2. Cal destacar dues obres fonamentals sobre moral de Kant: Crítica de la raó pràctica (1788 ) Fonamentació de la metafísica dels costums (1785)
3. Les expressions raó pura i raó pràctica no designen raons diferents, sinó dues aplicacions diferents d'una mateixa raó. Raó pura pràctica Raó pura teòrica S'ocupa dels objectes del coneixement (què puc saber? ) Segons la capacitat de decisió, quines decisions prendre (què he de fer?) Immanuel Kant.
4. L'ètica de Kant esdevé una ètica formal, que no busca un fi suprem ni considera un bé suprem en la seva teoría a diferència de les ètiques materials, com la d'Aristòtil (felicitat) . La critica kantiana defensa tres conceptes: A diferència de les ètiques materials, que són empíriques, Kant intentarà formular una ètica amb imperatius universals i a priori. La moral de les ètiques materials és interessada, ja que només utilitza mitjans per assolir fins. Aquestes ètiques materials segueixen l'heteronomia, és a dir, no actuen de la pròpia voluntat.
5. Segons Kant, un home actua moralment quan actua per deure, és a dir, la llei moral ens la donem nosaltres mateixos. La necessitat d'obrar bé s'expressa en el imperatiu: “Si vols fer B, fes A”. “ Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”.
6. “ Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevols altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà.” L'ètica de Kant defensa que l'únic que és un fi en si mateix en és l'ésser humà, i no ha de ser utilitzar mai com un mitjà.
7. Kant no enten la metafísica com una eina per poder conèixer el món, l'ànima i Déu. Però això no vol dir pas que Kant negués aquests conceptes, de fet, per que hi hagi moral, caldrà pensar que l'ésser humà és lliure, que l'ànima és immortal i que Déu existeix. Pel que fa a la immortalitat de l'ànima , caldrà arribar a l'acord total de la nostra voluntad amb la llei moral a través de la raó. Parlant de l'existència de Déu , Kant l'entèn com l'afirmació al desacord entre ésser i haver d'ésser. Obrar respecte el deure suposa llibertat , sense llibertat, no tindrien sentit els conceptes pecat o culpa.
