1. Daniel Cassany ens invita a reflexionar sobre la necessitat d’adoptar una perspectiva critica en
l’ensenyament de la llengua i específicament en la lectura. En tots els textos i discursos
explícits sempre hi ha una ideologia, sempre hem de llegir les ideologies subjacents.
Cassany ens fa reflexionar sobre els canvis generacionals, Els textos i la lectura canvien
constantment segons les èpoques, la història i les diferents comunitats. La manera com les
diferents comunitats fan servir els textos és diferent. Cada idioma té estructures pròpies. A més,
ara sabem més coses, més investigació, abans eren molt restringides, per tant convé preguntar-
nos com llegim en aquest segle XXI i quines circumstàncies ens condicionen. D’entrada, tots els
escrits transmeten ideologia, i darrere sempre s’hi amaga algú. ¿Qui és? ¿Què pretén? També
els formats canvien: les pantalles i la web arraconen la biblioteca de paper, aquella que donava
certa fidelitat i qualitat. Ara Internet és una eina on naveguem i cerquem preguntes perquè
compareguin milers de respostes. Però... ¿són fiables? A Internet qualsevol persona sense cap
mena de censura ni filtre pot fer un blog i dir el que vulgui. Hem de tenir molta cura a l’hora de
saber buscar informació fidedigna, ja que estem envoltats “d’escombraries” i de “mentides”.
Encara més, ens toca llegir en altres idiomes: cartells, webs, prospectes... ¿Ho entenem tot? I,
finalment, tenim una dificultat afegida: estem rodejats de textos tècnics, de divulgació científica,
instruccions i impresos; ¿arribem a entendre el que diuen?
Cassany ens parla del concepte de literacitat (de l’anglès Literacy,en castellà vol dir alfabe-
tisme ) que significa: habilitat de llegir, d'escriure, d'utilitzar informació escrita i d'escriure en
una varietat de contextos. Implica integrar el parlar, l'escoltar, el mirar i el pensament crític amb
la lectura i l'escriptura. Inclou el coneixement cultural que capacita el parlant, l'escrivent o el
lector per reconèixer i usar el llenguatge d'una manera apropiada a cada situació social.
Cassany ens proposa una altra manera de llegir i escriure. Fins ara s’havia fet sota la influència
psicològica, processant el llenguatge, és a dir, un procés cognitiu. Ens explica com és la seva
visió sociocultural, i ens mostra les implicacions que comporta a nivell pedagògic: Orientació
lingüística: destaca els components lingüístics: aprendre la síntesis, els textos. El lector no és
gaire important, el significat està dins del text, llegir es recuperar el significat. Orientació
psicolingüística: No es tan senzilla. Llegir implica la capacitat de poder aportar coneixement
previ: procés interactiu, s’han de fer inferències,el lector està actiu. Processos mental, cognició,
intenció pragmàtica. Orientació sociocultural/Sociolingüística: tradició sociocultural,
comunitat discursiva, gènere discursiu. Les coses són més complicades. Té en compte tant
aspectes de tipus social, com aspectes culturals Els valors canviem molt segon les cultures.
Cassany explica que el fet d’utilitzar una paraula o una altra no és gratuït, sinó que és
intencionat i a partir d’aquí és pot llegir més cautelosament i amb més perspicàcia. Cada
comunitat i disciplina crea les seves pròpies pràctiques lletrades, amb gèneres, valors, rols i
concepcions particulars. Les paraules carreguen d’un conjunt de connotacions, d’un conjunt de
valors: gèneres, interpretacions dels textos...
Ens dona unes pautes i recomanacions per buscar i treure informació a Internet: que
l’organització sigui coneguda, que les pàgines estiguin actualitzades amb freqüència, que
estiguin vinculades a webs, etc.
Finalment acaba el seu discurs proposant-nos: Utilitzar textos autèntics, treballar amb més d’un
text (2-3) atès que ens dona un punt de vista diferent, idea de pluralitat i de diversitat, saber
quina és la orientació argumentativa del text, identificar l’autor, treballar els implícits més, i
dialogar amb altres persones, considerant que al llegir podem entendre i interpretar coses
diferents d’un mateix text i això ens permet enriquir la nostra visió .
Daniel Cassany és professor d’Anàlisi del Discurs a la Universitat Pompeu Fabra. Ha centrat la
seva activitat docent i investigadora en l’estudi dels gèneres escrits de diversos àmbits (científic,

2. divulgatiu, acadèmic, professional), amb una perspectiva lingüística i didàctica. Ha publicat
Descriure escriure, Construir l’escriptura i La cuina de l’escriptura, que s’ha convertit ja en tot
un clàssic.