1 ifltssirieim on ‘ll Noiisriiie 2 ‘ Les industries de béns de produccio elaboren productes que no es consumei- xen directament sino que son productes 'Il'J| l-‘I. |lllllIll'I'Il: ll; . sernielaborats, que sen/ eix/ en com a ma: INDUSTRIES DE aéiis INDUSTRIES DE aéiis teria primera daltres industries. Tambe pmzoouccio D‘USlCONSUM poden ser anomenades industries pe- sants. Les industries de béns d‘us i consum “AI Fm‘ I’°'”'°b'°’ produeixen articles destinats directament INDUSTRIES DE 0 INDUSTRIES ' AIIMCMJCI6 al mercat i als consumidors. També s‘eino- PRIMESADEELSIQMCI D'§Qu| PAMENT Jéxtjlsidelvestit menen industries lleugeres. lndfisma dd ml, . - » - .1 ‘ Del calcat ° E” 99”€I"Ir q“'”°‘ '”d”5"'e5 “"5 que / xx lndiistria extractiva W‘ ! lnduslria constructiva ‘*? " . _ necessiten més capital, Ies industries de ,5 Pmdumo, fine’ ia ' Indlmria medmica Marioquineria baseoles d‘u3iconsum? Per que? SH ' i B , ,,, '; Industriapoligréfica _ _ ‘ I ‘, iemrga ‘ I I - Quin dels dos tipus d'industries genera Fabmmde Mans 1' Quiiiiicalleusm més llocs de treball, el conjunt d'indus- I , rt“, Algl. mllpl. lSd'lndll5l! la 1 S Ouimica pesant ‘r. meanga tries de béns de produccio 0 el conjunt dindustries de béns d‘us i consum? LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS A _[‘
  5. 5. 1.4. Espanya es converteix en un pais industrial (1959-1974) L‘any 1959 és una data clau, perquc el Pla d'Estabilitzacié va representar la fi de la politic-a autiirquica i la liberalitzacié dc l'ec0nomia espanyola, que fins aquell moment havia estat monopolitzada per l'Estat. L'obertura d'Espanya a l‘exterior es va for amb l'ajuda dels Estats Units, que valien integrar Espanya al bloc capitalista enfront del bloc comunista. El canvi de la politica industrial A partir d'aqucst moment, Espanya va viure un gran creixement economic 1 industrial a causa de l'eliminacio d'una bona part de les barrcres aranzelaries al comerc; exterior. La liberalitzacié va permetrc comprar béns d‘equip gracies als quals van augmentar la productivitat industrial i l'exportacio. En el grup de sectors exportadors hi havia: ° Les industries de béns do consum: les industries del calcat, del cuir, del su- ro. dcl moblc, paperera i editorial. ' Entre les industries basiques dcstacaven la industria del cautxu (pneuma- tics), la maquinaria, Ia mineria i la industria naval. El procés de liberalitzacié economica va coincidir amb un periode de gran expansié economic-a mundial i aixo va afavorir que un gran nombrc dc com— panyies multinacionals s'instal-lessin en territori espanyol per diversos causes: la ma d'obra que emigrava del camp 21 la ciutat era abundant i barata, la con- flictivitat laboral era inexistcnt atés el control que la dictadura franquista exer- cia, la permissivitat era elcvada i cl mercat interior desenvolupava rapidament una demanda creixent de productes industrials. Es van fer inversions industrials amb capital exterior, de les quals una mica més del 40% corresponien a empreses nord-americanes, un 30% a empreses dc la Comunitat Economica Europea i un 20% a capital suis. En aquest periode, les industries principals van ser les clcctromagnétiques i la quimica juntament amb la fabricacio dc cotxes, la instal-lacio de refineries de petroli i la divcrsificacio de productes quimics i farmacéutics. 1NDEXS DE PRODUCCIO INDUSTRIAL index 1 = 1960 1956 1958 1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 — aulomobils — acer — ciment —— sulfuric —- colt’) 5 6. LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS VOCABULNZI Empreses que tenen es- tobliments productius a diversos poisos i que actuen amb una estratégia conjunta lo qual es decideix des de la seu central. Combustible de gran poder caloritic que s'obté de l'hulla. POLS DE DESENVOLUPAMENT Zones que te- nen incentius economics per otreure les empreses industrials. CADENES DE MUNTATGE Organitzacib de la produccio, de manera que coda treba- llador to una petito operacié del procés de tubricacié i ha de sincronitzar-se amb | 'operaci6 anterior i posterior. Un dels sectors industrials fiders de la gran transformacio industrial espanyola va ser Ia industria quimica. - Quins sectors van experimentar un desenvolu- pament important a partir dels any: 60? 0 Quina va ser tevolucia del tradicional sector coloner?
  6. 6. 1.5. La localitzacié industrial fins al 1975 Les industries sempre se situen a les zones on troben els factors necessaris o favorables per desenvolupar-se. En aquesta epoca els factors principals que podien atreure la industria eren: ' Factors Socials. L'existeneia d'una classe empresarial organitzada. La dispo- sicié de ma d'obra adequada, barata i poc conflict. iva. També es considerava essencial la proximitat als centres en que es prenien decisions politiques 0 bé on es disposava de credits. ' Factors espacials. Era important la proximitat de les materies primeres, la disponibilitat d'energia, la proximitat del mercat, la preséncia de bones co- municacions terrcstres, maritimes i aeries, i lexistencia d'infraestructures i d'altres industries complementaries. Distribuciti territorial de la industria espanyola El model traditional de la industria espanyola es basa en nuclis poc connec- tats entre els quals destacaven Catalunya, el Pais Basc, Asturios i Madrid. ' Catalunya. El cas catala era el resultat de l'existéncia d'una classe burgesa empresarial que havia acumulat capital gracies 21] camera, a fagricultura i a les manufactures. Aquesta burgesia va invertir el capital en la produccié de fi- lats i teixits de llana i de coto per proveir el mercat espanyol. Aquesta indus- tria no tenia ni materies primeres ni earbo, i calia importar-ne d'altres pai- sos; aixo explica probablement el fet que es concentressin prop dels ports. Posteriorment s'afegi at téxtil la fabricacio de maquinaria, productes quimics, material ferroviari i automobils. ' Pais Basc. Al Pais Basc s'havia format una classe empresarial industrial gracies a l'extracci() del mineral dc ferro, que s'exportava a Anglaterra amb vaixell. A la tornada, necessitaven carregar llast i per aixo transportaven a baix cost hulla anglesa transformada en coc. Els beneficis de l‘exportacio del lerro, la tradicio de les ferreries basques i la facilitat en l‘obtencié de coc de gran qualitat van fer possible el desenvolupament de la industria siderurgi— ca, que es va localitzar preferentment a la ria del Nerbion, prop de Bilbao. La siderurgia dona origen a una important industria mecanica. ° Asturies. L'activitat extractiva asturiana es va desenvolupar a causa dels importants jaciments de minerals i la proximitat als ports que en perme- tien Yexportacio. El desenvolupament de la mineria només representa l'ex- traccié del mineral i la seva venda, perqué les companyies estrangeres feien la transformacio del mineral als propis paisos. Es desenvolupa a As- turies una sidcrurgia do capital frances, a Micros i La Felguera, que Ulllllr zava hulla asturiana, pero la mala qualitat d'aquest carbo en va limitar el creixement. ' La capital de l'Estat: Madrid. L‘area industria] de Madrid es va veure afa- vorida per factors de localitzacié vinculats a la capitalitat dc l'Estat com la proximitat a llocs de decisio, l‘existencia d’un mercat urba important i la dis- posicio de ma d'obra abundant i barata precedent de lemigracio rural. A partir del 1959 l'Estat fomenta la creacié d'altres nuclis industrials a tra- vés dels pols de desenvolupament (Saragossa, Burgos, Vigo, A Corufia, Sevi- lla, Granada. ..). Tot i que hi va haver ciutats que van tenir una arrencada in- dustrial notable, com Valladolid, no es va aconseguir d'al. reure la industria cap ales regions que no en tenien. Aixi doncs, es va mantenir un fort desequilibri entre les zones tradicionalment molt industrialitzades i la resta del territori cs- panyol amb una escassa preséncia industrial. PER SABER NE MES El desenvolupament industrial espa- nyol va seguir el model tordista, que era el que es practicava als paisos industrials. Té aquestes caracteristiques: - Produccié elevada en cadenes de mun- tatge, per proveir de productes indus- trials una demanda creixent. — Gran: tabriques on es concentrava tot el procés industrial i que aplegaven un gran nombre de treballadors, molts d'e| |s immigrants d'arees rurals. — Una lecnologia electromecanica que necessitava un gran consum d‘energia com el carbo, el petroli 0 el gas. EVOLUCIO DE LA POBLACIO ACTlVA' i Ill l lll 1.11. E E E Castella i Lleo 22,3 27,l Castella—La Manxa l8,2 31,9 47,7 54,5 Catalunya Comunitat de Madrid 42,1 39,2 C. Valenciana 28,7 44,8 Extremadura 17,5 32,6 34,5 Galicia llles Balears 24,5 La Rioja 29,5 45,7 Pais Basc 52,7 54,3 Regio de Murcia 26,4 36,7 ' sector setundari Font‘ Cuzco EALLESTEKOS, A. , Los desaqmlibnos sa- ClO£‘(OHOI1lICflS en la Espafia do [as Aulonemias 0 Quines eren els quatre comunitats que el 1960 tenien un percentatge més elevat de poblacio dedicada a la industria? Eren les mateixes el 1975.7 Com va varlar? LA REESTRUCTURAClt) DELS ESPAIS INDUSTRIALS
  7. 7. 1.6. La industria espanyola del 1975 al 1985 A partir del 1974, l'economia mundial va patir una crisi caracteritr zada per la disminucio dels bcneficis, una inflacio alta i un atur in- dustrial elevat, desconcgut fins aleshores. La crisi mundial del model industrial fordista Entre les causes d'aqucsta crisi n'hem de destacar tres: ° Els empresaris industrials necessitaven cada veg-ada més ma d'o- bra per incrementar la produccié, i per aixe progrcssivament van accedir a les peticions dels treballadors, que exigien millores sala- rials, jornades de treball dignes i contractes fixos. Els salaris van augmentar i, per tant, van disminuir els beneficis. ' La crisi industrial cs va precipitar amb | ‘csclat de la crisi energeti- ca. IJOPEP va aconseguir arribar a un acord per reduir la pro duccio i augmentar el prcu del barril dc petroli. La produccio in- dustrial es basava en un gran consum d‘energia barata i, per tant, la puja del preu del petroli va comportar l'encarimc-nt dels produc- tes industrials, i aixe va provocar la caiguda dc les vendes i va fer que disminuis la circulacio de capital, amb la consegiient elevacié dels credits. ' Els paisos industrials comeneaven a patir la competencia dels nous paisos industrialitzats (NPI) quc competien en el mercat in- ternacional amb productes a més bon preu. La crisi industrial a Espanya A Espanya, a mitjan anys setanta, es va produir la coincidencia de tres factors: la crisi mundial. una situ-acid industrial deficient i la crisi politica del final de la dictadura i la transicio a la democracia. El pais Va conccntrar els esforcos on els aspectes politics, de manera que es van retardar les mesures econemiques necessaries per for front a la crisi industrial. La indiistria espanyola arrossegava un retard tecnolegic important, una estructura poc competitiva provocada per la politica protxoccionis ta, un consum excessiu d'energia i una dependéncia econemica de l'ex- terior. La crisi es va manifestar en una inflacio galopant de resultes de la puja dels salaris i del preu del petroli i per l'encariment dels preus dels productes industrials. El pas segiient va ser la caiguda de la demanda interior i de les exportacions per manca de competitivitut. Nombroses industries van haver de tancar i augmenta l'atur do mane ra incessant Del 1975 al 1980 es van perdre més do vuit-cents mil llocs do treball i els nivells d'atur van ser els més alts d'Europa. La reestructuracié de la indiistria espanyola Durant els primers anys do la decada dcl vuitanta es va pi-omoure el desenvolupament industrial amb la crcacio de | 'lnstitut de la Peti- ta i Mitjana Empresa Industrial (IMPI) i es van facilitar credits per a noves empreses. Tot i aixi, calia una rcforma profunda, perque l'IMPI tenia una clara tendéncia desccndent. Pero tautentica refor- ma industrial va comencar amb el Decrct Ilei de reconversio indus- trial dc juny del 1981, i continua el juliol del 1984 amb la Llei per a la reconversié industrial i la reindustrialitzacio. LA REES'| 'RUCTURACI6 DELS ESPAIS INDUSTRIALS 7; I 2' L , . VOCABULARI W! Excés de demonda sobre | 'oierta; lo conse- qiiéncia és lo puio dels preus. E1 Orgonitzocié de Pdisos Exportodors de Petroli. Aplego pdisos productors cle l'Américo Llotino, Africa i Asia ca li de deiensor coniuntoment els seus interessos. M lndex de Produccio Industrial, un indicodor que me- sura l'evoluci6 de la industria productive per bronques industrials, excloso lo construccié. Troctoment de xoc o curt termini per a industries que es troben en crisi. Té com o obiectiu re- duir despeses i ougmentor lo competitivitat de l'em- preso. 5VANTAIGES FISCALS Disminucié dels impostos o locili- tots per pogor-los. EVOLUCIO DE L'ATUR A ESPANYA milers de persones 600 550 500 450 400 350 150 e“’ <5‘ 0*’ 6°’ e‘**° 6*‘ 69 so" 0*“ 6*’ oi? ’ 9*’ - Indica quins son els anys amb un index d’atur més elevat. Per que? - Quan comenga a disminuir | 'atur? Explica atgunes mesures que van contribuir a aquest descens.
  8. 8. LOCALITZACIO DE LA INDUSTRIA ESPANYOLA EL 1985 M, “ N Mar Cantébrit _ _ F R A N C A t - Acorufia °V'°d° TO_ I gamiagmfi Mieres n I _ Comoost- He-Q‘ P/4 ANDO~RRA<L H Poptevedrar‘ - ‘ pp"/ ~_ l l 05“ ‘ Girona - _- I Montsb ~ , . I '1- Blanes y ti/ Satfilgt-s§a $1“ "’“~ A V V 39“ A ‘ Vilanovaila Geltru ‘” Tarragona . . '. , _ I} , Vinaros . ,C'astetk'ade at grille Piana I Toledo K Fl] ; Sagunt Pa-Im ~ -- ‘ , .1‘, -'-, f--Val'encia a ' Z ‘ I 4 Manisest V ( , Don Benit; CitfadRea| . . ,. ,./ a 0 ~_, -—. _<r V 14,} cord Va . LaCarolm§- ‘ 3 ‘ _‘ - tmares - ‘ ( ' ' / ~' -' Jain, ,7‘ e W . " “ Canagena - " r i , ,- - Granada, _ Huetva . —1( e 6 ©-, “ . ' c a’ ’ ’ r r- I‘ A N‘ o c 5 A A TL A / v TI c 3 "r, -,. / ""Ma*, aga Almeria gillfggsgflllocs " . I S I C de . .. Tgrleiwtem Algeslmsfi" M a [ més do so ' {T de20a50 J: , Rlas Palmasde I dgsam ' Gran Canana — eixosindustnals 0 Assenyaia Ies zones més industrialitzades i més ben Les mesures més importants van ser; connectades a través d'eixos industrials. 0 Quines provincies no tenen un nombre de Ilocs de treball industrials retlectits al mapa? En quins casos les comunitats autenomes respettives no tenen un bon nivell dindustrialitzacio? ' La reconversié dels sectors menys productius, que va afectar es- pecialment la industria siderurgica i les industries que en depe- nien, com les drassanes (Bilbao, Vigo, Ferrol) i la fabricacio d'au— tombbils (reconversio de SEAT). - L‘eliminaci<'> de les empreses amb demanda insuficient com les in- dustries de linia blanca d'electrodomestics i les textils i de calcat per la forta competencia dels NPI. Per reduir la despesa de petroli es fomenta l'explotacio de carbo i es va augmentar la capacitat de les hidroelectriques i les termiques. Es van pactar jubilacions anticipades per facilitar el sanejament de Feconomia de les empreses. També es van establir zones d'urgent reindustrialitzacié (ZUR) a fr de reactivar algunes arees industrials i evitar-ne el declivi econo- mic. Se'n van beneficiar Galicia (Ferrol i Vigo), Asturies, el Pais Basc (area industrial de Bilbao), Catalunya (area metropolitana de Barcelona), Andalusia (badia de Cadis) i Madrid (zona de l'l-lenares i area metropolitana). Es van concedir avantatges fiscals i econe- mics a aquelles empreses que es traslladaven a aquestes zones i hi generaven nous llocs de treball. La finalitat era potenciar la creacio de sectors industrials més competitius i ben dotats tecnolegicament. No obstant aixe, aquestes mesures van consolidar les arees indus— , , , , ~ , _ . _ trials ja existents com Barcelona i Madrid i els tradicionals desequi- La my musmal afem ma mena dllm-justfles-' Pm Va ser especlatment greu en at (as de la slderurgia I de les libris territorials es Van mantenir. drassanes perqué eren grans consumidors rfenergia. . , if - ‘-r= ~e"-’. ~;'t ' I u 4:; 7rs~: | LA REESTRUGURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS
  9. 9. ggj P La crisi industrial del 1974, que va ter evident la necessitat de canviar els sistemes de produccio. va coincidir amb la revolucié tecnologicointormatica. Aixi doncs, es desenvolupa una nova etapa que ha estat anomenada postindustrial o informacional i també tercera revolucio industrial, que ha generat nous models d'empreses amb una importéncia creixent de les noves tecnolo- gies. la innovacio i la recerca. 2.1. La dimensié i la localitzacio de les empreses industrials Les empreses intcrnacionals tencn uns objcctius clars: augmen- tar l'index de produccio industrial, mantenir la compctitivitat en un mon d'intercanvis glohalitzats i oferir productes d'ultima generacio. Per tal d'aconseguir aquests objcctius. es tendeix a form-ar xarxes d'empreses mitjanes. atentes als canvis constants que es producixen en tecnologia punt-a. Per aquosta rao és fonamental tenir cicntifics i tecnics molt prcparats i qualificats i realit'/ .ar una invcrsio conside- rable en R+D. Aixi doncs, sorgcixon nous factors do localitzacio: la proximitat als centres d'alta tccnologia i l'exi. stL-ncia rle comunicacions cficients i din- fraestructures de telecomunit-acions. Alhora va perdent importiincia cl fet que les empreses estiguin localilzadcs prop dels recursos naturals 0 del mercat per labaratimcnt que comporta dels costos dc produccio. i on canvi cs prioritza cl baix cost laboral. Aquelles empreses. situades :1 zones no compctitivcs pcrque la mil d'obra (-5 Cara cs traslladen a paisos menys (lcscnvolupats. on disposen d'un clevat nombre do treba- lladors molt poc remuncrats i poc conllictius. Del tordisme al postordisme Etapa industrial 0 fordista Eta” Postindusmal ° infonnacional Predomini del capital d'émbit estatal. Variables Predomini del capital transestatal i concentracions de capital (fusions d'empreses). . P'ed. °m'm del mew“ Predomini del mercat mundial. interior. lntegrat en una unitat . . . .. Fragmentat en unitats diverses. de fabncacio. Grans quantitats de Productes diversificats en funcio productes homogenis. de mercats especifics. Basada en Basada en la microelectronica | ‘e| ectromecénica-qulmica. i la intormética. Treba" Contractes indelinits Contractes per obra o bé a i a temps complet. temps parcial. Intervencio molt important, Redueix el seu paper i el mercat regulacio del procés passe a ser el regulador més d‘industria| itzacio. important. Capital Mercat Procés de produccio Tipus de productes Tecnologia rt EL MODEL ACTUAL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL VOCABULARI index que mesuro lo inversio en recerco i desenvo- lupament en relocié cl producle interior brut. _ClRCUtT. |NTEGRA'l‘ Postillo de silici Cl la quol s'l1on con- nector milers de dispositius eleclrenics, Son components besics en lo iabricocié de microordinadors, mebils. .. comrumoorunas PRIMERAYEENERAC on Computodoro lobricado duront els onys cinquanto; eren oporells enormes, molt cars (cenlenors de milers de delorsl i amb un consum energetic eleval. Ciéncia que neix de la iusié de les teleco- municocions i la iniormotico. Filament de vidre 0 de material plastic, del gruix d'un cobell, Cl lravés del quol s'envien impul- sos de llum que normalment procedeixen d'un loser. Subslitueix els iils de coure. PERCENTATGE DEL PIB DESTINAT A R+D Paisos ‘I910 I980 I993 2000 2003 EUA 2,6 2,4 2,7 2,6 2,7 Japo l,5 2,2 3 2,9 2,9 R. Unit 2 2,1 2 1,9 1,8 Franca 1,9 l,8 2,3 2,1 2,1 ltélia 0,9 0,9 1,4 1 l Font El eslado del mundo / trilmrio irrmrmivm v igeo/1n, 'i'! i(c nimidlal. Edicioncs Akal - Quin pais manté un nivell constant d'inversio en R+D.7 - A quin hi ha tingul un (reixement més gran en aquest: trenta-tres anys? 0 Quines difcréncies es veuen entre (etapa industrial 0 fordis- ta i letapa poslindustrial o iniormacional? 0 Com va afectar | 'etapa postindustrial o | 'anomenada tcrcera revolucio industrial els processes de produccio i la gestio de les empreses?
  10. 10. 2.2. El canvi tecnolbgici cientific Les primeros investigacions quo van donar lloc al canvi Lecntilogic INVERSIO EN R+D A ESPANYA do la terccra revolucio industrial cs van produir després de la Sego- na Guerra Mundial, pero els avencos no van tenir gaire difusié fins :1 la década dels anys sctanta. 1954 7255 0.13 I970 15806 0,21 Any PIB (base I986) % sobre el PIB nacional El primer pas va ser el transistor (1948) que més tard va mi- niaturitz-.1r i donél lloc als circuits intcgrats (xips): aqut. -sts es van 1975 36290 0,35 aplicar :1 la inicroelectmnica i es va aconseguir el primer micropro- ccssador (1971). A partir d'aquesL moment els microordinadors van 1980 9] '62 0'43 substituir els grans ordinadors derivats de les computadorcs do 1985 15949‘ 0-55 primera generacié. En vint anys es va passar de la inoxistisncia 1990 301379 0,85 dels inicroprocessadors :1 mil milions cl 1990 i as genera un nou i 1994 389 391 0,85 prosper . ‘('(‘l()l‘ industrial: l‘elcct1‘onica i la inforiniitica. Al seu torn. els ordinadors as van convortir on un mitja dc treball imprescindible Any pm (base 1995) 0/9 some e| pm na¢iona| on els proccssos industrials. I995 437 787 0,31 Les noves tecnologios i la telematica han suposat, d'una banda. 1996 46425] 083 el naixement d'un nou sector industrial amb Ia introduccio do I997 493 188 0.82 nous materials aplicats al desenvolupament de la microeioctronica (fibra optica) i do les TIC (tccnologia do Ia infoi-inaci() i la comuni- 1993 525153 0,90 cacio) i, do l'allra. han provocat una autbntica revolucié en els sis- . , . . . 1999 563109 0.89 tomes dc produccio mdustnal per raons dlVCl‘SCS: . . . . . 2000 609319 0.94 ° Automatitzcn els processos productius gracics als robots. que pm» ten. carrcguen, manipulcn i sautorcparon en cas d'avaria_ 200] 653927 0.99 ' Permctcn controlar l'cvolucié de les empreses des do qualsevol 2002 698589 1.03 "°° del ‘“°“' 2003 744754 1,1 ' Detecten instanténiamcnt I'evolu(-io de la domanda i aixi podcn . _ , , Any PIB (base 2000) ‘V0 sobre el PIB nacional reaiustar la produccio de seguida. . . . , s . . 2004 840106 1.06 ° Faciliten la fragmentacio dels processes productius i la seva dis- persio geogritfica. 2005 905455 U3 ' Fan possible la comunicacio cntre els cstabliincnts i in seu central Font T». -,-t-. -.s. , R mrucrum lconommzdv/ £;73ii. L 2003 do l'ompresa en temps real. I ’ H ‘ - Fixa‘t en la taula I comenta Ia inversio en R+D. Quina evolucio ha seguit des del 1964 fins a Factualitat? . - 0 Quin és el nivell dinversio en R+D d'Espanya compa- rat amb altres paisos de la UE, com el Regne Unit, Franga o ltélia? Silicon Valley és una zona del sud de California on a partir del 1950 as van concentrar industries de semi- conductors vincuiades a la informéitica. Aclualment hi tenen ia seu o subseu empreses que dominen ei mercat de la tecnologia punta: Hewllet-Packard, Coogie, Net- work Appliance, Symanlec, Yahoo! , Microsoft Windows, Hotmaii, Adobe Systems, National Semiconductor. .. I‘ ‘B ‘ 0 Esbrina quines d'aquestes empreses tecnologiques La informética és la base tecnologica de la nova etapa industrial actuen a Espanya. LA REESTRUCTURACICI DELS ssms INDUSTRIALS
  11. 11. 2.3. L'empresa industriali la planificacié Les innovaeions tecniques permeten obtenir molta informaeié, transmetrc-la a grans distancies en temps real i aplicar-la tant en els dissenys industrials com en el procés de produccio i fins i tot en Femmagatzematge i la distribucio dels productes. Els canvis tecnolo- gics que han representat les facilitats en les eomunieaeions i les no ves tecnologies de la informaeio permeten d'una banda fluxos mate- rials de mercaderies i de persones i, de l'aItra, fluxos immaterials de capital i dinformacio que s'encreuen a les xarxes eada vegada més denses 1 complexes que abracen tot el mon. La gestio i l'estudi de com i on ca] invertir el capital per obtenir els maxims beneficis resulta deeisiu. S'estudien els sistemes do pro- duccié i es disposa cl'infinitat de dades per poder planificar i pren- dre decisions. Els centres d'estudi apleguen investigadors i empre- ses en pares tecnologics. on disposen de facilitats de tota mena i on els quals tizcnics qualificats ideen proeessos innovadors i creen nous productes. 2.4. Els canvis en la contractacié laboral Les industries que necessiten molta ma d'obra poc especialitzada es desplacen cap als paisos en procés de desenvolupament, on acon- segueixen avantatges fiscals, on gairehé no hi ha drets laborals i on els salaris son més baixos. Aixo posa en perill les conquestes socials aconseguides als paisos desenvolupats, com la regulacié dels contrac- tes laborals, Fasseguranea d'atur 0 les pensions de jubilacio. Pero les empreses s‘estimen més reduir la ma d'obra i augmenten la inversio en tecnologia avaneada i la contractacio de tecnics quali- ficats en disseny, control de qualitat, marqueting, etc. D'aquesta ma- nera les activitats industrials tendeixen a convertir~se en aetivitats de serveis o a terciaritzar-se. 1 1 LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS [NDUSTRIALS VocAwLAi2i Poligon industrial en un medi agro- dable en el quol es conceniren empreses que trebollen en iecnologiu avuncoda. DESLOCALITZACIC Moviment que ion olgunes empreses i que consisieix a irosllaclor clguna de les seves indus- tries a pdisos on els cosios loborols son inleriors. EXTERNAUTZAR Subcontractor un procés inclusiriul, que es ieio a lo muieixa empresa, a una empreso exierno. CENTRE DE MAQUINATGE Moquines controlades per or- dinador que lcn nombroses iuncions o gran velociiai. POBLACIO ACTIVA DEDICADA A LA INDUSTRIA A ESPANYA 1980 1990 2007 0 Per que creus que han disminuit el nombre de treba- lladors industrials? - Si hi ha més produccio que mai, qui o que ha substi- tuit Ia ma d'obra? PER SABER-NE MES L‘any 2002 sintegren Ies empreses espanyoles Ace- ralia i Arcelor a les quals es va aiegir alhora Pempresa francesa Usinor i la luxemburguesa Arbed. El 2006 Ar- celor queda sota ei control de | ‘ernpresa angloindia Mittal Ateel i es configura aixi Arcelor-Mittal, que ac- tualment és el més gran productor sidertirgic mundial amb una produccié anuai de 30 milions de tones d'a- cer i una plantilla de 320000 treballadors repartits per més de 60 paisos. Avui la indflstria necessita professionals i técnics molt espe- ciaiitzats.
  12. 12. 2.5. L'organitzaci6 de l'empresa i de la produccié El capital industrial es concentra i s'internaci0nalitza per mitja de fusions d'empreses 0 de compra d'una empresa per una altra. D'a- questa manera es forma un entramat dens de grans empreses multi- nacionals el mercat de les quals eomprén el conjunt del planeta i que tenen com a objectiu la primacia del benefici privat com a motor del funcionament empresarial. Fruit d‘aquesta globalitzacio és l'adapta- cio dels sistemes de produccio i la diversificacio dels productes. La fragmentaciéi la dispersié de la produccié El procés de produccio es fragmenta i es dispersa de manera que es redueixen les dimensions de l'establiment a fi d'evitar la concen- tracié de la produccio i dels obrers. Les empreses multiplanta divi- deixen la produccio en diversos establiments de vegades situats a di- ferents paisos, els quals s'especialitzen en la fabricacio d‘alguns components 0 en models especifics. Les empreses tendeixen a una produccié globalitzada: una part determinada del procés és produit per la fabrica més eficient encara que sigui lluny de la seu central, fet que mena a un procés dc deslo- calitzacié. Altres empreses externalitzen operacions: es desprenen dc processes i scrveis que poden subcontractar (la comptabilitat, lemmagatzematge, la distribucio del producte. ..). Aquestes estructures empresarials fan que l'empresa adquireixi una gran flexibilitat tant en la localitzacio dels seus establiments com en la relacio amb les empreses auxiliars 0 contractades. La diversificacié dels productes Hi ha grans empreses globals que venen els mateixos productes estandarditzats, fabricats en seric i orientats a un consum massiu, promocionats amb campanyes publicitaries molt insistents. Altres empreses, tecnologicament molt avancades. tenen una produccié flexible: valoren els lluxos de demanda dels productes que fabriquen i organitzen la produccio d'acord amb aquesta de- manda, perque disposen d'un centre de maquinatge que canvia el producte que es fabrica reprogramant 1'ordinador. Aixi eviten l'em- magatzematge i els estocs invendibles. TRE5 MANERES ITAUGMENTAR ELS BENEFICIS ' Pagar menys per hora de treball ABARATIR ELS COST OS DE PERSONAL ' Substitulr els treballadors per maquines ' Automatitzar els processos AUGMENTAR LA PRODUCFIVITAT - Aplicar noves técniques ' Oferir nous productes INCREMENTAR LES VENDES ' Elaborar productes més desiljables - Oferir avantatges compavatius A la taula pastilles morades per alleujar la circulacio de les cames, vermelles per aprimar-se i grogues per a lestrés. Ampolles carregades de vitamina C i euca| ip- tus. Sabres per dormir d'una tirada. Darrere d'aquest carregament hi ha el president de l‘empresa Natraceu- tical, especialitzada en ingredients i complements die- tetics i filial de Natra. Pregunta: Per que prefereixen l'etiqueta d'empresa internacional a la d'empresa espanyola? Resposta: Espanya representa el 3% del nostre mer- cat. la ningu no ven cap aliment només dient que es bo. Hi han d’al‘egir alguna cosa: que si redueix el coles- teral, que si aprima o retarda | ’enve| liment. Per aixo vam crear la divisio dingredients funcionals que venem als productors d'a| iments perque els incorporin als seus iogurts, galetes 0 el que sigui. Aixo ens obliga a tenir una xarxa mundial. El Pais, gener de 2009 (adaptacio). I De quina manera aquesta empresa aconsegueix in- troduir-se en l'entramat d'empreses internacionals? Els establiments d’una mateixa empresa es localitzen a di- versos paisos del man, ailé on la fabricacio resulti més rendibie Fixa’t en l'esquema. Dintre de quin dels tres apartats situa- ries aquestes formes de produir més? — Deslocalitzar una part de l'empresa. - Externalitzar operacions. — Adaptar-se a la demanda de manera immediata. - | nsta| ~|ar un centre de maquinatge. . LA REESTRLICTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS
  13. 13. LA INDCISTRIA ESPANYOLA l LA UNIC EUROPEA L'ingrés d‘Espanya a la Unio Europea va representar la ii de tot proteccionisme i l'obertura del mercat a la competéncia ex- terior, fet que va provocar una reconversio industrial i el tanca- ment de moltes industries no competitives. 3.1. La integracié d‘Espanya a la CEE Espanya va fer un gran esfore en abandonar la seva politica pro- teccionista i reconvertir les seves empreses per tal que fossin compe- titives en 1‘ambit mundial. No obstant aixo, quan l'any 1985 es va signar el tractat d'adhesio a la CEE les regions industrials espanyo les presentaven una manca de modernitzacio molt notable, ‘un nivell d'innov-aeio molt baix, deficiencies scrioses en les infraestructures i problemes mediambientals greus. L'Europa mes desenvolupada va tenir un paper fonamental com a clement dinamitzador de l'economia espanyola, ates que Espanya es va convertir en receptor de recursos precedents del pressupost co munitari. Aquests fans es van invertir sobretot en la millora de les infracstructures basiques. en la formacio i el desenvolupament tec- nologic i en la recerca, l'aplicacio de politiques ambientals i l'amp1ia- cio i la modernitzacio do projectcs rcndibles, i Espanya s‘integra en projeetes internacionals dc recerca. Totes aqucstes millores anaven adrecades a augmentar la compe- titivitat de les empreses espanyoles a fi que no perdessin quota de mercat interior a causa de la lliure arribada dc productes indus- trials europeus. Pero també anaven adrecades a aconseguir una quo- ta de mercat als paisos de la Unio Europea. El liberalisme economic que va imposar la Comunitat va represen- tar la privatitzacio progressive de les empreses publiques creades per l'lNI durant el periode anterior. L'Estat va sanejar aquestes indus— tries amb grans inversions realitzades amb fons publics i després les va privatitzar; l'INI va desapareixer e1 1995. lies empreses estatals in- vcndibles van passar a formar part de la Societat Estatal de Partici- pacions Industrials (SEPI) i van ser en part financades per l'Estat. Les politiques mediambientals i l'act1'vitat industrial La Unio Europea estéi comproinesa amb les politiques mediam- bientals que s‘han adoptat a nivell internacional, i per aixo exigeix als Estats membres que controlin la contaminacio del medi i les emissions dc CO2. Per aconseguir-ho. la Unio Europea financa politi- ques ambientals de proteccio de territoris prohibint-ne l'us indus- trial, promou Favaluacio d'impactes ambientals, promociona 1'aplica— cio de tecnologies netes (industria verda) i proposa auditories mediambientals i operacions de rehabilitacio. Tot i que Espanya mostra el seu acord amb aquestes politiques, resulta dificil aconseguir els objectius proposats i la industria espa- nyola continua sent molt contaminant. Espanya es troba entre els paisos amb emissions altes de CO. _, 21 latmosfera a causa de la com- bustio de carbo en plantes siderurgiques i en termoelectriques. 1 3 LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS V0(ABULAl2l QUOTA DE MERCAT Percentatge que una empresa té del total del mercat disponible. SANEJAR Vendre o reduir els sectors no productius d'u- na empresa. lNDUSTRlA VERDA Es uno nova bronco industrial que té com o linolitot clesenvolupor tecnologies netes per a la industria. W Terme que la releréncia a la petite i miljana em- preso. INDUSTRIA DINAMICA industria amb una activitat eleva- do i amb notable capacitat d'innovocio. DESINDUSTRIALITZACIO Desaparicié d'una bona parl del teixit industrial d'un lerrilori. INGRESSOS PER PRIVATITZACIONS A ESPANVA 0,5 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999| I Vistas els ingressos, quins anys es van privatitzar més empreses estatals? 0 Quin increment maxim sobre el PIB va representar el 1996? La industria espanyola causa impactes mediambientals greus a causa de | 'us. forga estés. del carbo com a combustible.
  14. 14. 3.2. Les directrius industrials de la Un1'6 Europea en l'actual1'tat Al comencament dels anys niitanta la CEE havia entbcat la seva politica industrial cap als problemes sectorials que plzintcjaven 121 in- diistria sider1'1rgica. la construccio naval i els sectors téxtil i (lel cal- cat: 11 més, havia fomentat el suport 21 les PIME. Pero, en el mon globalitzat d‘avui, la industria europea té proble- mes preocupants: la desacceleracié de la procluctivitat i la competen- cia dels nous paisos cnicrgents en els sectors tradicionals i en els sectors d'innovaci(') i do tecnologia do la info1'n1z1ci1'1 i I21 itoiiiuniczicio (TIC). Per aixo s'ha11 dcsloczilitzzit fora de la UE tant empreses tradi- cionals, que donuven feina 21 molta ma d'obra, con1 industries (l'z1lta tecnologia. Davant d'aqucsta situacio, els plantejziments de la Unié Europea han canviat. La industria europea ha de ser dinitmica, cap-ac de competir a nivell mundial, i per fer-ho necessita: 0 U11 augment continuat i sostenible de la productivitat 21 base d'in- novacio i d‘esperit empresarial. ° Professionals més ben preparats. amb una formacio laboral equi- parable 21 la dels Estats Units i del Japo. ' Mes inversio en R1 D i aconseguir un nombre més gran (10 patents europees. ' Més industries d'alta tecnologia 111 seu territori. ° Facilitar la deslocalitzacio interna cap als nous paisos de la UE, amb costos laborals inferiors, i aixi evitar la desindustrialitzacié europea. A més. seria convenient que els estats de 111 UE suprimissin les barreres reglamcntiiries i la dispuritzit de tractaments fiscals, conce- dissin més avantatges do financament 11 noves empreses i fomentes sin la cooporacio cn l’£1mbit tecnologic. SITUACIO DE L'OCUPAC|0 A LA UE Ocupacio Ocupacié Pais . . Saldo net Pais per eliminar per crear Regne Unit 469 720 112516 -357 204 Eslovénia Alemanya 306 688 46 938 -259 750 Luxemburg Franga I78 I 30 33 844 -144 286 Grecia Paisos Baixos 83 737 610 -83 127 Malta Italia 69623 744 —68879 Honeila Suécia 65 102 2 305 -62 797 Xipre Bélgica 60 870 2123 -58 747 16161116 Espanya 65 745 7 137 -53 608 Estfinia Portugal 38916 0 —38916 Utuénla Finlandia 29310 1310 -zaooo Bulgaria lrlanda 30215 4515 —257oo 11- 7*? “ Dinamarca 24129 2 500 -21 629 55'°"3<1“l3 Austria 21 821 3 770 -18051 "°'°“‘° Romania 72 999 63 715 -9 284 10,31 LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS Em ‘r Les tecnologies de la intormacio i de la cornunicacio (TIC) son un element fonamental de la societal del co- neixement 1 un ingredient important de les activltats de recerca i desenvolupament (R+D). Es simptomatic que els estats membres amb una productivitat creixent i propera 11 1.1 dels Estats Units siguin aquells en els quals s'expandeix cada vegada mes | ‘us de les TIC. DiI altrament, els guanys de productivitat van relacionats estretament amb 1'03 1 la dilusio de les TIC. Ara be, Ies diterencies de productivitat entre la UE I els Estats Units retlecteixen en part els nivells europeus més escassos de despesa en TIC. La imponancia de les TIC ve d‘un millor tractament de la intormacio, 1 també de la reduccio dels costos de coordinacio inevitables en una economia descentra| it- Iada: principalment es tracta d'una millora de l'orga- nitzacio de la produccio, de la distribucio i de la gestio dels inventaris. - Segons la teva opinié, les TIC son una despesa in- dustrial o una inversio? Per que? - Quin grup de paisos presenta ui1 saldo net positiu? Quines caracteristiques 16-nen aquests paisos per po- der crearocupa(io? Quai1s‘han incorporata la UE? I Quins paisos tenen mes volum (Yocupacio per elimi- nar? Formula una Iiipoiesi sobre les causes possibles. 0 Coinenta cl cas d'Espanya. Font European Restructuring Monitor Ocupacié ocupacié . . Saldo net per eliminar per treat 6 827 5 610 -1 217 1 195 0 -1 195 986 0 -986 850 0 -850 12950 12557 -393 60 0 -60 600 1 150 550 1 068 2410 1 342 3 618 I 1 088 7 470 8 296 1 6 941 8 645 16448 39132 22684 9 246 47 440 38194 92 758 134854 42096 1671907 553209 -1 I 18698
  15. 15. “l‘ EL TEIXIT INDUSTRIAL EQPANYOL El teixit industrial ha passat d'un paisatge de nuclis aillats amb poca connexio entre si, :3 un paisatge industrial amb eixos connectats. L‘evo| ucié ha de continuar davant dels reptes de | 'amp| iacio de la UE i la globalitzacié, ja que tots dos mostren els desatiaments que ha de superar la industria es- panyola avui. 4.1. D'un model nuclear a un teixit industrial més difus i interconnectat El model territorial de la intlustria espanyola cs caracteritza per la importan- cia del teixit industrial previ. basat en nuclis industrials. i per la creacio d‘eixos industrials que els uneixen. Aquests nuclis tendeixen -.1 creixer i a for- mar veritables areas metropolitanes industrials, com Madrid 1 Barcelona. Les agloineracions industrials garanteixen lcxistencia d'infraestructu1'es basi- ques com ara comunicacions, energia, disponibilitat d'aigua. xarxes de desguas sos. depuradores, etc. Les seus socials i do gcstio de les empreses se situen :1 les arccs centrals de les ciutats on l1i l1a cls serveis cstratégics que son, entre d'altres. els finan- cers 1 1:15 dassessorament. do planil'icaci<'i i do recerca. Uaglomeracio cl'aqi1estos activitats atreu les industries i els serveis auxiliars. com la 1-, o11strucc. i(>, la restauracio. la publicitat. .. 'l‘an1bé es important que les arees industrials tinguin a prop les industries auxiliars i complementaries que necessitcn. Com a resultat dc tot aquest procés, les activitats industrials es van disseminant al voltant de la ciutat i croen un espai urba difus. en cl qual es multipliquen els poligons industrials i les naus d'em1nagat7.e1natge i do redis- tribucio. Aixi) provoca, al cap d'un temps. el procés contrari, la dispersié, provocada pcr l'elei/ at preu del sol i pels problemes derivats de la concentracio industrial com ara la contlictivitat laboral i la saturacio de les comunicacions. Per aixo al- gunes industries ab-andonen l'espai urba i s'instal-len al llarg d'eixos do comuni- cacio per tal do mantenir l'accés a la ciutat central. 4.2. La localitzacié industrial i els desequilibris territorials El creixement industrial uneix les grans zones industrials amb les comple- mentaries. ates lintercanvi que hi ha entre elles. i densifica els eixos dc desen- volupament al costat de les autopistes i les autovics. En el teixit industrial espanyol destaquen l'eix del Mediterrani i l'eix de la vall de l'Ebre. que concen- tren ap1'()ximadan1e11t el 50% del volum total del negoci del sector industrial. 1 l'area de Madrid. ° L'eix del Mediterrani. Amb un elevat pcrcentatge de la xit'ra do negoci in- dustrial, uneix les activitats industrials de Catalunya, la Comunitat Valencia- na 1 de la Regio do Murcia. Aquest corredor es prolonga cap a Franca i connecta amb 1'eix mediterrani europeu, que arriba fins al nord d'ltalia. Per la vall del Roine també enllaca amb la gran dorsal europea. la qual aplega les regions industrials més actives d'Europa. ° L'eix de la vall de l'Ebre. Delineix un itinerari on so situen les industries que connecten 1‘area basca amb la catalana. a través dels nuclis 0 nodes de Saragossa i Logronyo. A 11105, aquest eix L1-ndcix 11 vincular-so amb l‘i1rea in- dustrial de Madrid. -‘" LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS ‘.11 VOCABULARI Un teixit s'obté amb en- creuoment de lils o Fibres. En sentit ligurot es parlo de "teixit industrial“ com del con- junt que lormen les industries amb els seus nuclis 1 els seus eixos. lmportancia d‘alguns factors de localitzacio per a dues fabriques de productes diferents I. Proximitat de les matéries primeres. 2. Cost de l'energia. 3. Preu del terreny. 4. Disponibilitat d‘aigua. 5. Disponibilitat d'espai. 6. Zona industrial aillada lluny de Ilocs habitats. 7. Bons mitjans de transport per carretera i ferrocarril. 8. Proximitat dels punts de consum del producte acabat. 9. Disponibilitat de ma d'obra. 10. Cost de la ma d'obra. Components electronics I, 2, 4, 6, 7: Molt 9, I0: Molt important important 5, 8: Important 6: Important 3, 9, I0: Poc 1,2, 3, 4, 5, 7, 8: important Sense importancia En aquest quadre es fa evident que en la Ioizalitzacio ct‘una industria de produccio de ciment Ies condicions fisiques son molt rc-- Ilevants. En canvi, en el cas d‘una industria de microelectronica té molta importancia Ia disponibilitat i el cost de la ma d'obra. - Per que el cost de ma d‘obra és tan dile- rent en cada cas? - Explica els motius pels quals el transport i la proximitat de materies primeres és tan important en la localitzacié de la ci- mentera I poc important en la IocaIitza- cio dels components electronics.
  16. 16. SITUACIO DE LA INDUSTRIA ESPANYOLA L'ANY zoos NOMBRE DE LOCALS . INDUSYRIMS Mar Cantibnc 41121 30000 20000 10000 5000 683 NOMBRE _D'0CUPATS A LA INDUSTRIA 470672 250000 l00000 50000 15000 XIFRA DE NEGOCI (en milions d'euros) - mésde20000 - de1S001a20000 2 de10001al5000 - de5001a10000 0 La representacié dels ocupats en la indiistria és superior a la del nombre de locals industrials en tots e| s casos? A quines Comunitats no passa aixo? Quin tipus d'ind0stria tenen? XIFRA as NEGOCI DE LA mmismn 0 L'i1rea industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada i aporta un ; ‘Vv"/ .1 , ,'-11"‘: 10% del volum de negoci do la indiistria espanyola. Per la seva centralitat, 'i"""“i‘ ‘7’ I ‘I’, ‘i J‘ atreu sectors d'alta tecnologia (aeronautics) i capital inversor estranger. Andamsia Aquesta concentracié industrial en tres grans zones mostra una localitzacié Arajgé molt irregular amb desequiiibris territorials clars. ja que la resta d‘Espanya A5“"'_°5 presenta una industrialitzacié notablement inferior o molt sectorial: C3"a"e5 . . . . Ca tab" 0 Andalusia. En conjunt presenta un bon nivell de negoci Industrial (un 10% cagteflgliaueé del total espanyol). Tot i aixi, les empreses tendeixen a conccntrar-se a l'An- H L M dalusia occidental (Sevilla, Cadis, Huelva) mentre que l'Andalusia oriental Caste a" a anxa presenta menys industrialitzacié. Catalunya . . . . . . . . . C. d M d ‘d - La cormsa cantébrica 1 Galicia. Constitueix un eix secundan amb un 10% C Vel a_" del volum del negoci industrial, basat sobretot en la siderlirgia i en els pro ' aenmna ductes met£1l'lics, sectors industrials avui en crisi. Malgrat que Lé zones molt Ex"e_mad”'a actives, hi ha iirees discontinues sense industrialitzar. 53"“ 0 La zona central. Hi ha enclavaments destacats com Valladolid i Burgos, pert‘) meS'B‘: iIear5 en general es troba poc industrialitzada. Amb una mica més del 40% del I. e- La Rm” rritori espanyol, sobrepassa escassament el 10% del volum total de negoci in- Nam” dustrial; tot i aixi, des del 2001, aquest, es Va incremental‘ gairebé d'un 40%. P355 335C - Illes Balears i Canaries. Els arxipelags estan poc industrialitzats i presenten R‘ de Muma un predomini clar de la indtistria extractiva i del petroli, Fenergia i l'aig'i1a, per Font “mum Nacional demamica (ma raons de proveiment (les Canaries amb més del 50% de la seva acuvitat en aquest sector i les Balears amb un 38%). 0 Comenta el valor de les xifres de negoci. . LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS 1 6
  17. 17. 4.3. Els sectors industrials a Espanya A Espanya, Ia produccio industrial presenta un seguit de diferén- cies segons els sectors industrials: madurs, dintcnsitat tecnologica baixa i poca demanda; dinamics, de tecnologia mitjana i bones expec- tatives dc mercat, i d'alta tecnologia, amb una demanda creixent. Els sectors industrials madurs El primer grup d'aquest sector l'integren la metallurgia, produc- tes minerals no metallics i productes metallics, llevat de la marqui- naria. Malgrat els problemes do reconversio pels quals ha passat, concentra més del 20% del volum de negoci industrial. 'I‘é un pes de- cisiu al Pais Basc i a Asturies, on ocupa gairebé el 40% de l'activitat industrial. La branca alimentaria, alimentacio, beguda i tabac, ha reduit el seu pes durant els darrers deu anys tot i que el seu percentatge en volum de negoci continua sent important (un 15,4% el 2007) i atgu- nes empreses han optat per productes competitius d'alt. a qualitat. Es la industria dominant a zones poc industrialitzades com Castella i Lleo, on representa el 35% del volum industrial; Extremadura, on representa el 33%, i Castella-La Manxa, el 25%. Les industries textil, de confeccio, cuir i calcat, amb poc volum so bre el total (un 3,2 96), es troben en clara reculada a gairebé totes les comunitats aubonomes. Es un mercat dividit: d'una banda, empreses de marques blanques (productes barats i sense publicitat) que patei- xen una lorta competéncia dels paisos emergents; de l'alt; ra, marques de prestigi amb un desenvolupament avancat de disseny i de moda. Els sectors dinémics Tenen una demanda elevada, més productivitat i tecnologia inter~ media 0 alta. Forma part d'aquests sectors la industria de l‘automo bil que, recuperada d'un llarg procés de reconversio, es va convertir en el sector amb més xifra de negoci. Darrerament passa per una fa- so de recessio com a conscqiiéncia de la crisi economica. El sector quimic és important en la industria espanyola i es con- centra especialment a Catalunya. lnclou el refinatge dc petroli, en al- ca encara el 2008, l'obtenci6 de productes plastics, pasta de fusta i cautxu, la quimica de béns dc consum com ara l'obt. encio do fibres sintctiques i artificials, i els productes farmaceutics, que compten. en tots els casos, amb una forta participacio de capital estranger. Els sectors punta Es tracta d'un sector molt localitzat (Madrid, Andalusia, Pais Basc) que inclou les tecnologies de la informacio, l'automatitzacio, la biotecnologia. .. Es va descnvolupar a Espanya a partir de la seva in- corporacié a la UE. El sector té una dependencia molt forta de l‘ex- terior pel que fa a recerca i tecnologia a causa de la implantacié tar- dana i del nivell insuficient d'inversions en R+D. Per aquesta rao, el pes del sector punta espanyol a la UE és molt inferior al d'altres pai- sos; aixi, per exemple, laeronautica dc Franca representa el 35% de l'eu1-opea, i la del Rogne Unit, el 30%, mentre que l'espanyola només en representa el 2,5 %. LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS l/0(ABUtAl2l TERClAR| lZACl0 Creixement clel sector serveis en detri- ment de | 'industriai. DESACCELER/ C|0 Disminucio clel creixemenl d'una cicli~ vitut economica. ECONOMIES o*EscALA Disminucio del cost per unitot en ougmentar el volum de la produccio. BALANCA TECNOLCGCA Comptubilitza els ingressos per exportocié de tecnologio i les despeses per la compro de lecnologio estrongera. L'IPl EN ALGUNS SECTORS INDUSTRIALS Y 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 — aparells — metal-lfirgia — minerals i material no metal-Ilcs electronic _ odmes _ mm rmaceutics - Quines son les branques d‘activitat amb una variacié més favorable de | 'lPl.7 Anota les quatre branques que han tingut una evolucio més negative. [A RECONVERSIO DEL SECTOR DEL CALCAT En el sector del calgat, des de l'any 2001, s'han des- truit uns 17500 Ilocs de' treball, mentre que el nombre d'empreses ha passat de 2812 l'any 1999 a 2073 actual- ment. Aquest procés d'ajustament del sector es va veure impulsat per la competencia de paisos amb m‘a d'obra barata, com Ia Xina. El resultat ha estat que el sector s'ha reestructurat i s‘ha orientat cap a la innovacio, cap a una produccio de qualitat i de marca, de disseny, destinat a les botigues que obre el sector en mercats amb molt po der d'adquisicié, com Franca i Alemanya. - Quins etectes ha tingut la liberalitzacié del mercat i l‘entrada de productes d'altres palsos?
  18. 18. 4.4. Situacié actual de la industria espanyola La industria espanyola després de la seva entrada a la UE va viu- re un procés de modernitzacio productiva, tot i que, a partir del 1990, va haver de superar un periode de crisi, que es va fer més fort el 1993. A mitjan decada del 1990 la industria espanyola, ja recupe- rada, s'havia convertit en el sector d'activitat més productiu gracies a la moderacio salarial i a la flexibilitat en la contractacio laboral. L‘economia creixia per damunt de la mitjana europea i augmentava la inversio espanyola als paisos de la UE, alhora que empreses es- panyoles s'instal'laven a Portugal, al nord d'Africa i als paisos llatino americans. La industria ha tingut un bon ritme de creixement de vendes, pro- duccio i demanda, malgrat que va perdent importancia en el conjunt de l'activitat economics com a conseqiiencia de la terciaritzacio ge- neral de l'ocupaci6. ‘ No obstant aixo, l'any 2007 sorgeix la crisi financera als Estats Units i afecta l'economia mundial. A la Unio Europea s'ha iniciat una tendencia baixista general que a Espanya es reflecteix amb una recessio de la cartera de comandes, un augment dels estocs i una desacceleracio de | 'ocupacio. Els reptes de la industria espanyola La industria espanyola presenta diversos problemes estructurals que afecten negativament la seva competitivitat davant de l'econo- mia europea i de la global. - Hi ha un escés nombre de grans empreses ja que dominen les pe- tites i mitjanes empreses; aquestes tenen lavantatge d'adaptar- se més be a les demandes del mercat i de presentar menys con- flictes laborals, pero no permeten fer economies d'escala, ni grans despeses en noves tecnologies. L'Institut de la Mitjana i Pe- tita Empresa Industrial fomenta la innovacio de les PIME i la col-laboracio tecnologica entre elles. ' La productivitat industrial és inferior a la de la Unio Europea, fet que incrementa el cost laboral. Un dels recursos per millorar la productivitat és 1'aplicacio de les innovacions derivades de les TIC, pero la despesa espanyola en aquest sentit es troba molt per sota de la despesa de la UE. 0 El nivell d'intensitat tecnologica és baix i el percentatge d'inver- sic‘) en R+D, insuficient (només l‘1,4% d'indtistries manufactureres espanyoles presenten un nivell alt d'intensit. at tecnologica i només 22 empreses espanyoles figuren a la llista de les mil empreses que inverteixen més en innovacio). Aixo provoca una balance tecnologica deficitaria: les principals empreses d‘automobils, maquinaria eléctrica, aparells electrode méstics i productes farmaceutics fabriquen amb patents estrange- res, que son una bona font d'ingressos per als paisos que les crc~ en, pero una despesa enorme per a paisos com Espanya, que han dc pagar per aplicar-les. Per tant, és fonamental dedicar un percentatge més elevat del PIB a R+D i fomentar la millora del sistema educatiu i la forma- cié tecnica laboral. DIMENSIONS DE LES EMPRESES L'ANY 1004 nombre nombre xifra d'empreses de treballadors de negoci -ambzsoomés I de20a250 -ambrne de ocupats ocupats 20 ocupa 0 Quin es el nombre d‘ocupats de les grans empreses? I de les petites? 0 Quin tipus d'empresa aconsegueix una xiira més gran del negoci industrial? En quina mesura? Quin percen- tatge de negoci aconsegueixen Ies petites empreses? 0 Quin tipus d'empresa aconsegueix un nombre més gran de persones ocupades? 0 Quin percentatge de grans empreses hi ha? I d'em- preses petites? PRODUCT IVITAT PER OCUPA1“ '_»'| il"‘: “lU 2003 2°04 2°05 WEIHE NEE E ‘ milions d'euros constants el 2000 Font: Mrnisten d‘industria, Turisrne I Corrierc. - Compara Ia productivitat per ocupat d‘Espanya amb la zona euro, Franca i Crécia; indica si és més gran o més petita que la d'Espanya i la regularitat de | ’aug- ment. Quins problemes planteia una productivitat poc elevada? 0 Quin dels tres paisos té un augment més elevat de productivitat en xifres absolutes? I en tants per cent? Quin dels tres sera més competitiu industrialment? Per que? LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS : ‘:‘l4'. ll‘. ‘,’t_ rt-. i‘, .., ,_', _,rt. » E
  19. 19. Conseqiiéncies de la incorporacié de nous Estats a la UE La incorporacié de nous pa'isos a la UE afecta la industria espa- nyola per causes diversos: aquests paisos gaudeixcn do més proximi- tat al gran eix industrial europeu constituit pels paisos nordics, Ale manya i el nord d'It$1lia; a més, la seva estructura productiva és sem- blant a l'espanyola, la seva ma d'obra és més barata i la seva productivitat i qualificacio en alta tccnologia son més grans. A més, la inversié del capital estranger els ha permés la implantacié d'em- preses d'alta tecnologia i aixo ha fet augmentar cl seu potencial in- dustrial dintre de la UE. Un dels sectors de la industria espanyola més afectats és el dels automobils, en el qual Espanya ha mantingut un bon ritme d'expor- tacions; cl sector esta dominat per empreses de capital estranger que poden deslocalitzar les industries per tal dc reduir els costos, fet que tindria conseqiiéncies negatives per a les industries do compo- nents. Espanya hauria d'orientar el seu teixit industrial de manera que pogués incrementar la qualitat i la productivitat per for front a la competbncia dels nous paisos dc la UE, que tendeixen a desplacar Espanya del seu segment del mercat exportador. 4.5. Els espais industrials espanyols en un m6n global El teixit industrial espanyol actual s'osti1 incorporant a la globalit zacio economica, do mancra que les nostres zones industrials es con- figuren com a punts d'una xarxa dc produccié a nivell mundial. Aquesta xarxa es caracteritza per la concentracio de capital i do decisio en poques empreses multinacionals molt poderoses, amb la qual cosa el paper de I'economia estatul es reducix. Un gran nombre de decisions es prenen fora d'Espanya, perque aqui hi ha poques seus centrals do grans empreses. Aixo explica que, malgrat ser una poténcia industrial, Espanya no tingui un paper rellevant en l'econo mia mundial. Globalitzacié i deslocalitzacié En una economia globalitzada les empreses cerquen Ia competiti- vitat per tal d'augmentar la seva quota de mercat. D'aqui deriven les causes de la deslocalitzacio: aconseguir la reduccio delscostos labo rals i la millora de les condicions fiscals i tizcniqucs. Per aixo es tras- lladen a lost d'Europa, al sud-est asiatic, a la Xina. .. D'altra banda, la localitzacio dels establiments industrials s'ha fle- xibilitzat de manera que l'empresa pot deslocalitzar una part del pro cés productiu. Aquest és el cas d'algunes fabriques téxtils espanyoles que han desplacat al nord d'Africa els processos que exigeixen una ma d'obra considerable. mentre que el disseny dels teixits, que és el procés de més valor afegit, es fa a Espanya. Les conseqiiéncies de la deslocalitzacio son l'augment de la taxa d'atur i la pérdua de llocs de treball del sector secundari, que cada vegada més tendeix a terciaritzar-se. Les politiques industrials que apliquen els governs donen ajudes a les empreses per tal de frenar el procés de deslocalitzacio i evitar ai- xi l'augment de l'atur que se'n deriva. 1 9 LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS VOCAUULARI Forca i copaciloi d'expansi6 de la industria. SEGMENT DEL MERCAT EXPORTADOR Fragment del mer- cat iniernocionol que domino un pais. Augment de valor que experimenta un producte al llarg del procés de produccié i de distribucié. UN FUTUR PER A LA INDUSTRIA ESPANYOLA En ei debat sobre l'empresa industrial a Europa i a Espanya estem confonent dues coses: Ia caiguda de la demanda i la suposada incapacitat per competir a ni- vell internacional. La primera dada és certa; Ia segona cal provar-la i depén no tan sols de cada sector, sino de cada empresa en particular. (. ..) La capacitat de les em- preses per competir a nivell international depén, entre altres factors, dels costos i de la productivitat. (. ..) Hi ha dimensions de la productivitat que depenen de la capacitat de gestié i d'innovaci6 de les empreses i aquest és un camp en el qual s'ha de millorar. Tanma- teix, altres problemes (. ..) depenen de les administra- cions publiques: Ies empreses no troben professionals quaIificats. .., els costos de transport de mercaderies son desproporcionadament més cars que en altres ubica- cions europees, el sol industrial a zones més ben comu- nicades és molt limitat i car. .. CANALS, 1.: Expansion, 24 de mar; de 2009. 0 Quines mesures poden augmentar la productivitat? OCUPACIO DESLOCALITZADA A ESPANYA l W ,7 '4 . E Total (I) Alimentacib i begudes. téxtil i calgat, mobles. metal-lurgia i pro- ductes metallics, arts graiiques. (2) industria quimica i plastics, maquinaria i material due transport. (3) Material i equip electric, electronic, iniormatic i optic. Font Mm; smmrz R, I altres: Globalizaaon y deslocalizacion, lrnpoltanria y eledox para la industria espaiiola, 2007. 0 Quin és el sector més afectat per la desiocalitzacio? Quin any? Explica Ies causes de la deslocaiitzacio i Ies seves conseqiiéncies.
  20. 20. EL srscron DE LA CONSTRUCCIO El sector economic de la construccio s'acostuma a classiticar dintre de les activitats industrials, atés que consisteix en la transformacio d'un seguit de materials en una edificacio. Tan- mateix, Ia construccio esta també relacionada amb el sector im- mobiliari, Ies caracteristiques del qual l'incIouen entre les activi- tats de serveis. 5.1. La importancia del sector de la construccié en l'economia espanyola L‘economia espanyola ha viscut del 1998 al 2007 un periode de crei- xement rapid a causa, en gran part, del sector de la construccio, que ha arribat a representar el 18% del PIB total dc l'economia. Si tenim en compte els sectors associats a la construccio, aquesta Xifra arriba- ria a situar-se en un 30%. Alhora que augmentava l‘ofei-ta dels habitatges, també els seus preus van pujar rapidament, de manera que entre el 1999 i el 2008 es van multiplicar per 2,8. El nombre de poblacio activa en el sector de la construccio va augmentar molt, perqué l'any 2007 era de 2911200 persones, quan en el conjunt de la resta d'indListries el nombre d'actius, durant el mateix any, era de 3416000 treballadors. Les causes que expliquen la desmesura del creixemenl. imrnobilia- ri son nombroscs: les expectatives irreals que el preu dc l'habitatgc continuaria pujant indcfinidament, els guanys enormes que s'obte- nien amb lespeculacio immobiliaria, els subsidis publics destinats a la compra dliabitatges i les facilitats d'accés al credit amb interessos molt baixos. Els excesses en la construccio han afcctat especialmcnt les zones turistiques, sobretot a la costa, on han causat danys mediambientals irreparables. 5.2. La crisi de la construccié La crisi financera mundial, declarada a partir del 2007, ha prove cat l'esclat de l'an0menada bombolla immobiliaria i la sobtada des- acceleracio del sector de la construccio. La crisi d'aquest sector ha agreujat sensiblement la situacio d‘Espanya davant la profunda re cessié que afccta l'economia mundial. L'atur ha augmentat l'any 2008 en 1100000 persones i ha afectat no tan sols els paletes, sino que ha provocat també. per una reaccio en cadena, 1'increment de l'atur en els sectors relacionats amb la construccio, com ara materials per a la construccio, fusta, pintura, mobles, sanitaris, lontaneria i electrodoméstics. L‘atur i lendeutament de les families ha tingut conseqiiéncies en diversos sectors perque ha represcntat una clisminucio significativa del consum de tota mena de béns, el comerr; ha vist com baixaven les vendes i els bancs han acusat la morositat en el pagament de les hipoteques i, consegiientment, també han restringit les facilitats an- teriors per a 1'atorgament de credits. VOCABUWZI BOMBOLLA IMMOBILIARIA o ESPECULATIVA Gran molt all d'endeutoment liipotecori, bosol en l'expeclolivo de revalorocio dels immobles [l'expecIotivo, no la certeso, ho resultat que era lrogil com uno bombollo d'oire). LESPECULACIO | MMOBlLl/ LXRIA L'especu| acio immobiliaria ha presentat formes molt diverses, una de les més generalitzades és aquesta: Una persona demana un préstec al banc per com- prar sobre planol el dret de propietat d'un habitatge. Aquest primer pagament representa una quantitat pe- tita. Quan lhabitatge ja s'ha acabat, el propietari ven a un tercer l'habitatge per un preu que ha puiat un 20%. Amb els diners aconseguits paga Ia part que de- via i obté un guany suculent. Actualment es calcula que a Espanya hi ha 1,3 mi- lions d'habitatges nous en venda. - Que suposes que passara amb els habitatges amb que es pensava especular i que ara no troben com- prador? EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIC A ESPANYA' Ocupats Aturats 2620300] , 288800 I -73 200 1-71 ‘I00 queel queel trlmestr! trlrrrestre anterior anterior -44 400 que l‘any anterior 4-114200 que | 'any anterior ' dades referides al primer lrirnestre del 2008 0 Per que l‘atur en la construccio ha afectat moltes al- tres empreses? LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS
  21. 21. I«_. :— 102‘ LA INDIISTRIA A CATALUNYA jg: Catalunya ha estat tradicionalment una regié industrial i man- té una posicio capdavantera en el sector. Actualment Ia indi2is- tria catalana esté en procés de transformacio per adaptar-se a una Europa més integrada i a un mén més globalitzat. 6.1. La indflstria catalana en el conjunt de l'Estat espanyol La indlistria catalana manté el primer Hoe en el conjunt de les comunitats autimomcs dc l'Estat espanyol tant per 1'import de la xi- fra de negoci com pel nombre do pcrsones ocupades on 01 sector, se- guida de lluny per la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valencia- na. Andalusia i cl Pais Basc. Tanmateix la globalitzacio i labsencia de barreres duaneres :1 cs- cala planetaria es deixa notar a Catalunya més que a la resta d‘Es- panya. Aixo és degut a l'impacte de la deslocalitzacio d'indListries tradicionals, especialment Ia textil que ocupava molts treballadors i que s'ha vist molt afectada per la competéncia mundial, principal- ment la dels pa'i'sos asiatics. Si es considera l'index de produccié industrial (IPI) correspo nent a desembre del 2008 es ven que a Catalunya ha baixat més que a la restzi d‘Espanya. També s'hi observa que tots els grans sectors (a excepcio dc l'cncrgi-.1) presenten decrements en la produccié en re- lacio amb el dcsembre de l'any anterior. tot i que en dcstaca cl dels béns intermedis. Si es considera l'ocupacié industrial, la indiistria catalana en conjunt ha perdut pes. L'any 1990 representava el 37% do la pob1a- cio ocupada a Catalunya i ha passat al 23% el 2006. En el periode 2001-2007. per sectors, cl tcxtil va perdre un 53 ‘lo de I‘ocupaci<') en sis anys i el sector del material electronic. en va pcrdre un 20%. SITUACI6 DE LA mousmm EL 2006 VOCABULAIZI Indicodor quanti- fariu de la procluccié de béns industrials {inclosos els energetics). Mesura l'evolucié de lo produccié sense te- nir en comple els preus. INDEX DE PRODUCCIO INDUSTRIAL EL 2008' Grans sectors Catalunya industrials index V°"; ':)’7'_"1t; ')°8““a' Béns de consum 86,4 -3,2 Béns d'equipament 73,9 —I0,5 Béns intermedis 58,7 -1 2,7 Energia 105 2,7 Index general 14,6 -1.8 Grans sectors Es: a|_1Ya_6_ t I Industnals [Mex °": "o1'. "2;'; “"3 Béns de consum 87,2 —4,9 Béns d'equipament 82,4 -5.2 Béns intermedis 63,5 -1 1,4 Energia 125 1,4 Index general 82,2 -6,5 - Base mm = 100 Rm‘. Immut rl Esladlslitii do C(IlL| lUnYn1 (l(i(‘5(dl) ‘°". '""'“°*‘ 'll‘I§'§§T. Z§§l“ . ... .'I. °.'. §2i‘°Zn. a °°"'"""= ** '$§'l§°nl§§. '? . ..u'If. '3§3Z‘. .. aumnomes (milers d'euros) indL'Istria autbmmes (milers d'euros) indfistria Andalusia S9 229 583 262 231 Comunitat Valenciana 60 815 987 331 620 Arago 26 260 I57 I08 203 Extremadura 5 738 691 32 065 Astflries 15 522 445 63 014 Gallcia 36 240 065 I 70 747 Canaries 8 651 339 42 645 Illes Balears 4 352 368 27 704 Cantabria 7 845 616 35 502 La Rioja 5 386 456 30 824 Castella i Lleé 33 848 057 151 859 Navarra 18 436 894 73 866 Castella-La Manxa 25 851 1 1 1 I 19 191 Pais Basc 55 896 877 230 126 Catalunya 141 044 501 596312 Regié de Mfircia 15 048 691 81 608 Comunitat de Madrid 68 215 590 266 8 I 3 Total 588 384 429 2 623 830 Fonl AnudnuI-1.ar| itu(ndcEspan.1 2008 0 Valora el paper de la industria a Catalunya en relacio amb Ies altres comunitats. LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS
  22. 22. ESTABLIMENTS INDUSTRIALS A CATALUNYA EL 2002 NOMBIIE D'ESI'ABL| MENI’S INDUSIIIIALS 6.2. Canvi en el model industrial La industria catalana esta canviant de model per adaptar-se a les circumstancies d'una Europa més integrada i d'un mon més globalit— zat, en el qual les empreses localitzen els establiments industrials a Ilocs que ofereixen avantatges comparatius, especialment ma d'obra més barata. La industria catalana per ta] de mantenir la competitivitat ha se- guit un procés dautomatitzacio i dinformatitzacio dels processos productius; aixo ha comportat la reduccio de ma d'obra, basicament, de la no qualificada. També ha deslocalitzat part de la produccio, tot reservant per a la seu central a Catalunya les operacions més qualificades i de més valor i derivantrne les altres cap a uns altres paisos. Seguinl; les recomanacions fetes per la Unit’) Europea a "l'agenda de Lisboa", Catalunya fomenta la recerca i la innovacié i fa un pro eés de transicié cap a un model economic en que el coneixement es- devé l‘insl: rumenl; competitiu principal. L'objectiu és augmentar l'ocu- pacio en els camps de la innovacio, el disseny, Ia gestio, e1 control de qualitat, la implantacié de programes informatics, la promocié, les vendes i la distribucio. Aquest procés de transformacio, des d'un model basat en els tre balladors amb baixos costos salarials cap a un model que opta per la inversio en les tecnologies més avancades i en la innovacio, contri- bueix a la creacié de Ilocs de treball nous i més competitius. Ala ve gada, pero, aquesta transformacio comporta un alt cost social. A Catalunya es genera aproximadament el 25 ‘X: de la produc- cio industrial espanyola i és la primera Comunitat Autonoma amb un grau zfindustrialitzacio comparable al de les grans re- gions europees. Disposa d'un teixit industrial forga diversificat (format sobretot per activitats de trarisformacio) i estructurat (amb nombroses interrelacions entre diverses activitats i branques productives). Els sectors més representatius son el del metall, el quimic, el téxtll i el de rallmentacio. Els darrers anys, pero, han agafat molta importancia els sectors quimica- farmacéutic, de material de transport, alimentari i del paper i arts gréfiques. - A quin ambit territorial es concentra la majoria d'estab| i- ments industrials? ELS EQUIPAMENTS QUE VINDRAN En aquests moments s'esta duent a terme el procés de creaclé de nous centres per potenciar Ia transferen- cia de tecnologia en sectors estrategics i en sectors alta- ment exposats a la competéncia internacional. Es creen nous pols de coneixement dedicats a la logistica, cas del Prat; a la quimica, a Tarragona; o a la nutricié i la salut, a Reus. Tots segueixen la mateixa formula: col-| a- boracio entre universitat, empreses i administracio, que, més enlla dels centres tecnologics, s‘estén també als anomenats parcs del coneixement. En aquest sentit, la Conselleria d'| nnovacio, Universitats i Empresa va signar un conveni amb la Universitat Autonoma de Barcelona (UAB) per a la captacio d'empreses i centres d’investiga- do i tecnologia per al lutur parc cientilicotecnic del projecte del Sincrotré Alba, una lnfraestructura cientifi- ca d'a| t nivell per a la explotacio industrial d'una font de llum de sincrotréi Hi ha també projectes de desenvolu- pament d'altres activitats cientifiques en | 'ambit de la fi- sica de les energies alternatives, die biotecnologia, de informatica i de robotica. Centre tecnologic a Cerdanyola del Vallés. LA REESTRUCIURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS
  23. 23. cl '. :_= l.'-’. At». ‘I-_‘4I! ‘i. 1. '_: l~. “l: ‘l_': itlIl"ll, ‘-‘l. - Localitzacio I — Nord peninsular i Catalunya — Extraccio de ferro i carbo '"“‘5 ' 5°°t°" l — industria téxtil . , . — Forca de | ‘aigua Fonts d energia l — Ma ulna de va or ‘I P , I _] . ‘ - Expansio finsa la Guerra Civil (1936-1939) 'a", "”'7" - La indiistria des del 0 1939-1959: etapa d'estancament i autarquia _WItI_IIIl»1I: lm! Itl: <: :rw ~ 1900 fins al 1975 #13:‘ M. “ — Liberalitzacio economica — lndustrialitzacio del pais — Forts desequilibris territorials 0 1959-1975 — Puja del preu del petroli — Politica proteccionista — Retard tecnologic - Causes de la crisi La crisi: 1975-1985 - Reconversio dels sectors menys productius — Sanejament de les empreses piibliques espanyoles . Integradé d‘Espanya a la CEE l — Fons europeus dedicats a desenvolupament tecnologic L: ..itirpiiL1I: ir: i _= &'l. ‘J: IL‘t'l<I-)_L. : _i L. . Direcmus actuals de la UE | — Més inversio en R+D i en les TIC — Deslocalitzacio interna cap als nous paisos de la UE — Eix del Mediterrani — Eix de la vall de | 'Ebre — Area industrial de Madrid - Principal localitzacio industrial — Andalusia — Cornisa cantabrica i Galicia — Centre peninsular — Els arxipélags: Balears i Canaries 0 Zones amb desequilibris territorials ' at . ':". w"" — Madurs en recessio: metal-lurgia, alimentaria i téxtil ‘ ‘ ' ‘ V . .. — Dinamics amb elevada demanda: automobil. quimica M-'"“': "‘“ '§"l"“‘“"-ll . Sltuaclo dels Sectors — Punta: molt localitzats i insuficients: tecnologies de la informacio, biotecnologia. .. — Augmentar la productivitat 0 Reptes de la industria espanyola — Millorar Ia intensitat tecnologica — Mantenir Ia quota de mercat dintre de la UE 0 Conseqiiéncies de la globalitzacio I — Tendéncia a la terciaritzacio de l‘ocupacié —;1iii. i.~Ii_: rr. :r«: 1:: . '2': -;iL'L:1I: l, , , _ :1 0 Fins al 2007: creixement desmesurat del sector 0 Desacceleracio a partir de la crisi economica mundial are - Primer lloc en el conjunt de les comunitats autonomes de l'Estat l=4‘»«ll‘l. ’l”-"'31" - Descens de l'index de produccio 1 de l‘ocupacio industrial : a-‘. ': L | ":‘« . . .. ‘"7 H” — automatitzacio I informatitzacio — deslocalitzacio de part de la produccio - Canvis en el model industrial 6. LA REESTRUCTURACIO DELS ESPAIS INDUSTRIALS J . ILL. - 4:5,

×