1. Columna de Trajà Autor: Apol.lodor de Damasc Cromatisme: policroma Cronologia: 107-113 Dimensions: 40 m alt x 4 m diàmetre Estil: romà imperial Localització original i actual: centre Tècnica: talla del fòrum de Trajà, a Roma Material: marbre Formes: baix relleu
2. Context històric Trajà, d'origen hispà, fou emperador de Roma del 98 al 117. A 101 començà la seva primera guerra contra els dacis (poble de l’actual Romania) obtenint la victòria l’any següent. Entre 105 i 106 seguí la segona guerra, en la qual varen annexionar Dàcia com a província de l’imperi. Aquestes guerres són les que es apareixen a la columna de Trajà, la qual s’aixecà juntament amb el seu fòrum, per a celebrar la victòria. Al mateix temps conquerí el regne dels nabateus (Aràbia Pétrea). El 113 començà una campanya victoriosa contra els parts (Armènia, Síria i Mesopotàmia), que foren integrats a l’imperi. Sota Trajà l’imperi arribà a la seva màxima expansió. Tornant d’aquesta campanya va morir prop del Mar Negre (117). Just abans de morir adoptà el seu nebot Adrià que el succeí en el tro. Trajà també feu reformes polítiques i importants construccions a Roma. Obrí noves vies, construí aqüeductes i ponts, com el que feu sobre el Danubi per facilitar la conquesta de Dàcia. També aixecà circs, amfiteatres... Va tenir al seu servei l’arquitecte més important de la Roma imperial, Apol.lodor de Damasc, que també dissenyà el panteó d’Adrià. Aquest últim ordenà la seva mort, l’obligà a suïcidar-se. Obres d’Apol.lodor foren: el pont sobre el Danubi, els mercats del Quirinal, les Termes de Trajà, la columna commemorativa, alguns li atribueixen el Panteó d’Agripa http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
8. Estil (cal recordar les característiques de l’escultura romana) L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes. Té un gran realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat. Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries importants.
9. Anàlisi formal Únic monument gairebé intacte del fòrum de Trajà. És una columna cilíndrica d’uns 4 m de diàmetre, sobre un pedestal en forma de dau, decorat amb detallats relleus d’armes. Base columna simple. Fust format per 12 tambors cilíndrics de marbre i capitell dòric. Damunt hi havia una estàtua de bronze de Trajà. El fust presenta una cinta helicoïdal de 200 m de longitud plena de relleus. A l’interior del fust hi ha una escala de cargol que permet pujar fins la part alta. L’estructura hel.licoidal d’aquesta escala permet la cohesió dels dotze tambors de marbre de la columna.
10. Els relleus mostren una seqüència narrativa de diversos accions bèl·liques resolta amb mitjans escultòrics. Tots els fets il·lustrats amb gran detallisme, igual que els accidents del terreny, les construccions, les armes, els animals... Per facilitar-ne la visibilitat, l’alçada de la franja del relleu va augmentant a mesura que s’allunya del terra (de 0,89m la més propera a 1,25 la més elevada). És el relleu més llarg que s’esculpí en l’antiguitat.
11. Part més alta de la columna, originàriament hi havia un àliga, després l’escultura del propi Trajà, i al segle XVI s’hi col·locà l’estàtua de San Pere
13. Rostres expressius i realistes. Trajà hi és representat 70 vegades, sempre amb grandària superior a la resta de persones. Parlant a les tropes abans de la segona guerra dacia.
14. La sensació de profunditat s’aconsegueix donant grandàries diferents a les figures, i també pel joc de llums i ombres. Els personatges se superposen per augmentar la sensació de profunditat. Seqüència narrativa continuada, com en una pel·lícula actual.
15. Fust de cent peus romans (29,78 m.) 12 tambors de marbre 4 m. diàmetre coronada antigament per l’estàtua de Trajà (actualment per la de Sant Pere) relleus narratius de forma helicoïdal capitell dòric base en forma de dau amb una cambra interior i una escala de cargol que puja fins a la part superior 40 m. d’alçada
16. Estendards de les legions Sacrifici de Trajà abans de la batalla Trajà parlant als soldats Pont
23. La mort de Decèbal, el rei dels dacis. Còpia del Museu d’Història de Bucarest
24. Motlles de guix que reprodueixen els relleus (Victòria and Albert Museum, Londre)
25. Interpretació La columna s’inaugurà el 113, quan s’obriren el fòrum de Cèsar i el temple de Venus Genetrix, restaurats per Trajà. Fòrum de Trajà
26. El relleu de la columna narra les dues campanyes victorioses que va emprendre Trajà contra els dacis. La meitat inferior en il·lustra la primera guerra (101-102), i la superior la segona (105-106). Les dues seccions estan separades per la personificació de la victòria. El relleu va estar totalment policromat. Les figures ens expliquen una història, en forma de crònica. Importa més el missatge que transmeten que la tècnica amb que es van fer. El llenguatge és metafòric en algunes parts, tant en la representació dels déus, com per exemple en la del Danubi, reproduït com un ancià. És una valuosa informació sobre l’exèrcit romà (armament, vestimenta, tècniques de guerra) i tècniques constructives, ja que els soldats apareixen fent tot tipus d’activitats, a part de la militar, com hem vist. També proporciona informació sobre el medi, el paisatge, la vegetació, els habitatges... I sobre els enemics (dacis).
28. Trajà - 155 escenes - més de 2500 figures - Trajà hi és representat unes 70 vegades guerra contra els dàcis: primera guerra dàcia 101-103 i segona guerra 107-108
29. Funció La finalidat de la Columna de Trajà era triple: assenyalar fins on arribava un turó desplaçat pel fòrum, guardar les cendres de l’emperador i commemorar la conquesta de la Dàcia per Trajà. Se sol creure que era un monument propagandístic per glorificar l’emperador. Es possible que l’estructura no pogués ser vista per estar voltada d’altres construccions del fòrum de Trajà. També la dificultat per seguir els relleus des de baix no sembla que hagués servit gaire com instrument de propaganda. Segons una inscripció podia haver servit com un indicador de mesures per la construcció del fòrum. Després de la mort de Trajà, el 117, el Senat va votar que les seves cendres fossin col.locades dins d’una urna d’or en la base de la columna (avui no hi són).
